Jo Jedi (XLV)

Anterior

45

Vaig enroscar l'obertura de flux d'alta energia de nou en l'extrem del sabre de llum i li vaig llançar a Èlegos l'embalum ennegrit i deformat que havia estat el diamant que vaig posar en l'arma.

—Mort, completament mort.

—Va funcionar bé quan el vas provar inicialment —ell va atrapar la pedra fosa en l'aire, la va olorar, després va passar un polze per la seva superfície—. Sintètic?

Vaig assentir.

—Xirkònia kubaz. L'entramat cristal·lí va suportar l'energia quan ho vam provar, però probablement estava llest per enfonsar-se en qualsevol moment. Vaig confiar massa en els comentaris del meu avi sobre les diverses gemmes... hauria d'haver-les provat. En realitat, ho tinc merescut per intentar fer un sabre de llum tan complicat la meva primera vegada.

Èlegos va arrufar les celles.

—Per què ho vas fer amb longitud de fulla variable?

Em vaig encongir d'espatlles incòmode.

—Bé, suposo que per ego. Gantoris va fer un amb dues longituds i jo volia que el meu fos igual de bo.

—Creia que vas dir que ell va tenir a un Senyor Fosc dels Sith instruint-li en aquell moment.

—Bé cert, ara que ho dius —vaig negar amb el cap—. La longitud més llarga és útil per sorprendre a un enemic, però no és tan pràctica en una baralla. Un simple bloqueig i un bon espadatxí em tindria al seu abast i em partiria en dos. Una fulla tan llarga també causa una gran quantitat de danys col·laterals, la qual cosa està bé si necessites causar gran quantitat de destrucció de la propietat, però a part d'això, realment només és un element nou poc pràctic. Monstre Sith, ni tan sols conec cap estil de lluita que usar amb una fulla tan llarga!

El caamasià va assentir.

—Tal vegada puguis desenvolupar algun quan reemplacis el diamant. Trobar un diamant real no hauria de ser tan difícil... el carboni és un dels elements més comuns.

—Cert, però trobar una pedra amb l'apropiat tall, color i nitidesa serà difícil —vaig somriure—. O almenys aconseguir-la sense recórrer a els càrtels de gemmes a un preu vagament raonable.

—Quan alliberis la Mírax, tal vegada ella pugui aconseguir la gemma per a tu.

Vaig assentir solemnement.

—Espero que comprovem aquesta teoria més ràpid que tard —li vaig fer al sabre de llum un altre ràpid cop d'ull—. Almenys he aconseguit que la fulla de longitud normal funcioni de nou.

Èlegos va acceptar l'arma que li vaig oferir i la va agafar amb ambdues mans.

—M'alegra que l’hagis pogut reparar, i que hagis sobreviscut a aquesta dura prova. Ara pots admetre que estaves equivocat en la forma de tractar amb Shala.

—La meva estratègia per tractar amb ell era perfectament raonable.

—Perfectament raonable és una frase que rares vegades s'usa per descriure el fet de caure en una emboscada —el caamasià va negar amb el cap—. Estaves equivocat.

—No, en absolut —li vaig arrufar les celles—. Realment no vaig ser jo l'emboscat, sinó Shala. Jo estava allà per evitar danys col·laterals.

—Una altra racionalització. Espero més de tu —els seus ulls es van entretancar—. Estaves equivocat.

Vaig començar a protestar creuant-me de braços.

—Èlegos, jo vaig ser policia i pilot de caça. Estar equivocat simplement no ve en el paquet.

—Però ara ets un Cavaller Jedi.

La seva afirmació em va impactar per la seva simplicitat i veracitat.

—Tens raó, sóc un Cavaller Jedi. Estava equivocat, molt equivocat, i he tingut molta sort de sortir d'allà amb vida.

El caamasià va somriure.

—No sort, només fortalesa en la Força. Protegies als altres i per això tu mateix has estat preservat. Mai oblidis aquest fet.

—No, no ho faré —li vaig somriure—. I el policia/pilot de caça en mi pot admetre que t'està agraït. Gràcies de nou pel rescat.

—Només he fet el meu treball —Èlegos va amagar el sabre de llum en un compartiment de l'aparador, després es va dirigir cap a l'estació de preparació de menjar—. Ja he sortit aquest matí i m'he assabentat d'un parell de coses importants com a resultat de la teva trobada amb el hutt.

Em vaig encongir d'espatlles en la meva bata de dormir i vaig nuar la banda en la meva cintura. La bata era un dels regals de la Tavira. Havia estat elaborada a partir de seda ottegana porpra amb adorns daurats en coll i mànigues. Em semblava una mica massa cridanera per al meu gust, però estava adolorit per la prova de la nit anterior, i era prou lleugera com para no causar-me molèsties. Caminar darrere de l’Èlegos amb ella, no obstant això, sí causava molèsties, amb el material tractant d'embolicar-se al voltant de les meves cames amb cada pas.

—Què has escoltat?

Èlegos va preparar un petit plat amb pastissos frescos i em va servir un bol de xarop de zureber blavós que tenia un aspecte horrible, però que feia bastant bon gust.

—La destrucció de la banda de Shala ha causat seriosos problemes. Pel que sembla, l'aparició del Jedi a la ciutat ha impulsat a alguns ciutadans locals a formar petites partides de caça pel seu compte. Diversos Pirates de l'Estel Negre van ser apallissats i apedregats quan van deixar l’Aviari. S'han pintat lemes bastant desagradables en les parets i portes d'algunes de les instal·lacions Odi de l’espaiport. A pesar que als nadius els encanta els diners que porten els Odis, la majoria temen que mentre estiguin aquí, el Jedi romandrà i podria començar a anar a per quelcom més que els Odis.

Vaig sospirar.

—I jo que esperava que els nadius poguessin veure al Jedi com a un protector.

—La gent d'aquí no vol tant a un protector com a un benefactor.

—Ben vist —se'm va ocórrer una idea i vaig somriure—. Puc encarregar-me d'això. Què més?

—Recordes els Aferrats que vas equipar amb hiperimpulsors?

—Sí.

—Han desaparegut. Sembla que un parell de Supervivents van decidir que trobarien la supervivència més fàcil en una altra part.

Vaig somriure.

—Timmser i Caet?

—Vas insistir que fossin elles les que s'entrenessin amb les naus perquè poguessin instruir a uns altres —el caamasià em va oferir un assentiment apreciatiu—. No vaig pensar que mossegarien l'esquer. Esperava que romanguessin aquí i s'oposessin al Jedi.

—Suposo que van sentir el rumor que elles eren la raó per la qual jo havia demanat un mes a Tavira abans de convertir-me en el seu consort. El rumor diu que he estat passant moltes de les meves hores amb elles en un últim afecte a la llibertat abans de convertir-me en la joguina de nit de la Tavira. Ambdues són prou intel·ligents com per saber que a la Tavira no li preocuparà si és veritat o no... només que el rumor danyarà la seva imatge i exigirà retribució.

Èlegos va entretancar els ulls.

—I d'on pot haver sortit aquest rumor?

Em vaig encongir d'espatlles.

—Ja em coneixes, quan bec no puc guardar un secret i estic prou deprimit com per lamentar la meva vida amorosa en públic.

—Ben fet —va prendre un xarrup d'un got de xarop blau que va fer que el daurat del seu llavi superior fos verd fins que es rellepà—. Vas a descansar avui, o mantindràs la pressió?

—Res genera tant èxit com l'èxit —li vaig donar una gran mossegada a un pastís, vaig mastegar, després vaig empassar—. El sistema Odi té una gran feblesa i necessito pressionar-la i explotar-la abans que Tavira pugui actuar.

L'enorme defecte en la forma en què Tavira controlava als seus grups era una cosa que ella veia com mantenir-se fora de perill a si mateixa: tota comunicació anava gairebé completament en un sentit. L’HoloNet podia mantenir-la informada sobre els grans esdeveniments de la galàxia, com un important esforç de la Nova República contra els seus grups subsidiaris, o esdeveniments com el del Triturador de Sols i la seva destrucció; però era cega a les notícies locals de Courkrus. Les notícies sobre una operació imminent arribaven a nosaltres quan una petita nau, com una llanxa ràpida Skipray, entrava en el sistema i es connectava directament amb la seu dels diversos grups. Mitjançant aquests missatgers, ella s'assabentava de les notícies locals, però fins que autoritzava un d'aquests viatges de comunicacions, no sabia res del que passava.

Em vaig ocupar del problema del benefactor amb bastant rapidesa, i vaig donar compte de la resta de la tripulació de Shala al mateix temps. Rach’talik havia reunit a una petita banda al voltant de si mateix i s'havia encarregat de la gestió del magatzem on Shala havia guardat gran part del botí que el seu grup havia pres. La nit posterior al Gran Rostit de Hutt (com es deia a l'incident localment) vaig atacar el magatzem, vaig disseminar als seus diversos residents i després vaig obrir el lloc al públic. Aquesta acció es va conèixer posteriorment com la Liquidació per Incendi, ja que es va assumir que tot el que quedava en el lloc estaria cremat, i va ser buidat en hores. Van esclatar algunes revoltes menors, però visions d'una presència ombrívola albirada de cua d'ull van ser suficient per sufocar-les.

Dos dies més tard va arribar una nau de comunicacions de la Tavira. M'hauria encantat estar allà per veure a l'oficial de comunicacions quan va tractar de contactar amb Shala i el Tret Ràpid i no va obtenir resposta. La informació que va obtenir de la resta no va haver d'agradar-li molt més, ja que les desercions havien delmat als Pirates de l'Estel Negre i als Làser Lords. La major part de la tripulació del Nova Vermella s'havia tornat nativa, deixant als Supervivents i als Assaltants de Riistar com els grups en millor estat. En tres setmanes d'absència, l'avantguarda dels Odis havia estat considerablement desllustrada.

Èlegos i jo esperàvem una reacció de la Tavira, i la vam obtenir més ràpid del que pensàvem possible. Un dia després que la seva nau de comunicacions deixés Courkrus, vaig despertar amb un tust en la porta de la meva suite. Vaig sentir la veu de l’Èlegos, em vaig destapar en el llit i em vaig posar la bata, però no havia arribat si més no a tancar-la quan la porta de la meva habitació es va obrir de cop i Tavira va entrar. Em va empènyer de tornada al llit, després es va parar allà dempeus, amb els punys en els malucs, mirant-me.

—Sorprès de veure'm?

Vaig parpellejar i vaig tractar d'espavilar-me.

—Sorprès? No, suposo que no.

—Complagut?

—Sí.

—Hmff! —em va observar avaluadorament—. Pensava que ho demostraries més.

Vaig tancar la bata i em vaig incorporar asseient-me contra la capçalera del llit.

—És d’hora.

—I vas tenir una nit llarga —es va asseure als peus del meu llit—. Sol?

—Completament.

Va somriure breument, de la mateixa forma en què ho fan els amos d'una mascota quan descobreixen que el seu animal no ha destrossat res durant la seva absència.

—Bé. I no t'ha molestat aquest Jedi?

Vaig negar amb el cap.

—He sentit les històries, he vist coses de tant en tant, però no m'ha passat res, no.

Els seus ulls es van contreure en mitges llunes ametistes.

—Però estaves allà la primera vegada que va aparèixer.

—Què?

Tavira va aixecar la barbeta triomfalment.

—L'aparició. La gent ha determinat que era el Jedi. Va advertir de la seva pròpia campanya imminent contra els Odis. Bé, aquest Skywalker no se sortirà amb la seva.

—Skywalker? —la meva mandíbula es va obrir—. Creus que és Luke Skywalker?

Ella va estendre la mà i va agafar el dit gros del meu peu dret, movent-lo jogassera d'un costat a un altre mentre es lliscava cap endavant.

—Per descomptat, és Skywalker. Els rossos de vegades no penseu res. Skywalker és l'únic Jedi amb poder suficient com per ser capaç de fer el que s'ha fet aquí. La Nova República segueix suggerint que està formant a més Jedi, però tu mateix vas assenyalar que va estar present en Xa Fel. Nosaltres som el major problema de la Nova República, per la qual cosa és lògic que usin la seva major arma contra nosaltres.

—Podria ser.

Es va acostar més i va recolzar la barbeta sobre el meu genoll, somrient astutament.

—De fet, les notícies sobre la destrucció del Triturador de Sols són pura desinformació. Ningú que tingués una arma que fos indestructible i capaç d'aniquilar sistemes estel·lars sencers la destruiria. No, estan esperant fins que descobreixin on guardo l'Odiós, llavors l’aniquilaran.

Em vaig recolzar cap enrere, copejant-me en el cap amb la capçalera.

—Ai! Estàs segura que la Nova República faria això? No semblen tenir les nassos per fer una cosa així.

—Càrida ha desaparegut, no? —em va donar unes palmelladetes en l'altre genoll—. Culpen de la seva destrucció a un renegat, a un nen, no obstant això sabràs que ara és aclamat com a Jedi. Des de quan es donen promocions a persones que no compleixen amb les ordres?

Em vaig estremir.

—Mai havia pensat en això.

Tavira va posar les mans a cada costat dels meus malucs i em va besar suaument en el nas.

—Oh, ho hauries fet, estimat.

—Gràcies.

Llavors em va bufetejar. Fort. Em va girar el cap cap a la dreta i per quan em vaig recuperar, ella estava dreta al costat del llit i em fulminava amb la mirada. Vaig pressionar la mà esquerra contra la meva galta.

—Què he fet?

—No és el que has fet, sinó el que has deixat de fer! —es va girar allunyant-se de mi, desprenent fúria—. Hauries d'haver-te ocupat d'aquesta situació Jedi.

—Què? Jo? Com? —em vaig asseure cap endavant—. No tenia manera de contactar amb tu.

—Irrellevant. Tot el que he sentit des que estic aquí és que no has estat sobri des que el Jedi va arribar. La nit en què Shala va morir, estaves tan borratxo que vas destruir una moto aerolliscadora i ni tan sols ho sabies —va assenyalar vagament cap al carrer enfront de l'hotel—. T'he portat una altra, per cert. No destrueixis aquesta.

—Ho sento.

Es va girar de tornada cap a mi, amb la mà aixecada per copejar-me de nou, però va dubtar.

—Estàs penedit, i espero un canvi. El teu comportament ha de millorar. Has de liderar amb l'exemple. Has de mostrar-los que no cal tenir por als Jedi.

—Pels ossos negres de l'Emperador, va fondre la caserna general de Shala. Fa dues nits encara estava calenta.

Ella va baixar la mà.

—No pots deixar que la teva por es mostri. Aquests Jedi són com animals. Poden olorar la por. És tan evident aquí, puc olorar-ho, i ho odio.

—Combatre a un Jedi no és fàcil.

—No vull que combatis contra ell, vull que lideris als altres en oposició a ell. Tu fes això, i jo m'encarregaré del Jedi —els seus punys van tornar als malucs—. Per molt que m'agradaria unir-me a tu aquí per a una reunió apropiada, haig de fer preparatius. Tornaré d’aquí a una setmana. Espero veure't fort i controlat.

Va començar a sortir de l'habitació, llavors es va detenir i es va tornar.

—Oh, elimina a Jacob Nive i pren el comandament. L'esperit de l'home està trencat. Si no pot ser reparat, resulta inútil.

—Ho recordaré.

—Fes-ho, estimat —em picà l’ullet—. És una lliçó que serà millor que no oblidis.

Vaig fer exactament el que la Leònia Tavira volia. Em vaig recompondre a mi mateix i vaig començar a fer les rondes pels grups restants a Courkrus. Els vaig visitar a tots en les seves fortaleses, etzibant ordres, inventant procediments de seguretat, amenaçant, subornant, insinuant ombrívolament que qualsevol grup que no s'endurís seria fusionat amb altres grups, perdent la seva autonomia. I respecte als grups que havien fugit, bé, simplement vaig preguntar si algú creia realment que la galàxia era prou gran com per amagar-se de la Leònia Tavira.

Els Supervivents es van animar immediatament, i fins i tot Jacob Nive va semblar recobrar una mica del seu tremp. Els Pirates de l'Estel Negre seguien esquerps però decidits a aguantar fins al final. La tripulació del Nova Vermella es va reunir i fins i tot va començar a parlar amb els Làser Lords sobre una fusió que mantindria als dos grups funcionant bé. Els Assaltants de Riistar, als qui havia deixat en gran part al seu aire, van començar a conspirar per superar als Supervivents i van començar a fer-me proposicions per canviar la meva lleialtat cap a ells.

El que era realment genial d'aquest esforç i el repunt de la moral era que es basava completament en la meva representació dels plans de la Tavira per tractar amb el Jedi. Ràpidament vaig deixar que les coses evolucionessin de tal forma que jo em vaig col·locar en la posició de Shala d'enfrontar-me directament al Jedi. Vaig prometre un parany que li destruiria i jo sabia, ja que els Odis havien dipositat la seva confiança en mi (traslladant gran part de la seva confiança en la Tavira), que si jo compartia la destinació de Shala, la moral s'esfondraria i Tavira perdria l'ala de combat dels Odis.

Com faria que el Jedi em matés era una cosa que no havia tingut temps d'esbrinar encara, però sabia que hauria de ser alguna cosa realment espectacular o realment desagradable. No sabia per quina em decantaria; el decés de Shala va ser molt dur i més perillós per a mi del que volia intentar. Quelcom esborronador probablement seria el millor i volia deixar pistes sobre que el Jedi vivia en els embornals de la ciutat, i així que es dediqués un munt de temps a buscar allà baix mentre jo podria viure en algun lloc una mica millor.

Per augmentar la tensió entorn de la confrontació, vaig decidir tornar a la cantina el Xoc. Coneixia a tothom allà prou bé com per poder esborrar els seus records durant la meva entrada i gargotejar els meus trets per evitar el reconeixement quan de sobte aparegués enmig d'ells. Vaig projectar una boira vermella condensant-se en la meva forma per cobrir la meva aparició, i gairebé vaig riure en veu alta quan homes i dones prèviament valents van retrocedir davant meu, allunyant-se de la barra cap als confins més llunyans de la sala.

Vaig encendre el meu sabre de llum i el vaig apuntar cap a Jacob Nive.

—On està Idànian?

Tota la sang es va drenar del rostre d’en Jacob.

—No... no ho sé.

—Ha dit que posarà fi a les meves accions. On està? —vaig girar la fulla en un gran arc, fent que la gent s'ajupís o cobrís els seus ulls amb les mans—. On està?

Un cor de negacions va arribar en resposta, feble i tímid.

—Digueu-li això, el trobaré. La mateixa destinació que va tenir Shala el Hutt li espera a ell! —vaig mantenir la meva veu molt greu i tan amenaçadora com vaig poder—. Quan ens trobem, el seu temps arribarà a la seva fi.

Vaig brandar el sabre làser a través de la barra i al llarg, lliscant la fulla a través de la zona on s'emmagatzemava el brandi savareen i altres licors cars. El brandi va explotar immediatament en una bola de flames blaves que va il·luminar l'àrea darrere de la barra i va començar a vessar-se pel terra. Més ampolles van explotar i el cambrer va començar a cridar, permetent-me fer un pas enrere i representar la meva fugida. Em vaig esmunyir en la nit enmig dels crits i udols de gent tractant de bregar amb un incendi, i vaig començar a recórrer una ruta bastant ràpida de tornada a l'hotel.

A l'altre costat del carrer vaig veure un grup de cinc individus tornar-se i venir en la meva direcció. El fet que les valentes paraules de Jenos haguessin generat partides de caçadors no em sorprenia, i ja havia bregat amb moltes persones com aquestes abans. Em vaig ficar en un carreró, col·locant-me a mig camí d'on girava a la dreta i donava a un altre carrer, llavors em vaig preparar per projectar una imatge de mi mateix caminant més enllà al llarg d'una part inexistent del carreró. Aconseguir que em perseguissin i s'estavellessin contra la paret havia funcionat de meravella anteriorment, si podia posar fora de combat a un parell d'ells, la resta de la tasca seria molt més fàcil.

Van arribar fins a la boca del carreró però no es van endinsar en ell. Quan vaig projectar la il·lusió, no van cridar, no van assenyalar, no van apuntar els blàsters. De fet, semblaven mirar directament cap a mi, la qual cosa significava que la il·lusió no estava tenint efecte. Això em va semblar estrany perquè semblaven humans, però com vestien capes encaputxades, no podia estar segur de quina espècie humanoide pertanyien.

Quan em van albirar, em vaig allunyar de la paret i vaig recórrer el carreró. Vaig deixar que la Força fluís cap a ells mentre avançaven, però no vaig percebre cap sentiment de por o anticipació en ells. Podia sentir-los en la Força, però amb prou feines estava rebent el tipus de resposta informativa que esperava. Hi ha quelcom molt estrany aquí. És el moment de provocar una reacció.

Vaig retirar el costat dret de la meva capa i vaig treure el meu sabre làser. El vaig encendre i brandà la brunzidora fulla d'un costat a un altre enfront d'ells.

—Confieu en mi, no voldreu ser part d'això. Fugiu ara i us deixaré viure.

D'un en un ells també van alliberar les seves armes. Em vaig preparar per interceptar foc de blàster, però cap va disparar, cap xiulada furiosa va omplir el carreró, cap raig vermell va volar cap a mi. En el seu lloc, blau, groc, vermell, taronja i porpra, fulles de sabre de llum van cobrar vida a les seves mans. Cinc sabres, xiuxiuant en concert, com un drac krayt famolenc embolicat a les meves robes.

Van avançar, i em vaig adonar que realment no hi havia cap forma que les coses poguessin posar-se pitjor.

 Següent