46
DEI
DEVASTADOR, SECTOR ARKANIS[1],
VORA EXTERIOR
—Lord
Vader?
—Què
succeeix, tinent?
El
tinent pràcticament empestava a por. Normalment era d'esperar-se i no era un
problema, perquè la por era una eina útil. Però, en ocasions, podia consumir
temps.
—No
té por —va dir Vader, unint els dits per concentrar la Força.
—No
tinc por —va repetir el tinent. La tensió en el seu rostre i cos es va relaxar,
una mica.
—Té
alguna cosa per a mi?
—Sí,
senyor. —El tinent va aixecar una còpia impresa en flimsi—. Una de les seves
banderes d'advertiment s'ha disparat. Un cirurgià de bord de l'estació de
combat ha sol·licitat informació sobre midiclorians a la Xarxa Mèdica local.
—Molt
bé. Deixi-la aquí. Pot retirar-se.
—Senyor.
—L'home se’n va anar. Malgrat ser un idiota de ment feble, almenys no estava
tremolant en les seves botes.
Vader
va llegir el despatx de notícies amb interès. Va considerar el coneixement que
contenia. Per què algú en l'estació de combat estaria buscant informació sobre
midiclorians?
Vader
sabia tot sobre els midiclorians, per descomptat: ell, personalment, tenia el
major nombre per cèl·lula mai registrat, més de vint mil. Més que Yoda, i sabia
que més que el seu antic mestre, Kenobi. El que significava que, potencialment,
podria tenir una connexió més forta amb la Força que ningú. Ja que la majoria,
si no tots, els Jedi ja no existien, la qual cosa era molt bo, encara que Vader
estava convençut que Obi-Wan havia romàs ocult tots aquests anys, igual que
Yoda, suposant que aquest últim no hi hagués finalment mort per causes
naturals. Després de tot, Yoda havia estat molt vell, i la derrota i mort dels Jedi
no van poder haver-lo ajudat a envellir més fàcil. Podria estar mort. Però era
imprudent fer tals suposicions sobre un mestre Jedi tan poderós.
Tornant
al tema en qüestió. Seria bo parlar amb aquest metge i veure el que estava
fent. Els midiclorians no figuraven normalment en el tractament de la majoria
d'éssers. Això era inusual.
Encara
que no prou inusual com perquè suspengués la seva actual missió i fora a
investigar. Molt aviat tindria una raó per tornar a l'estació de combat.
Tractaria amb aquest doctor i la seva estranya petició quan hi anés.
Ara
com ara, era hora de tornar a la seva càmera hiperbàrica, per descansar i
recarregar-se. Hi havia molt a fer al servei del seu Mestre i mai hi havia
suficient temps per fer-ho tot.
OFICINES
D'ARQUITECTURA, NIVELL EXECUTIU, ESTRELLA
DE LA MORT
La
Teela va veure les flors en el seu escriptori quan va arribar per al seu torn, un
ram de semprelliris, vermells, floratzures i passions porpra, artísticament
arreglades per algú que sabia com barrejar-les i combinar-les per millorar
l'atractiu més visual. Podia olorar l'aroma especiat i picant dels vermells
surant en els corrents d'aire d'oficina quan es va acostar més.
La
targeta amb l'arranjament, deia, ON ANEM DES D'AQUÍ?
Aquesta, va pensar, és una bona pregunta.
No
hi havia cap futur real per a ells. Ell era un pilot de caces TIE imperials en
servei de guerra, i ella era una criminal convicta que treballava en llibertat
condicional en l'estació de combat més gran mai dissenyada i construïda. Els
seus antecedents eren massa diferents, i les seves lleialtats massa apartades.
Si bé era cert que tots dos anirien on l'Imperi els digués que anessin i farien
el que els hi ordenessin, Teela ho feia perquè no tenia cap opció real, mentre
que Vil es gloriava en el seu treball.
La
construcció de l'estació seguia tornant-se més ràpida ja que els equips van
aprendre de les primeres seccions construïdes i van ser capaços de construir
altres noves amb un menor desaprofitament d'esforç. Algunes parts del procés
havien estat tan optimitzades que el treball va ser gairebé dues vegades més
ràpid que l'anterior. L'exèrcit de droides de construcció treballava
incansablement, dia i nit; una estructura interior que normalment prendria
mesos a acabar-se amb treball orgànic sovint s'acabava en pocs dies. Era
increïble i, per a una arquitecta, més que gratificant veure aquestes
construccions aparèixer com per art de màgia. Els únics que estaven a prop
d'aconseguir la velocitat dels droides eren els wookiees. Teela va recordar un
vell refrany que deia: dóna-li un ganivet
a un wookiee i envia’l a un bosc al matí i a la tarda haurà tallat una taula
per sopar... i una casa on posar-la.
Estaven
al dia en moltes àrees, avançats en moltes més i endarrerits en només algunes
poques. Teela sentia emocions oposades davant això. Després que l'estació
estigués acabada, aniria a lluitar amb els rebels i ajudaria a destruir la
insurrecció i Vil estaria enmig de tot això. I on estaria ella? Probablement de
tornada al planeta presó per la resta de la seva vida.
D'altra
banda, la vida sempre era incerta. Podies ser atropellada per un autobús
flotant en creuar un carrer. Hi havia innombrables malalties que et matarien en
poc temps. Algú podria oblidar-se de soldar un segell i una explosió descompressiva
podria escopir-te al fred buit, on estaries morta i congelada abans que ningú
vingués a recollir-te, si es molestaven a fer-ho. No t'aixecaves cada matí esperant
que aquestes coses succeïssin —aquest era el camí a una depressió tan profunda
com el mateix espai—, però havies de saber que la vida era curta i no hi havia
garanties.
Pel
que en aquest moment ella tenia un ram de belles flors en el seu escriptori que
probablement costava el salari d'un parell de dies i l'atenció d'un home que no
era poc atractiu i volia passar el seu temps i gastar la seva energia amb ella.
Avui, demà, un mes, un any... ningú sabia quant temps tenia, així que per què
no aprofitar el moment i gaudir-ho tant com fos possible?
El
seu jo intern va concedir que això tenia una mica de sentit. Vés a per ell, noia.
Va
moure la mà per la consola del seu escriptori i va encendre el comunicador.
Després d'un moment, va aparèixer l’holo. Vil li va somriure.
—Hola
—va dir.
—Hola,
a tu també. Les flors són encantadores. Gràcies.
—Encara
anem a sopar aquesta nit? —va preguntar ell.
—Sí.
Però aposto al fet que puc fer un fogu millor que qualsevol restaurant de bord.
Per què no véns a la meva estança i em deixes cuinar per a tu?
[1] Probablement
es tracta d'un error tipogràfic en l'original, Arkonis pel Sector Arkanis. No
es coneixen altres referències a un Sector Arkonis, ni està entre els sectors
detallats exhaustivament en L'Atles Essencial. Veure nota en la Wookieepedia.
(N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada