El Falcó Mil·lenari (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

—Cent deu mil.

—Lord Oxic puja in cient deu mil. Missa sento deu mil cinc-cients?

—Cent deu mil cinc-cents —va dir algú al fons de la sala.

Lestra Oxic es va girar en la seva cadira per mirar cap enrere. El seu oponent en la licitació era un bith que lluïa un mocador brodat molt elegant en el cap i en la seva pantalla identificativa portàtil no apareixia més que un nombre.

—Onze mil —va dir Oxic, mostrant la seva pròpia pantalla mentre es disposava a pujar a l'estrada del subhastador.

—Tinem unia puxada d’onze mil. Missa sento duotze?

El subhastador era un gungan abillat amb una toga llarga brodada i famós per la seva ràpida distribució. En aquest cas, l'objecte subhastat era una estàtua petita que una vegada va ocupar l'atri nord-oest del Tribunal Galàctic de Justícia de Coruscant. Una peça única i molt preuada, com tots els exemples de la Republicana des que els yuuzhan vong van devastar mitja galàxia gairebé vint anys abans.

—Cent dotze mil —va dir el mateix bith, l'aportació del qual va produir sospirs de sorpresa entre l'heterogènia barreja dels presents que havien licitat al voltant dels cent mil.

Oxic va aixecar immediatament la seva pantalla de nou.

—Cent dotze mil cinc-cents.

Hydians, que era com es deia la casa de subhastes, era en si mateixa un exemple perfecte de Republicana, tatxonada amb columnes elegantíssimes i amb un terra de pedra polit. Originalment, havien estat al centre Sah’ot de Chandrilà, però dos anys després de la invasió yuuzhan vong, un equip d'arquitectes i enginyers de la construcció van supervisar un exèrcit d'operaris de carn i os i droides que van treballar a preu fet per desmuntar l'edifici peça a peça i transportar-ho a Epica, que, tal com esperaven aquells que havien finançat l'operació i malgrat la seva bellesa natural, estava molt lluny d'interessar el més mínims als invasors. Molts dels éssers responsables de la recol·locació dels edificis seguien encara al món quan va acabar la guerra i des d'aquell mateix instant van començar a construir-se opulents palaus i mansions en els pujols boscosos que envoltaven el port espacial, amb la intenció de transformar la ciutat d’Epica, abans anodina, en un lloc privilegiat i sofisticat. Transformada va acabar també la població d'humans, bothans, duros i bimms que ara servien per satisfer les creixents necessitats dels rics amb els quals compartien el planeta.

—Seguim esperiant una oferta de cient tretze mil —anava dient el subhastador.

Oxic va girar completament sobre la seva cadira per observar al bith, aquesta vegada a través d'un parell de macroprismàtics d’alumabronze. Amb la mà que tenia lliure, el ser procedent del sistema Clark’dor sostenia un intercomunicador car.

—Cent tretze mil —va dir el bith.

—Cent catorze mil —va pujar una dona asseguda unes files per davant del bith. Oxic la va reconèixer; havia assistit a altres subhastes com a empleada de la família Trouvee, que posseïa un complex de jocs a Oseon VII.

—Cent catorze mil cinc-cents —va respondre el bith.

Oxic es retorçava en el seu seient. Era un humà inusualment alt, amb una cara perfectament afaitada que dissimulava la seva avançada edat. De complexió prima, gairebé esquelètica, tenia unes mans i uns peus extremadament llargs i, així i tot, el seu vestuari habitual emfatitzava la seva primesa extrema i contribuïa a aquesta impressió que donava de ser més llarg que un dia sense pa. Una força extraordinària de la naturalesa.

Sabia quin era el lloc perfecte per a la figura: a la part alta del pedestal estriat del República 500 que s'alçava al costat de l'escriptori del seu despatx. Però no havia pensat a pagar més de cent catorze mil per ella (de fet, la peça, per sobre dels cent tretze mil, ja estava sobrevalorada), i molt menys quan encara quedaven altres objectes pels quals licitar. No obstant això, era difícil resistir-se a ella.

—Cent quinze mil —va dir, sorprenent-se fins i tot a si mateix.

Quan es va donar la volta, va veure que el bith murmurava alguna cosa per l'intercomunicador i després escoltava a qui fos que estigués a l'altre costat del mateix.

—Cent disset mil.

La multitud present va mostrar la seva sorpresa i les espatlles d’Oxic van flaquejar. Es va contenir per no mirar al bith.

—Tenim unia oferta de cient disset mil —va dir el gungan amb entusiasme—, altro dóna divuito mil? Disset mil cinc-cients? —Va esperar un moment i va seguir—: Cient disset mil iles una... iles dues... —Va donar un cop amb el mall i va donar per finalitzada la subhasta—: Venut il postor numbro sis tres set.

Gairebé tothom a la sala va trencar en aplaudiments. Un falleen va pujar a l'estrada.

—El proper objecte que subhastarem serà el número setanta-u guió zero zero del catàleg: un llum d'aranya del saló principal de l'hotel Darpa, de Ralltiir. Feta d’electrum, la peça ha passat per diverses fases de restauració però està molt ben conservada. El preu de partida serà...

Oxic va deixar d'escoltar i va centrar la seva atenció en l’holocatàleg, d'un disseny exquisit. Els objectes de Ralltiir no li interessaven, ja fossin de Republicana o no. Alguns éssers estaven fascinats amb els objectes d’Alderaan o Naboo; uns altres amb els artefactes hutt. Però per a Oxic, Coruscant seria sempre el centre de totes les seves atencions, i la seva obsessió. Ja estava acabant el catàleg quan la Koi Quire es va lliscar sense problemes fins al seient contigu al seu.

—Què tal el viatge? —va preguntar.

—Tranquil. Una pena que hagis perdut l'estàtua.

Oxic va mirar de nou al bith.

—M'encantaria saber en nom de qui ve.

—Podríem esbrinar-ho.

—Sí per descomptat que sí, fem-ho.

Els firrerreus eren a punt d'extingir-se, així que Koi Quire era gairebé com una peça de col·lecció tan única com qualsevol de les altres peces que se subhastaven allà. Portava quinze anys treballant en el bufet d'advocats de l’Oxic i havia arribat allà després de l'èxit assolit pels yuuzhan vong a l'hora de tornar a la població nativa de Belderone en contra dels firrerreus desplaçats que una vegada havien acollit sense cap conflicte. La seva intuïció innata era inigualable i, en ocasions, la seva mera presència a la sala d'un tribunal era suficient per influir en el jurat. Coneixedor de les peculiaritats de la cultura firrerrea, Oxic mai li havia preguntat el seu nom real i Quire mai ho havia esmentat, encara que ell creia que ella confiava que ell mai s'hauria aprofitat d'aquesta informació per assegurar-se la seva lleialtat.

—Habitació sense seients —va dir ella, entrant a l'altra sala.

—Cada vegada més comú en la subhastes —va sospirar Oxic—. Suposo que hem de donar-li les gràcies a la cap d'estat Daala. El seu lideratge ha fet renéixer l'interès pels últims anys de la República i els artefactes de començaments de l'Imperi. Com a especulador, és impossible equivocar-se. Però els col·leccionistes seriosos surten perdent.

—Llavors crec que puc donar-te bones notícies —va dir ella en veu baixa—, la teva inversió està donant els seus fruits.

Oxic va notar com el seu cos es tibava de l'emoció però va aconseguir contenir el to de veu.

—On està?

—Camí de Nar Shaddaa, amb les cames noves que tu li vas pagar i amb la indemnització de Nucli Salut.

—Ha recuperat la memòria?

—Suposo que sí, perquè no li va importar molt saber que havia de marxar d'Aurora, ni que anessin a fer-lo fora. Sompa va seguir les nostres instruccions i el va deixar entrar en la seva consulta a mitjanit. Va desactivar les càmeres de seguretat amb un codi que, creiem, li va donar la Ril Bezant.

—La psicoterapeuta?

—Durant una sessió en la seva consulta, ella va desactivar les càmeres un instant; no sabem si per guanyar-se la confiança d’en Jadak o per mostrar-li el codi amb l'esperança que ell mateix passés a l'acció. En qualsevol cas, sap com aconseguir el que vol.

Oxic inclinà el cap mentre pensava en la informació rebuda.

—No intentaràs dir-me que...

—Volia portar-me de passeig per Aurora.

—I per què el vas rebutjar?

—Desconfiava de la pòlissa de seguretat i vaig pensar que seria molt millor que es quedés en tensió. Quan em vaig marxar estava tan nerviós que m'hauria arrencat el cap d'una mossegada.

—Sembla que la teva perspicàcia ens ha vingut molt bé.

—No es va molestar a buscar més càmeres de seguretat en el despatx de Sompa. Potser és que ja li era igual que li descobrissin. Al final va aconseguir trobar la clau d'accés a l'ordinador de Sompa per buscar en l’HoloNet referències i notícies sobre la col·lisió.

—Un noi llest! Però per què aniria a Nar Shaddaa ara? Dubto molt que els oponents de Palpatine haguessin amagat allà el tresor.

Quire es va encongir d'espatlles.

—Pot ser que només estigui buscant més informació sobre la mort del copilot, Reeze.

Oxic va negar amb el cap.

—No li faria falta anar fins a Nar Shaddaa per descobrir-ho.

—No sé, llavors potser només vol prosseguir la seva vida des d'on l'havia deixat.

Oxic s’ho va pensar uns segons.

—Serà millor que el recollim ja.

—Tan aviat?

—Prefereixo no arriscar-me al fet que hi hagi més gent implicada en l'assumpte.

—Sí, és un risc que correm.

—Envia a Cynner a buscar-lo.

—De debò creus que és el més adequat? Jo segueixo pensant que hauríem d'enviar a algú amb més criteri; Gomman, per exemple.

—Gomman està ocupat protegint al nostre testimoni estrella en el cas del comerç —va puntualitzar Oxic.

—El colicoide? Què ha fet Gomman per guanyar-se tal missió?

—Simplement té molta més paciència amb les cuques.

Quire va assentir.

—D'acord, avisaré a Cynner.

Oxic es va reclinar sobre el seient. Era a punt de començar la propera subhasta.

Poc després que ell i Chewbacca tornessin del Sector Corporatiu i comencessin a treballar amb espècia per a Jabba el Hutt, el Falcó Mil·lenari va començar a comportar-se d'una manera estranya. Un dia operava per sobre de les seves possibilitats i feia la carrera de Kèssel en temps rècord; al següent, es produïen fallades en el sistema al pitjor moment possible. Era com si volgués cridar l'atenció de l'Imperi o involucrar-los, a ell i a Chewie, en la Rebel·lió. Es preguntava si aquella imprevisibilitat es devia del fet que, en part per necessitat, en part per disseny, havia transformat un antic vaixell de càrrega en una nau de guerra ben armada.

Els barrils perduts de brillestim que li havien fet guanyar-se l'enemistat d’en Jabba no era el primer carregament que es veia obligat a tirar per la borda en aquells dies previs a Tatooine. Durant un temps, semblava que els bucs duaners de l'Imperi aguaitaven en la cara oculta de cada planeta al que s'acostaven. Va arribar un punt en el qual van haver de col·locar localitzadors a les càrregues per poder recuperar-les en el cas que haguessin de llançar-les per la borda durant el viatge. Però sempre va pensar que el Falcó es rebel·lava perquè, en realitat, no li agradava formar part d'aquelles missions.

Fins i tot la idea de tornar a l'Estrella de la Mort després de deixar enrere Yavin IV semblava una idea més pròpia del Falcó que de Chewbacca. Òbviament, era una autèntica bogeria pensar que una nau podia pensar per si mateixa o distingir entre el bé i el mal; per molt equipada que estigués amb un trio de cervells droides que rares vegades es posaven d'acord en alguna cosa. Però el Falcó sí semblava mostrar la seva pròpia voluntat aquells moments; es resistia a dirigir-se on ell li manava. I mira a què va portar aquesta caparrudesa. A part de salvar-li la pell al Luke i, per tant, ser responsable indirecte de la destrucció de la temible arma de l'Emperador, el Falcó els havia allistat de fet, a ell i a Chewie, en l'Aliança Rebel.

Però el Falcó s'havia guardat un altre as en la màniga: es va avariar just abans de l'evacuació forçosa de Hoth i, a causa d'això, ell i Leia van acabar viatjant junts cap a Bespin. Cert, ell s'havia enamorat de la Leia quan es van conèixer en un bloc presó de l'Estrella de la Mort; però el temps que van passar a soles l'hi va posar molt més fàcil.

La seva prepotència mai li permetria admetre que va ser el Falcó el que va propiciar que estiguessin junts, ni tan sols li adjudicava un paper real durant el festeig i el matrimoni final. Però, en realitat, sempre va creure que la nau mereixia l'equivalent a una Franja de Sang Corelliana; no només per les seves actuacions durant la Rebel·lió, sinó també per ajudar-li a entrar en la vida i el cor de la Leia.

 Següent