El Falcó Mil·lenari (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

ARXIPÈLAG ZAMAEL, NUCLI CENTRAL

43 ANYS DESPRÉS DE LA BATALLA DE YAVIN

Allana Solo estava asseguda en la vora de l'accés de manteniment al celler principal. Les seves primes cames penjaven fora de l’escotilla.

—Digues-li que ho intenti ara. —La veu d’en Han sortia d'algun lloc de les profunditats de la nau.

Allana es va posar les mans davant de la boca per projectar millor la veu i es va tornar cap a la cabina.

—Àvia, diu que ho intentis ara.

Uns segons més tard, el motor sublumínic del Falcó va emetre un gemec planyívol però no es va encendre. En el compartiment interior, Han va murmurar un enfilall de malediccions inaudibles.

—Cent divuit —va dir C-3PO des de darrere d'Allana, qui es va donar la volta espantada cap a ell—; des que vaig tenir el privilegi de servir per primera vegada a bord del Falcó Mil·lenari, això mateix ha ocorregut ja cent divuit vegades. O coses de la mateixa naturalesa, per ser exacte.

Allana va somriure.

—Això és bo.

L’androide de protocol va inclinar el cap cap a un costat com si l'escoltés bé.

—Crec que no l'he entès bé, senyoreta.

—Perquè l'avi sempre va saber arreglar el problema en qüestió.

De sobte es va escoltar un crit de dolor procedent del compartiment.

—Potser —va dir C-3PO—, encara que no sense requerir a canvi la pròpia sang del Capità Solo.

La Leia va sortir de la cabina i va somriure a Allana. Després va acariciar la cabellera llarga i vermella de la jove, de set anys d'edat, i es va asseure al costat d'ella a la vora de l’escotilla.

—L'avi i les seves dreceres.

—T'he sentit —va dir Han—. Em vas a fotre la culpa a mi d'un pou de gravetat no senyalitzat?

—No és que la culpa sigui del pou, la veritat, Han.

—Entesos, però podria haver estat pitjor. Podríem haver caigut en ell.

La Leia havia après feia ja molt temps que les coses sempre podrien haver estat pitjors. Tot i així, el pou havia arrossegat al Falcó de l’hiperespai amb tanta força que el nucli d'energia s'havia apagat, per la qual cosa ara la nau corria el perill de veure's arrossegada cap a l'interior del pou; una gran catàstrofe.

—Crec que això és el que està ocorrent, amor.

De l’escotilla va sortir el cap d’en Han, amb un somriure trist i de costat en la seva cara.

—Sempre mirant el costat bo, eh? Suposo que per això segueixo al teu costat.

Ella li va retornar una mirada tendra.

—Jo també t’estimo.

Han va arrufar les celles i va desaparèixer de nou dins del compartiment.

Després de deixar anar un llarg sospir, Allana es va aixecar i es va dirigir cap al banc semicircular que fa de tauler de dejarik taral·lejant en veu baixa i mirant cap als costats.

—Àvia, quant temps anem a estar aquí? —va preguntar finalment.

—No gaire. —La Leia es va posar dempeus i es va unir a la seva néta en la taula d’holojoc, on li va preguntar—: Què seria d'una excursió familiar sense un o dos contratemps?

Allana va assentir, més aviat per acontentar-la, i va entrar en la manera d'auto-entreteniment, taral·lejant de nou en veu baixa, tocant això per aquí, allò per allà.

Era una nena adorable; precoç sens dubte, però aventurera i infinitament pacient. La Leia se sentia tan unida a ella com ho havia estat amb l’Anakin i amb Jacen, i com encara ho estava amb la seva única filla viva, Jaina. Allana, de fet, era la filla d’en Jacen i de la Reina Mare de Hapan, Tenel Ka, però era un secret que solament uns pocs coneixien. La majoria de la gent coneixia a Allana pel nom d'Amèlia, una òrfena hapana adoptada pels Solo després de la tràgica mort de Jacen, qui, aleshores, ja havia rebut el nom Sith de Darth Caedus. O la tragèdia en la qual Jacen s'havia convertit. Què havia passat? Això es preguntava la Leia sovint. Que hagués mort a les mans de la seva germana bessona ho feia encara més insuportable. Per molt que ho intentés, la Leia no podia deixar de pensar en aquells horribles anys.

