La Recerca dels Supervivents (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

La porta s'obria a una altra sala d'emmagatzematge, idèntica a la qual havien deixat enrere amb l'excepció que en aquesta no hi havia porta d'accés a un turboascensor. Tampoc semblava que cap de les caixes de subministraments apilades darrere dels seus panells s'hagués tocat mai.

Com tampoc les caixes de la següent sala. O de la sala després d'aquesta.

—Aquí hi ha el valor d'uns deu anys de subministraments per a alguna cosa tan gran com el Vol d'Expansió —va comentar Luke mentre caminaven passant al costat de les caixes apilades cap a la següent porta a popa—. Realment és diferent veure-ho per tu mateix.

—I això és només un nivell —va murmurar Mara, una estranya sensació s'arrossegava a través d'ella mentre mirava les fileres de caixes de cartró apilades. Tota aquesta gent... prop de cinquanta mil... tots havien desaparegut. Destruïts en qüestió de segons, minuts o hores.

Assassinats per ordre de l'home al que una vegada havia servit amb orgull.

—Eh.

Es va sacsejar de damunt aquest estat d'ànim. Luke la mirava amb preocupació en el seu rostre.

—Estàs bé? —va preguntar.

—Sí —li va assegurar—. Estic bé.

Com si en realitat pogués enganyar-li...

—Més fantasmes del passat? —li va preguntar en veu baixa.

Ella va mirar a Drask, estava examinant una pila de caixes a pocs metres de distància.

—És estrany —li va dir al seu marit en veu baixa—. Vaig pensar que ja havia passat per això. Que ho havia deixat tot enrere. Però en l'Enviat Chaf em vaig començar a sentir realment... no sé. És difícil d'explicar.

—Vas començar a sentir-te còmoda? —va suggerir Luke.

Mara va posar a prova la paraula en la seva ment.

—Sí, suposo que és això —va estar d'acord—. Fel i la seva nova Legió 501 semblaven ser tan diferents al que Palpatine havia creat que ho sentia com una mica del que realment podria gaudir sent part d'això.

El front d’en Luke es va arrugar.

—No estaràs pensant seriosament a acceptar l'oferta de treball de Parck a l'Imperi de la Mà, no?

—Per descomptat que no —Mara va vacil·lar—. Bé, no, això no és del tot exacte —va confessar—. Vull dir, certament no aniria enlloc sense tu. Però al mateix temps... —va sacsejar el cap.

—Ho sé —va dir ell—. Últimament la Nova República no ha estat precisament un exemple brillant de com fer funcionar una galàxia, veritat?

Mara va deixar anar un esbufec.

—L'eufemisme del mes —va dir—. Tots aquests petits i estúpids conflictes i guerres... Pensava que tots desapareixerien després que finalment trobéssim la còpia intacta del Document de Caamas. Però la meitat d'ells encara estan bullint a foc lent, i el Senat no ha fet res per detenir-ho.

—Això no és del tot cert —va dir Luke—. Però tens raó. Les coses eren molt més tranquil·les sota l'Imperi, no?

—Almenys fins que la teva Rebel·lió es va posar en marxa —va contrarestar Mara—. Llavors tot es va esvalotar de nou.

—Intentem que així fóra —va dir Luke, somrient de nou. El somriure es va esvair, i ell es va encongir d'espatlles parcialment—. No pots jugar al «què hagués passat si», Mara. Pot ser que Palpatine suprimís tots aquests conflictes regionals, però també va suprimir la llibertat i la justícia, especialment per als no-humans. Si algun altre hagués estat a càrrec... però mai ho sabrem.

—Entenc tot això —va dir Mara—. Però realment aquesta no és la qüestió. La qüestió és que m'estava començant a sentir benèvola, fins i tot nostàlgica, cap a l'Imperi.

Va fer un gest cap a les piles polsoses de caixes al voltant seu.

—I llavors em trobo cara a cara amb una cosa com això: subministraments acuradament col·locats per gent que Palpatine sabia que anaven a ser assassinats —va deixar caure la mà al seu costat—. Hi ha alguna cosa en la sang freda d'això que és com una puntada sobtada en les dents, això és tot.

—Ho sé —va dir Luke, prenent la seva mà i prement-la gentilment—. En realitat mai vas veure els resultats de la política de Palpatine, veritat?

—No, en general no —va dir Mara amb un sospir—. Almenys, no allò gran. Alderaan i coses així. Sobretot vaig haver de bregar amb individus o grups petits, i la meitat d'ells eren oficials imperials sospitosos de malversació de fons o traïció. Mai vaig veure una cosa de l'escala del Vol d'Expansió.

—Té sentit que ell t'escudés de la major quantitat d'aquestes coses possible —va assenyalar Luke—. És possible que comencessis a tenir dubtes, i ell no va voler córrer el risc.

—Jedi? —va cridar Drask.

Mara es va donar la volta. El general s'havia mogut fins a una altra pila de caixes prop del conjunt de portes de la part posterior i il·luminava amb la seva vara de llum sobre una a mig camí del sostre.

—Veniu.

—Què passa? —va preguntar Luke mentre ell i Mara anaven cap a ell.

—Aquestes dues piles —va dir Drask, indicant-les amb la seva vara de llum—. Les han mogut aquí des d'algun altre lloc.

Mara va arrufar les celles cap a Luke, obtenint una mirada igualment desconcertada a canvi.

—Què vols dir? —va preguntar Luke—. Com ho saps?

—En els magatzems anteriors aquestes piles sempre seguien un patró específic —va dir Drask—. Productes alimentosos de diversos tipus particulars, roba, peces de recanvi, altres diversos tipus de subministraments, equip d'emergència, i així successivament. Tot això col·locat en posicions específiques, amb les proporcions de cada tipus sempre constants.

Luke va mirar a Mara.

—Això té algun sentit per a tu? —va preguntar.

—En realitat, sí —va dir ella—. Si poses cada sala d'acord a la taxa d'ús esperat del subministrament, pots més o menys buidar una àrea d'una vegada i no haver d'anar i venir entre mitja dotzena de magatzems pel que necessites. Això també fa que sigui més ràpid i fàcil distribuir les coses si decideixes establir una colònia en algun lloc.

—Ah —va dir Luke, assentint—. Ho capto. Els dónes als teus colons un cuirassat i, per exemple, el contingut de subministraments de dos nivells. No és necessària una classificació: simplement càrregues a bord tot allò dels dos nivells.

—Correcte —va dir Mara—. I dius que aquestes piles no estan en ordre?

—Sí —Drask va gesticular—. Aquest grup està format per subministraments de manteniment elèctric i de fluids. En canvi, hauria d'estar format per productes alimentosos.

—Prendré la teva paraula sobre aquest tema —va dir Luke, mirant al voltant—. Bé, no sembla que procedeixin de cap lloc de per aquí.

—Tret que algú reorganitzés tota la sala —va assenyalar la Mara.

—No —va dir Drask—. Les altres piles estan col·locades correctament.

—Tal vegada de la propera sala, llavors —va suggerir Luke—. Anem a fer un cop d'ull —va obrir el camí cap a la més petita de les dues portes de popa i va tocar l'obertura.

No va ocórrer res.

—És graciós —va dir, arrufant les celles mentre premia l'obertura de nou. Una vegada més, la porta no es va moure.

—Intentem-ho amb la porta gran —va suggerir Mara, movent-se cap a l’escotilla de càrrega i copejant l'obertura d'aquesta.

Tampoc es va moure.

—Vaja, això —va dir Luke pensativament—, és molt peculiar. Totes les altres portes han funcionat molt bé.

—Tal vegada hi ha alguna cosa aquí que els supervivents no volen que vegem —va suggerir Drask amb veu ominosa—. Teniu sabres de llum. Talleu una obertura.

—No cal precipitar-se —va dir Luke, passant una mà per la porta més petita—. Tal vegada puguem fer-ho de la manera fàcil. Mara?

Mara va treure el seu sabre de llum del seu cinturó i es va dirigir cap a la porta.

—Llesta.

—D’acord —Luke va respirar profund, i Mara va poder sentir-li estenent-se en la Força. Un moment després, amb el cruixit del metall que havia estat congelat massa temps en el mateix lloc, la porta va començar a lliscar-hi cap amunt.

Mara estava preparada. El buit amb prou feines li arribava a la cintura quan es va ajupir sota la porta que seguia pujant i va encendre el seu sabre de llum mentre entrava a la sala.

Però allà no hi havia res excepte un altre magatzem, buit a excepció de les usuals piles de caixes, exactament igual que els anteriors quatre magatzems que havien mirat.

Ella va arrufar el nas, baixant la fulla del sabre de llum una mica. No; no exactament igual. Tornant-se cap al centre de l'habitació, va veure que mitja dotzena de seccions de la xarxa de panells s'havien buidat.

I dins d'elles...

—Mara?

—Tot buidat —va cridar, apagant el seu sabre de llum i mirant al voltant. Estesa contra la paret més propera hi havia un tros de biga lleugerament torta. Estenent-se amb la Força, el va aixecar i el va posar dempeus sota la porta que Luke encara estava sostenint—. Mira si això la bloqueja —va dir.

Amb cura, Luke va baixar la porta sobre la biga. El metall va xerrotejar però es va sostenir.

—Estranya peça per estar tirada per aquí —va comentar, arrufant les celles davant la biga mentre s'ajupia sota la porta i entrava en el magatzem—. No he vist res semblat en cap de les altres sales.

—Tampoc has vist res com això —va dir Mara mentre Drask entrava darrere d’en Luke—. Fes un cop d'ull.

—Un magatzem de mobles? —va preguntar Drask, arrufant el gest per sobre de l'espatlla d’en Luke.

—És una mica més interessant que això —va dir Mara mentre els tres creuaven cap a les seccions buidades. El contingut era poc més que un poti-poti de mobles i mobiliari trencat. Però per a ella els senyals eren evidents—. Es poden veure tres catres en aquesta primera secció... estan una mica trencats, però definitivament n’hi ha tres. Sembla que hi ha quatre en la següent. Probablement també hi hagués quatre en aquesta primera.

—Aquesta cosa rodona va ser probablement part d'una petita taula —va dir Luke, assenyalant—. No obstant això, no veig cap cadira.

—Tal vegada només tenien tamborets —va suggerir Drask—. Aquestes petites peces, potser.

—Correcte —va estar d'acord Mara—. Probablement hi ha un munt d'altres peces enredades amb aquestes mantes i cortines, també. I, per descomptat, aquestes coses quadrades han de ser equips climatitzadors portàtils.

—Però això no té sentit —va objectar Drask—. El que estàs descrivint són habitacions habitades. No obstant això, les naus de damunt estan adequadament intactes. Per què algú hauria triat viure aquí en el seu lloc?

—Tal vegada tots els cuirassats estaven massa danyats després de la batalla —va suggerir Luke—. Pot ser que els hagués pres un temps als droides fer-los habitables de nou.

Mara va negar amb el cap.

—Us esteu allunyant d’allò obvi. Què hem hagut de fer per arribar aquí?

—Hem hagut d'aixecar... —Luke es va interrompre—. Estàs dient que això era una presó?

—Per què no? —va preguntar Mara—. Cubiculums petits amb el mobiliari mínim i no molta privadesa, atrapats lluny de tot, tot això darrere d'una porta que no s'obre. Quina altra cosa podria ser?

—Interessant —va comentar Drask—. Sembla que el vostre experiment Vol d'Expansió va ser un fracàs des del principi. Ja que la necessitat d'una presó tan ràpidament implica que els passatgers no van estar ben triats.

—O que alguna cosa dràstica els va succeir —va dir Mara—. Alguna espècie de bogeria espacial o alguna cosa així.

—Hi ha alguna possibilitat que hagués estat una quarantena mèdica en el seu lloc? —va suggerir Luke.

—Improbable —va dir Drask—. No hi ha suficients llits aquí per a un brot general d'una malaltia. I un problema menor segurament hauria estat millor tractat en les pròpies instal·lacions de les naus.

—Té raó —va convenir Mara—. A més, no veig cap senyal d'equip mèdic aquí —va fer un gest cap a l'àrea—. I veus quina altra cosa no està aquí?

Luke va arrufar el gest.

—No.

—Jo sí —va dir Drask ombrívol—. No hi ha cossos.

—Ni tan sols restes de cossos —va confirmar Mara—. El que significa que o bé algú va entrar per aquesta porta en algun moment dels últims cinquanta anys i va disposar dels morts...

—... o bé van sortir pel seu compte —va acabar Luke per ella.

—Això és el que estic pensant —va estar d'acord Mara amb sobrietat—. També em pregunto si el moment de la fugida va poder haver tingut efecte en la batalla.

—O tal vegada la fugida va estar connectada amb l'aparició inexplicable d'aquesta nau a l'espai txiss —va assenyalar Drask—. Aquest misteri encara no ha estat resolt.

—No, no ho ha estat —va dir Mara—. Luke, tens alguna idea de quin tipus de sistema de justícia estava en vigor durant aquesta època? Específicament, quin tipus de gent podrien els Jedi del Vol d'Expansió haver tancat d'aquesta forma?

—No ho sé —va dir Luke, bellugant el cap—. Però no puc veure per què ningú, a part dels tipus més violents o psicòtics, podria ser tancat tan lluny de la resta de l'expedició. Sens dubte hauria d'haver-hi un calabós en cadascun dels cuirassats per fer front als infractors estàndard.

Un murmuri de sensacions va tocar la ment de la Mara.

—Algú ve —va dir ella, desenganxant el seu sabre de llum del cinturó.

—Qui? —va preguntar Drask, traient el seu xàrric—. El Guardià Pressor i les seves forces?

Mara va enfocar la seva ment, tractant d'aïllar i identificar les ments que s'acostaven. Definitivament li resultaven familiars, però encara estaven molt lluny com per identificar-les.

Luke ho va percebre primer.

—No passa res —va dir, retornant el seu sabre de llum al seu cinturó—. Són Fel i els soldats d'assalt.

—Està l’Aristocra Chaf’orm’bintrano amb ells? —va preguntar Drask.

—No —va dir Mara—. Tampoc Feesa ni els geroons. Són només els cinc imperials.

—Es van comprometre a protegir-lo —va dir Drask ominosament—. Per què no estan amb ell?

—No ho sé —va dir Luke, dirigint-se a la porta apuntalada mig oberta—. Anem a preguntar-los-ho.

Es van reunir amb els imperials dues sales de retorn cap als turboascensors.

—Bé, bé —va comentar Fel quan els dos grups van creuar la sala l'un cap a l'altre—. Certament no esperava trobar-vos a vosaltres tres aquí. No és que em desagradi, per descomptat. Què penseu del petit parany dels nostres amfitrions?

—On està l’Aristocra Chaf’orm’bintrano? —el va interrompre Drask abans que Luke o Mara poguessin respondre—. Per què no esteu protegint-li?

Fel va semblar desconcertat.

—Relaxi's, general —va dir—. Difícilment està sol allà a dalt. Els seus tres soldats estan amb ell, recorda?

—A més, si Pressor ens volia morts, podria haver-ho fet molt abans —va agregar Mara.

—Ella té raó —va convenir Fel—. Estic segur que l’Aristocra està bé.

—La teva calma és molt tranquil·litzadora —va etzibar Drask—. Sabeu on està?

—No exactament —va dir Fel—. Però a partir dels sons que va fer el seu turboascensor mentre es dirigia cap avall, estem bastant segurs que estan al C-Cinc, el següent cuirassat al voltant de l'anell a partir del que hem vingut.

—Llavors per què no els vau seguir després d'escapar? —va preguntar Drask.

—Perquè vaig pensar que tindria més sentit tàctic arribar des d'una direcció que no esperessin —va dir Fel, començant a sonar una mica molest—. Hi ha altres tres tubs de turboascensor que podem utilitzar per pujar al C-Cinc: U recte a popa al llarg d'aquesta coberta, els altres dos cap endavant i cap enrere en aquesta direcció —va fer un gest cap a la seva dreta.

—Espera un moment —va dir Mara—. Si els cuirassats estan en un anell, no haurien d'estar els turboascensors de connexió en una coberta inferior amb aquesta?

Fel va negar amb el cap.

—Té a veure amb la forma en què van ser establertes les direccions de la gravetat —va explicar—. Tots els cuirassats estan orientats amb els seus ventres apuntant cap a dintre, cap al nucli de subministraments, mentre que el nucli de subministraments compta amb la seva pròpia gravetat cap al seu propi centre, alguna cosa així com un planeta cilíndric, amb les cobertes inferiors ‘girades’ respecte a les superiors. Això significa que des de qualsevol dels cuirassats, ‘a baix’ és sempre cap al nucli, mentre que des del nucli ‘a dalt’ és sempre cap al cuirassat més proper.

—Un enfocament estrany —va comentar Mara.

Fel es va encongir d'espatlles.

—La meva conjectura és que probablement van pensar que fer-ho de qualsevol altra forma significaria col·locar les guies de connexió en diferents llocs en cadascun dels cuirassats. Fent-ho d'aquesta manera, totes les naus es van poder modificar exactament de la mateixa manera, amb dues guies de turboascensor connectant amb la part inferior d'estribord, a proa i a popa, i les altres dues en la part inferior de babord, a proa i a popa. Sens dubte a la tripulació no li importaria; tots els canvis de gravetat s'efectuen automàticament a mesura que viatges d'un lloc a un altre, amb les cabines de turboascensor girant de manera que estiguis aparellat amb la gravetat de la teva destinació al moment d'arribar allà.

—Llavors, Formbi i els altres estan on, exactament? —va preguntar Luke.

—Cuirassat-Cinc —va dir Fel—. C-Cinc, per abreujar. El cuirassat al qual vam entrar des de l'Enviat Chaf era el C-Quatre.

—Així que aquesta no era la nau de comandament principal?

Fel va negar amb el cap.

—També vaig suposar que ho seria, però les etiquetes dels controls del turboascensor mostraven clarament que entrem al C-Quatre o al C-Cinc. Tenint en compte les orientacions dels cuirassats, el que està en la superfície és definitivament el C-Quatre.

—Suposo que treus aquesta informació de les targetes de dades del Vol d'Expansió que tens al teu poder —va qüestionar Drask.

—Les targetes de dades que abans tenia en el meu poder, sí —va corregir-li Fel—. Afortunadament, vam estudiar la distribució abans que fossin robades.

—Van ser robades? —va preguntar Drask, entretancant els ulls—. Quan?

—Mentre estàvem ajudant a apagar aquest foc just després de sortir de Crustai —va dir Fel—. Qualsevol que ho iniciés pel que sembla ho va fer com una distracció per pujar a bord del nostre transport.

Drask va mirar a Luke i a Mara, després una altra vegada a Fel.

—Per què no se'm va informar?

Mara va percebre la vacil·lació d’en Fel, i es va preguntar si tindria l'honestedat o l'audàcia per dir-li a Drask que no l'hi havien dit perquè era un dels sospitosos. Tenia l'esperança que ho fes; la reacció de Drask probablement seria molt interessant.

Per a la seva desil·lusió, Fel va oferir la resposta diplomàtica en el seu lloc.

—Independentment de si li informàvem o no, no semblava probable que anéssim a trobar al lladre —va explicar—. Vaig pensar que podríem tenir un avantatge si el culpable no sabia que ens havíem adonat de la pèrdua.

—Quin avantatge esperàveu tenir?

—No ho sé exactament —va concedir Fel—. Només vaig pensar que podria ser un.

—Només vas pensar que podria ser un —en un ésser de menor dignitat inherent, va meditar Mara, les paraules i el to de Drask podrien haver sonat curtes de mires o fins i tot infantils. Però d'un oficial de comandament txiss, van arribar mordaces i rectament enutjades. Aquest és un bon truc—. En el futur, Comandant Fel, no pensaràs quan estiguis a bord d'una nau de l'Ascendència Txiss. En el seu lloc oferiràs totes les teves preocupacions d'aquest tipus a l'oficial al comandament en l'acte. Ell decidirà què pensar. Ho has entès?

—Completament, general —va dir Fel, la seva veu sota un control acurat.

—Bé —va dir Drask, no sonant particularment apaivagat—. Ara. Ens conduiràs cap a aquests turboascensors alternatius perquè puguem reunir-nos amb l’Aristocra Chaf’orm’bintrano.

—Un moment —va dir Luke—. La nau de comandament va ser designada com C-Un?

—Correcte —va dir Fel.

—Així que amb sis cuirassats, C-Quatre estarà a l'altre costat del cercle respecte a C-Un —va persistir Luke.

—Correcte de nou —va dir Fel, arrugant el front.

—És això important en aquest precís moment? —va tallar Drask amb impaciència.

—Podria ser-ho, sí —li va dir Luke—. Perquè, lògicament, C-Un és des d'on haurien d'haver pilotat el Vol d'Expansió. Així que, per què és aquesta nau la que va acabar més lluny sota terra quan es va estavellar en aterrar?

—Una pregunta interessant —va acceptar Fel, pensatiu—. Van haver de tenir alguns problemes seriosos de control al final.

—Tal vegada —va dir Luke—. O tal vegada tenien ajuda no desitjada en el pont de comandament.

—Per descomptat —va dir Drask, la impaciència en la seva veu atenuada temporalment per un toc d'interès—. Els criminals, tal vegada?

—Criminals? —va preguntar Fel, parpellejant.

—Sembla que hi ha una presó improvisada allà enrere —va dir Luke, fent un gest cap a popa—. No obstant això, no hi ha restes humanes o alienígenes.

—Hmm —va dir Fel—. I tenint en compte l'estat dels cuirassats després de la batalla, podrien haver estat en la millor posició per arribar al pont de comandament i causar problemes.

—O podríem veure-ho d'una altra forma —va advertir Mara—. Tal vegada els presoners eren els del pont de comandament, i uns altres van aconseguir que el Vol d'Expansió bolqués d'aquesta manera per tractar de detenir-los.

—Una especulació interessant —va dir Drask. El moment d'interès havia passat, i estava perdent la paciència de nou—. Però tot això és història antiga.

—Tal vegada —va dir Luke—. Però la història antiga és pel que estem aquí, no és així?

—Hem de reunir-nos amb l’Aristocra Chaf’orm’bintrano —va insistir Drask.

—Ho farem —va prometre Luke—. Però primer, vull anar a fer un cop d'ull al C-Un. Algú vol venir amb mi?

Mara va mirar al voltant del grup. Per l'expressió d’en Fel podia dir que ell volia anar, i també podia sentir un interès definit en els quatre soldats d'assalt.

Però l'agitació de Drask estava pràcticament rebotant entre les piles de caixes, i una vegada més el sentit de la diplomàcia de Fel va guanyar.

—Gràcies, però esperarem a la segona excursió —va dir, tornant-se cap a Drask—. Quan estigui llest, general, li escortarem al C-Cinc.

Per un moment, els ulls de Drask es van clavar en el rostre d’en Luke, com si estimés les possibilitats que demanant-li o ordenant-li no anar, en el que per a ell era clarament una pèrdua de temps, li fes cas. Pel que sembla, va decidir que no valia la pena intentar-ho.

—Gràcies, comandant —va dir, tornant-se de nou cap a Fel—. Vas dir que hi havia altres tres turboascensors disponibles?

—Sí —va dir Fel—. En realitat, el millor probablement seria anar una mica més lluny entorn del nucli i escortar a Luke i la Mara al turboascensor que van a necessitar per arribar al C-Un. Podem utilitzar el mateix per arribar al C-Sis, des d'on podrem viatjar al C-Cinc.

—Això sona com un viatge molt més llarg que anar directament al C-Cinc —va assenyalar Drask.

—Una mica més llarg —va admetre Fel—. Però se'm va ocórrer que si la gent de Pressor amaga algunes sorpreses de les quals hauríem de saber, el més probable és que estiguin en C-Un, C-Dos o C-Sis.

—Per què?

—Perquè són les tres naus enterrades més profundament, la qual cosa significa que tenen la millor protecció contra la radiació —va explicar Fel—. Luke i Mara comprovaran el C-Un; si nosaltres almenys fem un cop d'ull al C-Sis en el nostre camí al C-Cinc, tindrem dos dels tres coberts.

Drask va vacil·lar, després va assentir.

—Molt bé —va dir—. A condició que no proposis buscar en tot el cuirassat amb només nosaltres sis.

—Només un cop d'ull ràpid —va prometre Fel—. Si estan usant els altres cuirassats per a alguna cosa, hauria de ser obvi amb bastant rapidesa.

—Molt bé —va dir Drask de nou—. Endavant.

Fel va assentir.

—Soldats d'assalt: formació d'escorta. Per aquí, general.

 Següent