36
Caet va traçar un pla molt simple per impulsar-me a les
files de l'Esquadró Llampec, però ens vàrem trobar amb algunes complicacions
inesperades en els mesos següents. La primera, i més frustrant, va ser
l'escassetat de missions desafiadores per a nosaltres. A pesar que l'Odiós va realitzar diverses incursions,
els Supervivents no sempre van ser triats per acompanyar al grup de la Tavira.
La tripulació del Nova Vermella, els Làser
Lords, la tripulació del Tret Ràpid,
els Assaltants de Riistar, els pirates de l'Estel
Negre i fins i tot la banda de Shala el Hutt van tenir les seves
oportunitats d'anar en missions. Rotar a les forces mantenia a tots preparats i
feia saber que ningú era indispensable.
Fins i tot quan els Supervivents eren enviats, l'Esquadró
Roca no sempre anava a la missió. Exceptuant quan Tavira reclamava
específicament als Llampecs, Nive escollia entre nosaltres per sorteig. L'Esquadró
Roca tenia aproximadament una missió Odi al mes. En les nostres altres missions
volàvem cobrint a naus més petites, de la mateixa forma en què la gent del Nova Vermella va volar cobrint al Ple de Botí. L'Esquadró Murri no ens
havia emboscat en cap ocasió, però en una de les nostres missions Odi l'Odiós va desaparèixer del sistema poc
després de la seva arribada. En aquella ocasió ens vam trobar lluitant amb un
grup de caces compost per Ales-Y i lletjos propietaris, i vam perdre a dos
pilots del vol Un, incloent al Capità Kech.
Si naus capitals de la Nova República esperaven a la vora
del sistema, no vaig veure cap evidència d'això, tampoc vaig trobar cap rastre
en les dades dels sensors que vaig extreure de la Punyalada. Després de vèncer als caces locals, tirotegem un
assentament i saquegem alguns magatzems, però fins i tot amb un parell de
llançadores repletes, la incursió amb prou feines va semblar haver valgut la
pena.
Va ser només més tard, després que l'Esquadró Roca em
triés capità, quan em vaig assabentar per Jacob Nive que l'Odiós es va marxar perquè una altra operació Odi es va topar amb
problemes i Tavira va voler emboscar als emboscadors. L'amenaça cap a nosaltres
no va ser prou greu com per fer que es quedés, i no vaig poder estar en desacord.
En l'altra situació tres corbetes de la Nova República van comprometre a alguns
vaixells de càrrega i caces Odi, després es van retirar quan l'Odiós va aparèixer.
Em va prendre un parell de setmanes, però em vaig
assabentar de detalls d'aquesta altra operació. La banda de Shala havia estat
en posició per emportar-se un carregament d'espècia del Sistema Kèssel quan van
aparèixer les naus de la Nova República. Durant vint minuts van mantenir un
combat lleuger, durant el qual un dels vaixells de Shala va sofrir danys, va
perdre maniobrabilitat, i va navegar fins a ser aspirat per les Goles... el
gran cúmul de forats negres prop de Kèssel. Al voltant d'aquest punt de la
batalla, l'Odiós va arribar i va
espantar a les naus de la Nova República, estant prop d'acabar amb el Llibertat de Sullust en el procés.
Aquest rescat va incrementar la fama de l'Odiós i el sentiment generalitzat
d'immortalitat entre les tripulacions, però va enviar una esgarrifança per la
meva espina dorsal. Em va semblar poc probable que la Nova República enviés
tres corbetes a un sistema en el qual esperaven trobar-se amb l'Odiós. Tres corbetes no serien inusuals
per a una patrulla, especialment amb vells imperials com Teradoc i Harrsk o
l'Almirall Daala encara donant voltes per aquí. Els meus budells em deien que
les corbetes es van creuar per accident amb la gent de Shala.
Això no era tan aterridor, però el fet que l'Odiós arribés allà a temps per salvar a
Shala sí ho era. El temps a velocitat màxima des del sistema on vam estar fins a
Kèssel era de divuit hores, i això si l’astronavegant es marcava un Solo[1] i
vorejava els marges de les Goles. Això implicava que d'alguna manera l'Almirall
Tavira va saber de la trobada fortuïta amb divuit hores d'antelació i va
pressionar la seva nau perquè portar-la allà. El fet és que la solució més
fàcil hagués estat obrir una connexió d’HoloNet amb Shala i advertir-li
respecte a l'assalt de Kèssel, això suggeria que a Tavira clarament li va
agradar la idea del rescat. La seva solució definitivament va millorar la seva
reputació entre nosaltres, i va ser molt més humiliant per a la Nova República.
No obstant això, la pregunta era; com va saber ella que
el problema tindria lloc divuit hores en el futur? Per a mi només hi havia una
resposta: el conseller que Exar Kun em va mostrar prop d'ella era hàbil en l'ús
de la Força i li va advertir del perill que correria Shala. No havia sentit cap
ús de la Força evident des de l'Odiós,
però jo em mantenia tan tancat en mi mateix en les missions com ho vaig estar
en acostar-me al temple d’Exar Kun, així que no era sorprenent que no percebés
res.
Sota el meu lideratge, amb Timmser encapçalant el vol Tres
i Caet a càrrec del vol Dos, l'Esquadró Roca anava bé. No érem els Llampecs,
però no anàvem tan a la saga com perquè se sentissin còmodes. Vaig endurir els
nostres mètodes d'entrenament i vaig llevar els mals hàbits als pilots.
Fent-los millors, vaig augmentar les meves possibilitats d'atreure l'atenció de
la Tavira, i això m'acostava a trobar i alliberar la Mírax.
El principal avantatge que tenien els Llampecs respecte a
nosaltres era a l'àrea de les hores de combat, però la nostra mitjana
s'acostava ràpidament a la seva. Ells tendien a ser inclosos en més missions
Odi, la qual cosa implicava molt prestigi, però la presència de l'Odiós sovint detenia a l'oposició abans
de començar. La resultant falta de baixes entre els Llampecs significava que el
meu avanç per aquesta via quedava efectivament bloquejat.
Bloquejat, va estar, fins a la missió de Xa Fel. Xa Fel,
un món del Sector Kanchen, proveïa a Drassanes Kuat com a principal fabricant
d’hiperimpulsors estel·lars. El Gran Almirall Thrawn va triar com a blanc el planeta
per la mateixa raó que la Tavira: els hiperimpulsors recentment fabricats eren
una benedicció per a qualsevol que pogués escapar amb ells. A causa de les
seves connexions en la comunitat imperial, Tavira podria trobar incomptables
senyors de la guerra desitjant comprar-los i estar en deute amb ella al mateix
temps. Vaig assumir que l'última raó era encara més estimulant que l'anterior.
La importància de l'assalt va ser subratllada per
l'Almirall Tavira designant als Esquadrons Llampec, Falcó i Roca dels
Supervivents, i permetent-nos acudir fins a l'Odiós i embarcar a bord del destructor estel·lar per al trajecte
fins al planeta. Corbetes i creuers pesats ens acompanyaven en una enorme força
de combat, amb l'Esquadró Ganivetada cobrint a la Punyalada i les altres tripulacions de Courkrus tenint similar
cobertura de caces. El conjunt de naus era la força més gran que havia vist en
el meu temps amb els Odis i accentuava quant de debò es prenia Tavira la posada
en escena d'aquesta incursió.
Els tres esquadrons dels Supervivents a bord de l'Odiós vam ser aparellats amb un dels
esquadrons d'Aferrats interns de l'Odiós.
Els seus pilots i els nostres es van mirar entre ells amb suspicàcia. Vaig
notar en un parell d'ells les mànigues vermelles que indicaven que havien
servit alguna vegada en la 181ª Ala Imperial de Caces, però res més indicava
que aquests pilots fossin alguna cosa especial. Tots nosaltres esperàvem
l'oportunitat de provar-nos a nosaltres mateixos enfront d'ells, encara que el
més probable era que qualsevol amb accés a un caça a Xa Fel el mantingués en
terra.
Realment no esperava amb ànsies la incursió per dues
raons. La primera era que Xa Fel havia resultat tan contaminat per les
fàbriques de Drassanes Kuat que fins i tot una visita podia ser desagradable.
Es recomanaven màscares respiratòries i roba de protecció, i mentre que el meu
uniforme de pilot d'Aferrat podia ser suficient, passar temps en aquesta roca
calenta amb el meu equip ambiental no sonava divertit. Encara que no tenia cap
intenció de ser derrocat o d'estavellar-me, en imaginar una possible situació
de supervivència, odiava la idea d'haver de lluitar amb un planeta per la meva
vida.
La segona raó era una que em turmentava en cada missió, i
havia estat una preocupació fins i tot durant les meves operacions encobertes
amb SegCor. Havia de preguntar-me on establia el límit respecte al que faria
per encaixar amb els Odis. En les operacions encobertes amb SegCor els límits
de responsabilitat estaven molt clars: podia participar en crims contra la
propietat, però una vegada que algú estava sota amenaça de mort o lesions
corporals greus, el meu deure de protegir-los prevalia. Aquí amb els pirates,
les coses no eren ni des de lluny tan clares o netes.
Havia animat al meu esquadró a usar canons d'ions,
fent-los veure que els equips que no destruíem sempre podíem quedar-nos-els i
portar-los a Courkrus. Fins i tot havia salvat un parell de Caçadors de Caps
amb hiperimpulsors d'una incursió i tenia al tècnic de la unitat buscant una
manera de muntar un impulsor en el meu Aferrat. Els millors pilots d'entre la
meva gent van seguir el meu exemple, però encara tenia a dos o tres que
utilitzaven els làsers en combat.
En les missions d'atac terrestre, posava èmfasi a
minimitzar els atacs contra blancs civils.
—Sí, una estació de proveïment pot volar realment bé, i
fins i tot pot calar foc a la meitat d'una ciutat, però aquest no és el
propòsit aquí —vaig negar amb el cap en una sessió informativa—. Mireu, podeu
matar a un nerf llanut i fer-vos un abric amb la seva pell, o podeu xollar
l'abric de la bèstia i tornar any rere any a per més llana. Nosaltres ho fem
així, d’aquí a sis mesos ens presentarem en el sistema, enviarem una llista de
peticions i ells ens carregaran el botí.
La majoria dels meus pilots van semblar rebre el missatge
i només un parell de vegades vam haver d'espantar a alguns altres Odis de les
nostres zones de control. Una vegada vaig enxampar a Remart caçant furtivament
en un solitari tram de carretera, fent explotar lliscants terrestres pel simple
plaer que trobava en l'assassinat. Vaig disparar un raig iònic al seu Aferrat i
em vaig comunicar amb la Capitana Gurtt perquè el retirés d'allà, la qual cosa
ella va fer. També vaig reunir la seva part del botí de la incursió i ho vaig
enviar a les famílies de la gent que ell havia matat com a compensació.
I vaig jurar que el portaria davant la justícia pels seus
assassinats quan tot estigués tal dit tal fet.
Quinze minuts abans de la reversió a l'espai real, vam rebre
l'ordre de ficar-nos en els nostres Aferrats. Em vaig muntar, vaig encendre
l'aparell i vaig escoltar els informes d’estat dels meus pilots. Els vaig
retransmetre a la Capitana Gurtt, qui estava actuant com a comandant del Grup
Supervivent. El Grup Odiós consistia en els seus Esquadrons Espasa, Sabre i
Pica, amb els Esquadrons Roca i Pica aparellats per a les missions.
Vaig sentir una petita sacsejada a través de la meva nau
quan vam revertir amb set segons d'avançament. Abans que pogués esbrinar el que
havia succeït, control de llançament ens va donar autorització immediata per
sortir, la qual cosa vam fer. Em vaig lliscar cap a babord i em vaig dirigir
cap al meu lloc de reunió. La meva boca es va assecar i vaig saber que no era
per simpatia al grisenc món d'atmosfera espessa que hi havia per sota meu.
Havíem sortit de l’hiperespai amb avançament perquè un
creuer Interdictor penjava a l'espai sobre Xa Fel. En formació amb ell hi havia
un creuer estel·lar de Mon Calamari i un destructor estel·lar Mark II classe Victòria.
Una host de naus més petites envoltaven les tres naus capitals, incloent
multitud de llançadores d'assalt que vaig suposar que transportaven tropes al
planeta de sota. La presència de l’Interdictor significava que l'Odiós no podia fugir, i les naus de la
Nova República ja havien començat a orientar-se per a la batalla.
El pitjor, al meu entendre, eren els eixams de caces que
començaven a avançar ràpidament cap a nosaltres. Gigues de dades es van abocar
en les meves pantalles. Havia d'haver-hi almenys dos esquadrons d'Ales-Y i
Ales-A aquí fora. Vaig veure altres naus que havien de ser Ales-B. Aquests,
juntament amb els Ales-A, es van moure cap als nostres escortes, com la Punyalada. Només deixarien als Aferrats enfront dels Ales-Y si els Ales-Y
tinguessin ajuda...
Llavors els vaig veure i el meu cor es va enfonsar. Vaig
encendre la unitat de comunicacions.
—Tenim seriosos problemes aquí, Odiós. Teniu caces pujant des de Xa Fel.
—Els resultarà impossible travessar la nostra pantalla de
caces, Líder Roca.
—No diguis impossible —vaig extreure una porció de dades
i la vaig enviar a l'Odiós—. Aquest
és l'Esquadró Murri, i impossible és la seva especialitat.
[1] Es
refereix a una Fona Solo, una maniobra que aprofita la força d’atracció d’un
cos celeste per fer sortir disparada la nau quan és vorejat, inventat
suposadament per Han Solo. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada