El Falcó Mil·lenari (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Han, Leia, Allana i C-3PO miraven bocabadats a la multitud d'éssers i droides reunits als peus de la rampa d'accés del Falcó.

—Lando —va dir Han gairebé sense moure la boca.

—Sí, deu haver arribat abans —va assentir la Leia.

—Massa esforços per intentar estar en harmonia.

—De totes maneres, mai hauria funcionat —va sospirar ella—; només desitjaria anar millor vestida.

—Estàs preciosa.

Leia li va somriure.

—Llavors diré que desitjaria que tu vinguessis millor vestit.

Un lutrillià vestit com l'extra d'una òpera de l'era republicana es va separar del comitè de benvinguda.

—Oseon VII vol expressar la seva més sincera benvinguda a la benvolguda família Solo —va anunciar amb una reverència de cortesia.

—Gràcies —va contestar la Leia, dirigint-se a la multitud—; ha estat tota una sorpresa.

—Molt innecessària —va murmurar Han.

—Jo sóc C-3PO —va dir l’androide mentre baixava la rampa del Falcó.

El lutrillià va inclinar el seu enorme cap.

—Benvingut, C-3PO. —Després es va tornar a Han i va prosseguir—: És la seva primera visita, senyor?

—La primera, sí.

—En aquest cas espero que Oseon VII estigui a l'altura de la seva reputació.

Han va riure.

—Ja ho ha demostrat.

El port espacial del planeta, en expansió i molt frenètic, estava abarrotat de naus de totes les grandàries i descripcions des dels iots més cars als transbordadors abarrotats de turistes de mons pertanyents a la ruta comercial Perlemiana que viatjaven conjuntament amb les naus creuer en òrbites sincròniques. Però el control del port havia dirigit al Falcó fins a un moll espaiós i impecable lluny de les terminals principals i de la duana. Quan arribaven, Han s'hi havia adonat que estaven construint un enllaç orbital.

—Porten equipatge, Capità Solo? —va preguntar el lutrillià.

En Han va assenyalar el Falcó amb un moviment de cap.

—Està a la nau.

—Els dic als meus droides que portin les seves maletes?

—Eh... no, s'encarregarà el nostre androide —va contestar Han, mirant a C-3PO, qui va donar mitja volta i va pujar la rampa de nou sense fer el mínim comentari.

Una limusina repulsora de longitud exagerada surava en el moll.

—És per a nosaltres? —li va preguntar Allana a la Leia.

—Sembla que sí, bufona.

—És més gran que la de la meva mare! —va murmurar.

—No serà necessari que passin els controls d'immigració i duanes —va dir el lutrillià—; el pilot els portarà directament a l'hotel per uns túnels reservats per als nostres convidats especials. Si vol que prestem algun servei a la seva nau durant la seva estada aquí... Rentat, proveïment, manteniment rutinari?

—No —va contestar Han amb fermesa—, està prohibit tocar la nau.

—Per descomptat, senyor.

Les portes posteriors de la limusina van començar a aixecar-se. Quan C-3PO va sortir de la nau amb les tres petites borses. En Han va elevar la rampa i va activar el sistema de seguretat del Falcó.

—En el compartiment destinat a la càrrega també hi ha lloc pel seu androide —va dir el lutrillià.

—En el compartiment de la càrrega? —va preguntar C-3PO amb preocupació. En Han va somriure.

—No passa res, vindrà amb nosaltres.

—Gràcies, Capità Solo.

En Han li va fer lloc a C-3PO en la part posterior de la limusina.

—No diràs que no et tracto bé.

Amb suavitat i sense el més mínim soroll, la limusina va sortir del moll i va desaparèixer per un túnel ample. Allana es va desplomar en el seient, decebuda.

—Jo volia veure la Cinta.

—I la veurem —va dir la Leia, donant-li una palmelladeta en el genoll—; quan ens hàgim instal·lat a l'hotel.

Han va decidir que estava d'acord d’anar directament a l'hotel. Normalment ell i la Leia viatjaven d'incògnit, però quin sentit tenia aparentar ser qui no era en realitat si havia vingut a buscar una part de la història del Falcó? És més, seria qüestió de temps que els turistes de la Cinta els reconeguessin. Encara que la veritat és que a Oseon VII podrien colar-se com a imitadors de famosos.

Oseon era un dels múltiples sistemes que formaven una regió espacial anomenada Centralitat i, igual que el Sector Corporatiu, es desenvolupava a la seva manera. Alguns dels planetes més curiosos de la galàxia es trobaven en la Centralitat però el que diferenciava a Oseon dels altres i el convertia en destinació turística era un esdeveniment estel·lar anual anomenat Vent de Foc. Es tractava d'una tempesta de radiació amb colors que canviaven contínuament, que durava tres setmanes i provocava, segons deien, reaccions emocionals en els espectadors. Gairebé cinquanta anys abans, Lando i el seu droide (que aspirava a ser una nau espacial), Vuffi Raa, s'havia vist obligat a travessar el sistema Oseon durant un Vent de Foc sense l'ajuda de l'ordinador de navegació del Falcó.

Durant segles, Oseon VII s'havia convertit no només en una base per explorar la Centralitat, sinó també en un centre d'apostes amb casinos elaborats a partir d'altres meravelles de la galàxia, tant naturals com artificials, passades i presents, situats al llarg d'una línia de cinquanta quilòmetres coneguda com la Cinta. L'antic Ithor, la Catedral dels Vents de Vòrtex, el Kashyyyk actual i fins i tot el Coruscant de l'era de la República figuraven entre les reproduccions, àmpliament detallades, del planeta; els havia recreat un consorci d'entreteniment conegut com a Somnis Planetaris, Inc., el president actual del qual no era altre sinó l'antic amo del Falcó Mil·lenari, Cix Trouvee.

Els presents s'amuntegaven per veure de prop als Solo quan la limusina repulsora es va detenir enfront de la majestuosa entrada del Complex Oseon. La primera a sortir, Leia, va dir:

—Oh, no!

En Han va saber per què. Havien col·locat una luxosa cinta transportadora només per a ells, flanquejada a banda i banda per membres uniformats del personal i droides servents. Acostumats a la pompa i la solemnitat, Allana s’ho va prendre amb calma i C-3PO amb un plaer gens dissimulat, però Han portava ja molt temps sense veure's sotmès a tanta deferència. En el vestíbul de l'hotel no hi havia ni un sol hoste però un escamot de directius, ajudants de direcció, conserges, organitzadors d'esdeveniments i especialistes en hospitalitat formava davant el mostrador de recepció. A un costat es trobava un grup de famosos i artistes; alguns d'ells, amb discreció, prenien holoimatges dels nouvinguts amb els seus intercomunicadors.

—Capità Solo, Princesa Leia, senyoreta Amèlia —va començar un humà de cara impecable i molt prima—; tant de bo ens haguessin comunicat amb més antelació la seva arribada per estar millor preparats. És una pena que no hagin assistit al festival del Vent de Foc del mes passat. Aquest any ha estat espectacular. De totes maneres, hem traslladat als hostes de la suite de l'àtic perquè vostès puguin disposar d'ella. Òbviament tots els serveis estan inclosos i tindran personal especial a la seva sencera disposició. Podran gaudir també de crèdit il·limitat en el casino i, en cas que prefereixin jocs més privats...

—La veritat és que no hem vingut a apostar —el va interrompre Han.

—Ah, ja veig. Bé, en aquest cas, podem organitzar actuacions privades. En aquests moments, Oseon té l'orgull de presentar-los al Grup Saffin Omlick, a Moosh Kole i a la Kinetic Krew del Circ Molpol entre uns altres. —El director va fer una sèrie de gestos als seus subordinats i va prosseguir—. El complex Oseon també s'ofereix a organitzar-los visites guiades a Rafa IV, a Trammis III, a la nebulosa «Cova Estel·lar» ThonBoka i a altres destinacions variades de la Centralitat.

—No serà necessari —va dir la Leia amablement.

El director li va fer una reverència i es va disculpar.

—Per descomptat, si han vingut per gaudir d'uns moments d'intimitat...

—La veritat és que ens agradaria parlar en privat amb Cix Trouvee —va comentar Han a poc a poc.

El director li va mirar fixament. Han li va retornar la mirada.

—Ja no és ell l'amo?

—Capità Solo, sento haver de comunicar-li que Cix Trouvee va morir fa algunes setmanes.

En Han va baixar el cap però abans que pogués mostrar la seva decepció, el director va afegir:

—Però l’Oseon pertany ara als seus fills, i estic segur que els encantarà parlar amb vostè sobre qualsevol assumpte que li hagi pogut portar aquí. De fet, tenien la intenció de donar-los una recepció privada quan s'haguessin instal·lat.

Han, Leia i Allana es van intercanviar mirades d'alegria.

—Seria fantàstic —va dir Han.

El despatx ocupava el cim de la Torre Oseon. Es tractava d'una habitació rodona decorada amb exemples exquisits d'escultura i diverses estàtues. Les vistes abastaven un quilòmetre, des de la Cinta fins al port espacial i l'enllaç orbital en construcció. Una serralada de muntanyes àrides controlaven l'horitzó i el cel de color espígol estava envaït de deixants que creuaven a tota velocitat i de naus que anaven d'un costat a un altre. La Leia es va asseure en un banc embuatat al costat d'una de les finestres de traspariacer, amb Allana sobre els seus genolls, i va assenyalar els diferents centres de la Cinta.

