El Falcó Mil·lenari (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

En el que ell considera com un homenatge al seu pare, Cix Trouvee era un jugador empedreït i incorregible. Havia après a apostar quan encara era petit i als divuit anys havia deixat el pròsper Corulag per dedicar-se professionalment al joc. El seu pare s'havia dedicat a apostar en carreres d’swoop exclusivament, però Cix apostava a tot. A mesura que es feia gran se li ocorria sobre què apostar: carreres de càpsules, partits de Chin-Bret, rondes de laro, pazaak, Punt 5 i sàbacc, la velocitat de la cadira de rodes d'un jubilat, els punts trets als daus, el temps, la corba de població o les fluctuacions del valor de les faves de Salthia. Per les seves mans van passar grans fortunes que després se li van escapar entre els dits. Gastava els seus crèdits tan ràpid com aquests arribaven a ell: en vi, en dones, en luxoses suites d'hotel, en vestits de brillaseda i cromaforro. Sovint gastava més del que havia guanyat, i anava deixant al seu pas un deixant d’una pila de deutes, amistats danyades i cors trencats.

Durant un breu període de temps, l'única constant de la seva vida va ser un vaixell de càrrega YT-1300 al que algú havia posat el nom Falcó Mil·lenari i al que uns altres havien equipat amb un hiperimpulsor de Classe U, una taula de dejarik i un canó làser lateral. Però quan ets l'amo d'una nau de cinquanta-cinc anys que té tantes parts modernitzades com originals, has de ser molt bo amb les mans; i Cix no ho era, tret que es tractés de repartir cartes, recollir els guanys i gargotejar la seva signatura en pagarés. A Cix li encantava el Falcó, però l’estava deixant sec. Un dia l’hiperimpulsor, un altre el cervell droide; centenars de petites peces que necessitaven un ajust, una reparació o la jubilació. Tot i així mai se li havia passat per la ment si més no vendre el vaixell de càrrega o canviar-ho per una nau més tradicional. Almenys, no fins que el Falcó es va avariar inesperadament i li va impedir assistir a un partit a Coruscant en el qual les apostes eren altes. Cix es va adonar que necessitava desesperadament un bon cop de manera que li donés prou com per seguir mantenint el nivell de vida al que s'havia acostumat i per a una revisió completa del pou de crèdits en què s'havia convertit el Falcó Mil·lenari. Per això quan un rodià li va dir que els hutts anaven a celebrar un estrany concurs, Cix es va apuntar fins i tot abans de conèixer els detalls.

—De què va el joc? —va preguntar finalment al rodià.

—El «concurs» —va emfatitzar ell— serà entre les forces imperials i un grup de suposats insurgents. Tindrà lloc a Yag’Dhul dins d'un mes estàndard.

Cix mai arribaria a esbrinar com s'havien assabentat els hutts de l'imminent enfrontament. Segons el rodià i altres jugadors que havien apostat al mateix, l'Imperi s'havia assabentat que els insurgents estaven construint una estació espacial a Yag’Dhul i havia decidit convertir aquesta estació en el primer objectiu d'un destructor estel·lar recentment inaugurat anomenat Desolador. Els insurgents per la seva banda, s'havien assabentat dels plans de l'Imperi i esperaven afegir el Desolador a la seva llista, fins llavors curta, de victòries.

La batalla de Yavin no començaria fins a cinc anys després i l'Imperi va pensar que els insurgents eren més un emprenyament que una amenaça real. La majoria de les accions que havien emprès els grups milicians s'havien limitat a assetjar a grups molt dispersos i a fer carreres contra els combois de proveïment i a fer-se un volt per les instal·lacions imperials. Si els rebels havien aconseguit alguna victòria, llavors l'Imperi havia censurat la notícia en l’HoloNet. No obstant això, a Nar Shaddaa corrien rumors que una aliança insurgent de recent creació augmentava en nombre i força. També es parlava que era a punt de passar alguna cosa a Ylèsia i que els milicians estaven duent a terme diversos assalts en un cúmul de forats negres conegut com Les Goles, on l'Imperi, pel que sembla, estava acabant un buc de guerra enorme en el qual portava treballant quinze anys.

Els termes de l'aposta no podien ser més directes. Estava clar que els hutts no tenien fe alguna en l'habilitat dels insurgents per destruir el Desolador; però no permetrien que els associessin amb una definició fosca del que és una victòria. Oferien acció, basant-se únicament en el nombre de tancs imperials i insurgents que quedarien destruïts després de la trobada.

Imparcials, però disposats a guanyar un percentatge tant dels guanyadors com dels perdedors, els hutts havien fixat un límit de quaranta-cinc tancs. Com s'aconseguís aquest nombre acumulatiu, ja fos a favor dels tancs imperials, dels insurgents o d'un possible empat, no importava. Amb les mateixes opcions, els jugadors tenien la possibilitat d'apostar si el nombre total de tancs destruïts superava els quaranta-cinc o no. En teoria, els hutts rebrien el mateix nombre d'apostes a favor d'un costat que de l'altre. De no ser així, el més segur era que pugessin o baixessin el límit per assegurar-se grans beneficis.

Cix va debatre amb si mateix sobre l’aspecte moral d'apostar en una batalla, però aquesta lluita interna no li va impedir investigar una mica. Durant el procés esperava descobrir una manera de racionalitzar el possible resultat. Va sortir al carrer i va fer tots els contactes com li va ser possible: contrabandistes, traficants d'armes, agents. Éssers que, segons ell, pertanyien als membres milicians o, almenys, estaven al seu favor: cambrers, músics i cambreres de sòrdides cantines i cafeteries. També els agents imperials que havien pres algunes copes de més en aquests locals. Si l'aposta de Yag’Dhul anava a ser l'aposta de la seva vida, volia estar segur que prenia la decisió de la manera més assenyada possible i per això volia informar-se bé primer. De fet, els hutts no haurien muntat un embull semblant si no haguessin fet abans els deures.

El Desolador era una nau típica entre les de la seva línia: mesurava mil sis-cents metres de llarg, estava cuirassat i comptava amb canons làser, tropes d'assalt, màquines de guerra i caces TIE. Els TIE, successors dels vells Ales-V, no maniobraven com a eixam. Sovint guanyaven per superioritat numèrica. Equipats amb dos canons làser molt potents, els caces, negres i grisos, mancaven d’hiperimpulsor, de sistemes de suport de vida i d'escuts defensius. Si li esmentes els TIE a pilots de combat experimentats, nou de cada deu es mofaran d'ells. Molts d'ells afirmaran que eliminar als TIE és tan fàcil com exterminar insectes si se sap com atacar-los.

Els insurgents, per la seva banda, s'apanyaven amb Caçadors de caps Z-95 equipats amb armes molt més potents i unitats hiperimpulsores. Encara que comptava amb menys armes i era mes difícil de manejar, el Caçador de caps era totalment segur. I, la qual cosa era més important, la majoria dels pilots insurgents havia passat per les acadèmies imperials o pel propi exèrcit abans d'agafar una nau i, als qui no, se'ls atribuïa un gran valor mentre que la majoria de pilots imperials eren reclutats i no tenien una altra sortida.

Sense comptar amb els rumors de victòria de la milícia en Les Goles, Cix es va aferrar al fet que l'Imperi seguia escopint naus com a senyal que s'estava prenent de debò els atacs. I a Yag’Dhul, els insurgents jugarien a casa. Finalment, els insurgents sabien que l'atac era imminent.

A mesura que s'estenia la veu de les apostes, Cix es va assabentar que els mal famosos germans Baath de Coruscant havien optat per participar. Convençuts que guanyarien els imperials, van augmentar en deu caces el límit total de quaranta-cinc que havien fixat els hutts. Cix estava temptat d'apostar pel favorit. Fer-ho significava confiar que el total de caces insurgents destruïts, menys deu, seria superior al nombre de caces imperials derrocats. Encara així, volia assegurar-se.

Tenia dades suficients per emplenar una targeta d'informació sencera, i va contractar a un bandoler expert en ordinadors perquè els carregués tots en un androide de protocol que havia estat programat per pronosticar els resultats de les carreres d’swoop. I que era bastant bo.

—Hi ha moltes variables que no ha inclòs —li va dir l’androide a Cix, picallós.

—Com quines?

—El comandant del destructor estel·lar imperial.

—Ho vaig intentar.

—El comandant de les forces insurgents de Yag’Dhul —va continuar l’androide.

—Tampoc vaig tenir sort amb això.

—Encara sort que m'ha proporcionat la data de la trobada; així vaig poder calcular els possibles efectes de les marees per la força del trio de llunes de Yag’Dhul. Però no compto amb informació sobre les coordenades hiperespacials d'origen del destructor imperial.

—Per ventura esperaves que jo tingués contactes al centre de comandament de l'Imperi?

—I com espera vostè, llavors, que li ofereixi informació precisa?

—D'acord, doncs dóna'm la teva millor aproximació.

—Haig de comunicar-li per endavant que no em faré responsable del que ocorri.

—Entesos, em dono per assabentat. Dóna'm d'una vegada la previsió!

L’androide ho va fer. Els seus pressentiments es veien ara reforçats i Cix va decidir sol·licitar un préstec prou quantiós com per realitzar una aposta que el deixaria molt ben col·locat, fins i tot després d'haver pagat la sucosa comissió que afegirien els germans Baath a l'aposta i els prestadors al crèdit. En cap moment se li va passar pel cap la idea que podia perdre.

Yag’Dhul era la llar d'una espècie exoesquelètica d’humanoides anomenada givin. Les seves habilitats matemàtiques havien estat de gran ajuda per a la Confederació de Sistemes Independents durant les Guerres Clon. Situat prop de la intersecció entre la ruta comercial de Rimma i l'Espina Comercial Corelliana, el planeta Yag’Dhul era un punt de reversió important i el lloc on s'havien lliurat nombroses escaramusses al llarg dels mil·lennis. En certs moments de l'any, sobretot, les mateixes tres llunes que causaven estralls en els mars i l'atmosfera de Yag’Dhul conspiraven entre elles per ampliar el temps necessari perquè les naus tornessin a l’hiperespai i naveguessin cap a les noves coordenades abans de recobrar la velocitat de la llum. Les perilloses condicions que establien les marees tornaven les naus vulnerables als atacs dels pirates que operaven des d'una base que tenien en l'extrem de les llunes de Yag’Dhul. En acabar les Guerres Clon, els pirates havien mort o s'havien exiliat; no obstant això, la base s'havia convertit en una estació per als viatgers i després passà a ser un complex esportiu que proveïa els somnis dels apostadors i espectadors que acudien a les carreres de naus estel·lars de Yag’Dhul. Les milícies locals van posar fi a les carreres quan es va ordenar la construcció d'una estació espacial; però el complex esportiu, del que eren amos els givin i que ells mateixos operaven, va seguir obert i últimament s'utilitzava com a lloc de trobada per a molts dels jugadors d'alt rang que volien participar en la gran aposta de Yag’Dhul.

Una nau pilotada per un droide orbitava entre les dues llunes interiors del planeta i transmetia informació en directe sobre la batalla a una holopantalla que estava instal·lada a la sala d'apostes del complex esportiu. Una gran multitud heterogènia d'escandalosos apostadors l'envoltava mentre bevien sense parar i improvisaven sobre si sobreviuria o no la mateixa estació espacial. La nau va captar el moment de la sortida de l’hiperespai del Desolador en el que havia d'haver estat un atac sorpresa sobre les forces anti-imperials, així com el contraatac dels insurgents, que no només va prendre per sorpresa als imperials sinó que va pujar el nombre de caces TIE derrocats a vint en qüestió de minuts. Cix va respirar alleujat per no haver apostat en la categoria de «més o menys de quaranta-cinc», però de sobte es va trobar animant als imperials, no fora a ser que els insurgents arruïnessin la seva aposta en destruir massa TIE.

Mentre es mossegava les ungles, va estudiar les novetats que sortien en la pantalla i va intentar no sentir els crits ensordidors que proferien la resta d’apostadors a la sala de jocs. Els insurgents portaven tretze caces destrossats; els imperials, cinc. Però els TIE encara sortien rabent des de les zones de llançament del Desolador, i el propi destructor estel·lar, fora de perill darrere dels seus escuts de combat, començava a dirigir els seus turbolàsers contra els Caçadors i els ARC-170.

Cix no separava els ulls de la pantalla. Els imperials començaven a remuntar i van pujar el nombre de baixes insurgents a deu. Però haurien de millorar molt perquè Cix es fes amb la victòria.

Els imprudents pilots de la milícia, que evitaven veure-se-les cara a cara amb els TIE, estaven anant a per la nau gran i li llançaven tot el que tenien en el seu limitat arsenal, però desapareixien un darrere l'altre en breus explosions fulminants.

La multitud s'esvalotava per moments i, per moments també, es dividien, a un costat els qui havien apostat amb els hutts, i a l'altre els qui no. La xifra s'acostava ja als quaranta-cinc i encara quedava molta batalla per ambdues parts. De sobte les holoimatges es veien amb moltíssimes interferències i al final van desaparèixer de la pantalla. En aquell moment, les puntuacions reflectien dinou punts per als insurgents i vint-i-vuit per als imperials. Un crit ensordidor es va obrir pas entre les veus dels altres apostadors, molts dels quals s'estaven pujant a les taules i encarant amb els propietaris givin del club.

—Han destruït el transmissor! —va anunciar finalment un dels propietaris, qui, després de rebre informació d'última hora va afegir—; el Desolador va interceptar el codi de la nau retransmissora. Els imperials creuen que estàvem espiant per als milicians. S'acosta el destructor estel·lar... ens han fixat com a objectiu!

—A les naus! —va cridar algú entre la multitud. Vint éssers van saltar dels seus respectius seients i van arrencar a córrer pel passadís en direcció al petit port espacial lunar. El caos es va ensenyorir de la sala i els apostadors van començar a córrer cadascun en una direcció, ensopegant, relliscant sobre les begudes que havien caigut al terra i trepitjant als altres. Cix es va obrir pas entre el tumult i va localitzar al seu copilot i els dos es van colar per un dels plens de gom a gom passadissos per arribar fins al Falcó. Però en el trajecte Cix no va deixar de preguntar-li a tot el que es trobava davant si sabia com anava la batalla.

Els imperials seguien liderant el marcador pel que semblava, va dir un rodià. Els insurgents havien aconseguit empatar, va dir un altre. S'havia superat la barrera dels quaranta-cinc dels hutts.

La primera descàrrega del Desolador va caure sobre la base lunar quan el Falcó s'estava preparant per desenganxar. La meitat del moll es va esfondrar i l'orifici del sostre de diversos metres d'ample va acabar per obrir-se completament. Cix va elevar el morro de l’YT entre les flames que començaven a arrasar-ho tot i núvols de fum negre. La nau va pujar cap a l'espai mentre els paquets d'energia de color escarlata queien sobre la desafortunada lluna. A banda i banda del Falcó desapareixien naus entre explosions virulentes.

—Activa l'escut deflector —va dir Cix al seu copilot—; i després treu-nos d'aquest embolic. —Es va posar l'intercomunicador amb una mà i el va activar amb l'altra mentre explicava—: Haig d'assabentar-me del resultat.

La nau va tremolar bruscament i gairebé bolca cap enrere.

—Canons làser —va dir el copilot quan va poder—; el complex Givin és història. Els imperials estan atacant a les naus que surten!

Cix va treure la vista del panell de comunicacions per fer un cop d'ull pel finestral. El Desolador es trobava a pocs graus a estribord i s'estava emprant a fons per fer picada la lluna i tot el que estigués prop d'ella. Cix va accelerar la nau en direcció al port i va evitar el raig de destrucció pels pèls.

—No podem saltar a velocitat llum des d'aquest costat de la segona lluna —va dir el copilot—; necessitem envoltar el camp de batalla.

—O travessar-ho —va dir Cix. Es va llevar els auriculars de l'intercomunicador i va prémer la palanca de comandaments i va ordenar al seu copilot—: Atén al marcador!

Un feix de llum explosiva va esclatar en la distància i va envair la cabina.

—L'estació espacial —va dir el copilot—;perjudicarà una mica la puntuació dels insurgents.

Cix va maleir a sota veu:

—Sabia que havia d'haver fet aquella aposta.

—Última hora des de Yag’Dhul: la milícia ha destruït vint-i-un caces imperials i ha perdut trenta dels seus. Els caçadors de caps restants estan saltant a la velocitat de la llum.

Cix es va tornar cap a ell amb els ulls com a plats. Si li restem deu al nombre de punts imperials, el marcador final seria vint a vint i-un, la qual cosa significa que hauria guanyat l'aposta.

—És aquest el resultat final?

—No ho han dit, però si els caces insurgents estan fora de joc...

Cix va començar a cridar d'alegria. Restant les deu naus imperials, guanyava ell.

—Ara només hem de sobreviure.

Va accelerar a fons i va posar el Falcó en direcció a la segona lluna. El Desolador que venia a estribord estava cada vegada més lluny però ara diversos TIE mostraven cert interès a seguir el deixant de l’YT. El copilot es va aferrar al panell de control quan els trets van aconseguir donar als deflectors posteriors.

—Però què fas? Vols formar part de la puntuació final?

—Això és exactament el que estic intentant evitar —va contestar Cix gairebé sense obrir la boca—; mantingues els dits lluny del canó làser.

—Els escuts estan al seixanta per cent; no interceptis més trets.

—Què fàcil és dir-ho!

Cix va canviar de direcció, es va escórrer entre dos TIE que s'aproximaven i va canviar de direcció de nou.

—S'acosta el Desolador, les bateries de popa s'estan travessant. —El copilot va empassar saliva i va prosseguir—: No anem a sortir d'aquesta —va dir mentre s'acostaven cap al costat brillant de la segona lluna—; ni tan sols el Falcó és tan ràpid.

—Què t'apostes?

Cix va elevar la nau i va accelerar al màxim. Els rajos d'energia s'obrien pas per la proa i travessaven xiulant les dues mandíbules; el Falcó volava a tota velocitat. Alguna cosa va vibrar en la mampara i es va trencar en coberta.

—El Desolador ens té a tir, i està disparant...

Cix va girar la palanca i va seguir la corba de la lluna cap a la llum estel·lar. De la popa, amb direcció al port, es van albirar dues boles de foc.

—Què ha estat això?

—Dos caces TIE. Foc amic del Desolador.

Cix va sospirar profundament.

—Massa a prop, ha estat massa a prop. —S'estava tornant cap a l'ordinador de navegació quan el copilot va cridar cap al cel.

—Han comptat aquests TIE!

—És impossible, la batalla s'havia acabat! —va cridar Cix sense entendre que estava ocorrent.

El copilot va escoltar durant uns instants que semblaven una eternitat.

—Un dels caçadors no havia saltat a l’hiperespai i un TIE li va disparar. Els agents van dir que no es donaria per finalitzada la batalla fins que hagués saltat l’últim caça insurgent.

Cix seguia mirant-li fixament.

—Els TIE seguien comptant? Seguien comptant?

El copilot va assentir.

—El primer encara ens venia bé, però aquest últim caça ens posa un per sota del que vam apostar —parpelleig—; hem perdut.

—I tant —va dir Cix en veu baixa—; i tant.

—Després del de Yag’Dhul, tots els seus creditors van sortir en la seva cerca —li estava explicant Doon a Han, a Leia i a Allana—; el meu pare solament va veure una sortida possible: el torneig anual de sàbacc de la Ciutat dels Núvols. Es va presentar a l'hotel Yarith de Bespin amb prou per cobrir els deu mil crèdits necessaris per a les poques mans que, segons ell, necessitaria per guanyar i seguir en la competició fins al final.

—Òbviament, no va ser així —va dir Han.

La germana de Doon va assentir.

—La meitat dels jugadors s'havien arruïnat ja el segon dia. El papa va aguantar fins al tercer, però es va quedar sense blanca. En una de les rondes, el pot ascendia a noranta mil crèdits i ell no tenia suficient amb el que assegurar-se seguir en el joc; no obstant això, tenia una mà excel·lent i va pensar que ningú podria millorar-la.

—Però Lando sí va poder —va dir Han.

Doon va assentir.

—Un Arranjament de l'Idiota. I és clar, el meu pare ja s'havia apostat el Falcó quan ho va saber. Però bé, si els rumors són certs, va ser més o menys així com la va guanyar vostè.

—En la nostra partida, a Lando només li faltava una carta per tenir escala —va dir Han.

—I què va passar amb tots els diners que devia el teu pare? —va preguntar Allana.

Doon va somriure a la petita.

—Això és el més rar de tot; quan el meu pare va perdre el Falcó Mil·lenari, la seva sort va començar a canviar radicalment. Va convèncer a uns tipus que li deixessin jugar i va començar a guanyar mà rere mà. La sort no va tornar a abandonar-lo més.

—Solia dir que perdre el Falcó era el millor que li havia passat mai.

—Els dos dies més feliços en la vida de l'amo d'una nau —va dir la germana de Doon—; el dia que l'aconsegueix i el dia en què es desfà d'ella.

Han va notar que la Leia li mirava, però va decidir no retornar-li la mirada.

—El resultat d'aquella ratxa infinita de sort és el que poden veure aquí ara mateix —va dir Doon, assenyalant amb el braç l'immens despatx en el qual es trobaven—; Somnis Planetaris pot estar orgullós que ell fos un soci més.

En Han va assimilar aquesta última informació.

—Però llavors... no va ser Cix qui va batejar la nau amb el nom de Falcó Mil·lenari?

—No —va contestar el germà més jove—. Segurament li hauria costat diners.

—I va esmentar alguna vegada com o on va aconseguir el Falcó? —va preguntar la Leia.

—Sí —va dir Allana—; això és just el que volem saber.

Doon es va quedar pensatiu uns instants.

—Segur que sí, però no recordo res sobre aquest tema. —Mirà als seus germans a la recerca de respostes, però els dos van negar amb el cap. Després, ell mateix va seguir parlant—: Però hi ha algú que segur que sí ho sap —va dir al final. Va tocar un botó de l'intercomunicador que hi havia sobre la seva taula i va preguntar—: Està Waglin per aquí?

—Sí, senyor.

—Digui-li que vingui al meu despatx.

—Qui és Waglin? —va preguntar Allana.

—Era el copilot del meu pare —va contestar Doon amb un somriure.

***

La cara de Lando estava en una pantalla del celler principal quan el Falcó va sortir disparat d’Oseon VII dos dies estàndard després.

—Cix mai va arribar a explicar-me la història completa —els hi va dir —; ara em sento encara pitjor per haver-li guanyat la nau.

—Doncs no tens per què —li va dir Han—. Sembla ser que al final li va anar millor sense ella. A més, si no la hi haguessis guanyat tu, no podria haver-te-la guanyat jo després —va dir, somrient a la càmera.

Lando es va esforçar a posar cara d'empipament.

—Et vas assabentar de qui va pertànyer el Falcó abans que el tingués Cix?

—Sí —va dir Han sense estar molt segur d'això—; m'ho va dir el copilot. Un weequay que tindrà uns cent cinquanta anys i que està tan arrugat com el Laberint de Lava.

—I com va acabar a Oseon VII?

—Cix el va tenir empleat tots aquests anys —va contestar la Leia—; ara és com un moble més, però els fills d’en Cix el tracten com a un més de la família.

—I ja estava amb Cix quan va aconseguir el Falcó?

—No, es van conèixer molt més tard —va dir Han—, però se sabia tota la història.

—Li va comprar el Falcó a un circ —va dir la Leia.

—El Circ Molpol.

Lando es passà la mà pel bigoti.

—Saps què? Ara que ho dius em sona una mica això de què el Falcó formés part d'un circ.

—Ja, a mi també em sonava d'alguna cosa —va corroborar Han.

—I saps qui era l'amo?

—Vistal Purn —va contestar Han.

—Ja no treballa en el circ —va dir la Leia; ara organitza espectacles de criatures.

Lando es rigué.

—No és que hi hagi molta diferència. I sabeu on trobar-li?

—Celebrant un dels seus espectacles a Taris.

—De debò? —va dir Lando lentament—. Tendra, Chance i jo vam estar allà, fa uns dos mesos almenys.

—Negocis o plaer? —va preguntar Han.

—Una mica les dues coses. Vam anar a tancar un tracte amb el govern de Taris per a un encàrrec de droides CYV[1] i vam aprofitar per fer unes compres.

—I Taris per a què necessita Caçadors? —va preguntar Leia.

—Acaba de traslladar-se allà una secció criminal molt ben armada. L'acord ho va aprovar la mateixa Cap d'Estat Daala. Però el que jo volia dir-vos és que vam tenir el que podria dir-se una trobada una miqueta estranya allà. —Lando va parar per prendre aire i va prosseguir—: Vam veure a Seff Hellin.

La Leia no va dissimular la seva sorpresa.

—Coneixem a Seff —va dir mentre es tornava cap al Han—. Era el més gran dels Jedi que es van traslladar de Yavin IV a l'estació Refugi. Pot ser que tingués uns catorze anys aleshores.

Han es va gratar el cap, pensatiu.

—El noi alt de pèl arrissat?

—Sí, la seva mare era corelliana —va assentir la Leia.

—Ah, cert, ja me'n recordo.

La Leia es va situar enfront de la càmera.

—Què va ocórrer amb ell, Lando?

—Va venir a visitar-me a l'hotel on ens allotjàvem. Volia saber els detalls del tracte amb els CYV.

—Els hi vas donar?

—Li vaig dir que no li concernien. Però llavors em va preguntar què pensava jo sobre el fet de la Daala tingués contractats als mandalorians com una espècie de guàrdia real.

—I per què li importava a Seff la teva opinió? —va preguntar Han.

—No ho sé, però al final vaig suposar el que volia.

—I que era?

—Esbrinar si Tendrando estava pensant a fabricar un Caçador Mandalorià.

Leia i Han es van mirar mútuament.

—Estàs segur, Lando?

—No del tot, però va ser la sensació que em va donar —va contestar Lando, encongint les espatlles.

Han es va tornar cap a la seva esposa.

—Creus que seguirà a Taris?

—Ni idea, però pot ser que aquest sindicat del crim fos la raó per la qual Luke li va enviar allà en un primer moment.

—En fi —els va interrompre Lando—, vaig pensar que havíeu de saber-ho. No oblidis posar-me al dia amb el que descobriu sobre el Falcó, amic. D'acord?

—Doncs clar —va contestar Han.

***

Des d'una habitació en la part alta de la Torre Oseon, Waglin va veure al Falcó Mil·lenari sortir d'un moll privat i elevar-se cap al cel. El vaixell de càrrega centenari es va confondre entre el tràfic entrant, va deixar al seu pas una columna d'energia blava i va desaparèixer de la seva vista.

—Van camí de Taris —va dir el weequay per l'intercomunicador—. Els estic veient amb els meus propis ulls. —Es va parar a escoltar i va prosseguir—: Ho sé, qui anava a voler tractar amb Han Solo i una Jedi? Però Solo té molts amics influents i crec que està buscant el mateix que tu. De totes maneres, Solo ja no és ni l'ombra del que era. Va caient lentament.

Va escoltar una estona més.

—Això depèn de tu, és clar. Però estic d'acord en què hauràs de donar-li una bona raó perquè t'ajudi. Jo ja faig bastant amb avisar-te que va cap aquí. Ah, una altra cosa: van amb una nena. Una òrfena de guerra que van adoptar fa alguns anys. —Waglin va esperar i després va dir—: No se m'ocorre res sobre aquest tema. Només dic que, probablement, els Solo farien qualsevol cosa per ella.

Waglin va escoltar de nou.

—I t'ho agraeixo. Jo no t'he dit res d'ella, d'acord? Els veterans com nosaltres hem de donar-nos un cop de mà, si no... A més, haig de mantenir un treball i una reputació.

L'ésser a l'altre costat de la comunicació parlà durant un temps.

—Això podria funcionar. Bona sort. Ja m'explicaràs com acaba tot.

Següent

---

[1] Droides CYV 1-1A (Caçador Yuuzhan Vong )  o YVH-1(Yuuzhan Vong Hunter) creats per l’empresa d’en Lando en la guerra contra els Yuuzhan Vong. (N. Del T.)