El Falcó Mil·lenari (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Ja s'havia convertit en un costum per a moments d'avorriment o preocupació: Han, amb una barba i una perruca falses, ficava la mà en la butxaca dels seus pantalons per agafar el transponedor arcaic. El movia d'un costat a un altre a la seva mà i passava el polze per la superfície en forma de «T» d'aquest giny. L’aixecava com intentant esbrinar el seu pes en comptes de voler saber la seva misteriosa funció.

Si s'haguessin planificat correctament les coses per arribar a Taris, hauria pogut reunir-se amb Vistal Purn el dia anterior. Ara, el que una vegada havia estat amo del Falcó Mil·lenari i anterior director del Circ Molpol es trobava supervisant les valoracions a les criatures que buscaven un títol en el Quinzè Concurs Anual de Mascotes de Sok Brok.

Qualsevol possible reunió amb Vistal hauria d'esperar fins al final del lliurament de premis.

A unes dotze files d'on s'havia assegut ell amb Leia, Allana i C-3PO, hi havia centenars de mascotes acompanyades dels seus amos o d’ensinistradors desfilant sobre la sorra, gallardejant entre els jutges amb l'esperança que els coronessin com el més feroç de la seva espècie o el més lleig del concurs. Per a Han, el concurs no tenia a veure amb el talent o les habilitats més del que consistia a saltar amb elegància, prostrar-se amb gràcia o caminar amb estil. En una galàxia en la qual nombroses espècies havien evolucionat fins a la autoconsciència, la simple noció de tenir mascota era una cosa que Han no podia entendre. Sobretot perquè fins i tot en el sistema estel·lar més remot hi havia qui adorava als seus nagaths nans i als seus moings de joguina més que als seus propis fills. De vegades era un espectacle lamentable i, sovint, d'allò més còmic. Sobretot en el concurs de Sok Brok, on era bastant habitual trobar-se amb un critokià aracnoide que passejava al seu ornuk bípede, o a un felí sanus de la corretja d'un dug d'aspecte caní molt més petit. En ocasions, l'amo era fins i tot més exòtic que la mascota en si; altres vegades, les mascotes feien que els seus amos semblessin uns éssers, l'evolució dels quals no havia implicat l'aparició de la consciència.

En un extrem de la zona tancada per a la competició, hi havia un home-llop shistavanen, l'aspecte del qual era molt més feroç que el de l’anooba de grans dents i arpes que estava mostrant. No gaire lluny, hi havia una sauvax que hauria estat millor com a plat principal en un món aquàtic que com a companya de la bèstia amb la qual l'havien aparellat. El calibop de cabellera crespada que estava darrere del sauvax tenia més pinta de posar-se a volar que la mateixa reptoau, sense plomes, això sí, que portava sobre l'espatlla.

Han s'havia assegut pacientment durant el lliurament de premis als més lletjos en la categoria de rosegador, marsupial i rèptil, però la seva paciència va arribar al límit quan els gandians i altres amos d'altres insectoides van fer la seva aparició en la sorra amb els seus escarabats bandara i els seus escorplans. El mer aspecte repulsiu d'aquestes mascotes li va posar els pèls de punta.

Allana, no obstant això, estava fascinada. Ella sempre havia mostrat una gran empatia cap als animals i altres criatures, fins i tot cap a aquelles que Han considerava fastigoses. Era una cosa que la nena tenia en comú amb el seu pare.

C-3PO solia entretenir-te amb el conte del cadellet de bantha perdut. Us portava a tu i a la Jaina a zoos i hàbitats lúdics. Una vegada, et vas escapar i et vas endinsar tu sol en un dels canons més perillosos i tenebrosos de Coruscant.

Han va intentar tallar aquest fil d'idees, però no ho va aconseguir.

Et va segrestar Hethrir. Vas rescatar a la teva mare de les gargamelles del Mestre de Guerra Tsavong Lah. Vas veure morir al teu germà i la Vergere et va torturar. Vas matar a Onimi. Vas passar cinc anys de la teva vida aprenent d'éssers sensibles en la Força de tota la galàxia i vas tornar sent algú diferent.

Com era possible que t'haguessis convertit en el que vas arribar a ser? De ser el meu adorat fill et vas convertir en algú tan irrecognoscible que em dolia admetre que jo era el teu pare, i molt més dir que jo t'havia criat. Com vaig poder permetre que creixessis lluny de mi, en un lloc tan inaccessible, tan distant, i et convertissis en algú tan aferrat a les seves pròpies idees sobre el que estava bé o malament que fins i tot els Jedi es van posar en contra teva? Vas arribar a transmetre-li a la teva filla la teva ambició? Ha heretat ella la teva susceptibilitat, la teva curiositat, les teves febleses i les teves fortaleses? Ella també es veurà atreta per falses promeses i objectius inassolibles? Amb quanta atenció hem de vigilar-la, Jacen? O per ventura ella és una alternativa positiva al futur que tu vas representar?

En Han va ajuntar les mans i va prendre aire entretalladament.

Vull ser capaç de perdonar-te...

Han va notar que algú li tirava de la màniga i es va tornar cap a Allana.

—Què passa, princesa?

—Podem anar a per llaminadures?

—Creia que no m'ho anaves a preguntar mai! —va dir Han, somrient.

—Capità Solo —va dir C-3PO—, m'encantaria poder acompanyar-los...

—D'això res. Tu et quedaràs aquí amb la Leia —va replicar Han mentre assenyalava cap a la pista—. Escull la raça que més t'agradi i potser et comprem un. —Després va mirar a la Leia, els ulls de la qual s'amagaven sota unes ulleres de sol i la seva cabellera no es deixava veure sota de la perruca i va dir—: Anem fins a la paradeta de menjar.

—Porteu-me una barreta Bama.

—D'acord.

En Han va agafar a Allana de la mà i la va portar cap al passadís.

—Et porto a collibè?

—Sí!

Ella es va pujar a coll del seu avi, amb les cames penjant al voltant del seu coll. Allana tenia un gran sentit de l'equilibri. I el que més li agradava a ell era que fos una nena de debò. Ell i Leia s'havien promès que el seu proper fill no seria Jedi, per això Han es va alegrar tant quan es va assabentar que la seva néta no aniria a l'acadèmia.

El vestíbul estava ple de clients. Ell la va posar de nou en el terra de taulells.

—Què vols?

—Un pastís de nata.

—Petit o gran?

—Gran? —va dir, tímidament.

Han va somriure.

—La Leia vol la barreta Bama normal o la de fruita blum?

Allana va tancar els ulls.

—Eh... la de blum.

—Marxant.

Just davant d’en Han hi havia dos éssers d'aparença interessant. Un yinchorri i un... tintinna, va decidir Allana, segura de si mateixa.

Mentre Han demanava en el mostrador, Allana es va fixar en una criatura encara més peculiar just a l'altre costat del vestíbul. Era més o menys de la seva altura i aquell animal tenia unes orelles llargues i caigudes i dos peus molt grans. Portava una armilla semblada a la que portava Han algunes vegades i també un bastó com el de l'oncle Lando. El més curiós d'aquella criatura era que semblava estar mirant-la a ella, com si volgués que ella la seguís. Quan l'animal va començar a marxar-se del vestíbul sobre aquells dos peus enormes, Allana no va poder evitar-ho: havia de veure cap a on anava o, almenys, acostar-se per veure’l millor. Podria ser, perfectament, un dels personatges de Castle Creep.

No van intercanviar més que una mirada furtiva, però ella es va llançar a perseguir aquella estranya criatura. La va seguir fins a una estada gran plena de llums suspeses del sostre i grans taules cobertes de cadires que havien col·locat boca avall. La criatura es va dirigir cap a l'altre costat de l'habitació i va desaparèixer pel que Allana va pensar que era un petit forat en la paret. No obstant això, no era així. Es tractava d'un petit turboascensor com els que hi havia en el palau de Hapes i que servien per transportar plats i menjar entre el menjador principal i la cuina. Durant uns segons es va preguntar si aquell turboascensor seria suficientment gran perquè cabés ella.

Sí ho era.

Així que va baixar.

La confusió creixent en Han reverberava com un crit d'auxili en el cap de la Leia. Escanejant mentalment on podria estar Allana, es va dirigir immediatament cap al vestíbul. I C-3PO la va seguir sense dubtar-ho.

—Em vaig donar la volta i ja no estava —va dir Han, mirant a tots costats. Per la mà esquerra se li escorria la nata del pastís.

La Leia es va centrar en el seu interior.

—No pressento que estigui en perill.

—Això és bo, però on està?

La Leia es va tornar cap a l'escala, ampla i en espiral, que portava fins a la planta superior i després va mirar per la porta d'entrada al vestíbul.

—Ella mai hauria sortit del recinte.

—Jo pujaré per l'escala —va dir Han, corrent ja cap a ella—; ens veiem aquí mateix en cinc minuts.

Leia va assentir. C-3PO es va detenir enfront d'ella.

—Què haig de fer jo, Princesa Leia?

—Avisa a seguretat, 3PO. Digues-los que s'ha perdut la nostra filla.

—Sí, senyora; ho faré.

La Leia va intentar calmar-se i evitar que les seves emocions afloressin sense control. A poc a poc va començar a pressentir el rastre d'Allana. Va creuar el vestíbul i es va quedar dempeus; la seva mirada es va fixar en la gran porta que donava a l'estada contigua, una sala de conferències, per l'aparença. Es va llevar les ulleres de sol i va seguir caminant, deixant que la Força la guiés. Una vegada més, es va detenir, esperant al fet que els seus ulls es fixessin en alguna cosa nova. De sobte va arrencar a córrer fins al turboascensor i es va agenollar al costat d'ell. No era molt gran però sí, cabria una nena de set anys.

Sense parar-se a pensar per què Allana s'hauria ficat allà, què estaria seguint o què l'estaria seguint a ella, la Leia va córrer cap als ascensors que havia vist en el vestíbul. Va cridar a la nena mentalment, però no va obtenir cap resposta. Estaria ferida? No.

Preocupada, fascinada, intrigada... jugant.

Va sortir del turboascensor i va traçar el mateix recorregut que havia seguit en la planta superior; aquesta vegada va haver de travessar un laberint de passadissos fins a una cuina plena d'aparells i prestatgeries fins al sostre plenes de gom a gom de casseroles i paelles, així com d'un vast assortiment de safates de servir. El rastre d'Allana la va portar cap a un altre passadís (s'acostava, ho sabia) i fins a un lloc subterrani que albergava centenars de mascotes en gàbies. Però no eren les típiques mascotes, per la qual cosa va veure ella; es tractava del que la indústria de l'espectacle de mascotes en deia «novetats»: criatures de tots els tipus dissenyades mitjançant bioenginyeria. I Allana estava entre elles.

La Leia va posar veu a una sobtada preocupació.

—Alla... Amèlia!

***

Han acabava d'arribar al final de l'escala quan es va adonar que anava en la direcció correcta. La revelació li va arribar en forma de cendrer d’alumabronze. L'esmentat cendrer va aparèixer del no-res, volant, i no li va donar en el cap pels pèls. Afortunadament, va caure en el terra i va desprendre un espès núvol gris de cendra que li va fer esternudar. Amb l'esternut també van sortir disparades la perruca que formava part de la disfressa i el cap d’en Han, que involuntàriament va esquivar el peu d'un ésser no-humanoide que li va passar fregant el tors. Quan es va incorporar de nou, el peu venia cap a ell una altra vegada; però com el llargarut ésser al que pertanyia el peu s'hi havia desequilibrat, quan les mans d’en Han van absorbir la força del cop, evitant així que li destrossés el nas, tant l'agressor com la víctima van caure al terra.

La barba i el bigoti falsos s'havien decantat, però Han es va apressar a treure’s de sobre un segon intent per part del controlador rodià de la parada de cendrers i va intentar posar-se dret. Però llavors, va ensopegar amb el segon agressor, un duro en uniforme de guàrdia de seguretat. En Han va caure d'esquena i va començar a arrossegar-se cap a la rampa que portava als seients de la llotja i les plataformes privades, mentre el seu cap es copejava contra els graons del terra i la perruca se li escorria cap als ulls. A banda i banda de la rampa, els espectadors s'aixecaven dels seus seients, cridant, xisclant i agafant als seus fills. En Han era prou llest per saber que es disposava a baixar la rampa de cap en direcció al mur que es trobava a baix. Per evitar-ho, es va impulsar amb els peus i va aconseguir completar una tombarella cap enrere abans de xocar contra el mur. En caure sobre els peus, tenia els braços estesos cap als costats i els va sacsejar enèrgicament per no caure sobre la sorra. Al mateix temps, el duro i el rodià s'apressaven cap a la rampa per atrapar-lo.

En Han va esperar fins que es van trobar a dos metres d'ell i preparats per abalançar-se. En aquest moment, ell es va deixar caure per sobre del mur i es va agafar amb les mans a la vora del mateix. La perruca li va caure i ell va quedar penjant. El duro es va llançar a l'espai sobre el seu cap i dos segons més tard va caure sobre la sorra, la qual cosa va originar una estampida entre les mascotes i els ensinistradors entre els quals havia aterrat. El rodià, no obstant això, va derrapar a temps, però la inèrcia li va empènyer de cap per sobre del mur. En l'últim instant, el bípede verd es va aferrar al mur i va acabar penjat al costat d’en Han, encara que això li va aixafar la cara contra el mur.

Han va sentir el primer cop del rodià en el seu clatell i li va respondre estampant-li la mà dreta en el musell. Per sobre d'ells, els espectadors mostraven el seu empipament per la confusió que estava causant la baralla i s'acostaven furiosament cap a ells dos. Abans que un altre cop aterrés sobre els seus artells blancs, Han es va agafar al rodià i va començar a descendir aferrant-se a les seves primes cames, que començaven a balancejar-se d'un costat a un altre. A l'altura màxima d'un dels balancejos, Han es va llançar sobre una de les cabines privades més properes mentre el rodià queia en picat sobre la sorra.

Les cabines, en forma de platet, s'assemblaven en disseny i funció a les plataformes aèries de la Rotonda de l'Antic Senat. Els ocupants bimm de les cabines privades sobre les quals havia aterrat Han van començar a xisclar quan ell va caure sobre ells. Amb els peus havia trencat sense voler el panell de control. Amb una promptitud inusitada que va dispersar als bimms cap als seients que estaven sota ells, la cabina es va deixar anar de la balconada i va sortir volant sobre el terra, creant un caos encara major entre les mascotes, els seus amos, el jurat i tot aquell desafortunat que es trobés a prop. Han va intentar aterrar amb la cabina, però els seus dits nerviosos no van aconseguir que els controls obeïssin cap de les seves ordres. El programa original de les mateixes ja les estava fent tornar a la plataforma superior de la balconada, on dos guàrdies de seguretat humans li esperaven brandant els seus blàsters. Instintivament, Han es va portar la mà al BlasTech, però de seguida va recordar que l’hi havia lliurat al de seguretat quan va entrar en el recinte. De nou va intentar controlar la cabina, buscant una vegada i una altra el relé que desactivés el propulsor.

En lloc d'això, les seves mans es van trobar amb els relés del limitador. La cabina va sortir disparada cap a la zona d'atracada amb tanta força que els connectors magnètics es van fer miques. Els dos humans armats es van batre en retirada cap a la balconada, però ara Han tenia enfront de sí un altre problema. La cabina no acceptava un no per resposta, així que va començar a colpejar repetidament les abraçadores per intentar acoblar-se. Ho va intentar una vegada i una altra, com si es frustrés cada vegada més en sentir-se rebutjada. En breu, va començar a sortir fum dels generadors de camp magnètic i del propulsor de la cabina. Han va decidir que havia arribat el moment de saltar fins a la balconada, però els guàrdies de seguretat, contents de veure-li per fi atrapat, tornaven cap a ell. Se li va ocórrer penjar-se d'un costat de la cabina i deixar-se caure fins al terra, però sabia que si aconseguia escapar, seria amb les cames trencades.

No va tenir temps de prendre una decisió, es va produir un curtcircuit en la cabina i els trossos van volar per l'aire causant un gran baluern entre nombroses mascotes que fugien.

***

Aquella criatura d'orelles caigudes abillada amb armilla estava just davant d'ella, al final del passadís. Hi havia animals confinats en gàbies per tots costats; animals molt estranys i fins i tot combinacions esborronadores de moltes de les mascotes que van actuar durant l'espectacle. Alguns d'ells tenien moltes extremitats, o més d'un cap; uns altres, no se sabia molt bé si eren insectes, llangardaixos, aus o peixos. Però tots alhora bordaven, tossien o udolaven. No obstant això, la qual cosa va acréixer la seva cautela va ser el fet que algunes de les gàbies tinguessin la porta oberta.

Així i tot, Allana va alentir els seus moviments per no espantar a la criatura que havia seguit des del vestíbul. Però llavors, un home alt va aparèixer enfront d'ella amb aspecte amable o reconfortant. Quan la criatura estranya va saltar als braços de l'home sense cap por, ella es va dir a si mateixa que potser s'equivocava prejutjant a l'home en qüestió. Encara que no ho semblava. De sobte, va sorgir un segon home des de darrere d'una de les gàbies grans i es va acostar cap a ella. Allana va retrocedir.

—No vols veure de prop la nostra millor mascota? —li va dir l'home—; és un squall chandrilanià i li encanten els nens. Potser accepta anar-hi amb tu.

A Allana no li agradava ni el que sentia ni com sonaven aquelles paraules. Seguia retrocedint.

—No crec que siguis capaç de tornar sense la meva ajuda.

—No necessito la teva ajuda —va replicar la nena, encara que en teoria no tenia permís per parlar amb desconeguts.

L'home va deixar anar una sonora riallada.

—Bé, pot ser que tu no ens necessitis. Però nosaltres sí necessitem la teva ajuda. —La mà esquerra va desaparèixer per darrere de la seva esquena i va tornar uns instants després amb un blàster d'estil militar.

Allana va buidar la seva ment de tot pensament o emoció i va obrir pas a al Força; de seguida la va notar en el seu interior. Va deixar les seves intencions tan clares com l'aigua pura.

L’squall chandrilanià va ensenyar els seus ullals i els va enfonsar en el nas de l'home sobre el qual estava assegut. De sobte, d'algunes de les gàbies van saltar les criatures que més l'espantaven i van atacar a l'altre home abans que pogués escapar. Allana es va girar i va començar a córrer tan ràpid com li va ser possible. Encara no havia arribat a l'altre costat d'aquella espècie de gossera quan un humanoide armat amb un blàster li va bloquejar el pas. Sense pronunciar ni una sola paraula, li va disparar. Uns cercles concèntrics d'energia blava la van enlluernar per complet. I tot es va tornar negre.

***

La Leia filava el seu camí entre les files de gàbies quan va sentir que Allana cridava i perdia la consciència. Es va apressar amb velocitat Jedi per arribar ràpid fins a la seva néta i va recórrer el passadís central a temps de veure com tres éssers corrien cap a una porta a l'altre costat de l'estada i les cames de l'Allana penjaven dels braços d'un dels homes. La Leia va distingir la sedosa cabellera pèl-roja de l'Allana. La Leia va creuar volant, pràcticament, l'habitació i va arribar a la porta de durànium just quan se li tancava en els nassos. Va intentar obrir-la, però els seus esforços van ser en va. No va cessar en la seva obstinació i va decidir colpejar-la amb els punys. Va retrocedir diversos passos, es va apartar el pèl que li tapava la cara i va desitjar tenir el nervi necessari per tirar la porta a baix o la Força per desxifrar el codi de seguretat.

La Leia es va allunyar de la porta sense deixar d'escoltar el que la Força li deia; després, es va donar la volta i va tornar per on havia vingut.

***

La cabina seguia a uns metres d'altura sobre el terra quan Han va veure que els dos guàrdies es dirigien cap a ell entre una multitud d'espectadors espantats, decidits a allunyar-se tot el possible de la cabina que queia. Mentre, uns altres dels presents tenien mans i potes sobre el cap en senyal d'alarma i corrien cap al lloc en el qual, suposadament, aterraria la cabina per alertar a les mascotes desesperades que envoltaven el lloc i bordaven sense entendre què passava. Han no va esperar a l'aterratge. Quan els guàrdies es van alliberar de la gentada que els envoltava, ell es va llançar des de dalt per usar-los de matalàs i que esmorteïssin la seva caiguda.

La velocitat d’en Han, i el seu pes, va fer que els guàrdies acabessin en el terra, on els tres van quedar entortolligats durant uns segons fins que Han va aconseguir arrabassar-li l'arma a un d'ells i incorporar-se de nou.

—Té un blàster! —va cridar una twi’lek.

Han es va tornar cap a ella i va assenyalar al guàrdia amb el dit.

—No, ell tenia un blàster.

—Tenen blàsters! —va cridar un altre.

Un animal molt espantat li va clavar la dent a Han en el turmell i ell va cridar de dolor. Recolzat sobre l'altre peu, va enviar al mico-llangardaix kowakià per l'aire amb l'altre.

—Monstre! —li va cridar algú.

Han va girar el cap i va rebre un ganxo d'esquerra en la mandíbula. Va començar a veure els estels però va poder conservar el blàster a la mà. Va esquivar un cop de puny i va elevar l'arma cap al guàrdia que estava en el terra.

—Tenim a la teva filla, Solo —va dir el guàrdia.

El dit d’en Han es va congelar sobre el gallet. El guàrdia va gesticular amb el seu polze.

—Fes un cop d'ull.

L’atenció d’en Han va ser atreta cap a la cabina dues vegades més gran que la que ell gairebé havia estavellat contra el terra, atracat a la balconada més llarga de la corba del mur de la sorra, i a la qual s’havia accedit per una entrada restringida. En la porta, entre un humà i un barabel, Allana estava dempeus, trontollant-se.

Sota els efectes d'algun narcòtic, va suposar Han, o atordida. Va baixar l'arma a l'instant, i la hi van llevar de seguida.

—Ja els havia dit que es podia raonar amb tu. —El guàrdia es va aixecar entre gemecs, va apuntar a Han per l'esquena i li va ordenar—: Cap al vestíbul, anem.

—De què va tot això?

—No trigaràs molt a esbrinar-ho. Fes el que se t'ordeni i ningú sortirà ferit.

—Ningú més, voldràs dir.

—Tu mateix.

—Tot està sota control —li va dir l'altre guàrdia a la munió—. Tornin als seus seients i reprendrem el concurs al més aviat possible.

—Tarat! —li va cridar un home a Han.

Algú més li va llançar un caramel. Els guàrdies el van escortar fins a un dels turboascensors del vestíbul. Van baixar un parell de plantes i van anar a parar a una àrea de seguretat equipada amb una cel·la de detenció. Un agent humà estava assegut darrere del mostrador.

Han es va arrencar el bigoti i la barba falsos.

—On està la meva filla? —va exigir.

—La teva filla? —l'agent li va examinar—. A la teva edat? Impressionant.

—Deixa't de floretes. On està?

L'home es va incorporar. No se sentia còmode amb la situació, tenia les mans grans i una cicatriu sobre la cella dreta.

—Està sana i estàlvia. Te la retornarem d'una sola peça quan ens hagis ajudat a nosaltres. —Va col·locar un intercomunicador sobre la taula i el va acostar a Han al mateix temps que li va ordenar—: Posa't en contacte amb Lando Calrissian.

La sorpresa es va reflectir instintivament en la cara d’en Han.

—Digues-li que volem vint droides CYV a Ord Mantell abans de demà a les dotze del migdia, hora local.

Amb la intenció de guanyar una mica de temps i l'esperança que la Leia tingués la situació controlada, Han va contestar:

—No heu sentit parlar del mercat negre?

L'agent va somriure lleugerament.

—No hi ha CYV, gràcies al nostre nou cap d'Estat. Ara ens veiem obligats a recórrer al fabricador.

Han va negar amb el cap i va rebutjar l'intercomunicador.

—Lando no acceptarà la vostra oferta. És immune als xantatges.

—Per tu sí ho farà —va contestar l'agent, lliurant-li l'intercomunicador a Han—; ets el seu col·lega.

Han, una vegada més, va rebutjar el dispositiu.

—No creguis tot el que llegeixes. Em guarda rancor des de fa anys.

El somriure de l'agent va desaparèixer.

—Però què et passa, Solo? Has perdut a dos fills i sembla que et sigui igual perdre a un altre.

Han va saltar per sobre de la taula amb tanta força que va llançar a l'agent a l'altre extrem de la sala; el va agafar pel coll amb les mans i es van necessitar tres guàrdies per separar-los.

L'agent es va passar la mà per la zona ferida i va prosseguir:

—Això no canviarà les coses.

Van escoltar un espetec i una xiulada molt familiars per al Han que procedien de l'estada contigua. Just després, van sentir crits d'agonia. La sorpresa d’en Han davant el fet que la seva esposa hagués aconseguit passar el control de seguretat amb l'espasa làser amagada no era menor que la de la resta dels presents. Era d'admirar la seva capacitat de previsió.

—Deu ser la meva esposa —va dir somrient.

***

Amb moviments molt lents i tancada en la presència de la Força de l'Allana, Leia es va aproximar cap a les cel·les de la planta baixa. Una esgarrifança la va recórrer de sobte i es va detenir bruscament. Com a filla de dos Jedi molt poderosos, Allana utilitzava la Força de forma innata, però les seves habilitats estaven limitades per la seva edat i inexperiència. El que la Leia percebia no tenia sentit...

Un murmuri inconfusible s'havia infiltrat en els seus pensaments. Del centre de l'estada irradiava una llum intensa i dos éssers van cridar de dolor. Abans que la Leia pogués reaccionar, Allana creuava la porta i corria cap a ella.

—Jacen! —va cridar ella, mentre s'abraçava a una de les cames de la Leia.

—Què?

—Jacen! —Allana va deixar anar la cama de la seva àvia i va mirar, furiosa, cap a alguna cosa que hi havia a l'altra habitació.

La Leia va sentir una tempesta d'energia negativa pertorbant la Força i la va agafar ràpidament, fent-la girar.

—No, Allana, no! No pots fer això.

La ira tenyia el rostre de l'Allana d'un to tan vermell com el seu pèl. Els seus ulls s'entretancaven en una expressió d'odi.

—No deixaré que em faci mal!

—Ningú va a fer-te mal —va contestar-li, molt seriosa,—. Jo et protegiré. No et passarà res dolent.

Malgrat les seves paraules, la tempesta va començar a girar una vegada més. La Leia va agafar-la per les espatlles i la va sacsejar amb calma.

—Torna en tu!

Allana es va posar rígida i van començar a caure-li llàgrimes dels ulls.

—La mama em va donar una agulla perquè la usés! On està? Vull la meva agulla! —Entre sanglots i tremolant sense control, la nena va enterrar la cara en l'espatlla de la Leia.

Leia la va abraçar amb força i li va acariciar el pèl mentre usava la Força per calmar-la. La va agafar en braços i es va allunyar de la porta amb por. El murmuri va tornar i després dels trets de blàster, també els crits. La Leia va albirar moviments dins de l'estada i va poder veure breument a Seff Hellin, un Cavaller Jedi avançant inexorablement cap a una altra porta, brandant l'espasa làser enfront d'ell.

Dos barabel sense braços trontollaven des de l'habitació que estava darrere del mostrador cap al Han, i aquest va quedar bocabadat. Ni l'amor a una néta podria fer que la Leia fos tan cruel. Dos dels éssers que li havien escortat fins al centre de detenció disparaven sense parar a través de la porta, però els trets tornaven de nou a l'estada principal. Han es va tirar al terra, davant de la taula, per evitar un tret que gairebé li decapita. Un dels guàrdies va caure cap enrere amb el pit en flames; a l'un altre li va encertar un tret de rebot en la cuixa esquerra i va caure sobre l'altre genoll. L'agent va arrencar a córrer cap al turboascensor, però una detonació en l'entrada el va enviar de nou al seu lloc.

El que disparaven eren rifles blàster, i a l'habitació van aparèixer cinc soldats d'un equip de resposta immediata que venien per on havien portat al Han.

—Tothom al terra! Vinga, al terra!

Tenint en compte que tothom estava ja en el terra, les ordres van resultar una mica insulses. L'agent de seguretat hi havia resultat il·lès, però la resta, almenys els que podia veure Han, estaven o inconscients o morts. El terra estava xopat de sang i restes de roba cremada. Han va sentir un soroll darrere d'ell i es va adonar que hi havia algú en la porta: un Jedi d'uns vint i tants anys, ros i amb el pèl arrissat.

Fent cas omís dels rifles blàster dels soldats, Seff Hellin va travessar, a poc a poc, l'habitació i va desactivar l'espasa làser quan dos homes amb vestit jaqueta i C-3PO van aparèixer darrere dels membres de l'equip de resposta immediata.

—Intel·ligència de l'Aliança Galàctica —va dir l'agent més baix del grup mentre li mostrava la placa a Seff just abans d'apressar-se a ajudar al Han—. Està vostè bé, Capità Solo?

Sense treure la vista de sobre a Seff, Han s’arreglà la roba.

—Torni a preguntar-m'ho més tard.

L'agent va fer senyals als soldats perquè baixessin les armes. L'altre agent es va acostar l'intercomunicador a la boca.

—Enviïn un equip mèdic immediatament.

—La meva filla...

—Està bé —va dir la Leia, que apareixia per la porta que estava darrere del mostrador ara fet miques. Allana estava penjada del seu coll, visiblement decebuda i, almenys per al Han, evitant mirar a Seff Hellin.

L'agent baixet, no obstant això, no li treia l’ull al Jedi.

—Diria que tu ets el responsable de tot aquest caos.

—Doncs hauria d'informar-se millor —va replicar Seff—. Intentaven fer xantatge al Capità Solo perquè els hi facilités armes.

L'agent li va mirar.

—Qui és vostè?

En no obtenir cap resposta, l'agent ho va intentar amb la Leia.

—Qui és?

—Seff Hellin.

Seff va inclinar el cap.

—Mestra Organa.

El segon agent va prendre nota.

—Portem un parell de mesos estàndard vigilant aquest grup —va dir el més baix per tranquil·litzar al Han—. Formen part d'un sindicat il·legal d'armes amb base a Denon. Com van saber que estaven vostès aquí?

Han es va gratar el cap.

—Si ho esbrinen vostès abans, comuniqui-m'ho. —Mirà a Allana i va prosseguir—: Van retenir a la nostra filla per obligar-me a contactar amb Armes Tendrando; volien que els lliurés vint droides CYV.

L'agent va assentir.

—Això sembla. Òbviament, la nostra idea era voltar-los prou per enxampar-los a tots al mateix temps, però el seu Jedi s'ha carregat el pla.

—No és el meu Jedi —va contestar Han.

—No té jurisdicció a Taris —li va dir l'altre agent a Hellin—, així que haurà de lliurar-nos la seva espasa làser. I vostè quedarà sota arrest.

—Fes el que diuen —li va indicar la Leia—; jo em posaré en contacte amb el Mestre Skywalker...

—No vaig a lliurar l'espasa làser —va dir Hellin—, i tampoc em van a arrestar.

—Seff! —va cridar la Leia al mateix temps que els soldats li apuntaven amb els seus rifles.

—El Mestre Skywalker no ho entén.

Hellin va fer un pas cap enrere i va aixecar la mà que tenia lliure cap als soldats. Arrencats, els rifles van sortir volant cap a l'altre extrem de l'estada, van xocar contra la paret i van caure estrepitosament al terra. Quan els dos agents del servei d'intel·ligència van avançar cap a ell, Hellin va saludar de nou i, llavors, els homes es van quedar paralitzats.

Després, amb una velocitat inusitada, el Jedi va desaparèixer. Han es va acostar a elles, que tenien els ulls pràcticament tancats.

—No hauria de poder fer això —va dir la Leia, sorpresa.

 Següent