3 Trencant llaços
La Leia va mantenir un aire de calma
absoluta mentre l'ambaixador barabel donava un cop de puny sobre la taula de
conferències. Grunyint malediccions en la seva llengua nativa, el barabel es va
esplaiar contra la Nova República, l'Imperi, i les negociacions en general.
—Lamento que trobi que la sol·licitud
d'accés a les instal·lacions de l’espaiport d’Alater-ka no sigui assenyada,
ambaixador. Tal vegada pugui suggerir una alternativa —va dir la Leia amb veu
relaxant. Amb sort, podria tranquil·litzar al furiós barabel, reconeixent que
els esclats violents i els gestos agressius eren, de fet, un component en
l'estil negociador dels alienígenes.
—Assenyada no, Organa Solo —grunyí el
barabel, inclinant-se sobre la taula fins que el seu rostre va quedar a
escassos centímetres del de la Leia—. Impossible! Barab I no albergarà a
l'exèrcit de la Nova República. L'Imperi ja era prou dolent. El que demaneu és
una bogeria!
El barabel pretenia emfatitzar les seves
afirmacions colpejant de nou la taula de conferències amb el puny, just enfront
de la Leia. Normalment, la visió d'un barabel furiós era suficient per
convèncer a la majoria d'éssers racionals perquè capitulessin, i el furiós
ambaixador creia que la seva grandària i la seva ferocitat persuadirien
fàcilment a Organa Solo per concedir uns termes del tractat més favorables per
al seu poble.
Una fèrria presa va subjectar el seu
canell, detenint-lo abans de poder colpejar la taula, i una veu aspra i felina
va murmurar.
—No farà mal a la Mal’ary’ush —va dir la veu, sedosa i amenaçadora—. Retrocedirà ara.
L'ambaixador barabel es va girar
ràpidament sobre si mateix, dirigint un feroç cop cap al petit alienígena de
pell grisa que havia aparegut al seu costat com per art de màgia. El cop mai va
arribar a la seva destinació, i l'ambaixador només va tenir temps per registrar
la seva sorpresa abans de caure d'esquena quan llarg era en el fred terra de
pedra de la sala de conferències. Va perdre la consciència un instant després.
Acostant-se ràpidament al barabel
caigut, la Leia va confirmar els seus temors: el guardaespatlles noghri que
havia estat aguaitant en les ombres havia usat les peculiars arts marcials de
la seva espècie per deixar inconscient al furiós ambaixador. Almenys no estava mort, va pensar la
Leia.
Els problemes associats als seus
guardaespatlles noghri s'havien tornat evidents en els dies que van seguir a
l'assalt de la Muntanya Tantiss. Diverses espècies que havien estat alguna
vegada esclavitzades per l'Imperi van objectar davant la relació de la Leia amb
els noghri. El representant elomin en la Nova República va arribar a l'extrem
de dir-li «esclavista». La Mon Mothma portava mesos pressionant-li amablement
perquè trenqués els seus llaços amb els noghri, encara que la Leia no estava
segura de si realment podria tallar-los; aconseguir distanciar-se una mica dels
seus excessivament gelosos protectors era el màxim que podia esperar.
—Disculpes, Lady Vader —grunyí el
noghri—, però temia que li colpegés. Això no pot permetre's.
—Ho sé, Ahk’laht —va dir la Leia amb
un sospir—. Però jo no puc permetre més incidents com aquest. Entre els
problemes polítics associats amb el vostre deute de vida cap a la meva família,
i això —va dir, fent una pausa i assenyalant al barabel tendit en el terra—,
simplement no puc permetre que seguiu al meu costat.
Ahk’laht semblava descoratjat, i la Leia
li va posar la mà en l'espatlla per confortar-li.
—Això no és un deshonor, Ahk’laht —va
dir, suaument—. Simplement, ja no requereixo dels vostres serveis. Envia un
missatge als dinastes dels clans a Honoghr —va dir finalment—. Digues-los que
tu i els teus camarades torneu a casa.
Ara,
va pensar ombrívolament la Leia, tot el
que haig de fer és explicar aquest embolic a la Mon Mothma. Crec que prefereixo
enfrontar-me al barabel quan es desperti...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada