El Falcó Mil·lenari (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

NAR SHADDAA

18 ANYS ABANS DE LA BATALLA DE YAVIN

Viss i Heet van entrar en la sala d'espera i es van dirigir directament on estava Bammy.

—D'acord, mecànic. Et rebrà ara.

Bammy Decree coneixia a Viss des de l'escola, abans que a Viss l’expulsessin i comencés a treballar com a guardaespatlles per a Rej Taunt. Bammy també coneixia a Heet. Després del seu breu pas per l'escola tècnica, Bammy havia treballat en alguna ocasió amb les barcasses i speeders d'aquest.

Bammy es va aixecar i va anar cap a la porta per la qual havien entrat els dos guardaespatlles, però Viss li va interrompre el pas i Heet li va tendir un barnús.

—Li estan donant un massatge en la sauna —li va explicar Viss mentre ell mirava com un babau el barnús. Amb un moviment de barbeta li va indicar una sala al costat d'on estaven—. Pots canviar-te aquí.

Bammy era molt més baix que Viss i Heet i uns cinquanta quilos més prim. I com gairebé tots els que solien visitar a Rej Taunt eren d'una complexió més similar a la dels dos guardaespatlles, a Bammy li sobrava barnús per tots costats i l’arrossegava pel terra. Se’l va ajustar tot el que va poder mentre dos klatooinians que estaven asseguts en la sala d'espera intentaven no riure's en la seva cara. Viss va assenyalar la roba pengim-penjam d’en Bammy i va dir:

—Deixa-ho tot en el vestuari i segueix-nos.

A l'altre costat de la porta, la vil·la de Rej Taunt era de pitjor agrado que la sala d'espera, plena a vessar de les típiques quincalles que tant abundaven en les botigues de Nar Shaddaa. No obstant això, i malgrat ser només deu anys més gran que Bammy, Rej Taunt era una gran promesa del crim amb un gust exquisit per les coses bones. Bammy no dubtava que algun dia, Rej Taunt viuria amb la magnificència d'un hutt.

Bammy va seguir al seu antic company de classe per diverses estades tan grans com buides, per un pati adornat amb fullatge importat d’Ithor i columnes de Coruscant i per diverses seccions d'escales de pedra que van donar accés a una sala de jocs plena de rodes antigues, de taules de sàbacc i de diverses gàbies de les quals s'usaven per ballar. Uns sis humans i alienígenes maldaven per netejar el local. Bammy no havia vist un droide des que es va mostrar davant l'escàner de la porta principal feia ja dues hores.

Viss va copejar amb la mà el brancal d'una vella porta de fusta i algú va obrir des de l'altre costat. De l'interior sortien núvols de vapor. L'ona de calor va copejar a Bammy com si una tona de blocs de permacret li hagués donat en el cap. El vapor era tan dens que no era capaç ni de veure el seu propi nas i en menys d'un segon la suor se li ficava en els ulls i li relliscava per la barbeta. Agitava la mà al costat de la cara com si volgués apartar el vapor que li destorbava quan una veu greu va retrunyir en algun lloc de l'habitacle.

—Per aquí, mecànic.

Bammy va seguir el so de la veu cap a on es trobava Rej Taunt tombat de costat sobre una taula, mostrant un tors nu del que queien plecs de greix i uns braços gruixuts als quals tres femelles humanes molt atractives estaven donant un bon massatge. Rej Taunt era askajià i el primogènit d'una família tomuona de mercaders de roba. Havia arribat a Nar Shaddaa de nen i ja mai es va marxar.

Rej Taunt li va assenyalar la taula contigua.

—Vols un massatge?

Bammy anava a rebutjar l'oferta, però el gran cap del crim se li va avançar.

—És clar que vols. Treu-te el barnús i posa el teu esquelètic cos sobre la taula. Ja els he dit a les meves noies que no es riguin de tu.

Bammy va executar les ordres recentment rebudes; només tenia vint anys estàndard i estava en una forma física deplorable, però estava segur que el trio de massatgistes ja hauria vist coses pitjors en els seus anys de professió. Almenys, ell no tenia cap cicatriu de ferida per làser ni tatuatges elaborats com els quals solien presentar la majoria dels treballadors d’en Taunt. Es va despullar del barnús i va deixar al descobert un ventre completament pla. La veritat és que les mans hàbils de les massatgistes estaven fent un gran treball sobre les seves tibants espatlles.

—L'única raó per la qual vaig acceptar rebre't —va començar dient Taunt— va ser que Viss i Heet m'ho van aconsellar. Diuen que ets bo.

—Vam anar plegats a l'escola —va dir Bammy—; bé, durant un temps.

Rej Taunt es va col·locar, no sense esforç, sobre el seu enorme estómac.

—Van esmentar una cosa d'una nau.

—Corren rumors que busca una.

—Deu ser la primera vegada que un rumor és cert. Què tens per a mi?

—Un antic YT-1300.

Rej Taunt va girar el cap per mirar directament als ulls d’en Bammy.

—I per què anava a voler jo un vaixell de càrrega?

—No es tracta d'un vaixell de càrrega qualsevol. Aquest en concret té pedigrí.

—Quin any?

—Vint-i-cinc.

—Abans de la sincro?

Bammy va assentir.

—Tot un clàssic.

Rej Taunt va realitzar diversos càlculs mentals.

—Val, i aquí la meva pregunta: per què anava a voler un vaixell de càrrega de quaranta anys estàndard?

—Perquè busca una cosa de gamma baixa però potent, de manteniment fàcil i consum eficient.

—Diguem que és cert, quan el podria veure?

—Doncs... primer hauria de fer-li alguns ajustos. —El silenci d’en Taunt li va indicar que podia continuar parlant—. Fa un mes més o menys es va veure implicat en una col·lisió.

Taunt va entretancar els ulls.

—No intentaràs vendre'm l’YT que es va estavellar contra el Vall Jendirià III, veritat?

Bammy va empassar saliva a oïdes de tots els presents.

—Així és.

Taunt va sospirar amb força creant un remolí de vapor al seu voltant.

—Vaig escoltar una cosa de què els pilots van aparèixer incrustats en el casc del Vall.

—Jo vaig escoltar el mateix. Pel que sembla van sortir acomiadats en una càpsula i l’YT va començar a girar just a l'últim moment, per la qual cosa la càpsula va quedar completament aixafada.

—Ai!

—Segurament sigui la versió dels pilots.

—I com va quedar l’YT?

—Els danys són importants però el més increïble d'aquest tipus de naus és que estan dissenyades per desmuntar-se a trossos. El millor de tot és que fins ara cap ferroveller s'ha interessat per ella; de moment està allà amuntegada amb totes les altres naus que, per una raó o una altra, no van aconseguir baixar a terra.

—Pot ser que sigui el millor per a la nau, i per Nar Shaddaa. El nostre petit camp d'asteroides.

—Caldria reconstruir-la des de la part mitjana fins a la proa —va continuar explicant Bammy—, però el nucli central està en perfectes condicions. També podem reparar el motor sublumínic i l’hiperimpulsor seria fàcilment millorable.

Taunt seguia madurant la idea.

—Un vaixell de càrrega? No sé... Es podria reconvertir en una nau de passatgers?

—La pilotaria vostè?

Taunt va riure amb ganes.

—Per ventura et semblo un pilot?

—Simplement estava pensant en el tema dels seients i coses així.

Taunt es va incorporar sobre un colze.

—Vull disposar d'un sofà i d'un llit a la meva mesura; i el mateix per als meus possibles companys de viatge. També vull una zona per transportar càrregues, diverses cabines còmodes i algun compartiment secret en el qual pugui guardar el que em vingui de gust perquè no ho trobin els manifassers oficials de duanes. No m'importa el seu aspecte..., pot semblar espatllada. És més, com més atrotinada sembli, millor. Però per dins ha d'estar impecable.

Bammy assentia i somreia al mateix temps.

—Això és el millor: que podem reconstruir-la com més li plagui. Per exemple, si vol instal·lar-li armes...

Taunt el va interrompre bruscament amb la mà.

—No vull cap arma que pugui cridar l'atenció dels pirates. Pot ser que un parell de repetidors d'emergència ocults en proa. Però en cas que hi hagi problemes, jo m'encarregaré personalment del material necessari —es va detenir a pensar un instant—. Seria possible modificar el nombre de sèrie, la signatura i el registre?

—Sí, és clar. Vostè podrà escollir el nom. Si vol puc instal·lar-li un transponedor que confongui a qui vostè vulgui.

—Fins i tot en aquestes naus imperials noves?

—Per descomptat. De moment, seguim un pas per davant dels tècnics imperials.

—Quant em costarà tot això?

—No podria dir-li una xifra final. Primer cal baixar-la d'allà; després estan les peces... Si comptem amb què el generador d'energia i els motors sublumínics es poden reparar, el més car seria l’hiperimpulsor, en cas que el necessiti.

Taunt va canviar de posició.

—Quan puguis oferir-me un pressupost tancat, avisa'm.

Un droide seguia a Bammy mentre aquest avaluava l’YT-1300 492727ZED, que en algun moment dels últims quaranta anys havia rebut el nom d'Emissari Estel·lar. Les botes que portava posades xipollejaven sobre els tolls de combustible que hi havia en el terra i ell havia de cridar a ple pulmó perquè fer-se sentir entre servosoldadors, bufadors, claus hidràuliques, rodes d’esmolar i les màquines de rentat a pressió. Com més inspeccionava la nau, més s'angoixava. El que se suposava que anava a ser el seu primer gran treball era a punt de convertir-se en una gran catàstrofe. Com anava a aconseguir ajustar-se al pressupost que li havia donat a Rej Taunt? Per on era millor començar?

En el petit taller del Sector Duro, allò que quedava de la nau corelliana estava penjant d'una espècie de bressol al centre del moll. Bammy esperava poder permetre's, algun dia, un elevador a propulsió, però de moment hauria de conformar-se amb les grues i els pòrtics per subjectar les naus en procés de reparació. Havia contractat un equip d'operaris perquè retiressin les dues mandíbules de la nau, la cabina i tot allò que estigués solt o destrossat. Al final, només quedava un platet abonyegat. Les set potes que conformaven el tren d'aterratge s'havien fusionat amb la closca al moment en el qual l’YT va fregar el casc del Vall Jendirià III abans d'incrustar-se sota la coberta blindada del vaixell de càrrega.

La nau estava en unes condicions molt pitjors del que li havien dit els de l'equip de treball extravehicular, que van ser els qui es van encarregar de la primera avaluació de danys. Bammy ja havia omplert diversos contenidors d'enderrocs perillosos i acabava de començar. Les mandíbules de recanvi les aconseguiria d'un YT-1300p que havia col·lidit contra un asteroide prop de Nal Hutta. D'allà trauria també un celler molt més espaiós, un generador d'escuts deflectors i un parell de càpsules de salvament amb capacitat per a sis éssers. L’hiperimpulsor, el centre Quàdex i l'ordinador de navegació, últim model Rubicon de l'Emissari Estel·lar, estaven en perfecte estat; no obstant això, caldria reconstruir de zero els dos motors sublumínics Giordyne.

El pitjor de tot era que la nau necessitaria també un nou cervell droide.

—Cap, on poso això?

Bammy va col·locar la mà en l'orella per escoltar millor i es va girar cap a un dels seus subordinats.

—Apaga aquest bufador del dimoni! —Quan el soroll va haver cessat es va donar mitja volta i es va dirigir a l’iktotchi que li havia cridat anteriorment—: Què és?

—Un estabilitzador de pressió de combustible.

—Funciona?

L'alienígena amb banyes va inclinar el cap d'un costat a un altre.

—Més o menys.

—En què quedem, més o menys?

—Més.

Bammy va assenyalar una pila de peces enumerades i classificades que es trobaven amuntegades prop de la popa de nau.

—Deixa-ho per aquí, però no t'oblidis de marcar-ho.

En aquell moment, el taller s'assemblava bastant més a una prospecció arqueològica que a la restauració d'una nau, perquè tot el lloc estava ple de petits pilons de peces.

Mentre l’iktotchi feia sonar l'estabilitzador per tot el taller, Bammy va sentir la veu d'un dels seus empleats humans.

—El compensador de flux no va. I els reguladors d’al·luvió tampoc.

—I no saps arreglar-los?

—Jo no.

Bammy va fer un gest de resignació amb les espatlles i va afegir:

—Doncs afegeix-los a la llista.

Realment esperava que arribés el dia en el qual pogués contractar un givin o un verpine.

La situació anava com més va pitjor. Almenys, el seu equip de mecànics havia tornat al treball per complet després d'un mes de celebracions per la fi de la guerra a Nar Shaddaa. No és que els seus habitants tinguessin un afecte especial a l'ara emperador Palpatine, però almenys esperaven que ara que havia de centrar-se a instaurar el poder en el Nucli, prestés menys atenció a la Vora Exterior i la Mitjana. D'aquesta manera, els mercats lucratius d'espècia i altres béns proscrits floririen de nou. I el que és més important, els contrabandistes podrien tornar a viatjar sense por al fet que les naus droides separatistes o els creuers republicans els interceptessin o ataquessin com temps enrere.

Bammy no va tenir temps de festejar res. Rej Taunt volia la seva nau i no li semblava molt prudent decebre a un capitost del crim per no fer el lliurament a temps o sobrepassar el pressupost.

Bammy va fer un altre cop d'ull a la popa socarrimada del platet. Les zones ennegrides eren pur carbó com a conseqüència del turbolàser d'una nau de la República. No estava segur, però s'apostaria alguna cosa al fet que aquell turbolàser havia estat responsable indirecte de la gran col·lisió. El més probable era que la sacsejada que va provocar el tret aixafés els escuts i paralitzés els sistemes d'ajuda. La seva teoria es va veure confirmada quan va separar el nucli de la nau de la resta; però també va comprovar que hi havia més danys a part dels causats per aquella fatídica col·lisió. No tenia cap dubte que Bammy no era el primer mecànic que intentava reconstruir la nau. Portava molts anys joguinejant amb naus i lliscants, però mai s'havia trobat un vehicle que comptés amb tantes peces de segona mà. Feia l'efecte que cada vegada que la nau canviava de mans els seus nous amos intentaven apedaçar l’YT, o millorar-lo d'alguna manera. El més dolent era que un tipus com Rej Taunt no acceptaria mai volar amb peces de segona mà; almenys no amb aquelles detectables a simple vista. Segurament no hi hauria cap problema per comprar a Nar Shaddaa les peces necessàries per als sistemes d'il·luminació i comunicació; però Bammy no volia córrer el risc que Taunt revisés el sistema de navegació i el d'emergència. Per això el cervell droide suposava un gran problema. Era impossible reparar l'anterior i si volia comprar un de nou, hauria d'acomiadar-se de qualsevol benefici que esperés guanyar amb aquesta operació.

Li havia encarregat al novençà, un jove anomenat Shug Ninx, que trobés a algú amb un cervell de recanvi i en aquell mateix instant entrava per la porta del taller un humà conegut com Theelin. Bammy es va apressar de seguida a saludar-lo.

—Crec que he trobat un cervell —va dir Ninx sense amagar la seva emoció.

—On? —va preguntar Bammy. De sobte es va parar en reconèixer una figura familiar que passejava pel moll. Es va tornar de nou cap a Ninx i va negar amb el cap—. Ei, xaval, no tenies a ningú més a qui recórrer?

En color blau de la vinçada complexió d’en Ninx es va tornar més intens.

—No sabia...

Bammy li va posar la mà sobre l'espatlla.

—No et preocupis; potser aconseguim que surti bé.

Un koorivar anomenat Masel amb una banya molt pronunciada en el cap era molt famós en la lluna dels contrabandistes per ser un perista, un traficant d'armes, un oportunista que havia treballat a dues bandes durant la guerra. Un to de veu sibilant per naturalesa complementava la seva retorçada astúcia.

—El teu novençà de pacotilla m'ha dit que necessites un cervell.

Bammy va conduir al koorivar a una taula desordenada que estava en una cantonada del moll i li va assenyalar una cadira.

—Escolta, des de quan estàs al món de les peces de navegació? Vaig pensar que només et dedicaves a les armes.

Masel es va encongir d'espatlles sota la seva capa.

—Tot segueix igual. Simplement que en aquest moment tinc alguna cosa que et pot fer falta.

Bammy va prémer els llavis.

—Doncs t'escolto.

—Tinc contactes entre l'equip que està desmantellant la flota separatista. Puc aconseguir-te un bon cervell amb control d'incendis d'un tri-caça.

Bammy es mofà de la idea del seu interlocutor.

—Per aconseguir que alguna cosa així funcionés en un YT necessitaria un hacker expert i molts més crèdits dels quals em puc permetre.

—Ho sé —va dir Masel—, però tinc a algú que modificaria la peça per a tu, l'única cosa que hauràs de fer seria facilitar-li els plànols de la nau.

Bammy s’ho va pensar.

—Ja tinc els plànols; directes de la Corporació Corelliana d'Enginyeria. I quant trigaria a rebre’l?

—Menys de la meitat del que trigaries en aconseguir un Hanx-Wargel Superflow de fàbrica, encara que el compressis a l'engròs.

—Segur?

Masel va somriure.

—Doncs és clar. I si hi ha algun problema, et retornaré tot l'import.

—Retornar-me el què? —va riure Bammy—. Si el meu client té algun problema per culpa d'aquest cervell, hauràs de ressuscitar-me.

—La resurrecció és cosa d'uns altres. Jo solament em dedico a l'especulació.

Bammy encara tenia dubtes.

—Quan podria tenir-lo aquí? Si és que al final em decideixo a confiar en tu.

—Una setmana després que hagis lliurat els plànols i avançat la meitat de l'import.

Bammy encara no les tenia totes amb ell quan va tornar a l’YT. L’iktotchi l'estava esperant sota el tauler amb un petit mòdul sobre els seus gruixuts i greixosos braços. La cara d’en Bammy va passar d'un estat de reflexió al de burla absoluta.

—Acabo d'extreure-ho del cervell droide —li va comunicar l’iktotchi—; és el registre de vol del vaixell de càrrega.

En comptes de tornar al seu apartament del sector corellià de Nar Shaddaa, Bammy es va quedar en el taller, descarregant informació en l'ordinador model Hanx-Wargel Superflow IV: la informació del registre, de propietat i de vol. El seu interès va créixer a mesura que obtenia dades noves. Es va passar tota la nit contrastant-los en l’HoloNet i al matí següent havia recaptat informació suficient com per redactar una breu biografia sobre la nau, que al llarg de les dècades havia anat canviant de nom.

L’YT 492727ZED havia arribat al món en la línia de producció de la Corporació Corelliana, en la instal·lació orbital de muntatge número 7. Els primers dotze anys de vida els va passar en una flota de més de vuit-centes naus a les ordres d'Indústries Corell. Aquesta empresa transportava béns als anomenats Cinc Germans del Sistema Corellià i també a l'enorme i enigmàtic repulsor de l'Estació Centràlia.

Segons els informes que havien redactat els diferents pilots que havien dirigit l’YT-1300, la nau es caracteritzava per la seva velocitat i maniobrabilitat, així com per la seva excentricitat i la seva escassa habilitat. Sovint, els pilots usaven termes més apropiats per descriure la personalitat d'un ésser intel·ligent que per avaluar l'efectivitat d'una nau. Si s'ha de jutjar pels diferents noms amb què l'havien batejat, l’YT podia ser obedient o tossut, tan fàcil de manejar com una joguina o un dimoni exigent, un salvador o un rebel. On l'Orgull de Corell tenia «cor», Volador Voluble tenia «coses». Misèria de Meetyl era una font constant de desesperació. Una entrada després d'una altra, els informes donaven detalls sobre maniobres sorprenents, operacions de les quals s'havien salvat pels pèls o avaries inesperades i sovint desconcertants. «Arribem a Tralus en temps rècord...» eren les paraules d'un pilot. Un altre deia: «Extraviat a cinc-cents kliks de Selònia amb un carregament de peixos flak que es descongela...», «Vençuda la Flama de Fusió en una carrera al voltant de Drall...», «Impossible enlairar-se des de Centràlia...».

I així podríem seguir amb la lletania de testimoniatges i denúncies, amb cada moment d'avaria, de reparacions i actualitzacions, gairebé com si tots s'haguessin posat d'acord a usar la nau com el subjecte improvisat d'un experiment constant d'enginyeria.

Per satisfer la seva curiositat, Bammy va buscar el generador d'impulsos que un pilot s'havia vist obligat a instal·lar, el lloc en el qual un copilot havia descarregat la seva frustració per la mala transmissió del transceptor Fabritech amb una clau hidràulica. En la nau es visualitzaven encara les zones en les quals havia rebut tals atacs, entre uns altres. Uns quants pilots havien anat més enllà i havien escrit a foc o ratllat epítets sobre les mampares o fins i tot als espais d’accés a les zones de manteniment.

La història de la nau era igualment excèntrica. Durant gran part dels dotze anys que la nau va pertànyer a Indústries Corell, l'empresa va créixer considerablement i va aconseguir situar-se entre les quals presentaven més oportunitats d'aversió de tot el Sistema Corellià. El temps va anar passant i l'empresa va començar a decaure, en part per culpa de la Federació de Comerç i les seves ànsies d'erradicar qualsevol tipus de competència i monopolitzar el sector. El Senat republicà no va fer res per evitar-ho. Abans que el Canceller Valòrum es fes amb el càrrec, els beneficis de Indústries Corell van caure en picat. Finalment, es van veure obligats a vendre la seva flota de naus a preus de ganga i va caure en fallida havent de tancar les seves portes.

L’YT 492727ZED era una de les naus que es van vendre, en aquest cas a un parell d'empresaris autònoms anomenats Kal i Dova Brigger. Els dos germans van canviar el nom original de la nau pel de Difícil Cablejat, i durant un breu període de temps va funcionar com havia fet per a Indústries Corell: transportant qualsevol tipus de càrrega entre Corèllia i altres mons. Segons els càlculs d’en Bammy, tots els beneficis devien haver-se destinat a les millores de l’hiperimpulsor de la nau, que estava preparat perquè el viatge entre els sistemes corellians veïns i el Nucli resultés molt més suportable. A poc a poc també canviava el tipus de carregament que solien transportar, de béns de consum van passar a les armes lleugeres, munició i articles similars de contraban.

Si s'ha de jutjar per les entrades de l’HoloNet, els tractes il·lícits dels Brigger van cridar l'atenció de la Confederació de contrabandistes de Cularin i al final la del líder de l'organització, Nirama. Aquest últim va realitzar diversos préstecs als germans Brigger per millorar i actualitzar l’YT sota la promesa que no farien més negocis amb esclavistes. Quan només un any estàndard després, els germans van incomplir el seu tracte, Nirama va posar preu als seus caps. La meitat de la summa se la va emportar un caça-recompenses que va capturar a Dova; quan la hi va lliurar a Nirama, ell la va manar executar. El seu germà Kal, encara viu, li va canviar el nom a l’YT pel de Fill Rebel; va canviar el registre a Fondor i va fúmer el camp cap a Thyferra amb l'esperança de poder treballar per a l'Associació Comercial de Iaco Stark. Iaco havia estat contrabandista i ara dirigia a un grup de pirates, caça-recompenses i assassins que aguaitaven la ruta comercial de Rimma. No obstant això, les seves aspiracions per arribar quan més amunt li van portar a trobar-se enmig d'un conflicte armat amb la República per culpa d'uns enviaments de bacta que havien robat. La situació d’en Kal va empitjorar després de començar a relacionar-se amb Stark; i al final se’l van menjar viu uns insectes carnívors que van quedar lliures en una mina abandonada d'espècia a Troiken després d'una ofensiva per part de les forces de la República.

Quinze anys, més o menys, després de la crisi de Troiken, l’YT havia passat a pertànyer al Grup República, sobre el qual no hi havia molta informació en l’HoloNet a part d'una suposada relació molt estranya amb un grup d'empreses de diversos mons importants, entre els quals s'incloïa Coruscant, Alderaan i Corèllia. Una vegada més, havien canviat el registre de la nau; en aquest cas deia Ralltiir i ara la nau rebia el nom d'Emissari Estel·lar. La gravadora de vol detallava viatges freqüents a mons llunyans com Ansion i Yinchorr, i en l'ordinador s'havien registrat també diverses millores al sistema de comunicacions del vaixell de càrrega i a l’hiperimpulsor.

Durant un curt període de temps, la nau va viatjar al comandament d'un Mestre Jedi anomenat Plo Koon. Bammy anava traient les seves pròpies conclusions amb la informació que tenien a les seves mans, una holoimatge mostrava a diversos Cavallers Jedi, Plo Koon, Qui-Gon Jinn i Adi Gàllia, dempeus davant d'un YT-1300 que podria ser el que pilotés anteriorment Kal Brigger.

El pilot que havia dirigit l'Emissari Estel·lar per al Grup República era un humà i es feia dir Tobb Jadak.

Era a punt de clarejar quan Bammy va arribar a aquella entrada però el descobriment li va donar ànims. Coneixia aquell nom i una cerca ràpida en l’HoloNet va confirmar els seus vagues records sobre el fet que la meitat dels jugadors de Nar Shaddaa havien perdut diners quan Tobb Jadak va perdre una carrera de motos swoop en la qual les apostes estaven vint a un al fet que guanyava. Corria el rumor que els Hutts li havien obligat a deixar-se guanyar, però també que el propi Jadak, per mitjà de diversos intermediaris havia apostat fort al fet que no guanyaria. Independentment de quin fos la veritat del que havia ocorregut, la ignomínia d’en Jadak no va evitar que el Grup República el contractés per pilotar la seva nau.

La gravadora també indicava que Jadak i el seu copilot havien saltat amb l’YT des de Coruscant on havien sofert abundants danys durant una batalla que allà s'havia lliurat, per acabar estavellant-se contra el Vall Jendirià III una nau enorme que sortia de Nar Shaddaa.

Bammy només era un nen quan allò va ocórrer, i ell no havia perdut diners apostant per Jadak; no obstant això, morir en una col·lisió era un final cruel per a un tipus que havia arribat a ser un gran pilot, i fins i tot campió, de motos swoop. Una vegada més, l'univers jugava brut tant amb guanyadors com amb perdedors.

 Següent