CAPÍTOL
6
—Tornem a l'espai real —va dir el
pilot per l'intercomunicador mentre Rej Taunt i el gossam feien uns glops en el
celler principal—. Estem entrant en el Cúmul Tion.
—No hi ha motius per preocupar-se
massa —va dir l'alienígena de coll llarg quan s’adonà de l'expressió preocupada
de Taunt.
—No m'agraden les cuques, de cap
tipus. Ni tan sols m'agraden els neimoidians; i això que són gairebé
humanoides.
—Els colicoides se sentiran
recompensats quan vegin el carregament —va puntualitzar el gossam amb un to de
veu que demostrava seguretat.
Taunt no va dir res definitiu.
El nom del gossam era Lu San; portava
molt temps vivint a Nar Shaddaa i quan va esclatar la guerra va passar dos anys
en un camp d'internament de la Lluna contrabandista. No obstant això, com
diversos altres membres de la seva espècie, va emprar aquell contratemps per
establir contactes al món del crim, i ja començava a collir els primers
beneficis d'aquella educació.
—Aquesta nau és una meravella —va
afegir Lu San després d'un moment de silenci, amb la clara intenció d'agradar a
Taunt. Aquest va assentir, sense deixar de mirar a tots costats.
—Tota una bellesa.
Durant el viatge de prova del vaixell
de càrrega reformat, l'entusiasme de Bammy Decree havia estat tan contagiós que
Taunt ni s'havia preocupat d'ordenar que revisessin el treball. Simplement es
va limitar a confiar en la paraula dels pilots, els quals s'havien emportat la
nau cap a Nal Hutta i Ylèsia per realitzar diversos vols de prova. En tots dos
casos la conclusió va ser la mateixa: era una meravella. I en veritat ho era.
Ara rebatejat amb el nom de Segona Oportunitat i registrat a Nar
Shaddaa, l’YT ocultava un motor sublumínic i un hiperimpulsor modificats i una
sala de comunicacions molt més sofisticada. Les mandíbules i la cabina eren
totalment noves, el platet havia recuperat la seva forma original i, encara que
ho havien netejat a consciència, el seu aspecte exterior deixava veure la seva
edat real. Únicament li havien aplicat una mà de pintura i duraliatge on havia
estat estrictament necessari. No obstant això, l'interior de la nau albergava
ara un celler principal molt espaiós, una cuina, un vestuari i una cabina
privada per a Taunt amb una llitera a mesura per a ell i altres més petites per
als seus convidats.
Per adonar-se que aquesta nau era ara
una barreja entre un 1300f i un 1300p caldria ser un expert. Per a un
principiant, el treball d’en Bammy Decree era una autèntica meravella; sobretot
perquè sabia que l'últim que havia de fer era no complir el termini de
lliurament o sortir-se del pressupost.
Taunt desitjava tant provar la nau que
havia acceptat un treball d'un Vigo del Sol Negre que, segurament, en qualsevol
altra circumstància hagués rebutjat. Si
almenys no hagués tingut res a veure amb cuques... Però Taunt portava temps
intentant que la seva reputació com a proveïdor de Sol Negre fos més enllà, per
la qual cosa va suposar que aquesta oportunitat compensaria la seva repulsa
inicial. I la seva por.
Sol Negre començava, per fi, a
recuperar-se d'un atac que havia sofert tretze anys abans: un assassí havia
executat als peixos grossos del càrtel, entre ells l'extravagant Alexi Garyn.
Durant els anys de la guerra, diversos vigos havien intentat fer-se amb la
direcció de Sol Negre, però els plans de fer equip amb els Hutts per controlar
el flux de l'espècia curativa bota havia fracassat i Sol Negre va caure en el
caos. Recentment, no obstant això, hi havia indicis que s'estaven reorganitzant
a les ordres de Dal Perhi i un senyor del crim falleen anomenat Xízor.
Va ser un dels seus lloctinents qui es
va acostar a Taunt per oferir-li el treball i qui li va posar en contacte amb
un koorivar anomenat Masel. Aquest últim li va recomanar usar a Lu San com a
intermediari amb els colicoides. Masel era un agent que pertanyia a aquesta
nova generació sortida de les cendres de la guerra amb el naixement de
l'Imperi. Algun dia, l'exèrcit de destructors estel·lars de Palpatine, al
comandament d'oficials de carn i os sortits de les acadèmies imperials
controlaria tot l'espai. Però fins llavors, caldria conformar-se amb
aprofitar-se del que quedava de la guerra. Molts trobarien a faltar l'Orde
Jedi, però ningú que Taunt conegués. L'Imperi estava molt millor armat que el
Sol Negre i les altres empreses però, almenys, als representants de Palpatine
se'ls podia plantar cara turbolàser contra turbolàser abans que turbolàser
contra la Força.
El Segona
Oportunitat no transportava armes grans, però els cellers anaven plens d'una
cosa que Taunt esperava que fos més eficaç a l'hora de tractar amb les cuques
colicoides: cinquanta tones mètriques de carn d’eopie ultracongelada.
Els quitinosos i carnívors insectoides
que havien construït els tri-caces, els destructors i els droides sabotejadors
que van comprar els conspiradors separatistes en grans quantitats per
enfrontar-se a la República havien aixecat el campament del seu Colla IV natal
en finalitzar la guerra i emigrat a altres mons del Cúmul Tion, entre altres
opcions. La majoria de les seves mortals invencions ja havien estat
desactivades, però molts dels droidekes que ells mateixos havien fabricat pertanyien
ara a empreses de seguretat que operaven en el sector corporatiu. D'altra
banda, altres innovacions de la seva creació havien acabat al mercat negre;
entre elles, grans quantitats de desacobladors Pistoeka, que eren de la
grandària d'un meló i més coneguts com droides brunzidors. Segons Sol Negre,
aquests droides estaven perfectament equipats per treballar en les botigues de
vehicles i desballestaments de Nar Shaddaa.
Taunt mai havia tractat amb els
colicoides abans, però coneixia a col·legues criminals que sí, quan els
insectoides havien intentat prendre el control sobre el mercat d'espècia de Kèssel
i van segrestar una fàbrica a Nar Shaddaa només per esbrinar de la pitjor
manera possible que un antic esclavista era més letal que ells.
—Té a veure amb la seva postura —va
dir Taunt, més nerviós que orgullós en el seu primer viatge en el Segona Oportunitat.
—Suporto als ruurians, als kamarians i
fins i tot a un o dos geonosians, però hi ha alguna cosa en la seva...
concavitat que els fa semblar més agressius. —Va sentir una esgarrifança i va
prosseguir—: Preferiria dormir amb un anzati.
—És que són més agressius —va dir el
gossam—, i la teva... com ho diria jo? La teva corpulència incitaria bastant la
seva gana.
Taunt va obrir els ulls
desmesuradament.
—No em diguis això.
Lu San va somriure amb simpatia.
—Per això la carn de quadrúpede ha de
desembarcar abans que nosaltres. A més de complir una funció de barata, l’eopie
els distraurà i els aplacarà prou perquè puguem portar a bon terme els nostres
negocis. Almenys aquesta tàctica ens funcionava amb la Federació de Comerç quan
realitzàvem els primers enviaments de droidekes.
—Però els neimoidians neixen sent
larves. Tenim això en comú.
Lu San va fer un gest de desdeny amb
la mà.
—Tothom sap que els colicoides solen
menjar-se als de la seva pròpia espècie.
Taunt va retorçar la boca en una
ganyota estranya.
—Has vist alguna vegada que
s'espantin? Com amb els droidekes?
—Només una vegada —va contestar Lu San—,
davant d'un hueche, que durant un temps van ser els seus depredadors a Colla
IV.
—I no podíem haver-nos portat un d'aquests
per si de cas?
—Es creu que els colicoides han acabat
amb ells. Si haguéssim tingut temps, podríem haver aconseguit un d'un clonador.
Taunt es va aixecar i es va moure
lentament pel celler.
—Què més sabem sobre ells?
La protuberància de Lu San va seguir
el moviment de Taunt amb els ulls.
—El protocol exigeix que mantinguem el
cap ajupit.
Taunt, a qui els plecs de greix sota
la mandíbula igualaven gairebé als pits de les femelles de la seva espècie, va
pressionar la barbeta contra el pit.
—Així? —va aconseguir dir.
—Més o menys. El més important és
procurar que en cap moment es vegi el coll.
Taunt va tornar la mirada cap al coll
llarg i prim de Lu San.
—El teu no et preocupa?
—Diguem que aquí no hi ha molta carn
—va contestar el gossam, assenyalant el seu propi coll.
—Més et val.
A tombs pel passadís circular del Segona Oportunitat, mentre la nau
s'allunyava a tota velocitat del planetoide Tion, Taunt intentava controlar-se
en va. Durant els seus anys a Nar Shaddaa havia vist com executaven a col·laboradors
i traïdors; havia vist com alliçonaven a desertors en potència i com droides
programats per al sadisme torturaven a traïdors. Però podria considerar-se un
afortunat si aconseguia esborrar de la memòria als colicoides.
Com si d'una sobtada plaga es tractés,
van sortir dels caus que omplien el planetoide bavejant mentre descarregaven de
la nau la carn d’eopie recentment descongelada i cuinada. L'estripaven amb tal
despreocupació que la sang es barrejava amb l'aire i queia com la rosada sobre
Taunt, Lu San, Viss i Heet mentre aquests desembarcaven.
Els colicoides estaven tan emocionats
amb el frenesí alimentós que Taunt estava segur que tant ell com el seu equip
acabarien espellats vius, membre a membre, abans que Lu San pogués tancar el
tracte dels droides brunzidors.
D'alguna manera, no obstant això, el
gossam va aconseguir que tot acabés bé i que els droides esfèrics fossin
traslladats a tot córrer cap als mateixos cellers en les quals havien
transportat la carn. Però en aquell moment, el pobre Viss, que estava
descarregant la carn restant, va estirar el coll pel gran esforç i la
carnisseria va començar de nou. Sis dels insectoides bàrbars es van abalançar
sobre ell i van estripar la carn dels seus ossos abans que Taunt pogués
adonar-se del que havia ocorregut. Ell no havia separat la barbeta del pit a
cap moment. I quan Lu San, el pobre Lu San, va intentar intervenir sense èxit
en la massacre, va pagar car el seu atreviment. Els colicoides van olorar des
de lluny la seva por i van filetejar al gossam com si fos peix cru, sense
pensar si més no si es tractava d'un entremès o del plat principal. No van
deixar ni les engrunes. Taunt va començar a tremolar.
Havent passat dos circuits del
passadís circular, Taunt seguia tremolant sense control. Altres dos més, i es
va tranquil·litzar una mica més. Ara l’YT guanyava velocitat i distància i
preparava el salt a Nar Shaddaa. Era un autèntic miracle que haguessin sortit
d'allà amb el carregament intacte. Els droides de sabotatge estaven apilats
fins a un metre d'altura en els cellers sense cap tipus de dispositiu de
seguretat que evités que rodessin pel terra com a llaunes de refresc. Un
ordinador del Niu de Creació Colicoide situat en el segon celler els preparava
per a la seva missió final en el desballestament.
Amb moviments molt lents, Taunt es va
situar en el divan d'acceleració a l'espera que el pilot anunciés que la nau
estava preparada per aconseguir la velocitat de la llum. Però després d'una
llarga estona sense notícia alguna, va voler saber què passava.
—Per què no hem saltat encara a
l’hiperespai?
La resposta no era en absolut del seu
grat.
—L'ordinador de navegació diu que l’hiperimpulsor
no respon. Aniré a popa a veure què ocorre.
Taunt va tornar la vista al connector
de cabina just a temps de veure al copilot apressar-se cap al passadís. Abans
que pogués aixecar-se, va sentir un crit de sorpresa que va retrunyir per tots
costats.
—S'han activat els droides brunzidors!
Estan inhabilitant la nau!
***
La cara d’en Bammy Decree ocupava la
pantalla sencera de la secció d'enginyeria; la seva expressió mostrava una
barreja entre confusió i preocupació extrema.
—Droides de sabotatge Pistoeka? Però
com...?
—Els vaig canviar per altres coses —el
va interrompre Taunt. El soroll procedent dels droides envaïa la nau que, per
cert, estaven desmantellant—. T'ho explicaré més tard però ara necessito que em
diguis com desactivar-los abans que apaguin tots els sistemes de la nau.
—El tracte incloïa un ordinador de
control?
—Sí, si!
—I no es poden apagar amb ell?
—Està apagat! Nosaltres no l’hem
activat.
—Però llavors, com...?
—L'ordinador de navegació em diu que
els droides estan desfent tot el que tu havies instal·lat! És com si volguessin
convertir l’YT en peces de fàbrica una altra vegada. Per què fan això?
—El que jo havia instal·lat? —Bammy es
va quedar en silenci uns instants, amb la cara desencaixada—. Al seu agent li
va ajudar algú més?
—Masel, el koorivar. Què té a veure
això? —A Taunt no li importava esperar per saber la resposta—. Es deu a alguna
peça de les quals vas instal·lar? Alguna peça de segona mà? Et vaig avisar,
Decree, res de peces de segona mà!
Bammy Decree va entretancar els ulls
per intentar pensar millor i després els va obrir de cop una altra vegada.
—Ha d'activar l'ordinador de control
dels Pistoekes. Digui-li a l'enginyer que el programi perquè els droides tornin
al seu estat original.
—Has sentit? —va cridar Taunt per
sobre de l'espatlla.
—Estic en això —va contestar
l'enginyer.
Taunt va mirar de nou la pantalla.
—I després què, Decree?
—Després haurà de desfer-se d'ells; de
tots ells. Podrà fer-ho?
—Podem? —va preguntar Taunt sense
dirigir-se a ningú en particular.
—Ens portarà una estona, però podem
fer-ho.
Taunt va respirar alleujat.
—Decree, espero que funcioni. Si no,
no hi haurà suficients planetes en l'univers perquè t'amaguis de mi.
Decree va empassar saliva i va
assentir.
—Funcionarà.
—Què fem amb els sistemes que han
resultat danyats? Els droides li han ficat mà a gairebé tot.
—Que l'enginyer faci un inventari dels
danys. Em faré amb les peces que siguin necessàries i trobaré a algú amb una
nau molt ràpida. Jo mateix m'encarregaré de les reparacions.
—Doncs comença a reunir les peces. Trucaré
a Nar Shaddaa i t'aconseguiré una nau.
Decree se sentia avergonyit.
—Jo, jo...
—Calla —li va contestar Taunt. I va
donar per acabada la conversa.
Es va posar dempeus amb les mans
tremoloses. Hauria de buscar-se una bona excusa pel Vigo, així com fer-se amb
crèdits suficients per pagar la carn d’eopie i el cost del viatge. Quin fiasco!
No estava segur de quant temps portava dempeus en l'estació d'enginyeria quan
va veure que Heet entrava corrent a la sala.
—Els droides ja estan apagats. Naath
està a baix preparant-se per llançar-los per la broda. El pitjor és que els
danys són un munt, cap. Hem recuperat la comunicació però només ens queda el
motor sublumínic.
Taunt va assentir, distret.
—L'ajuda ve de camí. Prepara una
llista amb tot el que necessitem per reparar l’hiperimpulsor.
—Ara mateix.
Heet no havia sortit encara d'allà
quan es va escoltar la veu del pilot que cridava des de la cabina.
—Cap! Serà millor que vingui aquí ara
mateix. Hi ha un gran problema.
Taunt va partir com un raig pel
connector cap a la cabina i gairebé es dóna un bon cop en el cap contra l’escotilla.
El pilot assenyalava dues figures brillants al centre del finestral.
—L'Armada Imperial. Una nau d'assalt
de la vella classe Aclamador, amb una escorta de destructors. —El pilot li
mirava—. Creu que estaven observant als colicoides? Hauran estat espiant tot el
tracte?
Taunt movia la mandíbula.
—Encara que així fora, no trobaran cap
prova.
El pilot es va tocar els auriculars
que portava posats.
—Vénen cap aquí. Volen que parem els motors
i que ens sotmetem a una inspecció. —Mirà pel finestral cap a fora i va dir—:
La nau escorta està virant per interceptar-nos.
Heet es va fer lloc en la cabina per
darrere de Taunt.
—Ja no queda cap droide.
—Bé —va contestar Taunt. Després va
callar i va començar a posar-se molt pàl·lid mentre reprenia la conversa—:
Decree ens va dir que programéssim els droides perquè tornessin al seu estat
original.
Heet li va mirar sense expressió
alguna en la cara.
—Originalment estaven programats per
destruir les naus de la República!
Els tres es van abalançar sobre el
finestral. El pilot es va aventurar a retransmetre el que ocorria:
—La nau escorta es dirigeix just cap a
ells!
—Avisa'ls! —va ordenar Taunt—.
Digues-los que tenim una fugida radioactiva.
—Supervisor, aquí el Segona Oportunitat —va anunciar el pilot
pel micròfon—; seria molt millor si fóssim nosaltres els qui s'aproximessin...
Però... però... no, no és això... És que... —Es va tornar cap a Taunt i li va
dir—: Creuen que és un truc. Amenacen amb obrir foc.
Per un moment, Taunt no sentia les
seves cordes vocals.
—Quant queda perquè l'escorta es topi
amb els droides?
El pilot va ampliar la imatge de la
nau en una de les pantalles. No era necessari ser un linx per adonar-se que els
droides esfèrics ja maniobraven en direcció a la nau escorta.
—Estan entrant per l'escut deflector.
S'acoblen!
Taunt es va deixar caure sobre la
cadira del copilot, que gairebé s'enfonsa sota el seu pes. La cabina es va
quedar completament muda; només els sons deliberats del sistema de
comunicacions desentonaven. Llavors, i sense previ avís, es va produir una
explosió enfront de l’YT i una llum brillant va encegar el finestral.
En
els primers dies, ell hauria fet qualsevol sacrifici pel Falcó; com si havia de creuar la galàxia
arriscant la seva vida i la de Chewbacca per rescatar a un home de la presó a
canvi que equipessin l’YT amb un nou sistema d'orientació, una rectenna[1]
nova o un hiperimpulsor que permetés a la nau passar en 0,5 la velocitat de la
llum.
El
viatge al Sector Corporatiu va ser el primer viatge real que havien realitzat
ell i el Wookiee amb el Falcó, poc després d'haver-lo guanyat a Lando a la Ciutat dels Núvols. Havia
estat la primera de les seves múltiples aventures. Al principi, la idea
consistia a visitar a Klaus «Doc» Vandangante, un tècnic fugitiu que sabia
millor que ningú com treure-li partit a una nau. El problema era que havien
detingut a Doc a Orron III i l’havien enviat a la presó El Confí dels Estels. I
ara la seva preciosa filla rossa, Jessa, havia pactat el rescat d’en Doc a
canvi de millorar el Falcó.
Per
a això havien hagut d'aparentar que el Falcó no era més que el cervell d'una barcassa desmanegada
que viatjava tan lent que quan la nau va emergir de l’hiperespai a Orron III,
Chewie i ell eren a punt de començar a discutir. Però el tediós trajecte li
havia fet sentir-se orgullós de ser, en certa manera, el responsable d'haver
rescatat al vell vaixell de càrrega d'una vida plena d'obligacions. De la
mateixa manera que el Falcó li havia salvat
a ell d'haver de pilotar naus virolades pels Hutts i altres degenerats.
Amb
el pas dels anys, i a mesura que augmentaven els sacrificis que havia de fer
per la nau, va arribar a la conclusió que se sentia tan unit al Falcó com l'estava amb Chewie i com estaria, més
tard, amb la Leia. Per totes les oportunitats que havien aprofitat junts: per
tots els perills que havien sortejat junts i per tots els sacrificis que havien
fet l'un per l'altre.
[1] Una
rectenna o rectena, paraula composta de rectifying
antenna (antena rectificadora), és
un tipus especial d'antena que s'usa per convertir directament microones en
corrent continu. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada