El Falcó Mil·lenari (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

—Els tinc —va dir Armand pel micròfon que portava en el coll de l'uniforme. Dempeus en la vora del moll per a autobusos, va travessar els macroprismàtics per no perdre de vista l’YT que intentava fugir. Sota ell, el vaixell de càrrega se submergia en l'enorme esquerda al davant a l'Annex del Senat.

—L'esquadró ARC del Capità Archer prendrà el relleu en la persecució —li va comunicar el seu ajudant a través de l'intercomunicador.

—Què hi ha de Fang Zar i els altres?

—Quan van arribar les tropes ja s'havien esfumat. Algú se li ha anat la llengua que hi anàvem.

Armand va baixar els macroprismàtics i va arrencar a córrer per la catifa vermella fins a l'atri.

—Els trobarem al seu degut temps. Ara mateix, la nostra prioritat és aquest vaixell de càrrega.

—Vius o morts?

—Que ho decideixi Archer. Però tingues un equip d'agents preparats per recuperar els cossos d'entre les restes si fos necessari.

Els trets seguien afectant a la popa de l’YT i aquest no va poder evitar caure en picat des de la planta superior. Gairebé xoca amb un aerobús lliscant que s'acostava, majestuós, a un dels molls del pis superior. Dos aerolliscants s'acostaven des de l'est de la cúpula xiulant estrepitosament i amb les armes frontals preparades per atacar. Jadak va empènyer el volant cap al front i l'Emissari es va abalançar cap a un dels canons que envoltaven el cercle del Senat. Va inclinar la nau per esquivar el tràfic i va completar un gir per obrir-se pas cap al cicle. Els aerolliscants no van trigar a convertir-se en un malson, però l'Emissari encara no havia ascendit als nivells més alts del República 500 quan el tauler d'alarmes va començar a sonar.

—Ales-V i ARC-170 —va alertar Reeze—, veig cinc... sis, set. S'acosten a les nostres quatre i a les nostres nou.

Jadak va pressionar l'accelerador i va atreure el volant cap al seu pit, creant el caos en diverses línies aèries del nivell mitjà mentre l’YT ascendia verticalment diversos metres, superant fins i tot el seu propi baluern sònic. El panell de les alarmes no deixava de sonar.

—Més ARC!

Jadak va fer un cop d'ull a la pantalla principal del tauler de comandaments. Els estabilitzadors S, alliberant calor, es van col·locar en posició d'atac. Les naus que els perseguien volaven a tota marxa i les seves armes làser i míssils protònics semblaven cobrar vida.

—Els has desbloquejat?

—Gairebé —va contestar Reeze, girant la rodeta de l'equip transmissor mentre escoltava pels auriculars—. Les naus no s'ajusten als patrons habituals. I la majoria del tràfic entrant s'ha desviat cap als sectors 13 a 20.

Jadak va fer un canvi de sentit i s’escapolí cap a l'est exigint el màxim al motor de la nau. Les pantalles li deixaven veure que no havia aconseguit despistar als pilots clon. El caça més proper dels Comandos de Reconeixement Avançat li va enviar una ràfega de trets que van creuar la proa de l'Emissari.

—Sembla que s’ho han pres de debò.

—Ja et vaig dir que t'havies passat amb ells en el moll.

—Col·loca els deflectors frontals i no els treguis l'ull de damunt.

Davant d'ells volaven les naus d'avantguarda, formant una fila de kilòmetres de longitud amb bucs desitjosos de, per fi, arribar a la seva destinació. Escortats per vehicles de la policia i per ales-V, les naus s'anaven col·locant a mesura que reduïen la velocitat. Jadak va col·locar l'Emissari just en el mig. Circulava contra direcció i s'obria pas entre la multitud; Jadak s'acostava tant a algunes de les naus que podia veure l'expressió de sorpresa dels humans, humanoides i alienígenes pel vidre. I òbviament, aquests pilots no confiaven en l'habilitat d’en Jadak com sí ho feia ell mateix. Com si d'un banc de peixos es tractés, desconcertat per l'aparició sobtada d'un depredador, les naus van començar a desviar-se del seu camí original procurant no xocar amb ningú. No obstant això, es va produir algun que un altre xoc així com diverses col·lisions en cadena. Els ARC-170 intentaven, sense èxit, atrapar a l'Emissari, per la qual cosa no els va quedar més remei que seguir-los a distància. A més, per por d'afectar a naus innocents van haver de mantenir un alto al foc.

La temeritat d’en Jadak va provocar que la multitud es dispersés abans que haguessin aconseguit els límits superiors de l'atmosfera i els ARC van aprofitar per retallar distàncies.

—Redistribueix la potència dels escuts posteriors! —va cridar Jadak mentre l'Emissari se separava del camp gravitatori de Coruscant.

L'espai local estava ple d'enderrocs, de les cendres de bucs de guerra republicans i separatistes, de peces ennegrides de caces aniquilats, de miralls orbitals fets miques. No hi havia senyals dels bucs de la Federació de Comerç i del Gremi de Comerciants que havien sobreviscut a la batalla, però sí dels creuers de la flota del Cercle Obert i la Local, que encara estaven desplegats a la defensiva per si als separatistes se'ls ocorria intentar entrar de nou a Coruscant.

Reeze parlava amb si mateix mentre escoltava les notícies sobre l'ocorregut: «Ja s'ha donat avís a totes les naus en primera línia; som un possible objectiu».

Jadak va posar la potència al màxim cap a casa, però en comptes d'intentar distanciar-se dels enormes bucs KDY amb cap de fletxa, es va acostar quant va poder amb l’YT cap als creuers de la República que guardaven formació tancada. Fregava casc amb casc, anava com un raig de buit en buit usava les naus per amagar-se amb la intenció d'allunyar-se de Coruscant el més aviat possible i així saltar a velocitat llum. Però els ARC-170 no havien donat per conclosa la persecució i ja no els importava perjudicar a innocents. Els escuts deflectors de les seves naus desviaven els trets làser que xocaven contra ells.

L'Emissari va trontollar al primer impacte. Jadak inclinà la nau cap a estribord com si més no mostrar-los als seus perseguidors la panxa de la mateixa.

—Hem de protegir el propulsor de babord...

Un soroll ensordidor va fer callar tots els altres, i un embull d'energia blava saltironava sobre el tauler de comandaments. Les llums de cabina i els indicadors parpellejaven; després van tornar a la normalitat. Jadak va colpejar el sostre amb la mà per motivar als pocs sistemes que es resistien a seguir funcionant.

—Arrenquen el Integritat. Crec que volen agafar-nos amb un raig tractor.

—Ets tu qui està al timó.

Jadak va girar sobre la seva cadira i es va col·locar enfront de l'ordinador de navegació Rubicon, en el qual va sol·licitar certa informació.

—Podem despistar als Ales-V —va dir Reeze—, però els ARC tenen hiperimpulsors de classe 1.5; ens seguirien fins a l'infern i més enllà.

—Llavors res d'anar a Toprawa. Han de perdre'ns el rastre.

—I cap a on, llavors?

Jadak va girar el cap per mirar al seu company.

—Nar Shaddaa és la millor opció.

Un tret del Integritat va desconcertar a l'Emissari.

—En plena tempesta, qualsevol port és bo.

Jadak va esperar accionar la palanca fins que el Rubicon donés el vistiplau i l’hiperimpulsor estigués a punt. Els estels encara no s’havien convertit del tot en ratlles quan un altre poderós baluern va fer retrunyir la nau sencera. No és que el vaixell de càrrega s'impulsés cap a l’hiperespai, sinó que més aviat el van expulsar.

***

Van passar gairebé tot el viatge hiperespacial caminant a quatre potes entre les entranyes de la nau per avaluar els danys i reparar el que podien. Les armes que havien aconseguit encertar a la popa quan van saltar havien danyat el motor sublumínic. Després d'estudiar el que tenien entre mans van decidir que havien de posar la nau en òrbita al voltant de Nar Shaddaa i confiar en els repulsors de frenat i inclinació.

Van tornar a la cabina per finalitzar el viatge per les tenebres de l’hiperespai; tots dos guardaven silenci. Reeze va ser qui va trencar el gel.

—Que creus que va instal·lar el Jedi?

Jadak va girar sobre la cadira i va llambregar tot l'instrumental a la vista.

—Ni idea.

—No et van entrar ganes de preguntar-li-ho?

—Per què hauria de fer-ho?

Reeze va trigar uns segons a contestar.

—No sé, bé, podríem seguir tal com estem; reparar la nau a Nar Shaddaa i prosseguir cap a la Vora Exterior.

—Podríem, però no anem a fer-ho.

Reeze va esbufegar.

—Per a tu la missió sempre és el primer. Encara que això impliqui haver de lliurar la nau.

—Els senadors estan complint amb la seva part del tracte; nosaltres complirem amb la nostra. Amb una mica de sort, al final tot sortirà bé.

—Però, al cap i a la fi, s’ha acabat ja, no? El Comte Dooku ha mort; ja vas sentir el que van dir. El més segur és que ni ens necessitin a partir d'ara.

Jadak va reflexionar sobre les paraules del seu company.

—Val, et prometo una cosa. Si quan arribem a Toprawa veiem que és el final, tindré molt en consideració la teva proposta.

Reeze es va incorporar en la cadira.

—Llavors sí estàs enfadat amb ells per haver de donar-los la nau, no?

Jadak va mirar al seu company i va matisar:

—Deixem-ho en decebut.

Reeze va esbossar un gran somriure.

—Decebut m’està bé.

—T'acabo d'alegrar el dia, eh?

—Doncs sí. Han estat molts anys, Tobb.

—Cert, però tampoc et facis moltes il·lusions, entesos?

—Impossible si tu estàs a prop.

Jadak va somriure sense arribar a mostrar les dents.

—Llavors, direcció Nar Shaddaa, el territori que solies trepitjar, no?

—Voldràs dir en el qual em calcigaven!

L'ordinador de navegació Rubicon va emetre un so i Jadak es va girar sobre la seva cadira.

—Iniciant reversió.

Un silenci incòmode es va apoderar de la cabina mentre la nau emergia a l'espai real. Els estels anaven prenent forma a poc a poc i l'Emissari anava donant sacsejades mentre circulava a gran velocitat.

—No ha estat per a tant —va trencar el gel Jadak, i la nau va morir de sobte.

Reeze anava tocant interruptors a les fosques.

—No hi ha energia: ni llum ni comunicacions. Els mecanismes d'emergència tampoc responen.

Jadak veia com Nar Shaddaa s'engrandia davant els seus ulls.

—Segurament l'explosió d'abans s'hagi carregat sistema elèctric.

—Se t'ocorre alguna manera d'esprémer la velocitat manualment?

—Si tinguéssim temps, sí. El més lògic és que anem on Nar Shaddaa ens indiqui.

Reeze, de nou provant tots els interruptors, maleïa entre dents.

—Hi ha alguna possibilitat d'entrar en òrbita?

—No sabria què dir-te. —Jadak es va deslligar el cinturó de seguretat, es va posar dempeus i es va inclinar sobre el finestral.

—En aquesta velocitat i amb aquesta direcció... potser l'òrbita sí ens retorna a l'espai. Però el que més em preocupa és el tràfic que puja del pou.

—I fas bé —va dir Reeze, que observava el panorama amb uns macroprismàtics—; veig una nau.

Va guardar silenci un instant i va prosseguir:

—Oh, no...

Jadak va fer un cop d'ull a la nau que s'acostava.

—Que és això?

Reeze va baixar els prismàtics.

—Un vaixell de càrrega pesat corellià, i dels grans. En ell caben un carregament de hutts i una rajada de banthes.

Jadak li va llevar els prismàtics de la mà i se’ls va posar davant els ulls. Era un rectangle arrodonit amb un tren d'aterratge enorme en forma de «V», i ho impulsaven tres motors cilíndrics.

—Van directes cap a la nostra trajectòria. Estan accelerant per fer el salt. Els seus sensors els advertiran.

—Advertiran? —Reeze no podia creure el que estava escoltant—. Això és Nar Shaddaa. El més gran guanya. Som com una mota de pols en l'ull. No ens cedirà el pas.

Jadak veia com aquella nau gegantesca es feia més gran que el propi planeta.

—Tu veuràs, Tobb —li va dir Reeze després d'un llarg silenci.

Jadak va inclinar la palanca del tot i va sospirar.

—D'acord, sortim d'aquí.

Els dos companys van sortir corrent a popa cap a una de les càpsules de salvament, que es deixaria anar de la superfície ventral del vaixell de càrrega, just per sota de l’hiperimpulsor i els motors sublumínics. Reeze va arribar primer i va llevar la tapa que segellava l'interruptor manual. Jadak es va escórrer per l’escotilla i la va tancar darrere d'ell. Reeze acabava d'accionar la palanca quan, de sobte, l'Emissari va arrencar i una llum vermella va inundar l'interior de la càpsula.

—Ha tornat la llum!

Jadak va obrir els ulls com a plats.

—Ara espaviles? Just ara?

El motor sublumínic va emetre una forta xiulada i l’YT es va inclinar bruscament, com per evitar una col·lisió. Com a conseqüència, Jadak i Reeze es van donar un bon cop contra la paret interna de la càpsula.

Un instant més tard estaven donant voltes per l'espai.

 Següent