El Falcó Mil·lenari (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

—Farem un tracte —va dir la Leia—. Tu i Muzzle podeu quedar-vos aquí tot el viatge. Però prometeu-me que quan arribem a Coruscant no us tancareu a l'habitació.

—Muzzle també? —va preguntar Allana amb el simi de peluix aferrat de la mà.

La Leia va assentir.

—Muzzle ha de prometre-m'ho també.

Allana va arrufar les celles i es va tornar a un costat per parlar en secret amb el seu ninot.

El Falcó Mil·lenari estava en l’hiperespai i Allana, no obstant això, amb l'ànima pel terra. Des d’allò de Taris s'havia mantingut distant, asseguda en el seu llit de la cabina principal amb el peluix; segurament explicant-li a Muzzle tot el que callava davant Leia i Han. Leia es va colar en la cabina i es va asseure enfront d'ella. Va col·locar la seva mà sobre l'espatlla d'Allana.

—Què em dius?

—Muzzle diu no que vol estar aquí tot el viatge.

—I tu?

—Jo tampoc.

La Leia va somriure.

—M'alegro, perquè l'avi i jo trobem a faltar la vostra companyia. —Va callar un segon i després va prosseguir—: Sembles trista; va tot bé?

Allana va assentir amb el cap.

—Encara no hem parlat del que va ocórrer durant el concurs de mascotes.

Ella va advertir la mirada de la Leia.

—No és això!

—Llavors, què és?

—Només estic trista perquè la nostra aventura s'ha acabat.

—Et refereixes al fet que no hem esbrinat qui va tenir el Falcó abans de Vistal Purn?

—Sí, l'avi ha dit que ja no hi havia sortida —va assentir Allana.

—Va dir que estava segur que aconseguiria assabentar-se de com localitzar a l’ortolà amo del circ, Dax Doogun.

Allana va mirar a la seva àvia.

—Ja, això també m'ho va dir a mi. Però vaig sentir que a tu et deia que ja no hi havia sortida.

La Leia es va posar seriosa. En Han havia parlat massa. Li preocupava que Allana es reclogués en si mateixa, però tampoc volia alarmar-se per això.

—Fins ara ha estat una gran aventura no?

—No ha estat malament.

—No t'has divertit?

—Suposo que sí.

La Leia es va acostar a la seva néta.

—Allana, vols parlar del que va ocórrer a Taris? Si no et ve de gust fer-ho ara, ho entenc, però hauríem de fer-ho en un altre moment. Crec que ens ajudaria molt parlar d'això.

—De què vols parlar?

—Bé, doncs per exemple dels éssers que et van enganyar perquè seguissis a l’squall.

—Els odio.

La Leia es va quedar callada una estona.

—Et van enganyar i et van retenir perquè volien obligar a l'avi a fer una cosa.

—El què?

—Volien que obligués a l'oncle Lando a enviar-los droides de guerra.

—Per què?

—Suposo que havien traçat algun pla malèvol.

Allana va arquejar les celles i va baixar el cap.

—Te'n recordes del que vas dir quan escapaves d’en Seff? —Com Allana no va contestar, va seguir parlant Leia—: Vas dir Jacen.

—Ja sé el que vaig dir.

—Per què creus que vas dir el nom del teu pare?

Allana va girar bruscament el cap. Leia es va parar a pensar uns instants. Aconseguiria arribar al moll de la qüestió sense atabalar-la massa? O hauria de deixar-ho de moment?

—No puc —va contestar la nena.

—Quan aquells éssers malvats et van agafar, et va recordar a quan Jacen et va separar de la teva mare?

—No —va contestar secament—. Seff va ser el que em va recordar a Jacen.

—Seff i Jacen no s'assemblen en res; ni tan sols les seves veus són similars.

—No em refereixo a això, àvia; em refereixo al fet que el vaig sentir en la Força com sentia a Jacen.

La Leia va recordar la tempesta que va sentir en la Força abans d'espiar a Steff. Li preocupava que Allana pogués fer el mateix.

—Jacen m'espantava —va dir Allana de sobte—. I en aquell moment Steff em va espantar exactament de la mateixa forma.

La Leia va agafar les mans d'Allana i li va dir:

—De quina forma, bufona?

—Vaig sentir que anava a fer-me mal.

La Leia es va mostrar consternada.

—Jacen mai t'hauria fet mal, Allana. T’estimava moltíssim; ell hauria canviat la galàxia per tu si hagués pogut.

Allana semblava reconsiderar els fets.

—Li trobes a faltar, Allana?

La nena va desviar la mirada.

—Una mica, de vegades. —Va tornar a mirar-la i va preguntar—: T'agradaria que estigués viu, àvia?

A la Leia se li va fer un nus en la gola.

—Sento molt que hagi mort.

Molt, molt.

—Estava malalt?

—Sí ho estava. Però no com quan et fa mal l'estómac. Ell tenia... una espècie de malaltia en la Força —va assentir la Leia, conscient que algun dia haurien d'explicar-li a Allana la veritat sobre l'ocorregut, amb tots els detalls. Però encara no era el moment adequat.

—La Força pot emmalaltir?

—No, però hi ha éssers que usen la Força per posar en perill als altres.

—Això és el Costat Fosc?

—Pot. I un dels camins cap al Costat Fosc és la ira. Un altre, l'odi. Per això et vaig renyar quan vas sortir corrent d'aquella habitació i volies llançar la Força cap a Seff.

Allana es movia nerviosa.

—Jacen estava enfadat?

—Sí, Jacen estava molt enfadat.

—Per què?

—Perquè no aconseguia que les coses sortissin com ell volia.

—Jo de vegades m'enfado quan no em deixes fer alguna cosa —va dir Allana en veu baixa.

—Tots ens enfadem alguna vegada —va dir la Leia—, però aquest tipus d'empipament, o la frustració per no aconseguir alguna cosa no és el mateix que deixar que t'envaeixin la ràbia i l'odi i permetre que aquestes sensacions controlin els teus pensaments i les teves accions.

—Quan et passa això, t'enfades molt —va dir Allana, que per algun motiu recuperava el bon humor.

—Quan la ràbia s'ensenyoreix de tu, et posa furiós, i això no és bo ni per a tu ni per a la Força.

Allana va envoltar-la amb els braços.

—Jo no estic enfadada, només una mica trista. És el que li estava explicant a Muzzle quan vas arribar.

—I què et va contestar ell?

—Que estar trist era estúpid.

La Leia la va abraçar.

—Muzzle s'equivoca, no és estúpid. De vegades no podem evitar sentir-nos tristos.

Han va donar un copet en el marc de l’escotilla oberta.

—Es pot?

La Leia va murmurar:

—Es pot?

—Endavant, avi —va dir Allana.

En Han va entrar en la cabina.

—He contactat amb Luke.

La Leia la va deixar anar i es va aixecar com un ressort; es disposava a abandonar la cabina però es va detenir i va preguntar:

—Vols parlar amb l'oncle Luke quan acabi jo?

—D’acord.

Han va somriure a Allana.

—No em vindria malament que algú m'ajudés a pilotar la nau.

Allana va alegrar la cara i es va incorporar d'un salt.

—I què faig jo, Capità Solo? —va preguntar C-3PO des del passadís.

—Vull que segueixis buscant a la xarxa de comunicacions a Dax Doogun.

—Les probabilitats que li trobi...

—3PO... si us plau —va pregar Allana.

—Si vols, deixarem que et connectis a la sala de comunicacions de la cabina.

C-3PO es va redreçar.

—En aquest cas, seguiré amb la recerca.

Allana i l’androide es van agafar de la mà i es van dirigir al celler principal.

—Quin aspecte tenia Luke? —va preguntar la Leia quan Allana ja no podia sentir-la.

—Malenconiós.

—Es pot saber quan penseu col·locar un holoprojector en el Falcó? —va preguntar Luke quan la Leia es va haver instal·lat en la consola de comandaments del celler principal.

—No et sembla que la nau ja dóna bastants problemes?

—Entenc —va dir Luke.

Als ulls de la Leia, no només semblava malenconiós sinó també angoixat. L'intercomunicador indicava que Luke estava a Coruscant.

—En Han diu que la cerca està resultant molt interessant.

«Xerrada supèrflua —va pensar la Leia—, però no importa».

—Hem rastrejat la història del Falcó fins a les dues persones que el van tenir abans que Lando —li va explicar—, però sembla que estem estancats.

—Aneu a tornar al Nucli?

—Si no trobem pistes noves, sí.

Luke va canviar de postura.

—Volies explicar-me alguna cosa sobre Seff.

La Leia va somriure pàl·lida.

—Pots llegir la meva ment des d'aquí?

—Podria si tu volguessis. Però no fa falta, el servei d'intel·ligència de l'Aliança Galàctica m'ho ha explicat tot.

—Luke, Allana m'ha dit que Seff li va recordar a Jacen. No sabia dir per què, però va dir que va sentir que ell era una amenaça per a ella.

Luke es va abstreure uns instants de la conversa. Leia gairebé podia sentir com assimilava la informació. S'havia posat més pàl·lid o era per la connexió del comunicador?

—Seff li ha donat a Daala una altra raó perquè no confiï en nosaltres —va dir Luke.

—Només perquè un Jedi es comporta indegudament?

—Un jove Jedi que a Allana li fa pensar en Jacen.

La Leia no trobava les paraules adequades.

—Luke, Allana només és una nena.

—És cert que Seff va desarmar a mitja dotzena de soldats?

—El que em preocupa és com ho va fer.

Luke va assentir.

—Estava segur que aquesta habilitat era exclusiva d’en Jacen, que la va aprendre al seu torn de persones sensibles en la Força a les quals va visitar en els seus viatges.

—Va poder Jacen haver instruït a altres Jedi?

—No se m'ocorre com, almenys no sense que ho sabessin els Mestres —va negar Luke amb el cap—. Això és quelcom nou.

—I Daala què creu? —va preguntar —. Creu que Jacen va ser el començament d'una tendència nova? Que tots nosaltres anem cap al Costat Fosc?

—Crec que vol que la convencin que ha estat així, per molt aterridor que resulti.

—M'és igual el que pensi ella. Tu creus que hi ha alguna connexió entre el canvi de Jacen i les accions de Seff? —Leia va deixar que Luke reflexionés la resposta—. Has parlat amb Seff?

—Seff camina per aquí. El servei d'intel·ligència de l'Aliança Galàctica té diversos grups de tropes mandalorianes que l’estan buscant.

—Luke —va començar a dir Leia.

—Ho sé. Mentrestant, els estic cridant a tots.

—A la Jaina també?

—Sí.

—I com està?

Luke es va quedar en silenci una bona estona abans de seguir parlant.

—Sí haguessis tingut l'oportunitat de matar al nostre pare, ho hauries fet?

—No entenc la pregunta, què vols dir?

—El nostre pare va consentir que destruïssin Alderaan. Si ho hagués fet sabent que tu eres la seva filla, l’hauries matat, d'haver tingut ocasió?

—Suposo que ho hauria intentat, sí.

—Imagina que en aquell moment haguessis estat una Jedi. Ho hauries intentat també?

—Com vaig a saber-ho? Suposo que hauria fet el mateix que tu a Endor.

—Es rumoreja que els Mestres Jedi que van arrestar al Canceller Suprem Palpatine en concloure les Guerres Clon tenien la intenció de matar-lo si no es rendia. Estaven convençuts que era massa perillós per deixar-lo amb vida.

—És el que diu Palpatine —va contestar la Leia—. Però no sabem quines eren les veritables intencions dels Jedi. —Una llarga estona després, va prosseguir—: Han ha posat rumb al Nucli. Ens veiem a Coruscant.

—No, encara no —va dir Luke ràpidament—. No fins que hagi parlat amb la Daala. Necessita que la convencem que usar als mandalorians per caçar a SefF és un error. I és necessari que comprovi que els Jedi controlem als nostres.

—Segur que no podem ajudar en alguna cosa?

—Vull avaluar la situació abans d'implicar-te en ella.

—D'acord, esperarem notícies teves —va dir la Leia resignada.

Seguia asseguda en el celler quan va arribar Allana corrent des del connector de la cabina.

—Àvia, l’hem trobat! 3PO l’ha trobat!

La Leia va agafar a la seva néta en braços.

—Tranquil·la, bufona. A qui ha trobat 3PO?

—A l'amo del circ.

—Dax Doogun —va dir Han mentre ell i C-3PO entraven en el celler—. Pel que sembla viu en Agora.

—Òbviament, Orto va ser el primer món de la llista en el qual vaig buscar —va dir C-3PO—. Però amb les presses vaig obviar la possibilitat que pogués residir en un món veí del sector Sluis.

—Ho has fet molt bé, 3PO —va dir Allana.

—Bon treball, lingot d'or —va corroborar Han—. Sortirem de l’hiperespai per enviar-li un missatge.

***

—El cas de Colla-Arphocc Autòmat contra l'Aliança Galàctica queda tancat —va anunciar el cap de justícia de Holess. El seu mall va copejar la taula amb sonora resolució—: El tribunal decreta que el demandant assumeixi els costos derivats del...

Lestra Oxic gairebé es tapa les oïdes amb els dits. El so del mall era com el d'una estaca que li travessés el cor. Els colicoides havien pagat molt pels seus serveis des del començament del cas, però una resolució al seu favor li hauria suposat cinc vegades més del que ja havia guanyat. A més, els colicoides havien promès recompensar-li amb una cosa especial si guanyaven el cas: una gran estàtua impressionista que antany havia adornat la plaça del Senat de Coruscant. Com havien aconseguit els insectoides fer-se amb una exquisida obra d'art de la República era tot un misteri. Ara Oxic hauria de comprar-los l'estàtua, i el seu preu seria exorbitant.

En conèixer la notícia que havien segrestat al seu testimoni principal, havia demanat i se li havia concedit un dia local més. Però dubtava que fins i tot un any local fos suficient per localitzar al testimoni. Almenys si les seves sospites eren certes. Estava gairebé segur que l'Aliança Galàctica era la responsable de la imatge de l’hueche que havia aparegut en l’holopantalla i de la conseqüent desaparició del testimoni colicoide. Tothom coneixia la postura de la cap d'Estat Daala sobre els colicoides, i ella va deure pensar que la resolució del tribunal de Holess anava a afavorir als insectoides. Mentre els jutges acceptaven que s'havia perpetrat un acte de subterfugi, Oxic no va tenir cap més remei que apel·lar davant un jutjat penal. Però els fiscals de Holess ja s'havien fet ressò de la falta de proves sobre la implicació de l'Aliança Galàctica.

«No hi ha cap més remei que presentar la demanda davant Coruscant», es va dir a si mateixa.

El rumor que s'havia sobresegut el cas va creuar Holess i els espectadors sortien del tribunal de justícia com si es tractés d'una amenaça de bomba. Els jutges, els membres del jurat i el trio d'advocats que representava a l'Aliança Galàctica es preparaven per parlar davant els mitjans. Tothom feia cas omís d’Oxic, excepte els seus auxiliars litigants, mentre aquest guardava l'últim dels expedients del cas i va veure com Koi Quire s'esforçava per anar contra la marea i acostar-se a ell. Encara que rares vegades s'alterava, ara semblava nerviosa mentre s'obria pas entre dues files de seients. Potser temia que la responsabilitzessin del segrest del colicoide, quan en realitat ella només havia actuat en qualitat d'escorta.

—Vaig encertar? —va preguntar Oxic abans fins i tot que se li acostés.

—Tot el contrari —va contestar ella, negant amb el cap.

Oxic va guardar l'últim expedient.

—Van capturar als pilots del camió lliscant i els han identificat com a socis de Rej Taunt.

Oxic coneixia aquest nom molt bé. Condemnat per assassinat feia seixanta anys aproximadament, Taunt complia cadena perpètua a Carcel. Però el passat criminal de Taunt no li interessava. El que de debò importava de l'antic cap del crim estrebava que era un gran col·leccionista de l'art de la República. De fet, havia superat les licitacions de l’Oxic en diverses ocasions durant la subhasta de peces molt notables. L'agent bith de l'última subhasta d’Epica treballava per a Rej Taunt.

—I, què guanya Taunt sabotejant el meu cas?

—Encara no ho sabem, estem en això —va contestar Quire amb un to d'impaciència.

—Se sap alguna cosa del testimoni?

—Una nau se’l va emportar poc després del segrest. Tenim proves que també està relacionada amb Taunt. Estem intentant esbrinar on es dirigia quan va saltar a l’hiperespai.

—No podem...?

—Espera un moment —va dir Quire, aixecant una mà. Després va treure una holoimatge de la seva cartera i, ensenyant-la a Oxic, va dir—: El reconeixes?

—Malgrat la seva lamentable vestimenta, per descomptat que sí —va dir i va tornar els ulls cap a ella—. Li heu trobat?

—Podria dir-se que ens va trobar ell a nosaltres. La imatge és d'ahir, a Holess.

Oxic la va mirar com si ella li parlés en un idioma totalment desconegut.

—No és molt habitual deixar-te sense paraules —va riure Quire.

—Però com...? —va quequejar Oxic.

—Jadak i Poste, el noi amb el qual es va associar a Nar Shad-daa, van ser els qui es van infiltrar en la cabina dels mitjans de comunicació i van emetre l'anunci de l’hueche en l’holopantalla. Tot apunta al fet que tenen alguna cosa a veure amb el transport del colicoide al port espacial. I el que és pitjor, sobretot per a tu... és probable que Jadak m'hagi reconegut.

Oxic va palpar darrere seu a la recerca d'una cadira i es va deixar caure sobre ella.

—Jadak treballa per a Rej Taunt? Com és possible si més no que es coneguin? —va preguntar amb cara de no estar entenent res—. No em vas dir que Jadak estava molt ocupat buscant la seva nau?

—I ho segueixo pensant —va contestar Quire.

Oxic va esperar al fet que ella s'expliqués.

—Suposa per un moment que Taunt sàpigues on trobar l'Emissari Estel·lar.

Oxic va arrufar les celles.

—Si ens anem a basar en conjectures, suposa tu que Taunt està intentant enviar-me senyals que sap on està el tresor —va suggerir mentre li bullia la sang—. Si després de tots aquests anys, arriba ell abans que jo al premi...

—Hem contactat amb algú dins de Carcel —li va interrompre Quire—. Pel que sembla, Taunt allà és el rei de la presó, però el nostre home ha promès fer-los un cop d’ull a Jadak i a Poste.

—Estàvem buscant a Jadak, i al final és ell qui ve a nosaltres... —va dir Oxic amb un moviment de cap que delatava la seva incredulitat—. Sé que de vegades passen coses molt estranyes, però fins ara mai m'havien passat a mi.

***

—Parlar amb vostè és un honor tan gran com inesperat, Capità Han Solo —va dir Dax Doogun a través dels altaveus de l'intercomunicador.

En la pantalla la cara blavosa i envellutada del paquidermoide es veia amb puntets i amb el musell arrugat.

—He seguit els seus heroics assoliments durant quaranta anys.

—Un altre fan consagrat —va sospirar la Leia. Allana reia en silenci al seu costat.

Han les va reprovar amb la mirada i després va parar esment de nou al comunicador.

—Gràcies, Dax. Demano disculpes per no haver presenciat cap de les teves funcions amb el circ. Vistal Purn ens ho va pintar com una cosa molt entretinguda.

—Va ser l'època més divertida de la meva vida —va dir l’ortolà—, però tot allò bo arriba a la seva fi, o no?

—Totalment cert, Dax —va contestar Han, que de sobte es va posar seriós—. Com t'hem dit en el missatge, ens preguntàvem si ens podies dir alguna cosa sobre com vas aconseguir el Falcó Mil·lenari pel Molpol.

—És clar que puc, Han Solo. L'hi vaig comprar jo mateix a Parlay Thorp, metge itinerant. Va visitar molts mons remots, va dur a terme molts miracles mèdics, això feia Parlay Thorp. En Agora se'ls anomena «metges descalços».

—Saps si Parlay Thorp encara viu?

—Oh, sí. I segurament ho faci durant molt temps.

En Han va intercanviar un gran somriure amb les noies. Fins i tot C-3PO es va emocionar amb les bones noves.

—On podríem trobar-lo, Dax?

—Trobar-la —va corregir-li Doogun—. La doctora Thorp és una femella humana.

—Vaja! —van dir a l’uníson Leia i Allana.

—Va saber aprofitar molt bé els crèdits que li vaig pagar pel Falcó Mil·lenari. Va obrir un centre mèdic a Hijado; després una clínica a Enferm. Al final, la doctora Thorp es va convertir en una experta en rejoveniment i longevitat.

—I en l'actualitat?

—Ara dirigeix les recerques que es duen a terme al centre mèdic Aurora, a Obroa-skai.

Durant molts anys de lluita per vèncer fins a l'últim cabdill imperial, el Falcó va passar tant temps en terra com en ple vol, i Han s'estava gastant a reparar-la tant com podria costar-li una nau nova. En aquelles rares ocasions en les quals Han i Chewbacca van buscar ajuda externa, alguns mecànics veterans destacaven el bon estat de les peces del Falcó i deien que l'única cosa que li ocorria a la nau era que no li agradava treballar amb finalitats militars, que necessitava tornar als seus orígens.

Encara que Han no compartís aquest desig.

Ell havia estat pobre, pirata, pilot, contrabandista, imperial i lladre, i havia aconseguit un grau de satisfacció que mai hauria cregut possible. La Leia li complementava, i els bessons. Més tard, l'arribada de l’Anakin va suposar una felicitat immensa.

De totes maneres, quines eren les arrels del Falcó? Servir a les necessitats dels contrabandistes i mercaders transportant càrregues a àrees remotes de la galàxia?

Han havia iniciat el viatge cap a les arrels de la nau en dues ocasions, i en dues ocasions havia acabat desviant-se del seu objectiu inicial. La primera vegada que ho va intentar va ser poc abans que ell i Leia s'embarquessin en un viatge cap a Tatooine que acabaria emplenant molts dels buits que hi havia en el passat de la Leia. La segona vegada va ser poc abans del seu viatge al Cúmul Koornacht, d'on va tornar amb cicatrius físiques que mai van arribar a guarir del tot.

Després d'aquelles dues temptatives es va preguntar a si mateix si de debò volia descobrir el passat de la nau. Ja sabia que l'havien robat a Dathomir, que l'havien reclutat per servir en una flota mercenària a Kèssel, que R2-D2 l'havia reparat i que un equip tècnic de la Nova República l'havia reconstruït i actualitzat. La nau havia respost als àlies de Franquícia Caça del Sol, Dolça Sorpresa, Au de l'Ombra entre uns altres. Potser volia convèncer-se ell mateix que la vida real del Falcó havia començat i acabaria amb ell. I si descobria que l'havien usat amb finalitats malvades, l'Imperi o un Cavaller Jedi que s'havia apartat de la Força cap al Costat Fosc? L'amor incondicional mai havia estat el seu fort i, de vegades, el passat i l'amor no eren suficients per garantir el perdó.

«Ja no aguanta més» solia dir la Leia.

Amb el pas dels anys, ell s'havia cuirassat en la mateixa manera en què havia anat afegint aliatge al Falcó. Desconfiava dels estranys com els sensors del Falcó i, de vegades, era tan indecís com el trio de cervells de la nau. Era tan nerviós i inquiet com el propi YT, encara que no tan propens a avaries enigmàtiques.

Per això, potser el seu neguit respecte a descobrir tota la veritat del passat del Falcó es degués de l'aprehensió que li produïa el que podia descobrir sobre si mateix.

 Següent