«Sempre et trobaré a faltar, malgrat allò en el que t'has convertit».

Com a filla de la Tenel Ka, Allana era Chume’da, hereva al tron, del Consorci de Hapes. Però després de tot pel que Jacen havia fet passar a la seva filla, i per por de què algun dia descobrís el secret sobre la seva paternitat, la Tenel Ka va voler apartar a la seva filla del perill i de la intriga política que tan freqüentment es duia a terme en el Consorci. Per aquest motiu s'havia falsejat la mort de l'Allana, al·legant l'atac d'un cep de nanovirus, i Han i Leia havien assumit la seva custòdia. Se sentien orgullosos de cada segon que podien passar amb ella.

El pla original que tenien com a objectiu era que Allana assistís a l'acadèmia Jedi, resituada a Shedu Maad, prop de Terephon en les Boires Transitòries. Però de moment, el pla no funcionava. La Tenel Ka sentia que Allana estaria més segura amb els Solo que en l'acadèmia. A més, Allana no encaixava molt amb l'acadèmia. Ella era una jove lliure i cinètica, a la qual no li agradava haver d'estar asseguda per atendre en classe. No semblava tan interessada a perfeccionar les seves habilitats pel que fa a la Força com a seguir el seu instint i investigar sobre els misteris de la vida a la seva manera.

«Eres així de nena. De vegades em dol reconèixer tantes coses teves en ella. Em dol, però també fa que el meu cor desbordi d'alegria».

Allana rares vegades parlava d'aquest pare al que amb prou feines coneixia. Amb la intenció de controlar el destí de la galàxia, Jacen havia segrestat a la seva filla per obligar a la Tenel Ka a recolzar els seus malvats plans. Han i Leia havien resultat crucials en el rescat de la petita, moment en el qual van descobrir que Jacen era el seu pare. La nena ja sabia el que era el perill: conspiradors hapans, membres d'un niu kíllik, i altres assassins a sou. Però la traïció d’en Jacen va ser el més dur, i les seves accions van posar punt final, de manera prematura, a la infància de la criatura. Ja havia passat molt temps des que aquella nena de nas diminut pronunciava erròniament la paraula Jedi i li va posar al seu tauntaun de peluix el nom d'aquell home amable que resultaria ser el seu pare.

La Leia sabia que el silenci d'Allana pel que fa a Jacen no significava que ho hagués oblidat per complet; simplement havia apartat els mals records que tenia d'ell on ningú pogués trobar-los. El que més la preocupava era que aquests records es quedessin com una taca en l'ànima de l'Allana. Era més o menys el que li havia passat a ella quan es va assabentar que Darth Vader era el seu pare biològic; durant anys va haver de carregar amb la por que els seus fills heretessin la mateixa feblesa pel Costat Fosc de la Força que havia manifestat Anakin Skywalker.

En Jacen, sí s'havia complert aquella por.

Jacen, que durant molt temps havia representat les esperances de l'Orde Jedi, que s'havia aventurat tant en la Força i havia viatjat tan extensament per tota la galàxia, havia acabat sent víctima de les mateixes ànsies de poder que havien acabat amb Anakin Skywalker, aclaparat i dominat pel poder de manera que fins i tot per al Han i la Leia estava irrecognoscible molt abans ja de la seva necessària mort.

«La seva necessària mort».

La Leia recolzava a Han en totes les seves decisions. Però com a mare, a ella li havia costat molt distanciar-se d’en Jacen. Sí, s'havia convertit en un monstre, però ella l’havia portat al món, l’havia alimentat, tingut cura i estimat incondicionalment; la seva mort la perseguiria durant la resta de la seva vida.

«Tu ens vas fallar a nosaltres i, d'igual manera, nosaltres et vam fallar a tu; no vam saber trobar la manera d'ajudar-te».

—Li vindria de gust jugar una partida de dejarik, senyoreta? —li va preguntar C-3PO a Allana.

—Ara no, 3PO —va contestar ella.

Leia mirava. Ells dos encara estaven ajustant la seva relació; però era molt millor C-3PO que aquell droide defensor amb cara d'àngel que havia acompanyat i protegit a Allana durant els primers anys de la seva vida.

—Àvia, per què l'avi segueix usant aquesta nau vella? —va preguntar Allana de sobte.

En la cara de la Leia va aparèixer un somriure gairebé com un acte reflex; i és que les raons eren tantes...

—Fa moltíssim temps que la té, bufona. Saps que hi ha gent a la qual li agrada guardar un àlbum amb holoimatges per recordar aquells llocs als quals han anat, coses que han fet i persones que han conegut al llarg de la seva vida. Per al teu avi, el Falcó és tot això. Està ple de records.

Allana va reflexionar la resposta de la seva àvia.

—Per això mai canvia res? Perquè vol recordar-ho tot tal com estava?

—Això crec. —La Leia va baixar el to de veu i va afegir—: Tampoc té molt pressupost, la veritat, per si de cas no ho havies notat.

Li brillaven els ulls.

—Sí.

—Tot llest —va cridar Han mentre grimpava com un jovenet per sortir del compartiment—, 3PO, vés preparant-ho tot per partir mentre acabo de netejar tot això.

C-3PO es va quedar gelat.

—Disculpi, Capità Solo, però...

—Ni un vocosenyal més, lingot d'or. Et convertiré en pilot encara que sigui l'últim que faci.

—Però senyor, amb quin propòsit?

—Tu limita't a encendre els motors i posar la nau en autofunció. No trigarà molt. —Han es va tornar cap a la Leia i Allana mentre el droide trontollava en direcció a la cabina i les hi va dir—: De què heu estat parlant?

—Coses de noies —va contestar la Leia somrient.

—Sí, coses de noies —va assentir Allana.

La Leia es va adonar de la mirada de desconfiança amb la qual Han les havia mirat i va mirar a la seva néta.

—De fet, Allana em va preguntar per què pretenies viatjar en el Falcó i jo intentava trobar alguna raó convincent.

—Sí, avi, per què mai anem en la nau nova, la que ens va donar la meva mare?

Han va posar cara de pocs amics.

—Et refereixes a aquesta meravella automàtica de la tecnologia moderna que no necessita que la dirigeixi un pilot? I per què no contractem directament un xofer?

De sobte, el Falcó va tornar a la vida i va començar a moure's.

—Bon treball, 3PO! —va cridar Han cap a la cabina.

—El que vol dir l'avi —el va interrompre la Leia— és que a ell li encanta encendre i apagar interruptors i empènyer palanques.

Allana li va examinar.

—De debò és per això? Perquè t'agraden els interruptors i... les palanques?

—I no ens oblidem de bastonejar l'ordinador de navegació —va afegir la Leia, intentant contenir el riure.

—O colpejar el sostre amb els punys —va prosseguir Allana, que no va amagar en absolut que li estava divertint ficar-se amb el seu avi.

Han va col·locar els braços en gerres sobre els malucs.

—Ei! En això consisteix precisament pilotar. I no que una nau faci tot el que li diguis sense haver de tocar els comandaments si més no.

—Haver d'arreglar avaries cada vegada que viatgem també forma part de l'art de pilotar?

Han va obrir la boca però no va trobar paraula alguna per contestar. La nena tenia raó. Cada vegada que sortien en aquesta nau havien sofert algun contratemps. L'òxid s'apoderava del celler, les peces estaven desgastades i la superestructura en si, molt deteriorada. Han s'identificava tant amb la nau que no agafava el son quan a ella li ocorria alguna cosa. Però com explicar-li això a una nena de set anys que des de petita havia portat un vestit de vol opalescent de nanocostura electrodex?

—Estic segura que coneixes totes les peces d'aquesta nau de memòria —va dir Allana mentre s'aixecava del banc al costat del tauler de dejarik i caminava pel celler.

—Bé, pot ser que no totes, però sí la majoria.

Mentre Allana es dirigia a l'estació d'enginyeria, Han es va prendre uns instants per dirigir una rialleta simpàtica a la Leia. En tornar-se de nou cap a Allana, la jove tenia un objecte petit a la mà.

—Per a què serveix aquesta peça?

Han va arrufar les celles i va acceptar l'objecte que la nena li oferia. Ho va mirar i va començar a gratar-se la part posterior del cap en senyal de desconcert.

—On ho has trobat?

—Aquí mateix —va contestar Allana, assenyalant una petita esquerda en la mampara adjacent a l'estació d'enginyeria.

En Han es va agenollar per inspeccionar el forat. Aquell objecte estava a l'altura dels ulls de l'Allana, incrustat en la vora bisellada d'un vell panell que estava al costat de la pantalla principal de l'estació. En aquest buit no hi havia cap contacte, però Han sabia per reparacions anteriors que en aquella part de la mampara sí hi havia circuits que connectaven l'estació d'enginyeria amb l'ordinador de navegació Rubicon i amb l’hiperimpulsor Isu-Sim.

—Mai havia vist aquesta peça —va dir finalment mentre reia incrèdul.

La Leia es va acostar a fer-li un cop d'ull a la peça.

—Allana, acabes de donar-li al teu avi la peça d'un puzle.

—No, de debò —va dir Han—, no tinc ni idea de què dimonis és això.

S’incorporà de nou amb la peça a la mà i va veure a C-3PO que tornava de la cabina.

—Tots els sistemes estan en posició nominal, gràcies siguin donades al Faedor. —Com ningú li contestà, l’androide, alacaigut, va afegir—: De vegades em pregunto per què em segueixo preocupant.

—3PO, què és això? —va preguntar Han, acostant l'objecte als fotoreceptors de l’androide.

C-3PO va girar el cap.

—Ho sento, Capità Solo, però no ho aconsegueixo reconèixer. Si hagués d'aventurar-me i dir alguna cosa, diria que s'assembla a una espècie de transponedor o un transceptor antic.

Han es va quedar mirant l'objecte.

—Tens raó! Això és.

—Potser hauríem de posar-ho en el seu lloc, avi —va dir Allana no gaire segura del seu raonament. Ell la va mirar i va contestar:

—Dubto que segueixi funcionant o fins i tot que tingui alguna cosa que veure amb la nau.

—Mai se sap, Han —li va rebatre la Leia.

—Vinga ja... aquesta peça diminuta? Estic segur que ni funciona.

La Leia va estendre la seva mà dreta cap a ell.

—Puc fer-li un cop d'ull?

Han va col·locar la peça amb molta gentilesa sobre el palmell de la seva mà. Ella la va sospesar.

—Hi ha quelcom estrany en aquest objecte. Allana, tu vas notar alguna cosa especial?

—Sí, per això la vaig trobar —va assentir la jove. Han les mirava, primer una, després l'altra i així successivament.

—No us poseu Jedi amb mi!

—No és això —va replicar la Leia—, però no em negaràs que de vegades alguns objectes sí tenen una espècie de poder intern.

—Com si poguessis sentir a les persones que alguna vegada ho han tocat —va dir Allana.

En Han pestanyejava estupefacte.

—Hauríem d'investigar-ho —va proposar Allana.

—Totalment d'acord, bufona. Seria com buscar un tresor; al fet que sí, Han?

—Què? Oh, sí, és clar. La propera vegada que assistim a la convenció galàctica d'enginyers.

—Ho dic de debò, Han. Potser la va col·locar en algun lloc per aquí un antic propietari del Falcó, molt temps abans que la nau arribés a tu.

—Suposo —va dir Han—, encara que també podria haver-la col·locat un dels centenars d'éssers que han entrat al Falcó des de llavors. Amics, enemics, espies... Com aquells imperials que ens van seguir fins a Yavin IV.

La Leia va riure de tots aquells records.

—De debò va ocórrer en aquesta vida?

—Això tinc entès.

—Qui va tenir el Falcó abans que tu, avi?

—Doncs molta gent, la veritat. El Falcó té uns cent anys.

—L'oncle Lando també la va usar —va dir la Leia.

—De debò?

Han va assentir.

—Un parell d'anys, res més.

—La hi vas comprar a ell?

—No exactament.

—L'avi la va guanyar a l'oncle Lando. En un joc de cartes.

Els ulls de l'Allana es van obrir com a plats.

—Vaja!

La Leia va somriure. La història de com Han havia guanyat aquella mà ja era molt vella; un sàbacc pur contra l'escala de l'idiota incompleta de Lando.

Quan Han va confessar que havien comprat el seu passi al torneig de la Ciutat dels Núvols amb propietats robades, una figureta daurada que li havia robat al sacerdot major d’Ylèsia i una perla en forma de drac que li havia sostret a un general imperial, la Leia va saber que ja hi havia trobat, el títol per al segon volum de les memòries que algun dia escriuria: El pocavergonya, el pelut i jo.

En Han s'estava rient.

—Hi ha una anècdota encara millor. L'oncle Lando també la hi havia guanyat a algú jugant a les cartes.

—Llavors, el Falcó és com un premi —va dir Allana.

—Just el que jo he dit tots aquests anys —va contestar Han, mirant a la Leia.

—I a qui la hi va guanyar l'oncle Lando?

Han es va tocar la barbeta mentre pensava.

—Com es deia aquell tipus? Era jugador professional...

La Leia va negar amb el cap.

—No recordo ni que m'ho haguessis esmentat.

—És clar que t'ho vaig dir. El que va perdre contra Lando a la Ciutat dels Núvols.

—I qui era l'amo de la nau abans del tipus al que la hi va guanyar Lando? —va pressionar Allana. En Han va sospirar.

—No ho sé.

—No ho saps? —va preguntar sorpresa Leia.

—No de totes les vegades que li vaig demanar a Chewie que ho investigués, sempre va haver-hi algun contratemps que ho va impedir.

—Ja, suposo —va contestar la Leia amb ironia.

—Creus que només tu fas les coses bé. Cert que he sentit rumors tots aquests anys. Simplement no sé quins creure.

—Seria molt divertit —va dir Allana.

—El què? —van preguntar Han i Leia a l’uníson.

—Descobrir tots els amos que va tenir el Falcó abans de l'avi.

Han va somriure, comprensiu.

—No crec que sigui possible.

—Per què no?

—Per una simple raó: tret que molts dels antics propietaris del Falcó fossin biths o muuns, o alguna altra espècie que visqui més que els humans, la majoria estaran segurament morts.

La Leia va veure com desapareixia el somriure de l'Allana.

—Encara que això fos cert, Han, estic d'acord amb la nena en què seria molt divertit intentar-ho. A més, fa molt temps que no visitem a Lando i a Tendra. Seria un bon començament.

Allana va mirar al seu avi implorant.

—Si us plau, si us plau. Per què no ho intentem?

—Això... jo...

La Leia va aixecar una cella.

—Alguna cosa que no vols que descobreixi, amor?

—No.

—Llavors què ocorre?

En Han va tancar un instant els ulls, els va obrir de nou i va exhalar l'aire pel nas.

—D'acord, intentem-ho.

—Una nova aventura —va sospirar C-3PO mentre Allana s'abraçava a les cames de la Leia.

Han va mirar de nou aquest objecte que semblava un transponedor arcaic. El va acostar a la seva orella i s’adonà que semblava emetre un zumzeig, com si portés molt temps esperant un senyal.

Següent