El Falcó Mil·lenari (I)

El Falcó Mil·lenari

James Luceno

Una nova i impressionant aventura a bord del Falcó Mil·lenari, la llegendària nau que tripulava Han Solo.

Han passat dos anys des de la mort del brutal Sith Lord Darth Caedus (conegut en el passat com Jacen Solo). La galàxia es recupera a poc a poc de la guerra civil, mentre la família d’en Jacen, i els seus amics ploren les seves pèrdues en solitud. Han i Leia, encara afligits per la pèrdua del seu fill gran i el seu germà Anakin, veuen en Allana, la filla d’en Jacen, l'única esperança. Serà qui retornarà l'esperit d'aventura a les vides dels seus avis quan descobreix un estrany artefacte amagat a bord del Falcó Mil·lenari, descobriment que desencadenarà una expedició per tornar sobre els passos de les persones, llocs i successos en l'agitada història de la famosa nau. Però els Solo no són els únics en aquesta recerca: els senyors del crim, pirates de la galàxia, polítics corruptes i caça-recompenses de tot tipus recorreran un mateix atzucac per aconseguir un premi pel qual alguns ho apostaran tot i pagaran per això.

INTRODUCCIÓ

La primera vegada que Han la va veure al costat de Lando en una de les pistes d'aterratge de permacret de Nar Shaddaa, uns anys abans d'unir-se a l'Aliança Rebel, es va fixar en el vell trasto no només pel que era sinó pel que podria arribar a ser.

Es va quedar mirant la nau com un cadellet enamorat: amb els ulls com a plats i la boca oberta. Però de seguida va recuperar el componiment; no volia que Lando s'assabentés del que estava pensant i per això la va qualificar de tros de ferralla. No obstant això, Lando no era un babau i ja s'havia adonat del que rondava pel cap d’en Han. Era un dels millors jugadors en aquest costat de Coruscant i sabia detectar quan algú estava faronejant.

—És molt ràpida —va afegir mentre li brillaven els ulls.

Han no tenia el menor dubte. Fins i tot ja aleshores era molt fàcil envejar a Lando per tot el que tenia; per exemple, la seva extraordinària bona sort. No obstant això, en aquest cas la sort no importava. Simplement, Lando no es mereixia una nau així. Amb prou feines era capaç de manejar un lliscant, així que molt menys una nau tan ràpida i lleugera com aquesta, que es mereixia un bon parell de pilots al comandament. Estava clar que Lando no mereixia tenir-la.

Han no es considerava una persona cobejosa ni un comprador compulsiu però, de sobte, volia aquesta nau més del que mai havia volgut qualsevol altra cosa. Després de molts anys de servitud vagant pel món, de perills múltiples dels quals havia escapat pels pèls, d'associacions que havien fracassat, d'amors i desamors, d'entrades i sortides de l'Acadèmia, d'enganys diversos que anteriorment també ell havia practicat a uns altres... potser aquesta nau era una oportunitat de permanència.

Han va envoltar-la, gairebé orbità al seu voltant, per observar els seus sinistres dissenys. La vella nau li va abduir per complet; estava clar que mantenia trets de tots aquells que l'havien pilotat alguna vegada i que li havien afegit el seu toc personal al casc de l’YT, als diferents aspectes tecnològics que poblaven la superfície de l'aparell. Es va impregnar de l'olor de la nau. Com més la mirava, més clar tenia que havia de guarir-la dels estralls del temps i dels vols espacials: bonys, esquerdes segellades amb epoxatal, taques de pintura a sobre les estries del carboni. Peces genèriques encaixades de manera molt poc professional. Totalment oxidada, apedaçada amb tires de duracer i recoberta de verrim, perdia carburant i uns altres lubrificants. No tenia el menor dubte que havia viscut moments d'acció, molt abans que Lando la guanyés jugant al sàbacc, però Han no tenia ni idea amb qui o per a què. Delinqüents? Contrabandistes? Pirates? Mercenaris? Segurament tots aquests i molts més.

Quan Lando la va encendre perquè pogués inspeccionar-la per dins, es va quedar sense respiració. Minuts més tard, als comandaments de la nau, va poder gaudir del so del motor i del seu vol. Mentre Lando gairebé es mor de por, Han es va adonar que estava destinat a pilotar-la. Trucaria als hutts perquè la hi compressin, o perquè la robessin si era necessari. Li afegiria una antena rectificadora militar i canviaria els canons làser per bateries quàdruples. Li instal·laria un blàster retràctil en la part de baix per defensar-se enmig d'una fugida; també afegiria un parell de llançadores de míssils d'impacte entre les bastes puntes de proa...

Pel seu cap no va passar, en cap moment, la idea que la hi guanyaria a Lando. I molt menys que Lando la perdria després de faronejar.

Al comandament de la SoroSuub modificada que ell i Chewie li van llogar a Lando, les ganes de pilotar la nau nova no feien més que augmentar. S'imaginava d'on procediria, en quines aventures hauria pres part. Tant li va cridar l'atenció que no posés cap objecció, que es va oblidar de preguntar-li a Lando com o quan havien batejat a la nau amb el nom de Falcó Mil·lenari.

 

CAPÍTOL 1

CORPORACIÓ CORELLIANA D'ENGINYERIA

INSTAL·LACIÓ DE MUNTATGE NÚMERO 7

60 ANYS ABANS DE LA BATALLA DE YAVIN

El torn de Soly Kantt era a punt de finalitzar i la seva mirada es va desviar lentament, primer cap al rellotge col·locat en la paret i després cap a la secció de notícies de l’HoloNet: empat entre el Kuat i el Commenor en el partit d'anit; batusses entre diversos esvalotadors coneguts com mandalorians. Soly Kantt, un humà desmanegat la família del qual vivia a Corèllia i que portava deu anys en el càrrec, va col·locar les mans darrere del cap i va creuar les cames sobre la consola de comandaments que constituïa el seu domini privat dins de la CIC, l'Orbital 7. Tenia una revista oberta en la falda i un caf fred a mig fer al costat d'altres dues tasses ja buides en els subjecta-gots del braç de la cadira. A través del transpariacer que coronava el panell de comandaments es movia una fila de naus YT-1300 nouvingudes de la reunió. Encara no les havien pintat i les envoltaven unes boies orientatives lligades al capatàs cibernètic de les instal·lacions.

Amb trenta-cinc metres de llarg i capaç de transportar cent tones mètriques de carregament, l’YT porta menys d'un any en producció i ja ha demostrat ser tot un clàssic. Va ser dissenyada amb ajuda de Narro Sienar, l'amo d'un dels competidors més forts de CIC al món de la construcció de naus i va sortir al mercat com una alternativa barata i fàcilment modificable de la genuïna sèrie YG. Mentre que la línia de naus de la CIC estava considerada com una mica insulsa, els YT-1300 tenien un estil utilitari. El que les feia úniques era el seu nucli en forma de platet, on podien fixar-se una immensa varietat de complements; entre ells, una cabina flotant i diversos sensors. Venia de sèrie amb unes mandíbules que allargaven el disseny del casc i amb una nova generació de cervells droides que supervisaven els potents motors hiperespacials i sublumínics de la nau.

Kantt havia perdut el compte de quants YT havien passat per davant d'ell des que s'havia posat enfront de l'escàner de seguretat de la 7 feia ja vuit hores, però el nombre havia de ser dues vegades major que el mes anterior. Tot i així, les naus s'estaven venent a tal velocitat que la producció no aconseguia seguir el ritme que imposava la demanda. Va posar els peus de nou en el terra i va estirar els braços per sobre del cap mentre badallava àmpliament quan un soroll ensordidor que procedia de la consola de comandaments va acabar de despertar-lo per complet. Amb els ulls injectats en sang va buscar l'origen de l'alarma per totes les pantalles disponibles quan un tècnic jove, abillat amb un mico de treball molt virolat i un intercomunicador, va entrar corrent des de l'estació contigua.

—La vàlvula de control d'un dels droides de carburant! —va cridar.

Kantt va sortir disparat i es va abalançar sobre la consola per veure millor el que ocorria. A un costat, entre les llums brillants d'un munt de focus, va veure que un dels YT tenia un droide de combustible subjectat al filtre lateral mentre que en les altres naus no quedava ja ni un sol d'aquests aliats droides exactament idèntics. Kantt es va tornar bruscament:

—Apagueu el droide!

El tècnic, de puntetes davant el panell de control, movia el seu afaitat cap negativament.

—No respon!

—Anul·la el procés de proveïment, Bon! —li va cridar de nou.

—No funciona!

Kantt es va acostar al panell de transpariacer; el droide encara no s'hi havia mogut i segurament seguís tirant carburant a l’YT 492727ZED. Era una espècie de metall líquid que permetia a les naus aconseguir, en ocasions, velocitats sorprenents i que havia alimentat una forta polèmica des que el primer prototip del vaixell de càrrega va fer la seva aparició. Fins i tot havia estat a punt de tirar per terra tota la línia de producció.

Kantt va baixar la mirada cap a les pantalles i els indicadors de la consola de comandaments:

—La reserva de combustible de l’YT sobrepassa el nivell d'alarma. Si no aconseguim treure aquest droide d'aquí abans de la pre-arrencada... —indicava Kantt.

—Havia d'haver-se deixat anar ja! —li interrompia Bon.

Kantt va enganxar la seva cara al fred vidre i va exclamar:

—S'ha deixat anar! Però la nau arrencarà! —Es va tornar, va arrencar a córrer cap a la porta oposada a la qual havia usat Bon per entrar i va dir—: Vine amb mi.

Un davant de l'altre, van recórrer dues de les estacions d'observació. Just a continuació es trobava el departament d'emmagatzematge de dades i Kantt es va adonar, en el mateix instant en què van entrar allà, que tot anava com més va pitjor. Aixafats contra el finestral, els drall que treballaven en aquest departament no paraven de saltar a dalt i a baix, alterats, parlant sense descans malgrat els esforços de la duquessa del clan per reinstaurar l'ordre. Kantt es va obrir pas entre el munt de cossos peluts per fer un cop d'ull fora. El que va veure era molt pitjor del que esperava. L’YT havia entrat a l'àrea de proves dels propulsors de frenat i els repulsors d'inclinació. Per l'excés de carburant, la nau s'hi havia propulsat fins a sortir de la fila, colpejant i atordint als droides gravítics que eren responsables de mantenir-la en ordre. Mentre Kantt mirava, altres tres vaixells de càrrega van escapar de la línia. El responsable dels YT va subjectar un per la popa i el va fer girar cap endavant. La nau, en ple moviment, va fer girar també la que estava situada just davant d'ella però en sentit contrari, per la qual cosa quan les dues naus es trobaven en ple gir es van tancar les mandíbules i van realitzar diverses piruetes cap al mur interior de l'estació d'observació, a l'altre costat del carreró.

La seqüència de proves de foc continuava quan l’YT molt animat, va esquivar els obstacles cap al port, després cap a estribord, es va saltar la línia i finalment es va colar per sota. Kantt es va quedar observant només prou per adonar-se que la seva intenció de tornar a Corèllia per a l'hora del sopar s'hi havia esfumat. Podria considerar-se afortunat si arribava a casa abans del cap de setmana. Mentre els drall discutien com avaluar les pèrdues econòmiques, Kantt i el tècnic van irrompre en la següent estació, on un grup, majoritàriament humà, d'executius de nivell mitjà eren a punt de tirar-se dels pèls. Tots a l'una es van tornar cap als nouvinguts a l'espera de bones notícies.

—Hi ha un equip de droides de camí —va dir Bon—; no es preocupin.

Kantt va mirar de reüll al tècnic i es va donar la volta cap al seu improvisat públic:

—Ja li han sentit: no es preocupin.

Un home acalorat, amb les mànigues de la camisa arremangades fins al colze, els va mirar:

—Que no ens preocupem? —Va estendre el braç bruscament i assenyalant el finestral va prosseguir—: Mirin vostès mateixos.

Kantt no hi havia mogut ni un sol múscul quan altres dos homes el van agafar i el van arrossegar. Certament, acabava d'arribar l'equip de droides, quatre droides d'ancoratge de Cybot Galàctica que, amb les pinces i els braços mecànics estesos, buscaven la manera de detenir l’YT. Però la nau s'estava burlant d'ells cada vegada que intentaven subjectar-la per les escotilles que donaven accés al motor. I encara que ja havien apagat la línia de producció, darrere de la 492727ZED, dotze unitats idèntiques s'apilaven on diverses de les boies orientatives havien acabat el seu viatge a la deriva. I el que era pitjor, la cadena de reacció havia apartat als droides de combustible de les seves respectives naus però dos d'ells eren a punt de col·lidir.

Kantt va entretancar els ulls però ni amb aquestes va aconseguir evitar l'esclat de llum que va enlluernar les seves parpelles i que li va explicar part de la història: un, o pot ser que fins i tot els dos droides, havia explotat. La seva oïda li va explicar la resta mentre gotes de metall fos i trossos d'aliatge començaven a esquitxar el panell de transpariacer. Les alarmes retrunyien en totes les estacions de control i des de les estructures semicirculars que caracteritzen el passadís, sortien dolls d'escuma contra incendis a borbollons. Un gemec col·lectiu de consternació va envair l'estada i Kantt va pensar que els plusos amb els quals comptaven desapareixien davant els seus ulls; així com les arracades per a l'aniversari de la seva dona, la central de jocs del seu fill, les vacances en Sacòrria que estaven planejant i el calaix de cervesa Gizer que havia de portar per a la final de shockball.

Per un moment, Kantt va pensar que el malson havia acabat o que, almenys, l'explosió hauria reduït l’YT descontrolat a un munt de pasterades de ferros. Però en obrir els ulls va comprovar que la nau no només havia evitat la tempesta i el foc antiaeri, sinó que també havia aconseguit escapolir-se entre el caos i s'acostava perillosament al motor sublumínic de l'estació de proves.

Kantt va sacsejar el cap en clar desacord i va prémer amb força el botó de comunicació del panell de comandaments.

—Necessitem reforços en el passadís quatre, en l'estació de proves de foc, ara!

Contenint l'alè, va plantar la seva altra mà sobre la consola de comandaments i es va inclinar sobre ella a temps de veure un senyal d'emergència d'un carro en un passadís superior. Poc més que un motor muntat amb pals horitzontals i verticals, el carro lliscant transportava a sis operaris equipats amb vestits grocs d'EVA, cascos, i motxilles propulsores. Tots ells portaven diversos bufadors d’oxitall, claus hidràuliques i detonadors de càrrega buida que penjaven dels seus cinturons com si d'armes es tractés. Kantt tenia un amic en l'equip que, igual que els altres, s'encarregava de les situacions d'emergència, però una nau desbocada era quelcom totalment nou per a ells.

Inicialment semblava que el pilot del carro tenia els mateixos problemes que els droides per controlar les maniobres de l’YT. Els girs inesperats i sobtats de la nau es devien ni més ni menys que als intermitents trets dels propulsors. No obstant això, en certs moments Kantt se sentia meravellat pel que estava veient. Era com si la nau esquivés conscientment les envestides o com si estigués disputant una carrera per veure qui arribava abans a la zona de proves que es trobava més enllà de les seves obedients companyes.

La ment d’en Kantt es va omplir de pensaments nefasts sobre què succeiria si la nau aconseguia arribar fins allà abans que la controlessin. Explotaria fins a no quedar més que les cendres? Detonaria fent volar les instal·lacions? S'obriria una bretxa per la qual escaparia la nau?

De manera gradual, el pilot del carro va aconseguir adaptar-se al ritme dels trets i va aconseguir acostar-se amb el seu esquelètic vehicle a l’YT. Des del carro, els operaris van abordar la nau i es van establir en punts estratègics del casc amb subjeccions magnètiques i abraçadores de succió. Aixecat sobre la popa com si fos un acklay victoriós en un espectacle de feres, l’YT no va voler rendir-se davant la seva presència. Però a poc a poc i després de molta obstinació, un dels operaris va aconseguir arribar a l’escotilla posterior i colar-se a l'interior de la nau. En aquest moment, els executius van cridar de goig i Kantt va pensar que potser s'estaven precipitant.

Solament quan la nau va estar ja paralitzada Kantt es va adonar que havia estat contenint l'alè i el va exhalar a poc a poc, amb petites parades, al mateix temps que es netejava la suor del front amb la màniga de la seva camisa. L'algaravia va donar pas a les palmellades d'alleujament a l'esquena i a ràpids intercanvis sobre com havien de posar de nou en funcionament la línia.

Les llistes de comandes de l’YT augmenten cada dia, per la qual cosa la producció haurà de reprendre's immediatament. Ja ningú podrà anar-se’n de vacances; és més, ara les hores extra es posaran de moda.

Kantt i Bon no es van quedar molt temps.

—Té foc en el cos —va dir el tècnic mentre creuaven l'estació dels drall—. L’YT —va afegir quan Kantt li va mirar—. Acabem de presenciar el naixement d'un heroi. T'has fixat?

Kantt va fer una ganyota:

—Només és una nau, Bon; una de cent milions.

Amb un ampli somriure Bon va sentenciar:

—A mi em sembla que és una entre cent milions.

 Següent