CAPÍTOL
2
CORUSCANT
DURANT LA BATALLA DE CORUSCANT
19 ANYS ABANS DE LA BATALLA DE YAVIN
—Ha d'encantar-te aquesta nau —va dir
Reeze.
—Fa bé el seu treball, sí. —Jadak es
va colar amb la nau entre un transport corellià i una nau de passatgers de
Santhe/Sienar i es va col·locar al costat d'aquesta per obrir-se pas entre el
tràfic en el seu camí cap a les primeres files.
Reeze va apagar els altaveus de la
cabina per no haver d'escoltar als pilots i copilots que deien paraulades
contra ells.
—Potser ens cedeixen la propietat en
acabar aquest viatge.
—Sí, és clar —va contestar Jadak.
—Portem deu anys jugant-nos el coll,
Tobb. Haurien de donar-nos-la per llei.
—Haurien, però no hi ha cap llei que
ho dicti. A més, jo em conformo amb ajudar a mantenir la galàxia en
funcionament. I tu?
—Ja t'ho he dit, el meu objectiu és
que aquesta nau sigui nostra.
Tots dos pilots eren humans; Jadak,
una mica més alt i vint anys més jove, de complexió menys robusta i una barba
curta que accentuava la seva mandíbula quadrada. Reeze començava a presentar
cabells blancs a la zona de la templa però els seus ulls eren clars i estava
fort com un atleta. L'últim que esperaven trobar-se a Coruscant era un embús
però l'atac dels separatistes a la capital galàctica havia resultat tan
inesperat que gairebé tothom que entrava a la ciutat s'havia vist atrapat en
ell. Alguns van arribar a temps d'escoltar per l’HoloNet que havien segrestat
al canceller Palpatine i de presenciar la tornada dels Creuers de la República
que conformaven la flota del Cercle Obert. Conjuntament amb els creuers de la
Flota Local, els destructors de la classe Venator havien aconseguit que la
batalla no se sortís dels límits superiors de Coruscant. Uns quants pilots molt
hàbils havien aconseguit apartar les seves naus de la refrega i tornar a
l’hiperespai. No obstant això, hi havia milers de vaixells de càrrega, de totes
les grandàries, formes i objectius, encara en línia de combat, a l'espera que
la batalla arribés a la seva fi d'una forma o una altra per poder continuar el
seu camí, ja fóra cap a Coruscant o en direcció a la Vora Exterior.
—I encara que ens la donessin —va
prosseguir Jadak amb la conversa—, com anàvem a mantenir-la?
—Doncs com fins ara, però en el sector
privat.
—Una ocupació remunerada?
—Jo em conformaria amb una ocupació,
no sóc tan exigent com tu.
Jadak va arrufar les celles:
—He conegut a molts contrabandistes.
Creu-me, la seva vida no és tan divertida com puguem pensar.
—Tampoc ho és la nostra —va contestar
Reeze, grunyint un somriure.
Jadak havia portat l’YT a un punt des
del qual podien gaudir d'una visió panoràmica de la contesa. Era més un
intercanvi de cops que una batalla organitzada; els cops enviaven a unes naus
contra unes altres. Entre elles bategaven guions carmesins d'anihilació mentre
el vol dels ARC-170[1],
els droides tri-caça i els voltor retrunyien de tal manera que el soroll era
ensordidor. El teló de fons del tumult rebia la llum que arribava del propi
Coruscant, una llum urbana brillant que mostrava al planeta llocs desolats on
els escuts defensius s'havien trencat i les naus estaven tirades per terra. La
República tenia tot el seu arsenal en combat i la Confederació de Sistemes
Independents del Comte Dooku ja no tenia res a perdre més que un general
cibernètic i un exèrcit de droides. Reeze va xiular de sorpresa:
—Asseguts en primera fila per veure
com desapareix el nostre concepte de civilització.
—No crec que arribi a tant; però sí és
una bona raó per lliurar la nostra càrrega el més aviat possible.
—Si tu ho dius. —Reeze va fer un cop
d'ull al finestral circular de l’YT i va continuar—: Veig difícil que
aconseguim arribar allà a baix sans i estalvis. Molt difícil, de fet, i les
paraules «canó làser» tenen bastant a veure amb això.
—Si arribem tard, ja podem donar-nos
per morts, Reeze. Van dir que era molt important —li va recordar Jadak després
de tornar-se cap a ell sobre la seva cadira.
Reeze li va contestar, abatut, amb un
moviment de cap:
—Per morts ens anem a donar si
intentem creuar.
—Doncs li diré a tots que has mort com
un heroi.
—Ah, és que tu penses sobreviure? —va
preguntar Reeze amb mirada incrèdula mentre mirava al seu company. Després, va
somriure i va dir—: Sí, és clar, tu segur que sí.
Jadak es va encongir d'espatlles i va
dir:
—A veure si ens assabentem de com va
la cosa.
Reeze es va llevar els auriculars i va
marcar un codi per entrar a la sala de comunicacions. Es va centrar en la
conversa que s'estava mantenint allà, després va estirar el coll per veure què
ocorria a estribord i finalment va sintonitzar una de les pantalles del tauler
amb la batalla que s'estava lliurant fora. Amb el dit va assenyalar sobre la
pantalla la icona que representava un gran creuer de batalla amb una coberta de
vigilància en popa i un pont desplegable.
Jadak llegí les dades alfanumèriques
que estaven sota la icona.
—Però què és això?
—El Mà Invisible.
—La nau comandant del General
Grievous.
—Allà és on tenien retingut a
Palpatine.
—Tenien?
—Els Jedi l’han rescatat. Kenobi i
Skywalker. Però els tres segueixen encara a bord.
Jadak va fer girar una mica l’YT per
millorar les vistes. A mitja distància es veia com un creuer de la República
atacava la part central del Mà Invisible,
a la zona on la seva perllongada proa passava a convertir-se en la protuberant
popa. Potser era una represàlia pel que havia hagut de sofrir la nau de la
República a les mans de les bateries del Mà
Invisible. Jadak va mirar el monitor de nou.
—Sembla que el capità del Guarlara encara no s'ha assabentat que
el Canceller està a bord.
—Segurament es degui a un bloqueig
dels senyals. O potser és que li és igual.
Jadak va arrufar les celles:
—La mort de Palpatine tant tindria de
bo com de dolent.
Durant uns minuts, tots dos companys
van observar en silenci com el Guarlara
sotmetia al vaixell almirall dels separatistes amb els canons làser dels seus
costats; com feien saltar per l'aire trossos del casc i com provocaven
explosions que van escombrar el Mà
Invisible de proa a popa. Jadak va suposar que el cibernètic Grievous no
aconseguiria sobreviure a semblant atac i molt menys que ho fessin Palpatine i
els seus salvadors.
Quan el vaixell almirall ja no va
poder aguantar més, va escorar per acabar sent víctima de la gravetat
enfonsant-se a poc a poc en l'atmosfera de Coruscant.
—Està en un bon destret —va dir Jadak.
—I s'està desfent. Aposto al fet que
no aguantarà.
—Accepto l'aposta.
Amb una mà sobre el comandament de
control, Jadak va activar el compensador d'inèrcia i l’YT va sortir disparat.
Ningú va intentar evitar que s'acostessin al lloc de la massacre. Si
s'obstinaven a convertir-se en una víctima més, era el seu problema.
Jadak va respondre negant amb el cap:
—Els separatistes han bloquejat tot el
planeta. Aquesta és nostra millor opció, ara que es perd el rastre del Mà Invisible.
—L'anem a seguir fins allà a baix? —va
preguntar Reeze amb mirada assassina.
—Diguem que anirem fins allà dins.
Reeze va assentir:
—M'agrada el «dins».
—Encara que impliqui perdre una
aposta?
—Sí.
Si volien que el Mà Invisible tornés a la superfície, primer haurien de donar-li
abast, la qual cosa significava que havien d'obrir-se pas entre les
incomptables canoneres i fragates que es trobaven pel camí, esquivar els vaixella
de càrrega que seguien bolcant des dels KDY i les armes dels gegantescs
Lucrehulks neimoidians, i evitar el foc làser creuat que envaïa l'espai. Però
en cap moment van posar en dubte la capacitat del seu YT. La nau no els havia
decebut mai, per la qual cosa no hi havia cap motiu que els fes pensar que
aquesta anés a ser la primera vegada.
La nau YT es va convertir en blanc
indiscutible de totes aquelles naus a les quals van avançar sense pietat, ja fossin
amigues o enemigues. En no disposar d'armes pròpies, Jadak i Reeze no tenien cap
més remei que confiar en la característica velocitat de la nau i en la seva
agilitat sobrenatural. Van posar la màquina al límit i amb moviments helicoidals van travessar combats entre caces i van executar girs més propis dels
Interceptors Jedi que d'un vaixell de càrrega de quaranta anys, per molt
millorat i preparat que estigués. La potència que no consumia el motor se l’empassaven
els escuts deflectors amb cadascuna de les sacsejades que anava donant la nau.
Amb un salt des de darrere d'un dels
miralls orbitals trencats, es van abalançar sobre el deteriorat casc en flames
del vaixell almirall separatista que tenia la proa totalment roma en direcció a
Coruscant com en senyal de rendició. Els escuts ablatius estaven roent i les
peces del blindatge canviaven com si es tractés d'una serp en ple procés de
muda.
—Han llançat les càpsules de salvament
del creuer —va dir Reeze.
Jadak va ampliar la imatge que tenia
en pantalla i amb les mans sobre els controls mentre l’YT esquivava parts i
components d'altres naus, va observar, bocabadat, com el buc de guerra
s'orientava cap al districte governamental del planeta. Que el Mà Invisible queia era evident però
també ho era el fet que algú seguia al timó, algú decidit a guiar l'embarcació
gràcies a les seves fines aletes i les escotilles exteriors; el que fes falta
per evitar que la nau es cremés en l'atmosfera.
—Skywalker? —va preguntar Reeze.
—Doncs dubto molt que sigui Palpatine,
tret que tingui poders ocults.
Centenars de bucs de guerra massa
grans per ser aniquilats a les mans de l'artilleria i els coets de Coruscant
s'havien colat a la zona i envaït el paisatge urbà. No obstant això, resultava
massa obvi que el personal encarregat de les armes de foc havia rebut ordres de
permetre el pas al Mà Invisible, la
qual cosa al cap i a la fi facilitava les coses a l’YT. Tot el que havien de
fer ara era romandre el més a prop possible de la nau sense ser vistos i prou
lluny com per no cremar amb ell.
Jadak tenia la mà posada sobre
l'accelerador quan la secció de popa del Mà
Invisible va sortir volant embolicada en flames. Solament els reflexos d’en
Reeze van aconseguir que l’YT no acabés polvoritzat per culpa de la popa
volant. Al mateix temps, Jadak va aconseguir redreçar el vaixell de càrrega i
allunyar-se de la zona conflictiva. No obstant això, la pluja d'enderrocs que
va colpejar els escuts va resultar ser pitjor que tot el que havien esquivat
abans, i els deflectors van mostrar el seu pesar fent saltar totes les alarmes
del tauler de comandaments.
Sense previ avís, l’YT va girar
bruscament. L’arnés de la cadira del copilot va evitar que Reeze aterrés sobre
la falda d’en Jadak. Els indicadors de posició es van encendre sobre la consola
de comandaments, igual que altres diversos, els sons dels quals van inundar la
cabina.
—L'accelerador s'ha emportat un bon
cop —va alertar Jadak mentre retornava a l’YT a la seva posició habitual—, ho
revisarem quan aparquem.
Reeze es va ajustar de nou l’arnés.
—L'etern optimista.
—Un dels dos ha de ser-ho.
Amb la meitat del buc de guerra fet
xixines i les seves parts perdudes a l'espai, qui fos que tenia el control de
la nau estava intentant preparar la secció davantera per a un xoc controlat;
segurament en una de les velles pistes d'aterratge del districte governamental.
Els repulsors udolaven i l’YT encara el seguia sense importar ni l'altitud ni
la velocitat. Però quan només quedaven vint quilòmetres per arribar, les icones
van començar a moure's en la pantalla i les sirenes de proximitat van començar
a ulular. Jadak va veure com els bucs s'obrien pas amb la intenció de prestar
la seva ajuda al Mà Invisible.
—Naus de socors —va advertir Reeze— i
un parell de caces dels clons, també.
—Hora d'esfumar-se.
—Però tenim un codi d'autorització.
—Serà millor que el guardem per a una
ocasió en la qual el necessitem de debò. Sortim d'aquí.
—Circumnavegació ràpida?
—Què més dóna.
Jadak va consultar el mapa topogràfic
i es va allunyar del deixant de destrucció al qual havien sobreviscut. Els
propulsors principals protestaven i la calor els asfixiava. Dos dels caces van
intentar donar-los abast però al final van preferir donar volta i reunir-se amb
el Mà Invisible, que s'acostava a la pista d'aterratge.
L’YT va girar bruscament cap a l'oest
per esquivar la torre del port espacial i el temple Jedi. Després, va
sobrevolar Els Tallers entre columnes de fum negre que sortien dels cràters i
focs provocats pels accidents dispersos que ja s'estenien a diversos districtes
de la perifèria.
—Sembla que els sectors alienígenes
estan sofrint de valent —va dir Reeze.
—Hi ha molta gent que porta dècades
intentant desfer-se d'aquestes barriades.
—Grievous del costat d'un grup de
pressió per la renovació urbana?
—Per què no? —Jadak mai havia vist les
vies aèries tan buides; encara que entre vehicles d'emergències i creuers
policials també circulaven ARC-170 pilotats per clons que buscaven intrusos
fins que el planeta deixés de regir-se per la llei marcial. En el temps que van
trigar a portar l’YT diversos caces van mostrar el seu interès pel vaixell de
càrrega.
—Ara mateix ens tenen a tir prop de
vint artillers —Reeze va avisar al seu company. —Obrim les comunicacions.
—YT mil tres-cents —va dir una veu
procedent de l'espai comunicatiu—, identifiqui’s i indiqui la seva destinació.
—Aquí l'Emissari Estel·lar sortint de Ralltiir —va contestar Jadak a través
del micròfon—. Destinació: Annexos del Senat.
—El Senat es troba en un espai aeri
restringit. Si té autorització, comuniqui-ho ara o doni la volta.
L'incompliment d'aquesta ordre serà castigat amb la força.
Jadak li va fer un senyal a Reeze:
—Endavant.
Reeze va girar sobre la seva cadira i
va introduir un codi en el tauler de comunicacions.
—Transmetent autorització.
—Emissari
Estel·lar —va dir la mateixa veu d'abans—, accés permès a les instal·lacions
del Senat.
[1] ARC-170, Aggressive ReConnaissance-170
starfighter, Caça estel·lar de Reconeixement Agressiu, he decidit deixar les
sigles en anglès. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada