La recerca d’Anakin (I)

La recerca d’Anakin

Els Cavallers Jedi Júnior 4

Rebecca Moesta

Anakin Solo té onze anys... i es dirigeix a l'Acadèmia Jedi! La Força és molt forta en ell... pot sentir-ho. I el seu oncle Luke creu que és hora que comenci el seu entrenament...

Anakin ha tingut terribles somnis d'una cova secreta a Dagobah. Li pregunta al seu oncle Luke si pot anar allà, per veure si és real. Luke diu que sí, però només si Tahiri, R2-D2 i el Mestre Jedi Ikrit van amb ell.

Anakin i els seus amics troben més perill del que esperaven en els pantans de Dagobah. Però troben la cova. Què hi ha dins? I tindrà Anakin suficient poder en la Força per enfrontar-ho?

1

Anakin va apartar un floc de pèl fosc dels seus ulls blau gel i va mirar al seu voltant. Alguna cosa semblava diferent a l'Acadèmia Jedi.

Els antics murs de pedra de la seva habitació estudiantil encara semblaven iguals. Després de tot, només havia estat fora tres mesos. L'habitació no semblava haver canviat des del dia que es va marxar. Tot estava en el seu lloc: el bagul de fusta que contenia la seva roba, la petita taula amb una cadira en la cantonada propera a la finestra, i el jaç estret però confortable.

L'habitació no era gran, però contenia tot el que necessitava, i sempre hi havia trobat confort allà. Però, d'alguna manera, avui tot semblava estrany.

Anakin va caminar cap a la finestra i es va recolzar en l'ampli ampit de pedra. Mirà fora, on s'estenia l'exuberant selva verda en les proximitats de l'Acadèmia Jedi. Es va preguntar si Ikrit estaria en algun lloc allà fora en aquest moment.

Ikrit era una criatura blanca peluda amb orelles caigudes que Anakin i la seva amiga Tahiri es van trobar dormint al costat d'una esfera daurada en les ruïnes d'un temple proper. Amb l'ajuda d’Ikrit, Anakin i Tahiri van descobrir el secret per alliberar a un grup d'esperits atrapats en la misteriosa esfera. De moment, només Anakin, el seu oncle Luke i Tahiri sabien que la “mascota” de l’Anakin era en realitat un Mestre Jedi.

Ikrit no estava llest per dir a tothom qui era, per la qual cosa va decidir no anar a casa amb Anakin per a la seva visita. Després de les seves aventures, Ikrit havia triat quedar-se a Yavin IV.

—Haig de considerar moltes coses —havia dit el pelut Mestre Jedi—. Em quedaré aquí i pensaré.

Anakin va sospirar i va negar amb el cap. Se sentia inquiet i estrany, però la selva no semblava contenir la resposta al que estava pertorbant-li. Tal vegada se sentia estrany simplement perquè estava de tornada a l'Acadèmia Jedi i encara no havia vist a la seva amiga Tahiri.

Tahiri era dos anys menor que Anakin i havia estat adoptada a l'edat de tres anys pels habitants de les sorres al planeta desèrtic Tatooine després que els seus pares morissin en un atac. Aproximadament un any enrere, la instructora Jedi Tionne la va conèixer, va descobrir que era forta en la Força i la va portar a estudiar a l'Acadèmia Jedi.

Anakin es va asseure en el seu jaç amb l'esquena contra la paret i els genolls recollits fins a la seva barbeta. Deixant que els seus ulls s'entretanquessin, es va estendre amb la Força, tractant de trobar la font de la seva inquietud. Va ajuntar les seves mans al voltant de les seves cames i va recolzar el mentó sobre un genoll.

Tal vegada el Mestre Ikrit pugui sentir la causa de la meva ansietat. O l'oncle Luke. Tal vegada... Foscor. Llum. Boira blanca alçant-se enfront de negre profund, com si es tractés d'un pantà a la nit. L'aire al seu voltant crepitava amb energia. Tal vegada els seus ulls s'havien ajustat, perquè no hi havia llum, però de sobte va veure les figures. Encara que mai s'havien conegut, ell sabia qui eren: l'Emperador Palpatine i Darth Vader.

La cara de l'Emperador estava arrugada i marcada pels poders foscos que li agradava usar. Embolicat en túniques fosques, el rostre de l'Emperador mostrava un blanc malaltís i verdós. Els marcits llavis es van moure, i Anakin va sentir una veu aspra dir:

—Vine, fill meu.

Darth Vader es va avançar i va llançar una capa negra al voltant de les espatlles de l’Anakin. La respiració mecànica de Vader ressonava en les seves oïdes, però no podia apartar els ulls de l'Emperador.

Una història. Havia escoltat una història (era només una història?) sobre l'Emperador. Segons el relat, el clon de l'Emperador havia tocat l'estómac de la Leia no gaire abans que naixés Anakin i havia reclamat al nen per al Costat Fosc de la Força... Ara, Darth Vader va pressionar un sabre de llum sobre la mà de l’Anakin. La capa de Vader es va arremolinar al voltant seu mentre aixecava alguna cosa per sobre de l’Anakin, com si fora a col·locar una corona sobre el seu cap.

Anakin va aixecar la mirada.

Un casc. Un casc fosc. Negre com una nit sense estels. Anakin va retrocedir, sacsejant el cap sense dir ni una paraula. Va llançar el sabre de llum, el qual amb una dringadissa va caure al terra, i va apartar els plecs foscos d’ondulant tela de les seves espatlles.

—Vine, fill meu —va dir l'Emperador de nou—. No pots resistir-te al teu destí. Sempre estarà en el teu interior.

Anakin va obrir la boca i va intentar dir: No, mai et seguiré!, però no li va sortir cap so.

Vader va estendre els seus braços. La capa caiguda i el sabre de llum es van alçar fins a les seves mans, com si fossin mascotes atretes pel seu amo.

Anakin volia fugir, però els seus peus no es movien.

L'Emperador va fer un gest amb un dit, i una onada de somnolència va recórrer a Anakin.

—Pren el que el teu avi t'ofereix —va dir amb veu aspra—. Sempre hem estat part de tu...

Darth Vader va llançar la capa negra cap a l’Anakin, però aquesta vegada no sobre les seves espatlles. La tela fosca va cobrir el seu cap per complet. Anakin va bregar amb això, tractant d'apartar-la. Aquesta contraatacà, com si tingués vida pròpia. Encara forcejant, Anakin va caure, va caure, va caure sumint-se en la foscor.

—Anakin —va dir una veu. No era la de l'Emperador.

Una mà es va situar sobre la seva espatlla. No era la mà de Darth Vader.

—Anakin, desperta. Sóc jo!

Llençols van ser apartats a un costat i Anakin es va sorprendre en veure un parell d’espurnejants ulls verds envoltats per un sedós cabell ros clar.

—Tahiri!

—Bé, no és una gran salutació per a la teva millor amiga, però suposo que almenys és alguna cosa —va dir Tahiri, fingint sentir-se insultada.

—Oh, uhm... hola! —Anakin es va incorporar adoptant una posició asseguda, sentint-se una mica avergonyit—. Què estàs fent aquí?

—Bé, la nostra nau acaba d'aterrar. Tionne i jo hem estat fora explorant... no recordes que anàvem a buscar antics registres Jedi? Bé, és igual, acabem de tornar d'aquest estrany planeta on hi ha petites herbes punxegudes per tot el terra. Fins i tot he hagut d'usar sabates —va fer una ganyota terrible—. Saps com odio això. Vam entrar en una càmera del tresor. No hi havia cap tresor, però vam trobar alguns holocubs i documents escrits. En fi, ho hem portat aquí i, qui ha sortit per rebre a la nostra nau? Doncs Ikrit. Ha dit que em necessitaves immediatament, així que naturalment havia de venir, i Tionne ha dit...

Anakin va sentir una càlida llum mentre les paraules de la noia es precipitaven. Podia ser bastant xerraire i terriblement exasperant de vegades, però Tahiri era, sens dubte, la seva millor amiga.

—... i llavors li he dit que et portaria amb mi i que podríem començar a entrenar de nou immediatament. Bé, no vas a dir res? La Tionne ens està esperant.

Núvols de boirina encara s'aferraven a la ment de l’Anakin.

—Què? Qui?

Tahiri va deixar anar una rialleta.

—Tionne. Ja saps... pèl llarg platejat, grans ulls nacrats, historiadora Jedi... la que em va trobar a Tatooine.

—Sí... sé qui és la Tionne —va dir Anakin, la seva ment adormida no va captar la ironia.

—Bé, ens està esperant. Ikrit està amb ella. Anem a començar les lliçons immediatament.

Anakin va deixar que Tahiri agafés la seva mà i el tragués del llit. Havia estat dormint vestit. Però va fer que Tahiri esperés mentre es posava les sabates. Després ella el va apressar a sortir per la porta.

—Et trobes bé, Anakin? No tens molt bon aspecte. No obstant això, suposo que era d'esperar. Després de tot, Ikrit m'ha dit que em necessitaves. Bé, ara estic aquí, i crec que tot anirà molt bé. En fi, recordes aquesta càmera del tresor de la qual t'estava parlant? Sembla que...

Anakin havia d'admetre que se sentia una mica millor mentre seguia a la seva amiga pel passadís, observant com els seus peus descalços es recolzaven suaument sobre les fresques lloses. A mesura que el somni s'esvaïa, es va adonar que havia servit a un propòsit. Almenys ara sabia el que estava malament.

***

Una lleugera brisa bufava des de l'altre costat del riu cap a l'Acadèmia Jedi, portant amb si la fresca humitat de la tarda. Una gruixuda manta de boira blanca penjava en la riba del riu i s'arremolinava al voltant dels genolls de l’Anakin i la Tahiri mentre caminaven.

La boira era tan espessa, de fet, que ocultava gairebé per complet al Mestre Ikrit, excepte pel seu cap i les seves orelles flàccides. La criatura de pelatge blanc esperava pacientment al costat de la Tionne.

Ikrit estava òbviament tan content de veure a Anakin com Anakin l'estava de veure al petit Mestre Jedi. Aquest va grimpar hàbilment sobre la seva espatlla i va col·locar la seva cua al voltant del coll de l’Anakin.

—Crec que s'alegra de veure't —va dir Tionne amb la seva bella veu musical—. Tots ens alegrem.

La brisa bufava al voltant seu i agitava el vapor blanc de manera que el delicat cabell platejat de la Tionne semblava haver estat teixit per la mateixa boira.

—Llavors, què anem a aprendre aquesta nit? —va preguntar Tahiri.

Sonava emocionada. Va somriure cap a Anakin.

—Fa tres mesos que li suplico a Tionne que em doni més lliçons, però no ha volgut. Em deia que era massa jove per estudiar tot el temps i que necessitava prendre'm un descans —Tahiri va esbufegar—. Com si volgués prendre'm un descans d'estudiar la Força.

Tionne no va dir res. Va encendre una torxa que havia portat amb si del Gran Temple i picà l’ullet a Anakin com si compartissin un mateix secret; que de vegades era millor no contestar a la Tahiri, que era suficient amb escoltar. Els enormes ulls mareperla de la instructora Jedi brillaven sota la llum pampalluguejant de la torxa que sostenia.

Tionne va entretancar els ulls i Anakin va poder sentir la Força fluint a través d'ella. Llavors, per a la seva sorpresa, la boira suspesa sobre el terra es va arremolinar al voltant d'ella en espiral, ascendint.

La boira es va enrotllar com una enfiladissa al voltant del seu braç i la base de la torxa. Finalment, la boira va envoltar la punta de la torxa en un halo blanc centellejant. Quan el foc va consumir el vapor d'aigua, més boira es va elevar per unir-se a l'anell bromós.

Anakin es va trobar fascinat per aquesta exhibició. Fins que Tahiri va dir “uau!”, no es va adonar que tot havia acabat.

—Ara és el vostre torn —va dir Tionne—. Això pot ser una mica nou i estrany per a vosaltres. Pot sorprendre-us el difícil que pot ser. Heu practicat levitant objectes abans, coses pesades i coses lleugeres. Però la boira no és un objecte.

Ikrit va saltar de l'espatlla de l’Anakin i es va asseure prop de la Tionne, arremolinant la boira amb una petita urpa.

—La boira no té part superior ni inferior —va continuar Tionne—. No hi ha costats que subjectar amb la vostra ment. No té una grandària real que pugueu captar. La boira és més difícil de moure que un objecte, i molt més difícil de controlar.

Quan Anakin va veure que Tahiri arrufava les celles concentrant-se i els seus llavis s'estrenyien en una línia ferma, ell va fer rodar els ulls a dalt i cap a un costat com solia fer quan pensava o resolia un trencaclosques. Es va estendre amb la Força, i va intentar percebre la boira. Palmejà la boira amb la seva ment, la va empènyer, la va agitar. No va passar res. Va escoltar un so de sorpresa provinent de la Tahiri.

—Ho he aconseguit? Oh. No, només era la brisa.

—No tractis d'aferrar-te a la boira —va advertir Tionne—. No pot ser retinguda. Heu d'usar la Força. Confiar en la Força.

Anakin va respirar profund i es va relaxar. Els seus ulls es van entretancar. Es va permetre sentir la boira. La seva humitat estava en l'aire fresc que tocava les seves galtes i entrava en el seu interior en cada glopada d'aire que prenia. Estava al seu voltant. Fluïa. Va descobrir que la seva ment podia fluir amb ella. Va escoltar la veu de la Tahiri al seu costat murmurar:

—Oh! Sí, ja veig —però ell estava massa immers en el flux de la boira com per veure el que estava fent. Va deixar que la seva ment fluís en un patró, el primer que li va venir al cap: un petit arbre.

De sobte, allà, davant d'ell, a través dels seus ulls entreoberts, ho va poder veure: un arbre petit i transparent, però perfectament format. Després, al costat del seu arbre, va veure aparèixer una rèplica boirosa del Gran Temple. Tahiri havia agregat la seva pròpia imatge bromosa al costat de la seva.

Divertit, Anakin va deixar que la boira fluís de nou. Aquesta vegada va decidir donar forma a la nau del seu pare, el Falcó Mil·lenari. En qüestió de segons, Tahiri va fer que un petit caça ala-X surés al costat del Falcó. Després la seva nau va canviar i es va convertir en un boirós sabre de llum amb una fulla fantasmal. Anakin va deixar que el Falcó Mil·lenari fluís i es transformés en un segon sabre de llum fantasmal al costat del de la Tahiri.

Les dues fulles d'energia es van desplaçar una cap a l'altra i es van creuar. Tant Anakin com Tahiri van fer que un remolí bromós sortís disparat des del punt on els “sabres de llum” es van tocar, com si el xoc hagués alliberat un cruixit energètic.

La boira es va arremolinar després del sabre de l’Anakin quan Tahiri va retirar el seu per a un altre atac. Però abans que poguessin creuar les seves armes de nou, el sabre de llum de l’Anakin es va dissoldre i ell va cridar. Es va trontollar cap enrere, va relliscar i va caure sobre el suau fang de la ribera del riu; en l'aire enfront d'ell, la boira havia format per si mateixa l'arrugada cara del mateix Emperador, rient-se de l’Anakin!

***

El banc de l'oficina del seu oncle era dur i fred, pensava Anakin. Les parets de pedra semblaven congelades. A pesar que estava embolicat en una manta, es va estremir.

R2-D2 va xocar suaument contra el genoll de l’Anakin i va xiular una nota trista. La unitat R2 va ser dissenyada per ajudar als pilots a volar i fer reparacions a l'espai. R2 va ajudar a Luke vint anys enrere quan Luke va volar amb un caça contra la gegantesca estació espacial de l'Imperi, l'Estrella de la Mort. El petit droide es va convertir llavors en company de Luke i encara romania amb ell ara que Luke era un Mestre Jedi.

—Pren una mica de sopa; després podrem parlar —va dir Luke Skywalker, sostenint un bol de líquid fumejant i asseient-se al costat de l’Anakin.

Anakin va tancar els ulls i es va estremir de nou. El vapor li recordava a la boira del riu i el rostre burleta de l'Emperador. Sense obrir els ulls, va estendre la mà, va prendre el bol i es va beure la sopa. La calidesa li va inundar. Anakin es va calmar a si mateix amb un exercici Jedi que Luke li havia ensenyat.

—Molt bé —va dir per fi—, estic llest, oncle Luke.

Quan va obrir els ulls de nou, Luke Skywalker estava esperant assegut, escoltant.

—És...? —Anakin va empassar saliva—. És veritat que la meva mare va ser tocada per l'Emperador abans que jo naixés?

Luke Skywalker va tibar els llavis. Un gest arrufat va arrugar el seu front.

—Un clon de l'Emperador la va tocar —va dir acuradament—. Aquest clon era una còpia del cos de l'Emperador.

Anakin va deixar el seu bol de sopa i es va aclarir la gola.

—De vegades em pregunto si l'Emperador no va trobar la forma de... infectar-me amb el Costat Fosc de la Força.

Luke Skywalker va somriure davant això. Un somriure afable.

—Què et fa pensar això?

—Somnis —va dir Anakin, apartant flocs foscos dels seus ulls blau gel—. Somnis en els quals l'Emperador i el meu avi em criden al Costat Fosc de la Força.

—El teu avi, Anakin Skywalker, va ser un bon home... —va començar a dir Luke.

—Però es va convertir en Darth Vader —va intervenir Anakin.

—Sí, va prendre aquest camí per un temps. Però al final, i amb el seu últim alè, Anakin Skywalker va triar el bé sobre el mal.

—I si a mi em passa el mateix? Pot ser que estigui destinat a cometre els mateixos errors que ell.

R2-D2 va girar el seu cap voltat i brunzí dues vegades. A Anakin li sonava gairebé com “de cap manera”. En el codi simple que Anakin i R2 havien acordat, això significava que no estava d'acord.

—Ningú pot obligar-te a triar el Costat Fosc —va dir Luke.

—Però com sabré que prenc la decisió correcta? Com sé el que hi ha en el meu interior?

—La Força està dins de tots nosaltres. Flueix a través de tots els éssers vius.

—Però la Força té un Costat Fosc i un Costat Lluminós —va insistir Anakin—. Quan vas saber per primera vegada el que hi havia en el teu interior?

Luke va deixar anar una lleugera riallada.

—El meu Mestre Jedi em va enviar a una cova.

—I aquí vas veure el que hi havia en el teu interior? —va preguntar Anakin esperançat.

—Sí...

—Llavors jo també vull anar a aquesta cova —va dir Anakin—. Vull veure el que hi ha en el meu interior... si triaré el Costat Fosc o la llum.

—Aquesta cova està a Dagobah —va dir Luke, sonant sorprès.

—Llavors porta'm allà, oncle Luke —va dir Anakin—. Necessito saber-ho.

Luke va arrufar les celles.

—No estic segur que aquesta cova pugui dir-te alguna cosa que no puguis descobrir aquí.

Però Anakin ja estava convençut; havia d'anar a Dagobah.

—No crec que els meus somnis de passar-me al Costat Fosc desapareguin fins que entri en aquesta cova —va dir.

—Però no puc portar-te allà —va dir Luke suaument—. Tinc molts altres estudiants, molts altres treballs que exercir per a la Nova República.

—Llavors dóna'm un ala-X —va dir Anakin—. Volaré allà jo mateix si haig de fer-ho.

Això va produir una gran riallada en Luke.

—No crec que hagis de fer això —va dir—. Ho pensaré una mica i veurem com ho podem resoldre. Mentrestant, contacta amb els teus pares i esbrina què pensen sobre aquest tema.

Luke Skywalker es va aixecar.

—Bé, s'està fent tard. Tracta de dormir una mica —va dir—. El vell Peckhum arribarà d'hora, i m'agradaria que tu i Tahiri li ajudéssiu a descarregar els subministraments.

R2-D2 va emetre algunes xiuletades i xiulades encoratjadores. Anakin va somriure.

—Tu també ens ajudaràs a descarregar la nau, R2?

R2 va emetre una xiuletada, la qual cosa significava que sí.

—Bona nit —va dir Luke, col·locant una mà gentilment sobre l'espatlla de l’Anakin—. Et desitjo una nit sense somnis.

El matí va clarejar lluminós i clar, sense un rastre de la boira de la nit anterior. El Parallamps, una vella i atrotinada llançadora de subministraments, estava just aterrant quan Tahiri i Anakin van arribar al camp d'aterratge. Els dos joves aprenents Jedi van sortir a la trobada de la nau.

A Tahiri li agradava sentir l'herba contra els seus peus descalços i el vent bufant a través del cabell ros solt. Podia veure que Anakin se sentia millor que la nit anterior, encara que encara semblava una mica preocupat.

Podia dir que ell estava tan desitjós de descarregar la llançadora com ella. Semblava sorprendre'ls a tots excepte al Mestre Skywalker que a Tahiri i Anakin sempre els encantés que els assignessin treball. No obstant això, a Tahiri no li semblava gens estrany. Què podria ser més interessant i divertit que posar els seus poders Jedi en pràctica?

Veient la rampa del Parallamps baixar, Tahiri va deixar anar una rialleta.

—Serà millor que ens apressem i descarreguem els subministraments. Sembla com si la nau fora a esfondrar-se en qualsevol moment.

Anakin va semblar pensar-ho seriosament. Va tancar els ulls blau gel per un moment i després va mirar-la.

—El Parallamps és una nau sòlida —va dir—. Pot semblar atrotinada, però el vell Peckhum la manté en bon estat.

Va haver-hi un fort soroll dins de la nau. L’escotilla de càrrega es va obrir, i amb un fort grinyol una altra rampa va descendir. Tahiri va arquejar una cella cap a Anakin.

—Encara que és cert que sona bastant atrotinada.

Anakin comprenia les màquines d'una manera que Tahiri trobava gairebé esborronadora. Tal vegada fos perquè ell havia après a resoldre trencaclosques a edat primerenca... i les màquines tenien tantes peces que encaixaven juntes per funcionar que era gairebé com un trencaclosques.

Anakin es va encongir d'espatlles.

—Puc sentir-ho. Confia en mi: aquesta nau podria fer la Carrera Kèssel ara mateix si hagués de fer-ho.

Més sons metàl·lics van sorgir de l'interior de la nau. Probablement el pilot desconnectant alguns equips. Probablement. Tahiri es rigué entre dents.

—D’acord, et crec —ella va posar els ulls en blanc—. Tu i les teves màquines.

Com en resposta a la seva frase, va escoltar una sèrie de xiulades i xiuletades des de darrere d'ella.

—Bon dia, R2 —va dir Anakin—. M'alegro que hagis vingut.

Tahiri es va tornar per veure al petit droide platejat, blau-i-blanc rodant a través del camp d'aterratge cap a ells.

—Oh, bé —va dir ella—. Pots fer un seguiment de la llista de càrrega mentre Anakin i jo descarreguem.

Just en aquest moment, un home de pèl llarg que vestia un mico arrugat va baixar per la rampa de càrrega.

—Hola, Peckhum —va dir Anakin.

R2-D2 va refilar un “hola”.

—Bon dia, Peckhum —va agregar Tahiri.

—Vaja, no és el jove Anakin Solo? —va dir el vell pilot—, i la meva unitat R2 favorita en tota la galàxia.

R2 va emetre una xiuletada avergonyida pel compliment de Peckhum.

—I bon dia a tu també, petita Tahiri —va dir el pilot.

—Com ha anat el viatge? Està llesta la càrrega per descarregar? —va preguntar Tahiri. Ella havia crescut amb els tranquils i misteriosos habitants de les sorres de Tatooine, i des que els va deixar, li encantava xerrar—. Has portat alguna cosa inusual? —es va precipitar—. El Mestre Skywalker ens ha assignat per ajudar-te de qualsevol manera que puguem. Ens quedarem tot el temps que necessitis. Et sembla bé?

Peckhum va deixar anar una sonora riallada.

—Sí, clar que em sembla bé. Per què no comencem amb la descàrrega?

Peckhum va transferir el seu llistat de càrrega a un quadern de dades per R2-D2 i es va dirigir cap al Gran Temple per lliurar-li alguns missatges a Luke Skywalker.

Durant les següents dues hores, Tahiri i Anakin van descarregar subministraments. Cadascun d'ells es concentrava en una caixa o peça d'equip i, usant la Força, l'elevaven a vint o trenta centímetres de la coberta fins a una plataforma flotant anomenada trineu repulsor. Després conduïen els trineus flotants a través de l’escotilla i van baixar per la rampa de càrrega. Fora, R2-D2 registrava els codis de càrrega i verificava els articles de la llista en el seu quadern de dades.

Tan jove com era, Tahiri tenia músculs forts, però mai hauria pogut aixecar una sola de les caixes de subministraments sense usar la Força. Fins i tot usant la Força, el treball era difícil. Tahiri suava per la concentració que requeria col·locar els voluminosos objectes sobre els trineus repulsors i treure'ls del celler de càrrega.

En un moment donat, Tahiri va trepitjar una estella de fusta que s'havia desprès d'una de les caixes. Estava tan distreta per l'aguda agullonada que va deixar que la caixa caigués de tornada al terra del celler de càrrega. No va caure sobre el seu peu nu per només un centímetre.

Anakin també va fallar una vegada. Estava levitant un munt de tela perquè R2-D2 pogués registrar l'article en la seva llista quan, de sobte, alguns plecs de material fosc van volar sobre ell, cobrint el seu rostre. Anakin va deixar anar el trineu repulsor amb un crit de sorpresa i va retrocedir. Tahiri va poder sentir el seu alleujament quan ella es va oferir a portar el paquet la resta del camí de tornada a l'Acadèmia Jedi per ell. A part d'aquests dos accidents menors, tot va anar sense problemes. Finalment, R2-D2 va emetre un trinat satisfet.

—Vols dir que hem acabat? —va preguntar Anakin. R2-D2 va emetre una xiuletada, la qual cosa significava sí.

—Però encara queda una caixa en el celler de càrrega —va assenyalar Tahiri. Va apartar un floc solt del seu cabell ros i va oferir a R2 una expressió estranyada—. No està en la llista que el vell Peckhum t'ha donat?

R2 va emetre dues xiuletades. No.

Els ulls blau gel de l’Anakin es van trobar amb els de la Tahiri.

—Tinc un estrany pressentiment sobre això —va dir. Els tres van pujar per la rampa al celler de càrrega, i allà, efectivament, hi havia una gran caixa. Anakin va tancar els ulls per un moment—. Sigui el que sigui, no és una màquina.

Tahiri també va tancar els ulls i es va estendre amb la Força.

—No, no ho és! —els seus ulls verds es van obrir de bat a bat amb sorpresa—. Creus que hauríem d'esperar al vell Peckhum?

Però Anakin ja estava deixant anar els tancaments de la caixa de càrrega.

—Dóna'm un cop de mà amb això, vols, R2? —va dir Anakin.

R2 va estendre una pinça i va ajudar a aixecar la tapa. Tahiri es va acostar per mirar dins... i llavors va saltar cap enrere sorpresa quan alguna cosa va sorgir de la caixa.

La boca d’Anakin es va obrir. R2-D2 va emetre un refilet d'alarma. Per una vegada, Tahiri va guardar silenci.

Anakin amb prou feines podia creure el que veia. Un noi acabava de sortir d'un salt de la caixa de subministraments. Anakin va suposar que el polissó era un adolescent, però tenia una contextura robusta i ja era més alt que Anakin. Cabell castany rinxolat queia sobre les espatlles del noi. Grans ulls color ambre amb una franja de pestanyes fosques miraven a Anakin des d'un rostre orgullós.

Anakin va obrir la boca per dir alguna cosa, però estava massa atordit per trobar les paraules adequades. Com de costum, Tahiri li va estalviar el treball.

—Hola, com et dius? De quin planeta ets? Jo sóc Tahiri, i aquest és el meu amic Anakin. Què fas aquí? Sempre viatges en una caixa?

—Sóc Uldir —el noi va xisclar quan va parlar, com si no pogués destriar si la seva veu era alta o baixa—. He decidit ser un Jedi. Porteu-me davant Luke Skywalker.

Anakin va arrufar les celles.

—Realment no funciona així. Vull dir, no crec que ningú pugui simplement decidir convertir-se en Jedi. Però et portaré amb ell.

—I si realment penses convertir-te en Jedi —va afegir Tahiri—, serà millor que comencis dient a Luke “Mestre Skywalker”.

 Següent