37
Vaig connectar la freqüència tàctica dels Supervivents.
—Aquí Líder Roca. Mantingueu-vos allunyats dels Ales-X.
Marxeu darrere dels Ales-Y i useu els canons d'ions. Deixeu-los encallats a
l'espai, però amb els pilots capaços de cridar.
La Capitana Gurtt va replicar ràpidament.
—Per què no matar-los?
—Estem més o menys igualats, l'única forma de guanyar és
escapant. Si deixem als pilots a la deriva, els reps els recolliran. L'Odiós podrà sortir de la gravetat i
preparar-se per escapar. Els reps ho veuran com una victòria i nosaltres
sortirem d'aquí.
—Vaporitzem-los a tots! —va ser Sasyru qui va deixar anar
la bravata—. No tinc por a cap pilot rep.
—Genial, tu t'encarregues dels Murris. Bona sort —vaig
baixar la mirada cap al meu monitor—. Estem a un minut de contactar, capitana.
Tu decideixes.
Gurtt es va prendre un moment, després va emetre les
ordres.
—Objectiu Ales-Y, useu només canons d'ions. Ocupeu-vos
també d'algunes de les llançadores d'assalt. Deixeu que la gent de la Tavira
tracti amb els Ales-X.
Vaig connectar la freqüència tàctica de l'Esquadró Roca
en la unitat de comunicacions.
—Colpegeu a les forquetes, romaneu allunyats dels
punters, deixeu als prims i a les creus[1]. Demaneu
ajuda si la necessiteu i sortirem d'aquesta.
Hi havia altres mil coses que volia dir, però només tenia
trenta segons fins al contacte i necessitava provar alguna cosa primer. Des que
vaig deixar l'Acadèmia Jedi no m'havia obert a la Força de forma completa.
Sabia que si els consellers de la Tavira eren sensibles a la Força, podria
estar exposant-me a mi mateix, però vaig provar. Vaig estendre la meva esfera
de responsabilitat cap als caces que s'acostaven. Vaig aïllar als Ales-X,
després vaig rebuscar entre ells. Vaig trobar al Coronel Celchu i vaig empènyer
una imatge en la seva ment.
Vaig alimentar la imatge d'un Aferrat fonent-se en la
forma d'un Ala-X amb les marques del meu Ala-X en ell. No tenia ni idea del que
ell faria amb la visió, i no vaig poder mantenir-la més d'un segon, però
esperava que li fes saber que jo estava aquí fora. Ho vaig deixar anar,
donant-nos a tots dos temps per recuperar-nos abans que la batalla arribés,
després vaig volar cap al gruix del combat.
Sobre i al voltant de nosaltres les naus capitals
intercanviaven foc. Encara que la Nova República tenia presents tres naus més
petites, el seu poder de foc combinat igualava el de l'Odiós. Trets de turbolàser vermells i verds feien de l'espai una
pista d'obstacles en la qual un gir equivocat significava l'oblit. Els trets
que aconseguien passar a través de l'arremolinat núvol de caces colpejaven a
les altres naus capitals, però els escuts semblaven estar aguantant, excepte en
el cas de les naus més petites. Tots dos costats semblaven estar apuntant a les
naus més petites amb els seus canons d'ions, tractant d'eliminar les molèsties
alhora que deixaven restes que recollir després de la batalla.
L'Esquadró Roca es va llançar a un combat lleuger amb un
esquadró d'Ales-Y ansiós i agressiu. Els Aferrats eren més ràpids que les
forquetes, però aquests pilots reps no eren dolents. Vaig fer el meu primer
blanc amb un tret vertical amb deflexió que va colpejar en un dels impulsors
d'un Ala-Y. La forqueta virà immediatament a estribord, fent que jo girés també
en resposta, vaig tirar de la maneta de l'accelerador, vaig invertir la
impulsió, i vaig col·locar la maneta en el seu lloc de nou, anticipant un
moviment similar per part del meu enemic. Ell es va adonar que l'havia
anticipat després de només un segon o dos i va començar un ascens a tota
velocitat. Vaig pressionar el timó, balancejant el morro cap a babord, i li
vaig copejar una segona vegada just per darrere de la cabina. Els seus escuts
es van esfondrar i la nau va continuar endavant, amb el seu ascens portant-la
lluny de Xa Fel.
Vaig accelerar i vaig iniciar un descens que em va situar
a la cua d'una forqueta que estava tractant de fulminar a un dels meus Aferrats.
—Ho tinc, Cinc. Vira a babord.
—Vigila, Líder!
Rajos iònics blaus centellejaren cap a mi des de darrere
de la cabina de la forqueta, escampant-se contra el meu escut davanter. Vaig
girar a la dreta i vaig descendir, usant el propi impulsor de la forqueta com a
cobertura, després vaig bombar més energia al meu escut.
—Alerta, Roques! Algunes d'aquestes forquetes tenen un
artiller darrere controlant aquest canó d'ions.
Mantenint-me baix, vaig pressionar l'accelerador, després
vaig ascendir i vaig disparar a l'Ala-Y. El pilot havia començat a girar la
forqueta per donar-li tret sobre mi a l’artiller, però jo li vaig colpejar
primer. Llançant-me a babord i aplicant una mica de timó, el vaig mantenir en
el meu punt de mira i vaig disparar de nou. Només vaig aconseguir un impacte
parcial, el qual li va llevar l'escut de popa, però seguia volant.
Un altre raig iònic es va clavar en la forqueta en la
cua, deixant-la girant en espiral per l'espai. Vaig veure l'Aferrat de la Caet
passar disparant i li vaig comunicar un ràpid agraïment. Ella va respondre amb
un udol, llavors em vaig trobar volant cap a l'altre costat de la batalla, una
mica més a prop de les naus capitals de la Nova República del que desitjava. Vaig
virar i descendir, després vaig donar la volta i ascendir, trencant tants plans
com vaig poder i sense mantenir cap rumb més d'un segon o dos. Cap de les naus
capitals em va disparar (tenien una presa més gran a la qual disparar), però no
volia convertir-me en un blanc fàcil per temptar-les.
Jo no era fàcil de colpejar, per la qual cosa, suposo,
vaig atreure l'atenció de l'Esquadró Murri. En un nivell molt bàsic vaig trobar
aquesta atenció molt afalagadora. Els meus col·legues havien decidit que jo era
un oponent digne, i com no sabien qui era jo, era una avaluació honesta
possible solament en una situació anònima.
El problema que tenia amb això, per descomptat, era que
el seu mètode de mostrar la seva estima per les meves habilitats probablement
resultaria en la meva mort. Estava encallat. Encara que podia introduir les
seves freqüències de comunicacions, no coneixia els codis de xifrat. Si
contactaven amb mi a través d'un canal obert, totes les altres naus de la flota
podrien captar-ho, i això tampoc resoldria res. Ni tan sols podia prendre'm un
temps per concentrar-me i usar la Força per projectar un altre missatge a
Tycho, ja que localitzar-lo i fer contacte i tot això requeriria cada retall de
la concentració que necessitava per mantenir-me viu.
Estava encallat, però no sense opcions. Quan la Força és la teva aliada, mai estàs
sense opcions.
Vaig mantenir la mà lleugera sobre la vara de control i
vaig expandir la meva esfera de responsabilitat. Fora de la meva cabina tot
semblava completament caòtic, un calidoscopi de possibilitats i probabilitats
que canviava a cada nanosegon. Energia omplia el buit, viatjant d'un costat a
un altre entre les naus grans, mentre que rajos més petits ruixaven tot
l'espai. Torpedes de protons i míssils de commoció perseguien als seus
objectius com si els atragués la por d'aquells triats com a blanc. Goig i
dolor, esperança i terror, ira i determinació, tot s'arremolinava al voltant...
on s'entrecreuaven podia sentir crits de mort o reafirmacions murmurades de
supervivència.
Sortint de tot això, vaig classificar els sentiments
dirigits cap a mi, les energies mentals concentrades en el meu Aferrat. Quan es
reforçaven, quan semblaven arribar a un punt, com si la llum es llisqués al
llarg del tall cada vegada més estret d'un ganivet, sabia si virar a dreta o
esquerra, a dalt o a baix. En resposta, sentia sorpresa i empipament o
incredulitat, després un nou apilament de concentració.
Gavin es va col·locar darrere meu i el vaig llegir com si
es tractés d'informació fluint a través d'un quadern de dades de pantalla
ampla. Mentre es preparava per acabar amb mi, vaig tallar l'acceleració, vaig
descendir, i després vaig tornar a tirar de la vara i vaig ascendir. Vaig virar
a estribord atès que sabia que ell preferia aquest costat i em vaig llançar
directament cap a la seva cua. Vaig disparar un raig iònic, després vaig girar
cap a babord i vaig descendir allunyant-me d'ell.
Ooryl va ser el següent i va resultar ser més dur del que
esperava. Sempre havia estat un bon pilot i havia millorat molt durant el seu
temps amb l'esquadró, però sempre havia tingut avantatge sobre ell en les
simulacions. No estava segur de per què, però quan llum làser es va escampar
sobre el meu escut de popa, vaig començar a preguntar-me si no era perquè ell
tenia alguna espècie de bloqueig mental respecte a disparar-me en els
exercicis. Sigui com sigui, es va enganxar a mi com un nek amb les dents
enfonsades en la cua d'un hutt, i estava tenint seriosos problemes per llegir
les seves intencions de tret.
Si no puc anticipar
el que està fent, haig de fer-li anticipar el que jo faci. Vaig virar a estribord, deixant que la nau s'allunyés
lateralment, després vaig descendir i vaig girar a babord. Vaig fer que l'Aferrat
es mogués a dalt i a baix un parell de vegades, després vaig tornar a
estribord, vaig descendir i girar a babord. Vaig introduir en el meu vol unes
quantes desviacions aleatòries més, després vaig repetir el patró una tercera
vegada. Les impressions que vaig rebre d’Ooryl, encara que encara inescrutables
per a mi, van canviar, i vaig saber que havia captat el patró.
Deu segons després em vaig desviar cap a la dreta i vaig
descendir. Vaig inclinar la nau noranta graus a babord com si comencés el lent
gir, llavors vaig tirar de la vara i vaig tallar la impulsió. Ooryl havia
començat el seu propi viratge a l'esquerra, dirigint-se cap a on hauria d'haver
estat jo, exposant-me el ventre de la seva nau. El vaig colpejar amb un sòlid
impacte iònic, després el tret d'un altre pilot també li va colpejar i la seva
nau va quedar morta.
—M'he desfet d'ell per tu, Líder! —va anunciar Timmser—.
No has d'agrair-m'ho.
No anava a fer-ho. La nau morta de l’Ooryl hi havia estat
dirigida cap a Xa Fel quan va ser abatuda, i sense control s'estavellaria
contra l'atmosfera i resultaria aixafada. Tenia menys d'un minut fins a
l'impacte i jo no podia fer res per salvar-lo. Virant i vaig observar com la
seva nau continuava en una lenta espiral cap al que seria la mort de l’Ooryl.
Si pogués usar la telecinesi
per desviar la seva nau cap a una òrbita!
Llavors la coberta de la cabina es va desprendre i la
cadira de comandament de l’Ooryl va sortir disparada. Un segon més tard la seva
unitat R2 s’ejectà de forma similar del moribund Ala-X. El coet d'ejecció el
portava cap a l’Interdictor, encara que es consumiria molt abans que arribés allà.
No obstant això, està fora de perill.
Una nova presència es va centrar en mi i vaig saber que
estava en seriosos problemes. Fins i tot sense usar la Força, hi havia algunes
persones que tenien ments tan lentes que gairebé podies sentir les sinapsis
disparant-se a un ritme apàtic. Uns altres tenien un enginy tan ràpid que
acabaves meravellat davant les connexions que feien, però només després dels
cinc o deu minuts que et portava desentranyar els seus processos de pensament.
I després hi havia persones les ments de les quals es movien en múltiples
dimensions, sempre i en totes a la velocitat de la llum, deixant-te incapaç si
més no de començar a comprendre com funcionen les seves ments.
Tycho Celchu tenia tal ment, però el que m'impressionava
d'ell no era la velocitat amb la qual pensava, sinó la freda deliberació que
definia la seva forma de pensar. Quan em va triar com a blanc, no vaig sentir
el tall cada vegada més estret com l'havia sentit amb Gavin. En el seu lloc
Tycho feia que la meva nau estigués encaixonada i, segon a segon, encongia
aquesta caixa, eliminant dades supèrflues, fins que la meva nau i una petita caixa
que ell havia etiquetat com el seu objectiu eren un.
Més impressionant que això, no obstant, era el fet que la
petita caixa objectiu tenia múltiples apèndixs, cadascun apuntant en la
direcció de totes les maniobres que jo podria utilitzar per escapar d'ell. Si
donava una bandada a la dreta, ell podia posar-me de nou en la seva caixa
objectiu. Si combinava dos o tres moviments, els apèndixs fluïen allunyant-se
de les opcions eliminades i creixien per ofegar noves vies de fugida. La seva
ment funcionava com la del llegendari calamar dimoni de Mon Calamari,
assotant-me amb braç rere braç per arrossegar-me de retorn al lloc on podia
matar-me.
L'única manera de vèncer-ho era fer que ell fos el caçat.
Vaig invertir el rumb i vaig descendir, després vaig tallar l'acceleració i
vaig tornar a ascendir amb un tirabuixó tancat que hauria d'haver-me col·locat
en el seu deixant. S'havia anticipat a mi, per la qual cosa hi havia virat a
babord i jo vaig girar just després d'ell. Vaig accelerar de nou i em vaig
acostar més ràpid del que hauria d'haver estat capaç, així que vaig llançar un
tret que va sortir bastant desviat a babord, després vaig fer un ris ràpid cap
al costat esquerre i vaig tirar de la vara de control. Vaig mantenir l'ascens
durant tres segons, després vaig invertir i vaig continuar fins a completar un tirabuixó.
L'Ala-X d’en Tycho va retrocedir passant transversalment
enfront del meu Aferrat, però no vaig tenir cap oportunitat de disparar-li.
D'ell vaig rebre la impressió de què engrandia les caixes en les quals
intentava atrapar-me. Havia de bregar amb el problema afegit de ser un blanc
també, la qual cosa proposava múltiples tàctiques que usar contra mi. Solament
algunes d'elles estaven encaminades a tornar-me a tancar en la caixa objectiu,
i vaig fer el que vaig poder per fer d'aquestes opcions les menys desitjables.
—Líder Roca, aquí l'Odiós.
Reuniu-vos amb l'Odiós si voleu un
viatge de tornada a casa.
—Copiat —vaig retransmetre el missatge al meu esquadró.
Caet va parlar.
—Ajuda, Líder?
—No, estic bé. Només surt d'aquí.
—Apressa't.
—Com ordenis.
Vaig virar a estribord, després girant a l'esquerra i
vaig reduir l'acceleració per tancar la corba. Vaig aplicar més impulsió a
mesura que sortia del gir, eludint un tret làser quàdruple de Tycho, llavors
vaig tallar l'acceleració, vaig aplicar timó suficient per dirigir-me en la
seva direcció, i novament vaig tornar a connectar l'accelerador. Vaig llançar
un tret ràpid que va ruixar el seu escut amb un llampec blau, després vaig
aplicar més timó, vaig invertir i vaig descendir anant darrere d'ell. Vaig
aconseguir colpejar-li amb un altre tret en l'escut de popa i aquest es va
esfondrar.
En la seva situació jo hauria entrat en pànic, però no
vaig sentir tal cosa en ell. Simplement ens vàrem traslladar a una caixa encara
més gran en la qual ell regirava i agitava el seu Ala-X a través d'una sèrie de
maniobres que no podria haver-hi seguit ni encara que les hagués programat en
el meu ordinador. Cada vegada que Tycho tenia una opció tàctica la utilitzava
en una fracció de segon, presentant-se-li unes altres a continuació. Les
derivacions semblaven triades a l'atzar, eliminant qualsevol habilitat
d'anticipar-se a ell, però totes estaven encaminades de tornada cap a la caixa
objectiu.
Sabia que era millor no quedar-me. Vaig posar l'Aferrat
en un ampli gir que em va dirigir de tornada cap a l'Odiós. El destructor estel·lar havia començat a establir un patró
defensiu de foc que s'estenia en ones per descoratjar la persecució. En teoria,
els nostres artillers no disparaven contra els caces que s'acostaven, però
col·locaven els seus trets prou a prop com per descoratjar a qualsevol que
vingués darrere de nosaltres. Mentre que els trets de la nau gran era poc
probable que colpegessin a cap dels caces, no obstant això els pilots
perseguidors havien de preocupar-se d'ells, la qual cosa no els deixava una mà
lliure per rastrejar objectius. I, si un pilot en aproximació era prou bo,
podia moure la seva nau fins a l'espai pel qual acabava de passar foc turbolàser,
deixant que els rajos d'energia de la nau gran el protegissin dels seus
perseguidors.
Tornant a través del camp de batalla principal, vaig
veure naus trencades i pilots surant en el buit per tot arreu. El nombre de
forquetes penjant allà feia que el lloc semblés el cau d'un rancor. També vaig
veure algunes carcasses d'Aferrat aquí fora, i un parell de corbetes de cada
costat. La Punyalada no estava entre
les naus mortes, la qual cosa vaig prendre com a positiu... relativament
parlant. A pesar que els Supervivents eren un desagradable grup de mentiders,
assassins, pirates i lladres, alguns d'ells gairebé s'havien convertit en amics
i no volia veure'ls morts.
De sobte, vaig percebre una sensació de victòria emanant
de Tycho. Vaig activar el selector d'objectius amb el polze i vaig visualitzar
en una pantalla els objectius de màxim perill. El que vaig veure va ser un
parell de torpedes de protons acostant-se ràpidament cap al meu Aferrat.
Malgrat la meva fugida, Tycho havia donat la volta i m'havia fixat com a blanc,
després em va llançar dos regals de comiat. Els torpedes viatjaven
considerablement més ràpid que el meu Aferrat, la qual cosa era la seva
principal fortalesa i, afortunadament per a mi, la seva principal feblesa.
Vaig observar l'indicador de distància del primer míssil
disminuir i quan estava a menys de dos-cents metres, vaig tirar de la vara de
control, després la vaig moure a l'esquerra i em vaig capbussar en un descens.
El primer míssil va passar més enllà de mi mentre que el segon virava i
corregia el rumb. Vaig empènyer la vara cap endavant i vaig ascendir, deixant
que passés també, llavors vaig somriure. La
manera de sortir d'aquest parany la vaig aprendre de tu, Tycho.
Usant els meus escàners, vaig localitzar el primer míssil
i el vaig fixar com a objectiu. Vaig fer virar el meu Aferrat de manera que em
vaig dirigir directament cap al míssil i vaig esperar fins que va estar a menys
d'un quilòmetre. Vaig passar les armes a làser doble, vaig situar la meva mira
en la torxa que s'aproximava i vaig disparar dues vegades. El primer parell de
rajos va fallar, però el segon va encertar, estripant el míssil en trossos a
només cinc-cents metres de distància. Vaig girar, vaig descendir i vaig
localitzar el segon torpede. Vaig encertar amb el meu primer tret, detonant-lo
a un quilòmetre, i després vaig volar a través de la bola de foc daurada en la
meva llarga marxa cap a l'Odiós.
Vaig sentir la veu d’en Tycho crepitant a través d'un
canal obert.
—Un vol molt elegant, Aferrat.
—No volia que pensessis que era un pilot novençà, Líder
Murri. Una altra vegada serà —vaig avançar amb el meu Aferrat zigzaguejant
ràpidament, després em vaig precipitar sota el paraigua del foc de l'Odiós i vaig aterrar el tri-caça enmig
de la zona que els Supervivents havien ocupat. Vaig observar, mentre girava el
caça al voltant perquè el morro apuntés cap a l’escotilla de sortida, que els
Supervivents només havien perdut sis dels trenta-sis Aferrats, i jo només n’havia
perdut a dos. El grup d'Aferrats imperial havia perdut més d'una dotzena dels
seus tri-caces, i la primera fila del seu esquadró principal (espai reservat
per als oficials al comandament) semblava buida.
Després de prendre una profunda respiració, em vaig
llevar el casc i l'equip ambiental, després vaig obrir l’escotilla i vaig
sortir de l'Aferrat. Timmser i Caet em van ajudar a baixar a la coberta i em
van subjectar quan les meves cames van cedir. Em va prendre un moment adonar-me
de com de feble que em sentia. Volar contra Tycho probablement havia estat el
més difícil que havia fet mai, i jo tenia l'avantatge de la Força. El que ell
feia, el que feia també Wedge, sense ser capaços d'usar la Força, els feia molt
més especials que qualsevol Jedi. Volaven amb cor, cervell i tot el seu ésser.
Timmser em va posar dempeus.
—Molt astut el que has fet aquí fora, Jen. Disparar als
torpedes. Això els ensenyarà.
Una botzina d'advertiment va sonar i llums vermelles van
començar a parpellejar en la coberta de l'hangar. Vaig retrocedir i em vaig afermar
contra l'Aferrat mentre l'Odiós
accelerava fins a la velocitat de la llum. Els generadors de gravetat de la nau
van eliminar els efectes físics de l'acceleració, però veure els estels passar rabent
a través del port de sortida va ser suficient per desorientar-me.
Caet es va cordar la capa i va retirar la caputxa,
després es va llevar les pesades ulleres.
—Ho hem fet bé. El Llampec només ha perdut a un. El Falcó
a tres.
—A qui hem perdut nosaltres?
—Cinc i Set —Timmser es va encongir d'espatlles—. Van
decidir enfrontar-se a alguns prims, i els Ales-A els van vaporitzar.
Vaig negar amb el cap.
—Quin desaprofitament.
—Els prims estaven anant contra la Punyalada. Blook i Yander van pensar que podrien guanyar punts amb
el Capità Nive —Timmser va passar una mà enrere i endavant a través del seu pèl
de punta, fent-lo aixecar-se i ruixant-me amb una mica de suor—. Ja estàs bé,
capi?
Em vaig redreçar.
—Millor. És fàcil oblidar com d’extenuant que pot ser
això.
—Per què et vas enredar amb els punters?
—Ells van venir a per mi, Caet. Timmser va fulminar a un.
Gràcies per l'ajuda.
—Prefereixo que segueixis viu, capi —l'alta dona em va
oferir un somriure tranquil—. Encara que per la forma en què voles, això realment
no és un problema.
Una altra aguda botzina va gemegar, llavors una greu veu
masculina va ressonar a través de l'hangar via intercomunicador.
—Atenció. Almirall en coberta.
El tritlleig de botes sobre la coberta ens va acompanyar
mentre ens precipitàvem cap endavant i ens alineàvem enfront de l'àrea de
reunió dels esquadrons. Enfront de nosaltres, els esquadrons imperials es van
alinear d'igual manera. Tots ells semblaven bastant polits amb els seus
uniformes negres, mentre que nosaltres semblàvem una tripulació bastant esparracada.
Alguns dels nostres tenien uniformes dels Supervivents, plens de costures
daurades al costat del gris i vermell, però la majoria de nosaltres portava una
barreja heterogènia de coses que havíem pres dels planetes que havíem assaltat,
o d'unitats que havíem abandonat en el passat. Els esquadrons semblaven la
cúspide enfront de l'abisme, el nostre únic avantatge era que més de nosaltres
havíem sobreviscut a la batalla.
El turboascensor central es va obrir i dos soldats
d'assalt van fer un pas al capdavant amb unes armadures tan brillants que
gairebé li demano a Caet les seves ulleres. Van fer una pausa, després es van
separar, cadascun fent un pas a un costat, la qual cosa va permetre a
l'Almirall Tavira emergir a la coberta. Els soldats d'assalt, tant els que la
flanquejaven com els dos que van sortir del turboascensor per romandre darrere
d'ella, l'empetitien físicament; però alguna cosa en la forma en què es movia
feia que no semblés diminuta en absolut. Portava un uniforme gris d'almirall i
subjectava una fusta en la part baixa de la seva esquena. Fins i tot tan lluny
com estava, podia sentir l'electricitat en la seva mirada ametista.
Mirà cap a la seva gent, després cap a nosaltres. Va fer
un gest casual amb la seva mà enguantada, assenyalant-nos amb la fusta. Els
soldats d'assalt van liderar el camí, el pas casual d'ella contrastava
agudament amb els passos precisos i mesurats dels soldats. Quan es va acostar a
nosaltres i va començar a caminar al llarg de la línia, les seves mans van
sortir de darrere de la seva esquena, la seva fusta joguinejava contra el
palmell de la seva mà esquerra o donava copets presumits i suaus contra la seva
pròpia barbeta.
Vaig mantenir el meu rostre impassible mentre ella
passava per davant meu, lluitant contra qualsevol reacció quan ella va fer una
mirada ràpida en la meva direcció. Era uns deu centímetres més baixa que jo i
el seu cabell negre profund relluïa amb centelleigs platejats. La seva pàl·lida
pell estava llisa sobre ossos fins, encara sense línies expressives començant
de les comissures dels seus ulls o boca. En figura i edat gairebé semblava una
nena, però la confiança freda de les seves trepitjades i la forma en què ens va
mesurar a tots amb un cop d'ull momentani, va trair kilobytes de dades sobre la
seva edat mental.
Es va detenir davant la Capitana Gurtt i va donar un
copet amb la fusta contra l'espatlla de la Tyresi.
—Tu ets qui ens va transmetre el pla de combat, cert?
—Així és, almirall —Tyresi va mantenir la veu uniforme,
però vaig captar la dringadissa d'un tremolor en ella.
Tavira va estudiar el seu rostre per un moment, deixant
que el silenci es perllongués fins al punt en què es va tornar una mica
incòmode.
—Vas aconsellar una retirada mentre deixàvem que els reps
rescatessin a la seva gent.
—Cert, almirall.
Novament el silenci va caure, tant Tavira com Tyresi van
romandre immòbils. Podia sentir la tensió creixent. L'estratègia per la qual
Tyresi estava sent culpada era meva i qualsevol càstig que ella rebés hauria de
ser meu. Vaig respirar profundament, i hauria dit alguna cosa, però vaig captar
una mínima contracció de carn al voltant de la cantonada de la boca de la
Tavira.
—Ha estat una estratègia guanyadora, Capitana Gurtt
—Tavira va assenyalar gairebé descuidadament als seus propis pilots—. El
Coronel Lamner no va estar d'acord amb ella i va anar directament a pels Ales-X.
Pots notar que no es troba aquí per defensar la seva decisió.
—No, almirall, no ho està.
La fusta va tornar a copejar l'espatlla de la Tyresi.
—La qual cosa significa que necessito reemplaçar-lo. Et
tindré a tu en el seu lloc, Coronel Gurtt.
Tyresi va obrir molt els seus ulls foscos.
—Jo, traslladar-me a l'Odiós?
—Estic segura que el Capità Nive estarà d'acord amb el
canvi.