—Aquell hotel amb les ales grans és la rèplica d'un edifici que hi ha en un món anomenat Thyferra —va dir la Leia.

—D'on ve el bacta.

—Això és. I aquells jardins són molt semblats als que hi ha a Ossus. I, mira, reconeixes allò?

Allana va seguir amb la mirada el dit de la Leia i va albirar unes torretes danyades en un castell extravagant enfront del qual hi havia una font immensa.

—Se suposa que això és Hapes?

La Leia va assentir.

—Es diu Casino de les Set Llunes. Si vols, podem anar fins allà demà.

—Seria una mica rar.

—Cert, sí que seria rar: però també podria ser divertit.

Allana es va incorporar per envoltar el coll de la Leia amb els seus braços i la va abraçar.

—T’estimo, àvia —li va murmurar a cau d'orella. La Leia va tancar els ulls i la va estrènyer amb força.

—Jo també t’estimo.

Allana es va apartar i la Leia li va oferir un somriure.

—Senyoreta Amèlia.

Allana va riure amb ganes i es va acostar a una de les finestres contigües. La Leia es va aixecar i va anar cap al Han, que estava parlant amb els tres germans del primer matrimoni d’en Cix Trouvee. Igual que molts dels habitants d’Oseon VII, mantenien la seva bellesa natural amb l'ajuda de la cirurgia i altres tècniques de rejoveniment. La Leia es va detenir per examinar la meravellosa escultura d'una hèlix doble.

—Aquesta peça és d’Alderaan?

—La van fer allà, sí —va dir Doon, el més gran dels tres, bronzejat, prim i en bona forma—; però va passar molts anys en la suite presidencial de l'hotel Manarai, a Coruscant. Vam tenir molta sort i vam aconseguir adquirir-la en una subhasta recent.

La Leia es va donar la volta per observar les altres escultures.

—Les altre són originals?

—Tant de bo ho fossin; el nostre objectiu és que el Complex Oseon sigui el més autèntic possible. Per desgràcia, la majoria de les peces de Coruscant de l'era de la República es troben ara en mans de col·leccionistes particulars. No obstant això, són reproduccions d'una qualitat exquisida.

Van passejar tranquil·lament cap a on estava assegut Han amb la filla i el fill gran. Un androide havia portat aperitius i begudes.

—De què volia parlar amb el meu pare, Capità Solo? —va preguntar Doon. Han va baixar el got del que bevia.

—Del Falcó Mil·lenari.

La filla va somriure.

—La nau més famosa de tota la galàxia. O hauria de dir infame?

—Una mica les dues coses —va dir la Leia. Doon capcinejà, divertit.

—El nostre pare estava molt orgullós de tenir l'honor d'haver estat amo del Falcó. —Es va tornar cap al Han i va prosseguir—: Va seguir totes les seves gestes com si encara li pertanyés un trosset de la nau. De fet, tenim imatges del nostre pare amb el Falcó, no sé si li agradaria...

—Sí! —va cridar Allana, acostant-se'ls de seguida.

Tothom va col·locar les cadires per mirar cap a l’holoprojector. Doon el va activar per control remot i va buscar entre el menú d'opcions.

De sobte, allà estava el Falcó, en una imatge 3-D d'un metre, gairebé tal com Han recordava la nau del dia que el va guanyar a Lando.

—Aquest és el meu pare en la cabina —va dir Doon.

Han es va inclinar una mica cap endavant, amb un gran somriure en la cara.

—Mira això, només hi ha un parell de cadires —va puntualitzar.

—El tauler de comandaments era molt senzill; i ja tenia l'ordinador de navegació Rubicon.

—No té daus penjant en el finestral —va dir la Leia.

Han li va fer una ganyota a la seva esposa.

—Aquí hi ha una altra foto; en aquesta està arreglant alguna avaria, segur.

—El repulsor de fre de proa —va dir Han—; no sabria dir quantes vegades he hagut d'arreglar-lo jo també.

—Aquí està dins de la nau...

—El celler principal —va dir Han—, i hi havia una taula de dejarik! Doncs el teu pare va deure treure-la en algun moment perquè quan Lando va guanyar el Falcó, no estava. Jo li vaig posar una després per apaivagar al meu copilot, Chewbacca.

—El famós wookiee —va dir Doon.

Han va mirar al terra i va assentir.

La Leia va prendre la paraula:

—Lando va dir que li havia guanyat la nau al teu pare en un torneig de sàbacc a Bespin.

—Cert —va dir el germà de Doon.

Han va aixecar la mirada de nou.

—Us va explicar alguna vegada per què va apostar el Falcó?

Els tres germans van deixar anar una gran riallada.

—És clar que sí —va dir finalment Doon—; i és una història molt interessant, la veritat. I llarga.

Han es va acomodar en la seva cadira.

—Tenim tot el temps del món.

 Següent