El Falcó Mil·lenari (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Per esquivar les línies del tràfic, l'Emissari Estel·lar s’inclinà gairebé completament en apropar-se al districte governamental; un districte delineat per l'expansió descontrolada de la ciutat al seu voltant i un canó de diversos quilòmetres de profunditat que ho envoltava fent de fossat. Algunes de les torres més característiques de Coruscant vorejaven la zona i s'elevaven com agulles de pedra marès erosionades durant milions d'anys pel vent i la pluja. Diversos canons encara més profunds desbordaven el tan aclamat cercle; i va ser precisament per darrere d'un d'aquests canons per on va aparèixer l’YT per trobar-se just de front amb els Annexos del Senat, aquesta espècie de xampinyó rabassut que albergava la Rotonda del Senat.

Just davant de l'Emissari Estel·lar, i girant lentament cap a una de les badies d'amarratge del pis superior dels annexos, es va creuar un aerobús del Senat amb el morro camús i adornat en tons violeta. L’YT va prosseguir el seu camí ascendent fins aconseguir la base de l'annex, on es va redreçar per buscar un moll en el pis inferior de la cúpula.

Jadak va trepitjar els propulsors i repulsors del fre però, malgrat tot el seu esforç, la nau es va estacionar bruscament.

—Hem d'arreglar la nau —va dir.

—Jo m'encarrego. —Reeze va apagar el motor i els dos homes es van deslligar dels seus respectius seients.

Van accedir a l'estret passadís que unia la cabina amb el nucli circular del vaixell de càrrega i Jadak va accionar el botó que feia baixar la rampa d'estribord. La nau va emetre un so estrident i continu mentre els dos pilots descendien per la rampa; Jadak portava un maletí d'aliatge a la mà. Els ventiladors de la nau xerrotejaven exhausts en remoure l'aire ranci.

La il·luminació en el moll era molt tènue i no hi havia ningú pels voltants, ni tan sols els típics androides que es passaven el temps transportant càrregues en els pisos superiors. Dos éssers vestits amb togues senatorials molt acolorides s'apressaven a saludar-los. Des’sein era un humanoide; Largetto, tot el contrari. Tots dos representaven dos mons assetjats molt distants del Nucli.

A un costat, es trobava un Jedi Kadas’sa Nikto que, entre la capa, llarga i marró, i les botes altes semblava mesurar encara més dels seus habituals dos metres. Tenia les mans en forma d'arpa creuades per davant i una espasa làser penjada del cinturó. Va saludar solemnement a Jadak. La seva cara presentava un color verd grisenc que recordava al cuir adobat i als seus peus hi havia una espècie de caixa d'eines.

Des’sein va ser el primer en acostar-se a Jadak.

—Ho té? —va preguntar apressat mentre Largetto mirava a tots costats nerviós.

Jadak va aixecar el maletí i l'hi va oferir al seu interlocutor.

—Està tot aquí dins; tot el que em van demanar.

Des’sein va acceptar el maletí i el va col·locar sobre una petita taula. Els seus dits ossuts tremolaven mentre obria el pany. Largetto es va inclinar sobre ell i se li va avançar. En aixecar la tapa, els senadors van activar un aparell dins del maletí i van escoltar atentament. Les llums intermitents es reflectien en els ulls negres d’en Largetto.

Des’sein va tancar el maletí i va inspirar diverses vegades.

—Això serà de gran valor per a la nostra causa, Capità Jadak.

Largetto va mostrar el seu acord.

—Sincerament, capità, temíem que no aconseguissin aterrar.

—Ho deuen al codi que ens van facilitar.

—No sigui tan humil; un codi no pot pilotar una nau.

Jadak va inclinar el cap en senyal d'agraïment. Un tercer senador va sortir precipitadament cap a la zona de l'aparcament per una porta posterior. Un humà amb un floc de cabell blanc a la barba i un monyo de pèl fosc anomenat Fang Zar intentava parlar gairebé sense alè.

—El Canceller ha tornat il·lès. —Mirà al Jedi i va continuar—: Els seus companys també han sobreviscut, Mestre Shé.

Les petites banyes que envoltaven els ulls del Jedi es van retorçar, però no va dir res.

—El Canceller Palpatine i el seu equip van arribar just abans que el Capità Jadak.

—L’aerobús lliscant —va dir Reeze per darrere d’en Jadak.

—S'ha revocat ja la llei marcial —va prosseguir Zar—, i el Comte Dooku ha mort.

Largetto, amb l'emoció, va agafar sense dubtar-ho el braç d’en Des’sein.

—Llavors, potser no hem de fer res amb la informació que tant treball els ha costat al Capità Jadak i al Capità Reeze portar-nos fins a aquí.

—Que la Força ens acompanyi —va concloure Fang Zar.

—Sí, però hem de continuar fins que estiguem segurs de les intencions del Canceller. —Des’sein va mirar a Jadak—. Tenim una altra missió per a vostès.

Jadak i Reeze van intercanviar mirades.

—Som tot oïdes —va dir Reeze.

Des’sein va baixar el to de veu i va dir:

—Ens agradaria que lliuressin l'Emissari Estel·lar als nostres aliats de Toprawa.

Jadak va arrufar les celles.

—Lliurar?

—Exacte —va dir Largetto—, la ranger antariana que es farà càrrec d'ell es diu Folee. La trobaran a Ciutat Salik, la capital de les regions occidentals. El seu codi per entrar serà: «Restaurem l'honor de la República en la galàxia». Pot repetir-ho, capità?

Jadak no sortia de la seva sorpresa. Es va recompondre i va empassar saliva.

—Restaurem l'honor de la República en la galàxia. Però... aquesta tal Folee, s’emportarà la nau?

Des’sein li va mirar fixament.

—Algun problema?

—És que, bé, ja li havíem agafat molt afecte, sap? —va dir Reeze—. No podríem, per exemple, comprar-los l'Emissari i trobar una altra nau per enviar a Toprawa?

—Impossible —va dir Fang Zar—, l'Emissari Estel·lar és crucial per aquesta missió.

Jadak va prémer els llavis intentant contenir-se.

—El fet que hàgim de lliurar la nau significa... que també ens retiraran a nosaltres?

—En absolut, capità —es va apressar a aclarir Des’sein—, tret que sigui això el que volen.

—No —va contestar Jadak—, però fins a Toprawa hi ha un bon tiratge per la via Hydiana. Com se suposa que anem a tornar al Nucli?

—Els hi proporcionarem els fons necessaris per al transport. I el que és més important, hi haurà una nau molt millor equipada esperant-los al seu retorn.

—Fins i tot pot ser que més ràpida —va puntualitzar Largetto.

—Ho dubto —va murmurar Reeze.

Jadak es va empassar el nus que se li havia format en la gola i va afegir:

—Espero que la missió sigui digna d'aquesta nau.

—Per descomptat que ho és, capità —va aclarir Fang Zar—, li ho asseguro.

Jadak va exhalar l'aire que tenia retingut i va assentir resignat. Des’sein el va examinar un instant.

—Haig d'interpretar aquest gest com que està vostè disposat a dur a terme aquesta missió?

Jadak va mirar a Reeze.

—Sí, ens agradaria ser nosaltres mateixos els qui la duguéssim a terme.

Des’sein es va tornar cap al Mestre Shé; aquest va aixecar la caixa d'eines i es va dirigir a la rampa d'accés de l’YT arrossegant la capa marró pel terra de permacret.

—El Mestre Shé haurà de fer alguns ajustos en la nau —va explicar Fang Zar—, però no afectaran en absolut al seu vol.

Jadak va veure com el Jedi desapareixeria dins de la nau i després es va donar la volta cap a Des’sein.

—Amb quina frase s'identificarà Folee?

Des’sein es va mostrar confús i va afegir:

—No, s'equivoca, capità. Ella els està esperant. La frase que els hem donat és una ajuda mnemotècnica que l'ajudarà a dur a terme la part de la missió que li correspon.

—Mnemotècnica —va dir Jadak.

—Una drecera per a la memòria —va contestar Largetto—, Folee ho entendrà. I l'Emissari s'encarregarà de la resta.

Jadak no solia fer preguntes quan li encomanaven una missió nova, però aquesta vegada la curiositat era més forta que ell.

—Estan programant l'Emissari?

—Pensi en la nau com si fos una clau —va explicar Fang Zar—; la clau que obre la porta cap a un tresor.

Jadak va esperar.

—Un tresor tan gran que ajudaria a restaurar l'honor de la República en la galàxia —va acabar dient Des’sein.

***

El director del Servei d'Intel·ligència del Senat, Armand Isard estava examinant la multitud que donava la benvinguda al Canceller Suprem Palpatine quan li va sonar l'intercomunicador.

L’aerobús lliscant acabava d'amarrar i el canceller i altres membres del seu partit, tots nomenats a dit, descendien ara per la catifa vermella entre la columnata en direcció als turboascensors de l'atri. En passar, Armand s’adonà que el Jedi Skywalker s'havia quedat enrere per parlar en privat amb la Senadora Amidala.

Armand Isard era un home robust i fort capaç de passar inadvertit entre la multitud malgrat la seva altura. Vestia un uniforme gris sense cap tipus d'adorns. El seu pèl negre combinava amb la lluentor de les seves botes, altes fins al genoll. Es va allunyar de la catifa vermella i es va endinsar en la relativa solitud del bosc de columnes ornamentades; una vegada allà va pressionar el botó de recepció de l'intercomunicador i va fer un cop d'ull a l'aparell, la pantalla del qual mostrava un primer plànol de l'ajudant de direcció...

—Només volia advertir-te d'una petita confabulació que s'està duent a terme en el pis de baix —li va comunicar el seu ajudant.

Els negres ulls d'Armand seguien els moviments del comitè de benvinguda.

—Digues-me.

—Els Senadors Des’sein, Largetto i Zar acaben de rebre un maletí de mans dels pilots d'un vaixell de càrrega YT bastant vell.

Els tres senadors eren membres distingits de la Delegació dels 2000, un grup partidari del règim que s'oposa a les fortes mesures preses pel Canceller Palpatine des que va començar la guerra.

—El Jedi J’oopi Shé també està present.

—Divisió tècnica?

—Exacte.

Armand Isard va reprendre la marxa sense deixar de parlar.

—Resulta interessant que mantinguin una reunió privada mentre diversos dels seus col·legues es troben aquí a dalt.

—Qui?

—Danu, Malé-Dee, Eekway... els de sempre, vés.

—Pots escoltar el que diuen?

—No, han pres mesures. Però sí vam poder colar una càmera oculta en el sistema de ventilació de l'aparcament, així que les imatges seran bastant bones.

—El maletí...

—Massa ràpid per saber què conté; l'equip està treballant en això.

—Se sap alguna cosa dels missatgers?

—D'ells encara no. Quant al vaixell de càrrega, està registrat a Ralltiir i com a propietari figura una empresa anomenada Grup República.

—Interessant.

—Això vaig pensar jo també. Els pilots van emetre un codi d'accés vàlid a la torre de control del Senat.

Armand es va detenir la vora de l'atri, on el canceller i els altres esperaven el turboascensor. La zona estava plena de gom a gom de senadors que acabaven de sortir del seu refugi i volien felicitar a Palpatine. Armand es va sorprendre davant la clara falta de seguretat. Als voltants de l'annex s'havia lliurat una batalla feroç durant la qual Palpatine hi havia estat retingut; cabia la possibilitat que els separatistes haguessin infiltrat droides assassins o fins i tot algun de carn i os. I no obstant això, aquí estava Palpatine, actuant com si només hagués anat a fer una passejada, amb un únic parell de guardaespatlles com tota protecció. En realitat, era molt típic d'ell, no li importava la pressió que això provocava en el Servei d'Intel·ligència.

D'igual manera, era típic d'ell també permetre l'accés únicament als senadors partidaris al règim, sabent la seva antipatia cap als canvis bruscos que ell mateix havia imposat, cap a les llibertats que havia erradicat. Almenys, Palpatine havia acceptat la proposta d'Armand de retenir a la premsa durant una estona en el moll.

Armand no podia treure’s del cap la reunió clandestina. Els senadors eren inofensius, però no li agradava la idea que hi hagués un Jedi entre ells. Últimament, els membres de l'Orde ja havien tafanejat més del que devien: havien escoltat d'amagat les reunions dels senadors, havien investigat vells túnels que discorrien per sota dels Tallers i els sots-soterranis del República 500. Calia parar-los els peus.

—Envia un escamot d'agents perquè dispersin la reunió —va ordenar—, i que retinguin als senadors per ser interrogats.

—I què fem amb el Mestre Shé?

—Inventa't qualsevol excusa per a la intromissió. No sé, ordres de seguretat del Senat, una amenaça de bomba, el que sigui. Shé es mantindrà al marge.

—I amb els missatgers?

—Atura’ls per possessió d'un codi secret de seguretat robat, per fer-se passar per personal d'emergència i per violar un espai aeri restringit. —Armand va pensar uns segons i va prosseguir—: Jo mateix m'encarregaré d'interrogar-los.

***

—Suposo que aguantarà —va comentar Jadak pel micròfon de l’equip de comunicació que estava sota la mandíbula de l’YT—, però hauríem de recollir alguns recanvis a Kuat abans de dirigir-nos a Toprawa.

Reeze estava a la gatzoneta en un dels molls d'accés a la vora de la mandíbula, avaluant el propulsor del fre des de dins. Jadak va escoltar la seva resposta a través dels auriculars.

—Totalment d'acord.

Jadak va fer un altre cop d'ull a la nau. S'estava netejant el carburant que li tacava les mans mentre pujava per la proa de la nau i gairebé xoca amb el Mestre Shé, que baixava precipitadament per la rampa d'accés. Pel que sembla havia acabat d'instal·lar el necessari i portava la caixa d'eines en una mà. En l'altra, l'intercomunicador encès.

—Van a enviar tropes perquè arrestin als senadors —va deixar anar sense detenir-se—; jo els posaré fora de perill. Vostès encenguin la nau i surtin volant d'aquí. —Es va parar a uns metres de la rampa i es va tornar cap a ells per acomiadar-se—: Bona sort, capità.

Des de la rampa, Jadak es va acomiadar sense cap efusivitat.

—Gràcies per l'avís —va contestar. Va aixecar el micròfon de l'intercomunicador i li va dir a Reeze—: Vénen a nosaltres. Surt d'aquí immediatament.

Reeze estava pujant cap a la nau per una de les escotilles quan entrà Jadak.

—Clons?

—Tropes de xoc.

Reeze va arrufar les celles.

—Hauríem de cobrar més.

—Ho tindré en compte.

—Sobretot ara que ens anem a quedar sense nau.

—Sabíem que podia passar.

—I què? Això no ho fa més suportable.

—Què et sembla si seguim aquesta conversa més tard? —Jadak va estendre una mà cap a Reeze i li va ajudar a entrar—. Comprova que tot està en ordre i encén-la. Vaig a veure si aconsegueixo retardar-los una mica.

Jadak es va dirigir a l'estació d'enginyeria i va treure una pistola làser petita d'un compartiment que estava sota la consola. Reeze va posar les mans sobre la cadena i va riure.

—Ho sento Tobb, però el més graciós que he vist en molt temps. De debò vas a usar aquesta joguina contra els rifles DC-15?

Jadak li va mirar enfadat i va dir:

—No tinc intenció d'enfrontar-me a ells; només vull retardar-los una mica.

—Segur que ho aconsegueixes —va riure Reeze mentre tornava a la cabina.

Jadak va baixar corrent la rampa i es va anar cap a la porta posterior del moll. Una vegada allà va disparar als comandaments de la mateixa i va tornar a la nau mentre les espurnes i el fum destrossaven els interruptors. A més, la pudor de curtcircuit envaïa el lloc. La porta de càrrega no era més que una escotilla en el mur oest del moll; això sí, més ampla i més alta. Jadak va recarregar de nou la pistola làser i va executar altres dos trets sobre el panell de control de la porta, un dels quals li va passar fregant l'orella dreta després d'haver rebotat contra el panell. S'apressava ja a tornar a la nau quan diversos punys van començar a colpejar el costat exterior de l’escotilla. Una veu alterada, encara que ensordida per la porta de duracer, ressonava amb força.

—Seguretat del Senat! Obri la porta i posi's al centre del moll amb les mans sobre el cap. Ni se li ocorri intentar fugir.

Un somriure de satisfacció s'obria pas en la cara d’en Jadak quan un fort soroll li va sorprendre des de dalt. Un feix de llum blanca estava traçant un arc en el sostre. Per sort, va aconseguir colar-se a l'interior de la nau i tirar-se sobre la cadira del pilot després de pujar a grans gambades la rampa d'accés.

—Els has dit que se’n vagin? —li va preguntar Reeze amb la mirada posada en les pantalles d'estat.

—He socarrimat els controls de la porta. Però ara estan fent ràpel des del cim del sostre.

Reeze li va mirar sorprès.

—Per què tanta obstinació en agafar-nos?

—No anem a quedar-nos per esbrinar-ho.

Mentre Jadak intentava ajustar-se el cinturó de la cadira, alguna cosa va impactar contra el sostre de la nau. Els motors feien molt soroll en escalfar-se però, encara així, tots dos pilots van sentir clarament com un bufador s'obria pas.

Sense perdre més temps, Jadak va habilitar els elevadors de repulsió. L’YT ja estava a uns metres del terra, però els trets d'una pistola làser seguien cremant el casc.

—Carrega-te'ls! —va dir Reeze.

Jadak va aferrar els comandaments i va donar mitja volta amb l'Emissari confiant que la força centrífuga tirés als soldats a baix. Un d'ells, amb una armadura vermella, va passar just per davant de la finestra de la cabina sacsejant braços i cames.

Reeze va fer una ganyota de dolor.

—Això no contribuirà a caure'ls-hi millor.

Obviant per complet el tràfic entrant, Jadak va sortir rabent del moll.

 Següent