—Sí, almirall —Tyresi va arrufar el nas—. No seria
correcte, almirall, que no li digués que l'estratègia que li vaig retransmetre
va venir del Capità Idànian. La va suggerir ell, vaig pensar que era encertada
i la hi vaig passar a vostè.
—Sí —roncà Tavira—, el Capità Idànian, el que ha destruït
els torpedes de protons dirigits cap a la meva nau. Estava pensant que fos el
teu reemplaçament en l'Esquadró Llampec.
Remart va negar amb el cap, i Tavira es va inclinar cap a
ell com un falcopenat sobre un lingot de granit.
—Tens alguna cosa que aportar, pilot?
—Amb el degut respecte, almirall, però no és així com es
trien els oficials entre els Supervivents.
—Oh, i quin és el procés?
Remart va somriure encantador.
—Primer, has de ser votat per entrar en l'Esquadró
Llampec, ja que som un esquadró d'elit.
Tavira va assentir.
—Hauria de ser triat per la seva pròpia gent per ocupar
aquest lloc?
Remart va imitar l'assentiment d'ella.
—Sí, almirall.
Amb la fusta pressionada pensativament en els seus
llavis, Tavira es va girar i va observar al meu esquadró.
—Tots els que estiguin a favor que el Capità Idànian s'uneixi
a l'Esquadró Llampec, si us plau, aixequin un apèndix convenient.
Nou mans es van aixecar al llarg de la línia. La meva no.
Tavira va arrufar el nas.
—T'oposes a la teva elecció?
—Tinc responsabilitats amb la meva gent.
—Tens responsabilitats amb mi. Jo et vull a
l'Esquadró Llampec.
—Com ordeni, almirall.
Va retornar la mirada a Remart.
—Ara em diràs que ell també ha de ser triat líder de
l'Esquadró Llampec, cert?
—Així és com ho fem, almirall.
El somriure de la Tavira va florir plena de dents.
—I la posició de comandant d'aquest esquadró és la que
cobdícies per a tu mateix, cert?
Tot el cos d’en Remart es va posar rígid.
—Seria el seu més fidel i fervent serf, almirall.
Tavira va estavellar la fusta no tan suaument contra
l'estómac d’en Remart.
—I encara pots ser-ho, però no et vull al comandament
dels Llampecs. Les pressions del comandament podrien arrugar aquesta cara, i no
m'agradaria que això succeís. Tots els que estiguin en l'Esquadró Llampec a
favor que el Capità Idànian assumeixi el comandament, si us plau, aixequeu un
apèndix.
Nou mans van ser aixecades i, després d'un ràpid assot
amb la fusta, la mà d’en Remart es va unir a les altres.
Tavira va somriure indulgentment.
—Encara que menyspreo la democràcia, és bonic veure que
aquest pintoresc costum resulti en unanimitat. Felicitacions, Capità Idànian.
Tens un nou comandament. Ara pots enviar els teus plans directament a l'Odiós.
—És un privilegi que exerciré amb summa cura, almirall.
Els seus ulls violetes es van entretancar.
—Per què tinc la sensació de què podria haver comès un
error en ascendir-te?
Vaig mantenir una expressió oberta.
—No tinc ni idea, almirall.
—Assegura't, Capità Idànian, de no donar-me cap raó per
tornar a pensar en això.
—Com ordeni, almirall —vaig inclinar el cap cap a ella i
no el vaig aixecar de nou fins que ella i el seu seguici s’hi van haver
allunyat amb Tyresi per introduir-la en el seu nou comandament. Li vaig llançar
una mirada a Remart i li vaig veure tremolar de ràbia. No li donaria cap raó a
Tavira per pensar que havia comès un error. Remart, d'altra banda, certament ho
faria. Per això vaig saber llavors que quan la nostra inevitable confrontació
arribés, només un dels dos podria seguir caminant.
[1] Àlies
dels caces de l'Aliança Rebel/Nova República: Ala-Y/Forqueta. Ala-X/Punter. Ala-A/Prim. Ala-B/Creu. (N. Del T.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada