La Recerca dels Supervivents (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

—Què ha estat això? —Va preguntar abruptament Drask—. Heu sentit alguna cosa?

A l'altre costat de la cabina, Mara va apagar el seu sabre de llum. Luke es va estendre amb la Força, esforçant-se a escoltar. Va sentir el so d'una porta tancant-se... un dels generadors repulsors va semblar canviar de to subtilment...

—Un dels turboascensors s'està movent —va dir Mara, amb el cap decantat per escoltar—. Cap avall, crec.

—Quin? —va exigir Drask—. Podeu dir quin?

Luke va arrufar el gest amb concentració. La sensació dels qui hi havia en la cabina... però entre els geroons i els txiss, hi havia massa estranyesa al voltant com per poder aconseguir una bona lectura.

—No ho sé —va dir—. Mara?

—Crec que Jinzler està a bord —va dir ella, sacsejant el cap lentament—. No puc captar res més.

Drask va murmurar alguna cosa entre dents.

—Hem de sortir d'aquí —va dir—. L’Aristocra Chaf’orm’bintrano pot estar en greu perill.

—Treballem tan ràpid com podem —va assenyalar Luke, tractant de suprimir els dubtes sobtats que envoltaven el seu estómac. Si Jinzler estava en moviment, significava això que el Guardià Pressor havia decidit que era amb ell amb qui els colons havien de parlar? De fet, podria aquest haver estat el pla de Jinzler des del principi; ser l'encarregat de tenir el primer contacte amb ells?

Va apartar aquesta idea de la seva ment. No... això és ridícul. Com podria Jinzler haver sabut que hi havia algú a bord?

Així i tot, fins i tot si no hi havia malícia en l'home, tampoc tenia cap formació diplomàtica.

—Mara? —va murmurar.

—Treballo tan ràpid com puc —li va recordar ella, esquinçant suaument a través del metall amb la punta del sabre de llum.

Luke va fer una ganyota, però sabia tan bé com ella que no havien d'apressar-se amb això. Si Mara tallava massa a través del metall i fregava una de les línies de potència dels repulsors, cap d'ells podria ajudar a Formbi, a Jinzler o cap altra persona. Va tocar la seva pròpia empunyadura del sabre de llum, conreant la seva paciència Jedi.

I llavors, de sobte, el quadrat de metall va sortir de la paret. Agafat una mica per sorpresa, Luke ho va deixar caure gairebé fins al terra abans de ser capaç de subjectar-ho amb la Força, després el va baixar més suaument la resta del camí.

—Val —va dir Mara, apagant el seu sabre de llum i fent-se a un costat—. El teu torn.

—Bé —col·locant-se en el lloc que Mara acabava d'abandonar, va encendre el seu sabre de llum. Estenent-se amb la Força, va acostar suaument la punta de la fulla a l'entrecreuament de cables de darrere de la paret.

—Vés amb compte —va advertir Drask, donant mig pas cap a ell—. Si toques el cable equivocat...

—No et preocupis —va dir Mara, fent un gest perquè es retirés—. Sap el que està fent.

Luke va arrufar els llavis. Sabia el que estava fent, sens dubte, almenys en teoria. Si realment podria dur-ho a terme era una altra qüestió.

Just sobre la fulla del sabre de llum hi havia un cable de color vermell brillant que s'estenia horitzontalment a través de l'obertura. Preparant la seva ment, va moure la fulla cap al cable.

No prou a prop com per tocar-ho, en realitat, per descomptat. Però prou a prop com per activar la clarividència de curt abast que donava als Jedi el que semblaven ser reflexos ultraràpids.

I en aquest únic i breu instant, va sentir una sobtada pressió contra les plantes dels seus peus.

—El cable vermell dóna potència al repulsor superior —va anunciar, apagant el sabre de llum i fent un pas enrere.

—Bé —va dir Mara, anant a l'obertura i marcat el cable indicat amb una petita capa marró fosca d'una de les seves barres de racionament—. Un més.

Luke va assentir i es va tornar cap a la primera obertura que ella havia fet en la paret. Triant un cable blau aquesta vegada, va encendre el seu sabre de llum i novament va moure la punta de la fulla cap a ell.

Res.

Ho va intentar de nou amb un cable verd, després amb un cable vermell, i després amb un altre cable blau, amb resultats igualment negatius. Llavors, finalment, va moure la fulla cap a un cable blanc amb ratlles negres i va sentir una breu sensació del terra caient sota els seus peus.

—Aquest —li va dir a Mara, retrocedint—. El blanc amb ratlles negres.

—Ho tinc —va confirmar ella, marcant-lo com havia fet amb el cable vermell en l'altre costat—. D’acord. Estem llestos?

—Tan llestos com mai ho estarem —va convenir Luke, posant-se en posició de nou enfront del cable blanc amb ratlles negres. Mara es va col·locar darrere d'ell, pressionant l’esquena contra la seva mentre s'encarava a l'altre costat, al cable vermell que ell havia identificat.

—Un moment —va dir Drask, sonant més que una mica alarmat—. Què és exactament el que planegeu?

—Hauria d'estar prou clar, general —va dir Mara—. Anem a tallar les línies de potència.

—Però... —va interrompre Drask—. Realment podeu fer això?

Luke va poder sentir el pèl vermell-daurat de la Mara movent-se en la part posterior del seu coll mentre ella es tornava cap al txiss.

—Confia en nosaltres —va dir.

El seu cabell readoptà la seva posició quan es va tornar de nou cap al seu objectiu, i amb un espetec-xiuxiueig ella va encendre el seu sabre de llum.

I amb una sensació que Luke encara trobava sorprenent, va sentir la seva ment fluir en, al voltant, i a través de la seva.

Durant aquest moment exquisidament estès en el temps van ser veritablement una sola ment, un sol esperit abocat en dos cossos separats. Pensaven com un; se sentien com un; es movien com un.

I els seus sabres de llum van copejar com un, cadascuna de les dues brillants fulles tallant a través del seu cable de potència objectiu en perfecta sincronia.

Va haver-hi una lleugera estirada, més imaginat que realment sentit; i amb una indubtable sensació d’anticlímax, el turboascensor va començar a lliscar-hi cap avall. Luke va prendre una profunda respiració...

Tan sobtadament com havia començat, la fusió va acabar. La sensació d'unitat es va esvair, deixant només la calor del record darrere.

—Vaja —va dir Mara. A les oïdes d’en Luke, la seva veu sonava una mica tibada mentre també tractava de recuperar l'equilibri mental i emocional després del seu moment d'unitat—. Veus? No hi ha problema.

—Què vols dir amb què no hi ha problema? —va etzibar Drask—. Estem caient.

—No et preocupis —va dir Mara—. Estem viatjant a velocitat normal ara, hi ha dispositius de seguretat incorporats per atrapar-nos en l'altre extrem. El problema era que els repulsors de Pressor ens haurien empès massa ràpid com perquè funcionessin.

—Una possibilitat massa arriscada —grunyí Drask.

—Vols sortir d'aquí o no? —va contrarestar ella.

El txiss va xiuxiuar entre dents.

—Els Jedi teniu l'arrogància d'un poder no provat —li va dir a ella sense embuts—. Un dia, manejareu massa possibilitats, i us destruiran.

Van sentir una lleu sacsejada des de dalt, i la cabina va tremolar durant un instant.

—Què ha estat això? —va preguntar Luke, mirant al sostre.

—Hem canviat de direcció —va dir Drask, decantant el cap estranyament cap a un costat—. Ara estem viatjant més verticalment que abans.

—Com ho saps? —va preguntar Luke. Dempeus en la gravetat artificial de la cabina, no podia sentir res diferent.

—Simplement ho sé —va dir el txiss—. No puc explicar-ho. Simplement és així.

—Està bé, està bé —l'últim que volia Luke ara era una cosa més pel que discutir—. Però en aquest cas, cap a on anem?

—Tal vegada el Guardià Pressor gaudeix d'estratificació en els seus paranys —va dir Drask, amb la mà en el seu xàrric—. Això pot portar a un lloc especial reservat per a qualsevol que anul·li la primera capa.

—No sé —va dir Mara, mirant al seu voltant—. Sembla una mica exagerat. Luke, te’n recordes de com es veia aquesta estructura des de l'exterior? Hi havia un parell de tubs corbats que sortien del principal, no?

—Correcte —va confirmar Luke, extraient la imatge de la seva memòria—. Semblava que es dirigien l'un cap a l'altre quan desapareixien sota el pujol.

—Un sortint de cada costat del tub principal —va agregar Mara—. Com si fossin ramificacions que poguessis prendre des de qualsevol dels dos cuirassats.

—Ramificacions dirigint-se al nucli central de subministraments —va dir Luke, assentint quan l'explicació de sobte li va arribar—. Per descomptat: el botó NS del panell de control.

—Exacte —va estar d'acord la Mara—. Aquí ha de ser on ens dirigim.

Les paraules amb prou feines havien abandonat la seva boca quan la cabina de sobte es va sacsejar una altra vegada, i el terra va semblar caure suaument per sota d'ells. Per reflex, Luke es va tibar, després es va relaxar en adonar-se del que havia succeït. Ara que la cabina estava fora del tub principal i del parany de Pressor, havia estat subjectada pel feix repulsor normal de la ramificació i estava sent empesa serenament cap avall, cap al nucli d'emmagatzematge.

—Estem girant —va dir Drask, fent de nou aquest estrany capcineig.

—Ha de ser per l'alineament amb la direcció de la gravetat del nucli d'emmagatzematge —va dir Luke.

—Això és bo?

—Definitivament —li va assegurar Luke—. La gravetat a bord d'una nau usualment està lligada a la resta del sistema ambiental. Si la gravetat funciona, el més probable és que el nucli també tingui aire i calor.

Uns segons més tard la cabina es va detenir, i la porta es va obrir per revelar una gran caverna amb olor de floridura.

Luke va sortir de la cabina amb el sabre de llum disposat a la mà. La sala que s'estenia enfront d'ell estava tènuement il·luminada, amb tal vegada una tercera part dels panells d'emergència de permallum encara en funcionament. La mampara més propera estava a deu metres cap a l'extrem davanter del nucli, amb una altra mampara a vint metres en l'altra direcció cap a la part posterior. L'espai just enfront del turboascensor estava raonablement buidat, però la resta de la sala havia estat dividida per una xarxa de panells que dividien l'espai en seccions de tres metres per tres metres. Algunes de les seccions havien estat parcialment o completament buidades, però la majoria encara contenien piles de caixes.

—No han fet molt forat, veritat? —va comentar Luke mentre els altres sortien a reunir-se amb ell.

—Aquesta instal·lació se suposava que subministraria a cinquanta mil persones durant alguns anys —li va recordar Mara—. Fins i tot em sorprèn que hagin buidat tant.

—Pot ser que això fos utilitzat durant la primera part del viatge, quan encara estaven tots vius —va dir Drask, movent el raig de la seva vara de llum per les etiquetes de una de les piles—. Segurament no molta de la tripulació original va poder haver sobreviscut.

—El més sorprenent és que algú pogués sobreviure —va dir Luke, girant la seva vara de llum per enfocar la mampara de popa. Amb prou feines visibles en l'extrem del raig de llum hi havia dues portes: una de grandària humana, i l'altra òbviament construïda per a càrrega—. Dirigim-nos cap a popa i vegem quina més hi ha...

Es va interrompre quan el comunicador en el seu maluc va emetre un estrany trinat. El va agafar del seu cinturó, perifèricament conscient que Mara i Drask estaven fent el mateix amb els seus, i el va encendre.

Crepità amb un esclat d'estàtica, i ràpidament el va apagar de nou.

—És estrany —va dir, arrufant les celles—. Sonava com si estigués rebent alguna cosa en aquest moment.

—El mateix dic —va dir Mara, girant el seu comunicador a la mà—. El teu també, general?

—Sí —va dir Drask, sonant reflexiu—. Era com si... —es va detenir.

—Com si? —li va sol·licitar Mara.

—Com si algú hagués usat un... no sé la paraula adequada en el vostre idioma —va dir el txiss—. És un senyal que s'estén a través de totes les parts del rang de comunicacions en un intent de penetrar el bloqueig.

—Una espècie de ràfega d'ampli espectre —va dir Mara, assentint—. Nosaltres mateixos usem aquesta tècnica algunes vegades. En general, entre vehicles o naus, no obstant això... mai he vist que s'usés amb alguna cosa tan petita com un comunicador.

—Els comunicadors txiss tenen aquesta capacitat? —li va preguntar Luke a Drask.

L'altre va dubtar.

—Alguns sí —va dir—. Els que vaig proporcionar al nostre grup no.

—Posem-ho d'una altra manera —va dir Mara—. Hi ha algun d'aquests comunicadors més sofisticats a bord de l'Enviat Chaf?

Drask va mirar cap a un altre costat.

—Els hi ha —va reconèixer.

Mara va mirar de nou a Luke.

—Fantàstic —va dir—. Així que hi ha algú que és capaç de comunicar-se amb la nau. Només que aquest algú no està amb nosaltres.

—Tal vegada només han estat els supervivents parlant entre si —va suggerir Luke, a la recerca d'una explicació menys ominosa—. Tal vegada Pressor necessitava enviar un senyal a un dels altres cuirassats.

Mara va negar amb el cap.

—Les comunicacions entre naus haurien d'estar cablejades.

—Tret que algunes de les línies estiguin tallades.

—Tal vegada —va dir. Clarament, ella no s’ho creia ni per un segon.

Desafortunadament, a pesar que ella de vegades encara li deia el seu ingenu granger, tampoc Luke s’ho creia.

Algú a bord del Vol d'Expansió estava comunicant-se a través del bloqueig de Pressor. La pregunta era, qui?

I què estaven dient?

Mirà a Mara, però ella simplement es va encongir d'espatlles.

—No hi ha res que puguem fer sobre aquest tema en aquest moment —va dir—. Vinga, anem a veure què hi ha per allà enrere.

***

—En retrospectiva, suposo que no hauria d'haver-me sorprès trobar-los aquí —va comentar l'Ambaixador Jinzler mentre Pressor liderava el grup de tornada cap al Turboascensor número Cinc—. Fins i tot en les més adverses condicions, els humans sempre semblen trobar una manera de sobreviure.

—Sí —va dir Pressor, mantenint la seva veu neutral mentre feia senyals amb la mà als altres perquè entressin en la cabina per davant d'ell. Es va adonar que els dos geroons van dubtar abans de passar per la porta. El mateix Jinzler ni tan sols va trencar el pas. L'home era o molt confiat, o molt estúpid—. Encara que haver sobreviscut a través de tot això certament no es va deure al fet que ningú deixés d'intentar-ho —va agregar.

—De fet —va murmurar Jinzler mentre ell i la dona txiss es col·locaven en una de les cantonades posteriors de la cabina—. Exactament com va succeir tot això és una de les coses que esperem saber.

—Tal vegada tinguin l'oportunitat —va dir Pressor, traient la seva vara de comandament i connectant-la a la connexió per droides del panell de control—. Desafortunadament, la majoria dels registres es van arruïnar en l'atac —va tocar un botó, i la barrera entre les Cabines Quatre i Cinc es va obrir.

Els tres txiss vestits de negre en la cabina van reaccionar com titelles als quals se'ls van tibar les cordes, donant-se la volta quan una de les parets de la seva presó va desaparèixer, les seves mans llançant-se a les seves armes enfundades. Els dos geroons, per contra, van aixecar els seus braços i es van abalançar cap als seus compatriotes com si haguessin estat separats durant anys en lloc de tan sols uns minuts. El txiss de més edat, vestit de groc i gris, simplement es va tornar casualment cap a Pressor i va assentir.

—Bon dia —va dir, amb un bàsic amb un estrany accent però bastant comprensible—. Sóc l’Aristocra Chaf’orm’bintrano de la Cinquena Família Governant, representant a l'Ascendència Txiss. Pot dirigir-se a mi com Aristocra Formbi. Tinc l'honor de dirigir-me al Guardià Pressor?

—Així és —va dir Pressor, retornant l'assentiment. El menys que podia fer era mostrar-se tan culte i educat com els seus visitants—. Li dono la benvinguda al Vol d'Expansió, Aristocra Formbi, i demano disculpes per la necessitat de rebre-li com ho vaig fer.

—No necessita disculpar-se —li va assegurar l’Aristocra. Els seus brillants ulls vermells es van posar en la femella txiss que seguia rondant prop de Jinzler, com si comprovés que ella estava bé—. La seva precaució és completament comprensible.

—El Guardià Pressor va a portar-nos a veure a la seva gent —va parlar Jinzler—. Després d'això, presumeixo que discutirem la possibilitat del seu retorn a la Nova República.

L’Aristocra va arrufar les celles.

—La possibilitat?

—És correcte —va dir Pressor—. No estic del tot segur que triem tornar de nou a la República. O a cap costat, per al cas —va fer un ajust en la vara de comandament.

—No li ha dit on estan? —va preguntar Formbi amb els seus ulls en Jinzler.

Pressor va fer una pausa, amb el seu dit posicionat cap al botó d'activació.

—Què vol dir amb on estem? —va preguntar.

—Em temo que la nostra conversa no va arribar tan lluny —va admetre Jinzler.

Pressor va mirar a Formbi, sentint un nus formant-se en el seu estómac.

—Per què no m'ho diu ara? —va convidar-lo.

La boca de Formbi es va crispar.

—Estan en el profund d'una posició defensiva d'alta seguretat de l'Ascendència Txiss —va dir—. Viatjar aquí està prohibit sense una autorització especial. Ara que sabem sobre vostès, em temo que no se'ls pot permetre quedar-se.

El nus en l'estómac de Pressor es va estrènyer.

—Ja veig —va dir, posant la seva veu de nou en manera neutral—. I si ens neguem a marxar-nos?

—Espero que no ho facin —va dir Formbi, igualant el to de Pressor—. Nosaltres, per descomptat, els oferirem tota l'ajuda que puguin necessitar per moure a la seva gent a onsevulla que desitgin anar. Amb prou feines és una compensació per tot el que han sofert.

—Ja veig —va dir Pressor de nou—. Bé, podrà presentar el seu cas davant el Director Uliar i el Consell de Direcció. Són els que prendran la decisió final.

Jinzler inclinà el cap.

—Qui és el Director Uliar?

—És el cap de la colònia —li va dir Pressor, pressionant el botó d'activació de la seva vara de comandament. Darrere d'ell, la porta del buit es va tancar i la doble cabina va començar a descendir.

—Ja veig —va dir Formbi—. Ho sento... havia assumit que vostè era el líder.

—Jo sóc el Guardià —va dir Pressor—. Els meus pacificadors i jo mantenim l'ordre dins de la colònia. El Director Uliar i el Consell de Direcció prenen totes les decisions polítiques.

—Sona més aviat com una corporació —va comentar Jinzler.

—I per què no? —va replicar Pressor—. Les corporacions treballen molt millor que l'embull polític que vam deixar enrere.

—Sí, per descomptat —va dir Jinzler precipitadament.

—Quants de vostès hi ha aquí? —va preguntar Formbi.

Pressor va tornar la seva cara lluny d'ells.

—Crec que hauria de deixar que el Director Uliar tracti amb qualsevol altra pregunta.

La cabina es va quedar en silenci excepte pels distants cruixits i baluerns de l'equip del turboascensor i el murmuri melòdic dels quatre geroons quan es van arraulir junts en una cantonada posterior. Probablement assegurant-se encara entre si que estaven bé, va decidir Pressor, mirant als animals morts embolicats sobre les seves espatlles amb una mescla de fàstic i fascinació.

Amb un xiscle estrident i un vibrant thump, la cabina doble es va detenir, traient a Pressor dels seus pensaments.

—Per aquí —va dir, prement l'obertura de la porta en la vara de comandament—. Anem a trobar-nos amb el Director Uliar —va caminar fora de la cabina...

Fins a un abrupte alt. En la part posterior del vestíbul del turboascensor, com ho havia predisposat, tres dels seus pacificadors estaven esperant preparats, amb els seus rostres mostrant expressions fluctuant entre la cautela, l'hostilitat, o la simple inquietud.

Dempeus en un grup silenciós al costat d'ells estaven el Director Uliar i els dos membres dels Supervivents del Consell de Direcció. Al costat d’Uliar, amb el seu cabell castany relluint en la llum del passadís, estava la Instructora Rosemari Tabory. La germana de Pressor, i mare de l’Evlyn.

Certament Pressor no havia predisposat aquesta part.

—Director Uliar —va dir a manera de salutació mentre creuava el vestíbul cap al grup, tractant de mantenir la seva veu ferma—. Conseller Tarkosa; Conseller Keely —va agregar, assentint a cadascun dels altres dos ancians per torn—. Què us porta per aquí?

—No et facis l'innocent, Guardià —va advertir-li Uliar, les arrugues d'edat al voltant dels seus ulls s'aprofundien mentre contemplava al grup que sortia de la cabina del turboascensor—. No se't dóna bé. Així que aquests són els nostres visitants, veritat?

—Alguns d'ells —va dir Pressor, fent un ràpid cop d'ull a la seva germana. L'expressió de la Rosemari era rígida, amb un toc de pal·lidesa en la seva pell—. Aquest no és el lloc apropiat per a una trobada diplomàtica històrica —va mirar significativament als dos consellers—. Ni tampoc tenim el públic adequat per a això.

—El consell al complet es convocarà al seu degut temps —va dir Uliar—. Però crec que aquells de nosaltres que realment vivim la Devastació tenim prioritat per encarar als nostres destructors.

—Aquest és un esdeveniment important, amb una decisió important lligada a ell —va insistir Pressor, mantenint la seva veu baixa—. Probablement la cosa més important que ha ocorregut des que vam arribar aquí. La Carta exigeix específicament que tot el Consell de Direcció, amb els membres dels Supervivents i dels Colons, estigui present.

—I ho estarà —va prometre Uliar. Va torçar la seva boca en un somriure—. Fins llavors, diria que la Instructora Tabory pot actuar com a observadora dels Colons.

—Però...

—Quins són els Jedi? —va interrompre’l Keely amb els seus nerviosos ulls volant cap enrere i cap endavant pel grup que ara s'havia detingut una mica insegur al costat de la porta del turboascensor—. Guardià? Quins són els Jedi?

—Cap dels qui estan aquí —li va dir Pressor—. Els Jedi segueixen retinguts en un dels turboascensors.

—Cap dels qui estan aquí és un Jedi, dius? —va dir Uliar—. Ni tan sols...? Vaja, no busquis més, Instructora Tabory; aquí està la teva filla. I per què?

Pressor va sentir que el seu estómac es comprimia mentre feia un cop d'ull a les seves esquenes. Evlyn estava emergint de la cabina darrere de l'últim dels geroons, la calma es reflectia en el seu rostre en agut contrast amb la tensió de la seva mare.

—Ella m'estava ajudant —va dir, mirant de nou a Uliar.

—De debò? —va dir Uliar, com si fos una sorpresa per a ell—. Has portat a la teva neboda al Quatre, exposant-la a tota la radiació addicional d'aquí a dalt? Per no esmentar el fet de posar-la en risc amb intrusos potencialment perillosos. Quina idea magnífica has tingut.

—A ella li agrada passar temps amb el seu oncle Jorad —va interrompre’l Rosemari amb veu ferma malgrat tota la preocupació reflectida en el seu rostre—. Sempre li ha agradat.

—Per descomptat —va dir Uliar mentre Evlyn es lliscava junt Jinzler i Formbi i s'acostava a la seva mare—. Hola, Evlyn. Com estàs?

—Estic bé, Director Uliar —va dir Evlyn amb una serietat que semblava estranyament fora de lloc en algú tan jove. No obstant això, la ràpida abraçada que li va donar a la seva mare era purament de deu anys d'edat—. No ha de preocupar-se per mi. Oncle Jorad ho va fer tot a la perfecció. No vaig córrer cap perill.

—Estic segur que no —va dir Uliar, mirant a Pressor nou—. De la mateixa manera que no vas córrer cap perill fa dos anys, hmm? Quan Javriel es va tornar boig i va tractar de prendre com a ostatge a tota la guarderia. També li vas ser útil al teu oncle llavors, si malament no recordo.

—Ho va ser —va confirmar Pressor, sentint com la suor començava a reunir-se sota el seu coll. Així que Uliar també havia notat les habilitats de l’Evlyn. Hauria d'haver sabut que el vell Supervivent s'adonaria. I de tots els moments possibles perquè decidís fer un problema d'això...

Va sentir un nus en la gola. O Uliar, de fet, havia triat aquest moment deliberadament? Un moment en què hi havia forasters (incloent Jedi) a bord de la seva nau per primera vegada en cinquanta anys? Forasters els qui, ignorant la realitat a bord del Vol d'Expansió, podrien estar disposats i ser capaços de confirmar les seves sospites sobre l’Evlyn?

—És clar que sí —va dir Uliar—. Tens una estranya forma de retornar l'afecte a la teva neboda, Guardià.

—Necessitava la seva ajuda avui —va dir Pressor—. La mateixa ajuda que vaig necessitar d'ella en aquell llavors: per actuar com a cimbell. No era un treball que cap dels meus pacificadors pogués fer.

—Però la teva pròpia neboda? —va persistir Uliar—. Per què no triar a algú altre?

Va somriure torçadament, signe que delatava que era a punt de tancar les mandíbules del seu parany verbal.

—O —va dir suaument—, per ventura té ella una aptitud o talent especial que la fan adequada per a aquest tipus de tasques?

—La meva filla té molts talents especials, Director —el va interrompre Rosemari, amb el braç embolicat protectorament al voltant de les espatlles de la seva filla—. D'una banda, no es deixa portar pel pànic sota pressió. És ràpida i llesta, i coneix el Quatre tan bé com ningú en la colònia. Ara per descomptat, ja que la major part del treball està fet i gairebé ningú puja mai allà.

—També s'ha unit als pacificadors mentre jo no estava mirant? —va contrarestar Uliar, llançant una mirada ràpida en la seva direcció. Havia fixat el seu parany per Pressor, i clarament no apreciava que Rosemari saltés dins i obstruís les seves dents—. Ja que has citat la Carta, Guardià, crec que diu explícitament que tu i els teus pacificadors sou els que se suposa que han d'estar entre la colònia i els perills potencials.

—Només ha dit que necessitava a algú com a cimbell —va dir Rosemari, la seva veu començava a coincidir amb el nivell de molèstia del Director. Va fer un gest cap als tres pacificadors romanent incòmodament en la vora del debat—. Creus que ells simplement haguessin entrat en un turboascensor disfressat darrere de Trilli, Oliet o Ronson?

Va moure un dit per apuntar de ple al pit de l’Uliar.

—O hauria d'haver-li-ho demanat a algun altre? A una de les teves nétes, tal vegada?

—Un cimbell no hauria d'haver estat necessari —va insistir Uliar—. El Guardià Pressor ens ha assegurat una vegada i una altra que, entre els diversos paranys i la vigilància droide, el Quatre és perfectament segur.

—Oh, així que ara vols fer esclatar els explosius i destruir-ho per complet? —va preguntar Rosemari amb desdeny—. Després de tot el temps i esforç que el meu pare i els altres van invertir a reparar-ho?

Rosemari es dreçà en tota la seva alçada d'1,58 metres.

—O és que no et refereixes al Quatre quan dius que vols treure'ns d'aquí algun dia? —va preguntar ella—. Estàs tan còmode en el teu petit regne privat que desitges mantenir-nos a tots aquí?

—Silenci, dona —va retrunyir Tarkosa, amb els ulls brillant sinistrament sota les seves poblades celles—. No tens ni idea del que estàs parlant.

—Sí, guarda silenci —va secundar Uliar bruscament—. No t'he portat aquí per escoltar-te excusar al teu germà.

—Llavors pel que sembla no la coneixes molt bé —li va dir Pressor, una petita part d'ell començava a gaudir d'això—. Mentrestant, els nostres convidats esperen.

Els llavis de l’Uliar es van comprimir breument entre si mentre els seus ulls miraven sobre l'espatlla de Pressor.

—Molt bé —va dir de mala gana—. Presenta'ns.

—Certament —va dir Pressor, va donar mitja volta i va gesticular als altres perquè s'avancessin. Uliar no havia renunciat encara, ho sabia. L'única cosa que havia fet era abandonar aquest sondeig en particular, en aquest moment en particular.

Però tornaria a intentar-ho. Definitivament ho intentaria de nou.

Caminant al capdavant del grup, Jinzler es va posar al costat de Pressor i es va detenir, expectant.

—Li presento al representant de la Nova República —va dir Pressor, estudiant de prop l'expressió de l’Uliar—. L'Ambaixador Dean Jinzler.

El Director era bo, per descomptat. Amb prou feines va haver-hi un tic en les comissures dels seus ulls quan va registrar el nom.

—Ambaixador —va dir suaument—. Sóc Chas Uliar, l'actual Director de la Colònia Vol d'Expansió. Aquests són els Consellers Tarkosa i Keely, dos dels Supervivents originals de la Devastació.

—És un honor, Director —va dir Jinzler, inclinant-se des de la cintura com un diplomàtic d'algun vell holodrama—. Estem molt complaguts de trobar-los amb vida.

—Sí —va dir Uliar, una mica massa secament—. Estic segur que així és.

—Aquest és l’Aristocra Formbi de l'Ascendència Txiss —va continuar Pressor—, i el Primer Administrador Bearsh del Romanent Geroon, juntament amb els seus ajudants.

—Un grup molt variat —va comentar Uliar mentre intercanviava assentiments amb Formbi i Bearsh—. Entenc que van portar a dos Jedi juntament amb vostès, també.

—Sí —va dir Jinzler—. El Guardià Pressor ens va informar que encara estan retinguts, juntament amb els altres.

—Uns altres? —va preguntar Uliar, mirant inquisitivament a Pressor.

—Altres cinc persones, en una cabina separada —va confirmar Pressor—. Els representants d'un govern que es fa dir l'Imperi de la Mà.

—Imperi de la Mà —va repetir Uliar, com per a si mateix—. Interessant. Presumeixo, ambaixador, que desitja que tots dos grups siguin alliberats immediatament per reunir-se amb vostè, veritat?

Pressor va contenir l'alè. Un suggeriment simple i obvi; però havia après feia molt temps a no confiar en la senzillesa a l'hora de tractar amb Uliar. No era la pregunta del Director, de fet, un intent d'esbrinar qui estava realment al comandament d'aquesta expedició?

Jinzler va vacil·lar, potser també detectant un parany.

—Estic segur que estan bé on estan, Director —va dir acuradament—. Finalment voldrem el seu alliberament, per descomptat, però certament podem començar les nostres converses sense ells.

—Bé —va murmurar Uliar. Pel que sembla, Jinzler havia passat la prova—. Bé, llavors. La càmera del Consell de Direcció es troba a poca distància en aquesta direcció. Si em segueixen...

—Gràcies —va dir Jinzler, inclinant-se de nou.

Uliar es va donar volta i es va encaminar pel passadís, els dos consellers es van posar al seu costat, i Jinzler i Formbi els van seguir un parell de passos per darrere. Pressor va cridar l'atenció dels seus tres pacificadors i va cabotejar cap a Uliar; assentint en resposta, Ronson i Oliet es van moure cap a posicions de flanqueig als costats dels tres Supervivents. Els txiss vestits de negre ja estaven caminant a l’uníson amb precisió militar formant una línia després de Formbi, amb els geroons seguint-los una mica més temptativament i en absolut en concordança amb el pas de la resta del grup, ni tan sols entre ells.

—Certament no hem començat amb bon peu —li va murmurar Pressor a Rosemari mentre la processó s'allunyava—. Serà millor que agafis a Evlyn i...

Es va interrompre quan va mirar cap avall al costat de la seva germana. Evlyn no estava per cap costat.

—Maleïda sigui —grunyí en veu baixa, mirant al voltant. Allà estava, per descomptat, a mig camí pel passadís, caminant a grans gambades entre l’Aristocra Formbi i els tres txiss vestits de negre—. Com ho fa?

—No ho sé —va murmurar ombrívola Rosemari—. Però si no deixa de fer-ho, Uliar no necessitarà cap ajuda per esbrinar el que és.

—No em diguis? —va dir Pressor, una opressió s'estava establint en el seu estómac—. Serà millor que l'atrapis i vagis amb ella.

—On?, a una reunió del consell? —va contrarestar Rosemari—. No estic autoritzada a estar allà.

—És clar que sí —li va dir Pressor—. Representes als Colons en aquestes negociacions, recordes? Ho ha dit Uliar.

—Això ha estat tan fraudulent com preguntar per què segueixes usant a Evlyn per als teus trucs —va replicar Rosemari—. Parlant d'això...

—Guarda-t’ho —la va tallar Pressor—. Mira, si no vas, Evlyn es colarà a la festa pel seu compte. Què creus que dirà Uliar quan finalment es fixi en ella i no recordi haver-la vist anar?

—Tens raó —va admetre Rosemari a contracor—. Però és millor que tu també estiguis allà.

—Tinc tota la intenció...

Pressor es va interrompre quan el comunicador del seu cinturó va emetre un refilet estrany. Amb les celles arrufades, el va agafar i el va alliberar del seu cinturó.

—Què rar —va murmurar Trilli, caminant fins al seu costat amb el seu propi comunicador a la mà—. El teu comunicador ha rebut alguna cosa, cap?

—Pensava que sí —va dir Pressor, prement l'interruptor. Al canal normal només s'escoltava l'estàtica del seu bloqueig, mentre que en la línia especial de la freqüència de comandament hi havia silenci—. És estrany.

—Vols saber el que és estrany? —Trilli va assenyalar pel passadís a la multitud que es marxava—. També vaig veure a Jinzler i a Formbi agafar els seus comunicadors.

Pressor va arrufar les celles, una sensació incòmoda va grimpar per la seva esquena. Amb el bloqueig encara en el seu lloc, cap comunicació hauria de ser possible. No des del comunicador de qualsevol.

—Torna a dalt i comprova de nou el bloqueig —li va ordenar a Trilli—. Els nostres convidats poden tenir un parell de trucs que no coneixem.

—Bé.

Trilli va començar a marxar-se; es va detenir de nou quan Pressor li va agafar del braç.

—I mentre estàs allà —va afegir el Guardià en veu baixa—, bloqueja els controls dels repulsors de les cabines parany. Assegura't que ningú excepte nosaltres pot encendre'ls o apagar-los.

—D’acord —va dir Trilli, sonant confós—. Tens por que algú es topi accidentalment amb ells o alguna cosa així?

Pressor va mirar a l'esquena de l’Uliar mentre s'allunyava. Uliar, qui havia sobreviscut a la destrucció del Vol d'Expansió i encara portava les cicatrius d'aquest esdeveniment. Uliar, qui sabia on estaven retinguts en aquest moment els Jedi i els imperials.

Uliar, qui estava liderant el camí cap a una sala de reunions molt lluny dels turboascensors i dels controls dels turboascensors, on Pressor i els altres no estarien en disposició de percebre si algú s’esmunyia fins al Quatre i començava tocar els interruptors de control.

—Sí —li va dir Pressor en veu baixa a Trilli—. Alguna cosa així.

***

Amb un cop desconcertant, la cabina del turboascensor va començar a moure's.

—Amb calma —va advertir Fel, posant una mà en la vibrant paret per mantenir l'equilibri i veure de prop com Sentinella i Lluitador ajustaven els divisors de potència que havien improvisat—. Preneu-vos-ho amb molta calma. No tenim cap pressa.

—Estem fent les coses a poc a poc —li va assegurar Sentinella—. Està funcionant molt suaument.

—Bé —va dir Fel, no creient-s’ho del tot. La vibració de la cabina semblava anar en augment, i un retrunyir de to baix havia començat des d'alguna part.

D'altra banda, si el truc fallava, probablement estarien morts abans que fins i tot poguessin registrar-ho. Reconfortant.

—Encara vols que ens dirigim al nucli d'emmagatzematge? —va preguntar Lluitador.

—Si és possible, sí —va dir Fel. L'altra cabina que havien sentit, la que tenia a Jinzler i possiblement a Formbi a bord, semblava haver anat directament cap avall al següent cuirassat de l'anell. No semblava una bona idea simplement irrompre per on havien passat ells, especialment si Pressor tenia altres sorpreses preparades per a companyia no desitjada. Molt millor si podien eludir aquesta nau per complet i trobar una manera d'arribar fins a ella des de baix.

De cua d'ull, va veure el cap de Núvol moure's nerviosament.

—Comandant? —va demanar el soldat d'assalt—. Ho has captat?

—El què? —va preguntar Fel, agusant l'oïda contra el soroll ressonant.

—El meu comunicador acaba de sonar —va dir Núvol.

—El meu també —va confirmar Ombra—. Sonava com si algú enviés una ràfega de missatges.

Fel va arrufar el nas. No havia sentit cap tipus de soroll del seu propi comunicador; però l'omnipresent retrunyir podria fàcilment haver-ho emmascarat. Els soldats d'assalt, amb els comunicadors integrats en els seus cascos, es veien menys afectats pels sorolls de l'exterior.

—Podries aconseguir una mica de la transmissió? —va preguntar—. La direcció o la distància?

—Negatiu —va dir Núvol—. El meu equip no ha estat preparat per a alguna cosa així.

—Bé, prepara-ho ara —va ordenar Fel, mirant al seu voltant. De sobte, la cabina semblava una mica més petita i molt més vulnerable—. I anem a arriscar-nos amb una mica més de velocitat —va agregar—. Si Pressor està parlant amb els seus amics, vull que estiguem fora d'aquí tan aviat com sigui possible.

—I si no era Pressor? —va preguntar Ombra.

Fel va alçar la vista cap al sostre.

—Llavors, vull que estiguem fora d'aquí encara més ràpid.

 Següent