Jo Jedi (XLVII)

Anterior

47

Vermella va cedir una mica i vam ser capaços d'usar el que vam aprendre d'ella per trencar a la resta dels Jensaarai (així és com ells mateixos es deien). El que vam obtenir d'ells era increïblement interessant perquè venia embolicat en un estrany paquet filosòfic que equiparava a Obi-Wan Kenobi amb Darth Vader en termes de ser exterminadors Jedi. Els Jensaarai eren entrenats com a Jedi, fins i tot fins al punt de construir sabres de llum i entrenar amb ells, però per a ells no constituïa el punt de transició que era en la tradició Jedi que jo coneixia.

Pels Jensaarai, el seu moment culminant, el seu ple desenvolupament per convertir-se en un dels Defensors Jensaarai (amb aprenents, Defensors i Saarai-kaar, d'aquest últim semblava haver-hi només un) era la creació de la seva armadura. Començaven amb la carcassa d'una armadura bàsica i la cobrien amb un filat de fibres de mineral de cortosis, proporcionant-los un mínim de protecció contra tot tipus d'armes. Dissenyaven l'armadura seguint el patró d'una criatura qualsevol triada per sentir-la millor preparada o sentir que expressava millor els seus desitjos personals de servir a la comunitat Jensaarai, i si les armadures que els havíem llevat eren una indicació, les criatures triades eren totes mentalment defensives... criatures que romanien ocultes i inactives fins que eren amenaçades, llavors provaven ser molt letals.

La història de la implicació dels Jensaarai amb Tavira era una d'errors des del principi. Tavira, fugint d'un grup operatiu de la Nova República, va saltar al Sistema Suarbi, en el Sector Quence. El setè planeta, un gegant gasós, tenia un gran anell d'asteroides al seu al voltant i més d'una dotzena de llunes. Una d'aquestes llunes, designada Suarbi 7/5, era coneguda com Susevfi pels colons que van decidir domar el món segles enrere. Encara que similar a Yavin IV en grandària i velocitat de rotació, Susevfi posseïa prades més semblants a una sabana, era semblat a Noquivzor (un planeta en el qual vaig estar estacionat abans que l'Esquadró Murri prengués Coruscant). Van ser aixecats un parell d'assentaments humans, i els Jensaarai es van situar als afores del gran port marítim, Yumfla.

Tavira i alguns dels seus homes van baixar a Yumfla, i ella immediatament va anar a ocupar-se del governador imperial local; un insignificant buròcrata que va cometre l'últim error de la seva vida rebutjant els seus suggeriments. Tavira li va fer executar, després va declarar el planeta alliberat de l'opressió de l'Imperi i en oposició a l'opressió de la Nova República. La Saarai-kaar dels Jensaarai va acudir a Tavira i va escoltar tot el que volia sentir de l'almirall. Tavira va conrear la seva confiança, després la va trair, i va posar als Jensaarai en la posició de protegir als seus conciutadans (que ni tan sols sabien de la seva existència) servint a Tavira. El fracàs a servir-la resultaria en l'anihilació de Yumfla.

Els Jensaarai van percebre les intencions de la Mírax quan ella va anar a caçar als Odis. La van atrapar a Nal Hutta i la van portar a Susevfi. Tavira va voler matar-la, però la Saarai-kaar va insistir a mantenir-la viva i empresonada en l'antic palau del governador planetari.

Amb el que els havíem tret, Luke i jo sabíem que havíem de donar-nos pressa a arribar a Susevfi, i vam haver de prendre una decisió difícil perquè no podíem portar-nos als Jensaarai amb nosaltres. Un canvi d'opinió en només un d'ells podria espatllar qualsevol sorpresa que poguéssim generar, aixafant les nostres possibilitats d'entrar en la fortalesa on Tavira la retenia.

Decidim deixar-los a Courkrus en companyia d'un ysalamiri. Sabíem que havíem de confiar en algú per retenir-los, així que vam anar a Jacob Nive i li vaig revelar la meva identitat com Keiran Halcyon, Cavaller Jedi, i la de Luke Skywalker. Li vam explicar que anàvem a acabar amb els Odis i a detenir la Tavira i li vam oferir la possibilitat de triar. Podíem destruir el que quedava dels Supervivents o donar-los la mateixa oportunitat d'un nou començament que la Nova República havia ofert a altres víctimes de l'agressió i coacció imperial.

Nive va acceptar l'oportunitat de començar de nou. Amb la Nova República enfortint-se i els últims vestigis de l'Imperi en retirada, els Supervivents estaven perdent el seu enfocament anti-imperial i s'estaven convertint en simples lladres. Sense la protecció de l'Odiós, la Nova República ja podria haver-los destrossat una dotzena de vegades. De bon grat va intercanviar ocupar-se de cinc convidats i un ysalamiri per una nova vida.

Em va mirar amb duresa.

—Una cosa, Jenos, com sé que tindràs èxit?

—Per què has combatut contra l'Imperi tots aquests anys?

—Per venjar el que li va succeir als meus amics.

Vaig assentir.

—Exacte. Leònia Tavira té a la meva esposa. Jo combato per no haver de venjar a ningú.

Nive va entretancar els ulls.

—Els dos sols?

Li vaig picar l'ullet a Luke.

—Tenim alguns aliats, i un és realment gran. Anirà bé.

Abans de sortir de Courkrus, vam enviar dos missatges. Un al General Cracken dient-li que havíem localitzat la llar de l'Odiós i anàvem a acabar amb la nau. Les dades que li permetrien saber on anàvem es van quedar amb Nive, no les vam transmetre directament a Cracken perquè no volíem que aparegués un grup operatiu de la Nova República que alertés a la Tavira del que estava passant abans que tinguéssim l'oportunitat d'entrar i rescatar la Mírax. Si la Nova República feia un moviment, els Jensaarai de Susevfi ho podrien percebre i alertar-la, condemnant el nostre intent de rescat.

També li vaig enviar un missatge a Booster, dient-li que havia localitzat la Mírax i que anava a per ella. Ni tan sols li vaig donar tants detalls com a Cracken, però vaig assenyalar que esperava emportar-me-la sana i estàlvia en un parell de dies. El missatge deia que la portaria al Ventura Errant perquè descansés i es recuperés.

Vam voler deixar a Èlegos enrere, però ell va insistir a viatjar amb nosaltres. Ell i Ooryl havien començat a portar-se bé (una situació que vaig trobar profundament pertorbadora), la qual cosa significava que els dos s'unien per comparar experiències de compartir respecte a mi. Èlegos va fer notar que la petita nau que Luke i Ooryl havien portat a Courkrus era notòriament difícil de manejar amb un pilot, i com ell podia pilotar, havia d'ajudar a Ooryl, encara que només fos per les aparences.

Luke o jo podríem haver representat fàcilment el paper de segon pilot, però anàvem a entrar a Susevfi dins de la bombolla protectora supressora de la Força de l’ysalamiri. Això amagaria eficaçment tot rastre de nosaltres a qualsevol Defensor Jensaarai estacionat en l'anell planetari, així com a qualsevol que estigués en terra. Els Defensors de l'Anell usaven regularment els seus poders en la Força per fer-se una idea de les naus entrants i allunyar-les subtilment de detectar les tènues emissions fantasma del destructor estel·lar amagat entre els anells. Fins i tot sense els Jensaarai ocultant la nau, l'Odiós hauria estat difícil de captar entre els anells. Amb els Jensaarai en posició tal albirament era gairebé impossible.

Luke es va estirar en un banc embuatat en el petit saló de la nau i es va cobrir els ulls amb un braç.

—Si tinguéssim més Jedi, podríem haver acompanyat a les naus d'exploració i probablement hauríem percebut els esforços dels Jensaarai per ocultar l'Odiós.

—Podria ser, però jo només els vaig percebre quan els vaig tenir a curta distància i van tractar de sondejar-me. Quan vaig entrar en contacte amb Tycho en la batalla de Xa Fel, ells em van percebre i jo ni tan sols vaig detectar la seva presència —em vaig aixecar i vaig caminar cap a l'estació de preparació de menjar. Vaig treure un recipient preenvasat de xarop de zureber de la unitat de refrigeració—. Vols una mica de beure?

Luke va fer un cop d'ull cap a mi i va assentir.

—És clar, llança’l.

El vaig llançar cap a ell i va aterrar amb un plop en el seu ventre. Va esbufegar amb força.

Vaig somriure.

—Se suposa que has d'atrapar-ho.

Es va incorporar, va arrencar d'una mossegada la cantonada del paquet i la va escopir.

—Això volia, però dins de l'escut de l’ysalamiri l’he perdut, el meu intent ha fallat.

Vaig obrir la cantonada del meu recipient de xarop i vaig xarrupar.

—És difícil ser normal de nou, veritat?

Luke va sospirar pesadament.

—Els primers divuit anys de la meva vida no vaig tenir ni idea de la Força. Només era un granger al que li agradava volar. Volia entrar en el servei imperial i convertir-me en pilot. Els Cavallers Jedi eren història passada, i el meu vell oncle Owen no em va animar a estudiar aquesta història.

—Ho sé, succeïa el mateix a casa meva—em vaig deixar caure sobre el banc als peus d’en Luke—. Simplement no parlàvem molt dels Jedi. Sabia que el meu avi va conèixer a un, i va treballar amb ell, però era com esmentar a una ex-esposa en una reunió familiar.

—En una reunió de la família de la teva nova esposa, veritat?

Vaig riure.

—Sí, això és. Saps?, quan vaig veure al meu avi fa diversos mesos i vaig poder veure l'orgull que li provocava haver ajudat a ocultar a la dona i al fill de Nejaa Halcyon, vaig saber com de difícil que va haver de ser per a ell mantenir-ho tot en secret durant tant temps. Crec que li vaig decebre quan vaig rebutjar la meva herència Jedi per perseguir als Odis pel meu compte. Hauré de fer-li saber que m'ho he replantejat.

—M'alegro que ho hagis fet —Luke es va tirar cap endavant i em va donar uns copets a l'espatlla—. És difícil dir què em va fer sentir pitjor: que un estudiant caigués en el Costat Fosc o que algú s'allunyés a causa dels meus ensenyaments.

Em vaig encongir d'espatlles.

—Ja ens coneixes als Jedi corellians... notòriament contestataris i obstinats a seguir el nostre propi camí —la meva conversa amb Èlegos va passar per la meva ment—. Per cert, et dec una disculpa. Mai vaig deixar de costat les meves expectatives sobre l'acadèmia, així que realment mai et vaig donar una oportunitat d'entrenar-me.

—Acceptada però innecessària —Luke em va oferir un assentiment—. No t'ho vaig posar fàcil. Necessito recordar que els camins paral·lels no són millors o pitjors, només diferents. Encara ens dirigim en la mateixa direcció.

—Cert, però així i tot això no significa que estigui completament còmode amb coses com el camí d’en Kyp. Tavira diu que Kyp va destruir el Sistema Càrida per ordre de la Nova República, i hi haurà un munt de gent que la creurà.

—Ho sé, i comprenc com et sents —Luke va beure per un moment, després es va llepar una gota de líquid blau que es formava en la cantonada de la seva boca—. No obstant això, podríem dir que l'acord que li hem ofert a Jacob Nive i als seus Supervivents és realment molt semblat a l'oportunitat que se li ha donat a Kyp. En dedicar la seva vida a ser un Jedi saps que Kyp està realment sota una espècie de sentència per a tota la vida.

—Ho sé, i també sotmès a un dur treball. Matar-lo no milloraria per res la galàxia, així que aquesta és probablement la millor solució —vaig beure, vaig inclinar el cap cap enrere i vaig tancar els ulls per un moment—. Això no significa que m'agradi i no significa que la meva incapacitat per arribar a una millor solució no sigui frustrant.

—L'única cosa que podem fer és el millor —Luke va deixar anar una riallada—. Llavors, digues-me, alguna vegada vas pensar que et precipitaries a través de l’hiperespai planejant assaltar el palau d'un governador imperial, el qual ara és la fortalesa d'una almirall imperial renegada i la seva tripulació?

Vaig obrir un ull i el vaig fer rodar per acabar mirant-li.

—Tatooine va haver de ser molt, molt dolent si aquest és el tipus de vida somiada que vas crear per a tu.

—No va ser tan dolent.

—Cert, vaig estar allà una vegada. A qualsevol altre món els jawes haurien tingut la grandària de hutts, però a Tatooine, van encongir.

—I encara sort, o imagina't amb què haurien traginat —Luke va somriure—. En realitat, tinc bons records de Tatooine, més que dolents.

—Però volies sortir d'aquesta roca.

—Desesperadament —el seu somriure va morir—. I ho vaig aconseguir de la pitjor manera.

Vaig allargar la mà i el vaig agafar pel clatell.

—Sí, però va treure el millor de tu, i això significa que la resta de la galàxia té l'oportunitat de donar el millor de si. Perdre als teus oncles va haver de doldre, però aposto al fet que estan contents amb el benefici de la inversió de les seves vides obtingut a través teu.

—Això creus?

—Sí, sens dubte —li vaig somriure. Aquí, dins de la bombolla de l’ysalamiri, Luke semblava perdre part de la malenconiosa opressió que li envoltava quan era conscient de l'univers que li envoltava. L'optimisme i la incertesa que va conèixer com un noi relluïen en ell—. No vas tenir germans, veritat? Vull dir, vas créixer sol?

—Excepte pels amics, sí.

—Jo també —vaig somriure—. I no, mai vaig imaginar que em dirigiria cap al palau d'un governador imperial per enfrontar-me a una almirall imperial renegada.

—Ah.

—Jo vaig imaginar llançar-me a Nal Hutta per enfrontar-me a un senyor del crim hutt en el seu propi cau.

—Parlant d'apilar probabilitats en contra teva...

Vaig riure.

—Sóc corellià, recordes?

—Així és, oblida que he esmentat les probabilitats —Luke va acabar la seva beguda i va aixafar el recipient—. Suposo que tots rebem cartes que no volem en la vida.

—Bastant cert. El truc està en com les jugues. Algunes persones tenen les millors cartes del món i així i tot perden —vaig assentir cap a ell—. Per a un granger que ha crescut entre pols i somnis, no ho has fet tan malament.

—D'un corellià, això és una gran concessió.

El comunicador de la cabina crepità.

—Ooryl diu que falten cinc minuts per a la reversió, després aproximadament una hora per transitar fins a Susevfi. Millor prepareu-vos per si la nostra benvinguda és més càlida de l'esperat.

Vaig pressionar el botó de transmissió.

—Copiat, Èlegos. Estarem llestos.

Luke es va aixecar, va creuar fins al prestatge on havia endollat el seu sabre de llum a un carregador, va alliberar l'arma i la va subjectar al seu cinturó. També va desendollar el meu i el va observar.

—Bon treball. Doble fase?

Vaig arrufar el nas.

—Vaig tractar de repetir la proesa enginyera de Gantoris. Ara mateix només funciona una fase. Haig de trobar un diamant real.

—Les fulles de doble fase semblen ser quelcom així com una moda passatgera entre els Jedi en certs moments —em va llançar el sabre làser—. Així i tot, m'agrada la fulla i sembla ben feta.

—Una mica lleig, però vaig usar el que tenia disponible —el vaig atrapar i vaig enroscar la tapa de l'empunyadura. Em vaig estirar desentumint-me, després vaig enganxar l'arma al meu cinturó—. Una pregunta abans d'engegar-nos, si no t'importa.

—Dispara.

—Entesos, se suposa que els Jedi només hem d'usar els nostres poders per a la defensa, però anem a assaltar una base.

Luke va assentir.

—Correcte. Estem actuant per defensar la vida de la Mírax, i les vides de les futures víctimes de la Tavira.

—Estic amb tu, però em pregunto si no tenim una obligació moral més immediata, diguem, pel que fa a les persones que ens veuran com a agressors —vaig arrufar les celles—. Estic de guàrdia i veig a un tipus que ve cap a mi amb un sabre de llum, vaig a disparar. Ja saps, és aquest «cert punt de vista».

El Mestre Jedi va arrufar el gest.

—Veig el teu problema. Quan vaig haver de bregar amb Jabba el Hutt, li vaig advertir que ens deixés anar o seria destruït. Ell no va escoltar i aquest va ser, més o menys, el final de la història.

—Llavors, hem d’advertir a aquells que no s'adonen del que estan fent?

Luke va assentir.

—Si podem trobar a algú així allà a baix. Un destructor classe Imperial Dos transporta, què?, deu mil soldats d'assalt? No crec que l'Odiós compti amb la tripulació completa, però així i tot ella té un munt de gent a la seva disposició. Vols endevinar quants estan en terra custodiant el palau?

—No importa —vaig prémer el cinturó de la meva túnica—. L'Emperador no va fabricar suficients d'aquests tipus per evitar que rescati la Mírax. Poden fugir o poden morir, és la seva elecció.

—Corellians —Luke va sacsejar el cap—. No és d'estranyar que els altres Jedi no volguessin que deixéssiu el vostre sistema.

Li vaig picar l’ullet.

—La resta de vosaltres temíeu que no us deixéssim res a fer després que nosaltres acabéssim.

—Espero que tinguis raó, amic meu —Luke es va ficar els polzes en el cinturó—. En una missió com aquesta, tots dos tindrem feina més que suficient.

Luke i jo vàrem intentar, encara que breument i en va, aconseguir que Ooryl i Èlegos romanguessin en la nau i vigilessin el tràfic estel·lar entrant i sortint del sistema. Una trucada de comunicador podria avisar-nos sobre un moviment de l'Odiós de la Tavira, o de qualsevol altra cosa que pogués fer-nos canviar els nostres plans. Ooryl i Èlegos ens van anticipar i van programar l'ordinador de la nau perquè descarregués totes les dades del tràfic en el sistema, i després els transmetés a través d'un canal de comunicacions encriptat al quadern de dades que Èlegos tenia connectat per rebre el senyal.

Èlegos va observar que entre el seu sentit de l'olfacte i la capacitat de l’Ooryl de veure més enllà del que nosaltres, els humans, bastant arrogantment anomenàvem l'espectre visible de la llum, podríem travessar la nit més eficaçment i sense haver de dependre dels nostres sentits reforçats per la Força, retardant així la detecció per part dels Jensaarai. Havia d'estar d'acord amb aquest argument, i després d'haver vist a Ooryl en una baralla raig en mà, tenir-lo amb nosaltres no ens aniria malament en absolut. Portava una carabina blàster i un cinturó de paquets energètics penjant a través del pit.

Èlegos va aixecar una carabina blàster i es va lligar un cinturó de paquets energètics al voltant de la seva prima cintura. Li vaig mirar i vaig entretancar els ulls.

—No voldràs ser part d'això, veritat? No necessites tenir records de morts aquí.

—Aniré amb vosaltres, i si no porto una arma i ajudo en la nostra defensa, seré només una càrrega. Si falleu a causa de mi, aquest record seria pitjor, i no ho vull. Tinc la intenció, en canvi, d’emportar-me el record de tu salvant a la teva esposa —Èlegos va sostenir l'arma en alt amb la seva mà esquerra i va moure una palanca—. A més, la funció d'atordiment d'aquesta arma sembla funcionar.

Vaig somriure, després vaig mirar a ell, a Ooryl i a Luke.

—Abans de partir, solament vull donar-vos les gràcies a tots. Els millors amics que un home mai va tenir. Esteu tots bojos, però sou amics al cap i a la fi.

Èlegos va mirar a Ooryl.

—Els corellians mai saben quan deixar de parlar, veritat?

Les parts de la boca de l’Ooryl es van separar.

—Altres corellians sí.

Luke va esclafir una riallada, després va agitar un polze cap a l’escotilla de sortida.

—Anem a fer alguna cosa davant el que els corellians mai s'arruguen. Anem a guanyar contra totes les probabilitats.

Caminem pels enfosquits carrers de Yumfla amb impunitat, pràcticament desapercebuts. Fa uns mesos hauria trobat això curiós, però no després del temps que havia passat amb els Odis. En aquesta ciutat, els que no eren part de la tripulació de l'Odiós gaudint de llicència, o no estaven patrullant els carrers, es quedaven a casa. Vivien en una ciutat ocupada, i encara que alguns d'ells podien guanyar diners subministrant béns i serveis a la tripulació de l'Odiós, la majoria no volia tenir res a veure amb els ex-imperials. Vaig sentir el mateix tipus de tensió a Vlarnya i em vaig alegrar de l'aïllament que això ens proporcionava de la gent normal.

Els tripulants en si no representaven cap problema ja que estaven de permís i només buscant divertir-se. Això els mantenia a l'interior en una nit calenta i humida, on la unitat de control ambiental d'una cantina podria fer la nit suportable, les begudes podrien fer-la plaent, i la companyia podria fer-la exquisida. Les patrulles de terra, destinades a recollir tripulants malalts, estúpids o bel·ligerants i retornar-los a la nau, amb prou feines ens van fer una segona mirada. El nas de l’Èlegos captava l'olor de l'armadura molt abans que poguéssim veure als soldats, donant-nos temps per desviar-nos per un carrer lateral, o reunir-nos discretament en una cantonada.

Finalment vam arribar a una construcció a través d'un petit parc del palau del governador imperial. L'edifici en si tenia un mur de vuit metres d'altura envoltant-lo, amb torres en cadascuna de les quatre cantonades que s'elevaven altres dos metres. Una gran entrada arquejada dividia el mur en dos, però havia estat tancada durant la nit amb dues enormes portes metàl·liques. Soldats d'assalt patrullaven en parelles el mur, i dos més estaven a cada torre escairada.

El palau en si havia estat aixecat amb un patró triangular amb torres en cadascuna de les puntes. A esquerra i dreta hi havia dues torres més petites, cadascuna d'uns bons quinze metres d'altura i el doble de diàmetre. Directament per darrere de la porta, la punta més llunyana del triangle tenia una torre rectangular que s'alçava a trenta metres d'altura. El terç central s'havia reduït un parell de metres a cada costat, com si un puny gegant s'hagués tancat al seu voltant. Constituïa un interessant aspecte arquitectònic que diferenciava el palau de la majoria dels edificis locals. Un edifici bàsic de quatre pisos d'altura interconnectava les tres torres, i una plataforma de transport privada havia estat construïda en el sostre de la torre gran, per la qual cosa llums pampalluguejant la coronaven.

—Vint metres fins a la porta —em vaig ajupir, descordant la meva capa i deixant que rellisqués per la meva esquena. Vaig aixecar un polsim de pols en l'aire i el vaig observar volar cap al palau—. Almenys tenim vent de cua.

—Bé. Ooryl i Èlegos ens cobreixen, nosaltres ens obrirem camí.

Èlegos es va aclarir la gola.

—La porta està tancada. Com us proposeu entrar?

Cadascun de nosaltres brandà el seu sabre de llum.

—Trucarem —va oferir Luke—, molt fort.

—Què esteu fent aquí? —un soldat d'assalt i el seu company van aparèixer de sobte girant la cantonada del mur que ens cobria—. Vegem les identificacions.

—És clar —em vaig aixecar lentament i vaig sostenir el meu sabre de llum com una vara lluminosa mentre movia la meva mà esquerra com si busqués la identificació—. Sé que la tinc per aquí... —vaig pensar que podria ser capaç de projectar una imatge en el seu cervell que els faria anar-se’n, però la meva ment estava en blanc.

El soldat d'assalt va fer un pas cap a mi.

—Em resultes familiar.

—Jo? No, no pot ser.

—Tractes de fer-te el setciències? —el blàster del soldat es va elevar per apuntar-me—. Vindreu amb nosaltres.

Vaig mirar a Luke, després em vaig encongir d'espatlles i vaig pressionar el meu polze, disparant la fulla platejada directament a través del pit del soldat d'assalt. El vaig empènyer contra el seu company, fent que deixés anar el blàster. El segon soldat encara tenia el dit sobre el gallet, i va abocar trets en la nit. El meu sabre làser es va moure i va tallar les seves espatlles al nivell de les aixelles, posant fi a l'atac.

Luke em va mirar fixament.

—Has de treballar en el concepte de l'advertiment.

—No he tingut oportunitat amb ells —em vaig ajupir quan els soldats d'assalt en el mur del palau van començar a cridar i a disparar en la nostra direcció. Les alarmes van començar a udolar—. Però la resta, crec que estaran plenament advertits... Suggereixo que ens moguem, ara!

Luke i jo vam córrer cap a la porta del mur, zigzaguejant per convertir-nos en blancs difícils. Mentre corria em vaig obrir a la Força i vaig sentir un flux d'informació inundar-me. Em vaig plantar sobre el peu dret, em vaig desviar a l'esquerra i vaig brandar el sabre de llum cap a la dreta, batent un tret de blàster cap a la nit. Altres dos passos, llavors vacil·lació quan el foc d'un E-Web muntat a la torre dreta em va tallar el camí, després em vaig ajupir i vaig rodar sota una ràfega de trets que començava a rastrejar-me. Vaig rebutjar altres dos trets, desitjant poder arreglar-me-les per, com feia Luke, dirigir-los de tornada als homes que els havien disparat, i finalment vaig arribar al santuari de la porta arquejada.

Vaig estendre la meva esfera de responsabilitat per veure el que hi havia esperant-nos a l'altre costat, però no vaig trobar res. La vaig estendre més i llavors vaig somriure.

—La tinc, Luke. Està a prop, tinc la Mírax. La torre del teu costat, a baix.

El Mestre Jedi va somriure.

—No la fem esperar.

En tàndem vam tallar a esquerra i dreta des del centre a través de les grans portes metàl·liques, tallant un forat prou gran com perquè passés un lliscant terrestre. Vaig entrar, llavors vaig tallar a dalt i a través del colze d'un soldat d'assalt que alçava la carabina blàster per disparar-nos. Va cridar i va retrocedir. Vaig recollir la carabina de la seva mà caiguda i vaig disparar una ràfega contra un soldat que estava ajupit a causa del foc de cobertura de l’Èlegos. Li vaig donar, enviant-lo per l'aire des del mur, després vaig córrer darrere d’en Luke.

Luke va dispersar una mitja dotzena de rajos disparats contra ell, enviant quatre de tornada a la torre d'on provenien. Un soldat d'assalt va caure, l'altre es va ajupir, però l'E-Web espetegà i va començar a cremar. Luke va tallar el canó del rifle blàster que traginava el primer soldat d'assalt que va sortir de la torre on estava la Mírax, després el va tombar amb una espasada de revés que va separar la pelvis de l'home de tot el que normalment descansava sobre ella.

Vaig canviar la palanca selectora a atordir, després vaig disparar al següent home de la fila. Èlegos va passar a través de la porta i va ruixar als tres següents amb trets atordidors.

Tots es van trontollar i van caure. Luke va creuar ràpidament el llindar de la torre. Vaig veure un centelleig i vaig sentir la xiulada d'un blàster, però el sabre de llum verda va seguir brunzint.

Ooryl va passar a través de la porta i va establir un patró de supressió de foc que va contenir als soldats de la torre més llunyana. Èlegos i jo li vam cobrir mentre venia cap a la torre, després vam entrar i jo vaig córrer directament cap a les escales que conduïen a baix. Això em va portar més enllà de dos soldats d'assalt amb diverses parts tortes en posicions estranyes. Un nivell més a baix vaig trobar al Luke en l'extrem d'un passadís octogonal ple de portes enfonsades.

Estava parat al costat d'un panell de control escodrinyant una llista dels noms dels presoners.

—Acabo de sol·licitar un registre dels presoners.

Vaig mirar la llista i vaig assenyalar un nom.

—És ella.

—Cel·la de retenció 02021020.

Vaig assentir i vaig córrer pel passadís.

—Aquí està —vaig arribar a la porta, vaig disparar al pany i vaig observar com la porta es retreia enmig d'una pluja d'espurnes. Vaig donar tres passos sencers en un salt, després em vaig detenir just en el llindar de la porta.

Allà estava ella, simplement jeia allà, com em va mostrar Exar Kun. Un petit dispositiu gris en el seu front parpellejava amb llums verdes i vermelles, i la llum platejada de damunt la banyava en una resplendor que deixava la seva pell gairebé blanca. Realment contrastava amb el seu cabell negre. Semblava perfectament bé i dormida, i vaig sentir que la meva gola es contreia. Ets increïblement bella, Mírax, i has estat lluny massa temps.

Luke va passar pel meu costat i es va inclinar sobre la cara de la Mírax.

—No pensis que això és el que la manté inconscient. Sembla un tràngol d'hibernació Jedi. Normalment una persona no pot ser posada en un contra la seva voluntat, però si aquest dispositiu trenca la seva resistència, podria ser possible.

Vaig assentir.

—Tinc experiència amb màquines que trenquen la resistència —vaig deixar el meu sabre de llum i el blàster en el fèretre en el qual es trobava la Mírax—. Lleva-li aquesta andròmina, deixem que desperti.

Luke li va llevar el dispositiu i el va estavellar contra la paret.

—Portarà una mica més que això el que desperti —va estendre la mà cap al front d'ella—. Hi ha una tècnica Jedi usada...

Li vaig agafar pel canell.

—Ho sé. Vaig llegir sobre això en les notes del meu avi —li vaig somriure—. Ella és la meva esposa, m'agradaria ajudar. Tu la treus del tràngol, i jo li faig saber quant l'he trobat a faltar.

Luke va assentir i va esperar al fet que donés la volta per posar-me a l'altre costat de la Mírax.

—Llest?

—Fem-ho —vaig assentir cap a ell, després em vaig inclinar i vaig besar a la meva esposa en els llavis.

 Següent