Estrella de la Mort (XXV)

Anterior

25

NAU DE TRANSPORT CIVIL NORDIEUS, ACOSTANT-SE A LA BADIA HANGAR 1271, ESTRELLA DE LA MORT

El comandant Atour Riten —un rang que no significava res per a ell— es va recolzar en el seu seient i va mirar en la pantalla integrada en la mampara al costat d'ell. Redimonis, va pensar. Sí que... és gran...

Per descomptat, ja ho sabia. Malgrat tot el secret relatiu al projecte, i encara que ell no tenia accés als nivells més alts de l'Imperi, ho havia sabut. Un no passava quaranta anys treballant per a la Biblioteca Galàctica sense adonar-se de com llegir entre línies.

Així que sí, aquesta estació de combat era enorme. Ho havia sabut, intel·lectualment, però la realitat de ser capaç de veure-la amb referències que donaven una idea de la seva grandària era una cosa completament diferent. Hi havia només una dotzena, més o menys, de seccions de la mateixa prou acabades per ser habitades amb normalitat, però fins i tot aquestes porcions eren excessivament grans.

Atour es va encongir mentalment d'espatlles. No importava com de gran fóra, només que la biblioteca en el seu interior valgués la pena. I aquesta sens dubte ho feia, si el que li havien dit era cert. No era tan gran i exhaustiva com, diguem, la Principal de Centre Imperial, però era molt més completa que moltes biblioteques planetàries... o almenys ho seria quan ell acabés amb ella.

—Una gran xuclada, veità? —L'home assegut al costat d'ell era una espècie de treballador de la construcció, un contractista que s'especialitzava en conductes de contenció magnètica, un tema que havia arribat perillosament a prop, durant el curs del vol, a trencar la creença de l’Atour que res era avorrit, sempre que la persona que parlés d'això ho entengués correctament. Fluxos, gauss, partícules-m i canvis de gravitons? Fins i tot amb el seu coneixement general no menyspreable, els detalls tècnics eren solament suaument interessants com a màxim.

Tot i així, Atour Riten creia fermament que no hi havia excusa per la descortesia, i així va assentir amb el cap.

—En efecte. —Per desgràcia, això va ser pres com un estímul pel seu company de seient que es va llançar a una entusiasta descripció dels requeriments d'energia, en megajoules, que es necessitaven per fer funcionar una estació tan gran.

Atour el va deixar balbotejar mentre esperava al fet que el procediment d'acoblament comencés i considerava els capritxos de la destinació que li havien portat aquí, tan tard en la vida. Que la biblioteca fos possiblement una de bona havia estat un regal inesperat, perquè no havia estat enviat aquí com cap espècie de recompensa. Ho havien fet a un costat cap aquesta assignació en un món allunyat com una forma de desfer-se d'ell, almenys en certa forma de parlar.

Havia estat, en cert sentit, per la seva pròpia culpa: Atour Riten admetia no sempre ser circumspecte quan es tractava de temes polèmics —política, govern, relacions personals— i com a resultat hi havia un bon nombre de persones que odiaven sofrir les seves opinions. Afortunadament per a ell, aquells amb suficient poder per fer-lo matar amb un espetec dels dits rares vegades tenien un pur passat. Els arxivistes, per regla general, sabien com excavar als bancs de dades i trobar gairebé qualsevol cosa, incloent cossos que es pensava que estaven enterrats segurament feia molt temps. I els vells i prudents arxivistes sabien com configurar interruptors d'home-mort de manera que si morien de sobte, sense importar com de natural pogués semblar, les ubicacions d'aquests cossos —molts, molts cossos— sortissin a la llum. De vegades eren cossos literalment; en la seva majoria eren peces d'informació nociva, sovint il·legal, que podria causar una gran consternació en els alts nivells del govern si arribaven a aparèixer en les holonotícies diàries.

Hi havia un munt de gent que no volia que això succeís, i alguns d'ells eren més que intel·ligents, prou intel·ligents com per, almenys, adonar-se que ascendir a Atour Riten a comandant i enviar-lo al mig del no-res a administrar una biblioteca i arxiu militar, era molt més segur que eliminar-lo. I així que això va ser el que havia passat.

Francament, ell no estava infeliç amb la solució que havien trobat. Els seus dies de glòria de modernització i innovació havien quedat enrere. Les setmanes quan podria romandre despert i alerta durant tres o quatre cicles de somni i cremar en una febre de treball havien passat feia molt. Encara podia muntar un bon sistema de prestatgeries tan bé com qualsevol —falsa modèstia a part, millor que la majoria—, però en aquests anys demorava més que abans. Estava molt més prop del final del seu camí que del principi. I amb tot, tenia pocs remordiments.

Va sospirar suaument. Per molt temps havia estat una espina en el peu de qualsevol que estigués en el poder. Aquest últim canvi en realitat no importava molt: República, Imperi, era sis per a un, mitja dotzena per a l'altre. Significava poc per a la persona mitjana que lluitava per tirar endavant en la seva vida. Qualsevol de les dues formes de govern podria fer que el mag-lev arribés a temps, i ambdues calcigaven els drets individuals molt més del que deurien. Pel que concernia a Atour, el millor govern era el que governava menys. Una cosa un pas o dos per sobre de l'anarquia seria l'ideal.

Ara hi havia un Emperador famolenc de poder manejant les coses. Tant la història com l'experiència personal li havien ensenyat a Atour que en tan poc com uns pocs anys, o tant com un parell de segles, vindria l'evolució —o la revolució— i això també passaria. Els nous governants començarien plens de promeses, esperança i bones intencions, i gradualment s'assentarien en la mediocritat. Un rei benvolent però inepte era tan dolent com un dèspota.

Va sonar la campana d'advertiment, i la caixa de veu del pilot va dir:

—Atenció a tots els passatgers, l'acoblament es completarà en cinc minuts. Si us plau, comprovin i assegurin-se de tenir totes les seves pertinences abans del desembarcament.

Atour Riten va riure en veu baixa. Aquesta era una paraula que no s'escoltava molt sovint. Desembarcar[1], del baix frusoise antic, que significa «sortir d'un petit vaixell de vela secundari». Qui a bord sabria això, excepte ell mateix i tal vegada el pilot?

Probablement ningú. I probablement a ningú li importava en res ni mica. Quan arribaves a tenir l'edat de l’Atour, havies de divertir-te amb el que poguessis. Especialment amb un company de seient que seguia xerrotejant sobre reaccions d’hipermatèria.

CANTINA DE NIVELL MITJÀ, COBERTA 69, SECTOR N-1, ESTRELLA DE LA MORT

La grandària de l'estació era al·lucinant. La Memah encara no podia fer-se a la idea. La seva petita part d'ella, que anava a convertir-se en una cantina funcional, era una vegada i mitja del local que s'havia incendiat fins al paviment allà en el Subsòl, i li havien donat bastant llibertat per moblar-la i administrar-la. Almenys, fins ara. Li havien assegurat que, mentre no es tornés boja i intentés equipar el local amb aixeteria de platí o coses així, l'Imperi cobriria el cost.

Si seguia rebent notícies com aquesta, ella podria haver de revisar la seva opinió sobre el nou règim.

Rodo va passar al costat de l'escriptori on estava asseguda omplint un formulari de comanda de refrescs i begudes alcohòliques. Si existia una beguda fermentada, infusionada, o destil·lada que no hi havia en estoc, ella encara havia de trobar-la. Hi havia cerveses, vins, licors, malts, brandies, aiguardents... tant genèriques com de marques. Els químics que podien ser legalment ingerits, inhalats, absorbits per la pell, o consumits d'una altra forma estaven igualment disponibles en totes les seves formes. Tot el que havia de fer era omplir el complicat formulari de comanda imperial i després esperar el lliurament. Era evident que qualsevol que hagués preparat aquesta estació havia planificat per endavant aquest tipus de coses.

Va aixecar la vista de la seva tasca i va mirar a Rodo.

—Què?

—El contractista està de camí per instal·lar les taules i les cadires. Diu que són dos dies de treball, màxim.

—Sí, clar. I l'Emperador porta un sabre de llum.

—Pel que sembla, va haver-hi una visita recent de l'enviat favorit de l'Emperador. —Ell va fer cassoleta amb les mans sobre la seva boca i va fer una meritòria imitació del so del respirador de Darth Vader—. Des que es va anar, les coses han funcionat amb molta fluïdesa. Crec que el contractista és sincer.

El comunicador de la computadora va xiular. Memah va respondre.

—Sí?

—Amb Memah Roothes, si us plau.

—A la parla.

—Aquí el droide de planificació de l'estació Mèdica del Sector. Quan seria convenient per a vostè reunir-se amb un dels nostres metges per completar el seu examen físic d'admissió a l'estació?

—Odio haver d'assenyalar-ho, però vaig arribar aquí fa diversos dies. A més, em van fer l'examen estàndard abans d’enlairar de Despayre.

El droide cortesament va reconèixer l'error, citant l'escassetat de personal i l'excés de problemes d'horaris; no obstant això, el procediment d'operacions estandarditzat requeria un examen físic. La Memah podia veure que no anava a poder lliurar-se; el droide era tan ferm i inflexible com només una màquina podia ser-ho. Va concedir fer-ho l'endemà, a les mil cent hores.

—Té un torn per veure al Capità Dr. Divini. Si us plau porti tots els registres mèdics que tingui amb vostè. Necessita una trucada de recordatori en el torn del matí?

—No, puc recordar una cosa amb tanta anticipació, gràcies.

Va apagar el comunicador i va mirar a Rodo. Ell li va fer un altre encongiment d'espatlles.

—Jo vaig anar ahir. Pel que sembla no sóc portador de cap malaltia transmissible i, per tant sóc considerat apte per habitar.

—Bé, si jo fos Sagnia Febre en Venda, això seria un dia massa tard i una dotzena de crèdits menys —va dir la Memah—. Ja podria haver infectat a centenars de persones. Hi hauria cossos caient com bestioles pintades a la calor del sol.

—L'Imperi treballa lent però escrupolosament —va dir Rodo—. I, com vas dir, van revisar a tothom abans de pujar al transport en terra, així que per què fer-ho de nou? No hi ha cap possibilitat que t'hagis contagiat d'alguna cosa en el camí.

—Així és el govern: tot i tothom ha de passar a través del Departament de Redundància Redundant[2]. —La Memah va tornar a mirar al formulari de sol·licitud—. Així que demà hauré de ser auscultada i sondejada pels metges. Fixa't si no pots aconseguir que vingui també el tipus que fa els extractors de ventilació i el tractament acústic, mentre jo no estic, d'acord?

Rodo va assentir amb el cap, però una mica absent; tenia la ment òbviament ocupada en una altra cosa. La Memah va pensar a preguntar-li què estava pensant, però va decidir no fer-ho... ja ho esmentaria quan estigués llest. Mentrestant, havia de prendre una decisió: cervesa corelliana o ferment zabrak?

 Següent

---

[1] Debark en l'original, una paraula una mica estranya i antiga en anglès doncs prové del francès débarquer, per la qual cosa Atour sona una mica menys arrogant en català. (N. Del T.)

[2] «Department of Redundancy Department» en l'original, en aquest cas la paraula redundant és «Department». Tant «Department of Redundancy» com «Redundancy Department» es traduirien com a «Departament de Redundància». (N. Del T.)