El Falcó Mil·lenari (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Amb un parell de cames noves, Jadak surava en un tanc de bacta Zaltin. El gel blavós i translúcid s'escalfava fins ajustar-se a la seva temperatura corporal i a la salinitat dels seus propis fluids. «Una barreja miraculosa per a un home miraculós», havia dit un tècnic bothan el dia de la primera sessió. Vestit únicament amb un vestit de bany, Jadak estava connectat amb un respirador molt lleuger i portava una màscara que, en realitat, era una holopantalla en la qual apareixia el tutorial que havien preparat Sompa i el seu equip: un resum dels últims seixanta-dos anys d'història galàctica.

Durant les dues primeres setmanes que van seguir el despertar d’en Jadak, Sompa el va mantenir calmat i no li va permetre veure ni usar l’HoloNet. Tampoc podia usar els miralls, encara que ja havia aconseguit entrellucar un reflex del seu aspecte sobre la superfície d'una de les màquines que controlaven els seus senyals vitals. Vell, però no tant com deuria i amb molta barba. El seu pèl, encara ros, tenia la ratlla al mig i li arribava a les espatlles.

Infermers i ajudants, alguns humans, uns altres no, l’escortaven per totes les instal·lacions, pels seus brillants passadissos o pels seus cuidats jardins, que semblaven estendre's fins a l'horitzó de la capital, Obroa-skai. Es va trobar amb altres éssers durant les excursions; molts d'ells s'estaven recuperant de procediments de rejoveniment i a tots ells li havien sol·licitat que no es prodiguessin en comentaris ni converses fins al moment. Res del passat, res de les notícies actuals. «Fa un bon dia, veritat? A què els jardins són meravellosos? El sopar d'aquesta nit promet ser divertit...». La seva ment estava alentida per l'efecte dels medicaments, i la rutina diària i els somnis nocturns li intentaven convèncer que tot hi aniria bé i que s'estava recuperant després d'una col·lisió amb la seva moto swoop com aquella en la qual s'havia vist involucrat a Fondor abans de la guerra.

Que no havien passat seixanta-dos anys, sinó una setmana.

Però la veritat li aguaitava a les nits, en aquells mínims instants en els quals l'efecte dels medicaments perdia força i ell despertava cridant.

«Seixanta-dos anys!».

Si els hi afegia a la seva edat real, tindria noranta-tres, però ni ho aparentava ni se sentia tan proper al segle de vida. Pels hutts, els wookiees, els muuns i un grapat d'altres espècies, noranta-tres anys amb prou feines significava haver passat l'adolescència, però els humans encara conservaven el costum de morir-se quan rondaven els cent anys. Tret que fossin tan rics com per permetre's un procés de rejoveniment com el qual proporcionaven en Aurora. En aquest cas, els cent vint-i-cinc o cent cinquanta anys no sonaven tan rars. Però Jadak no solament havia rebut el do de la longevitat; pel que sembla, havia avançat el temps en el que per a ell havia estat un instant.

Havia saltat en el temps.

Independentment de l'hora del dia o de la nit, Simpa o Bezant estaven a mà per ajudar-lo a superar els moments de desesperació. Ells li recordaven que necessitava prendre-s’ho amb calma, pas a pas per aconseguir diferenciar els records falsos dels reals. La veritat és que no tenia ni esposa ni fills, ni una casa pròpia a Brentaal IV. En realitat, no havia fet ni la meitat de totes les coses que recordava haver fet.

Malgrat el suport rebut, seguia pensant que algun dia es despertaria del somni més llarg i agitat de tota la seva vida i es trobaria en un llit a bord de l'Emissari Estel·lar, amb Reeze preparant l’esmorzar. Sompa i Bezant es negaven a explicar-li res del que havia succeït en l'accident que li havia portat a Aurora. Reconeixien que podien obligar a la seva ment a parar els records, però insistien que seria molt millor per a ell que aquests apareguessin quan ho creguessin convenient. L'últim que recordava amb claredat era estar assegut als comandaments del vell YT-1300 i travessar l’hiperespai. No obstant això, no era capaç de situar el record en un temps; no recordava ni d'on venien ell i Reeze, ni on anava ni per què. Per tant, com estar segur que, en realitat, no seguia en coma i que el que estava experimentant no era un altre producte més d'un somni programat?

Durant les dues primeres setmanes, tots els dies, Sompa li deia que l’anaven a traslladar al tanc, que allò li ho guariria tot, no només les cames noves. Però llavors, un matí, sense previ avís, es va trobar ja dins del tanc amb la màscara hologràfica posada en la cara i el tutorial funcionant. En aquell moment, tots els seus dubtes sobre la realitat de la seva situació es van dissipar.

Ningú podria haver-se inventat uns esdeveniments tan catastròfics com els quals es relataven en el tutorial.

La guerra entre la República i la Confederació de Sistemes Independents, per la qual Jadak i molts altres incomptables havien intentat servir per la pau i la justícia, va resultar no ser més que un complot elaborat amb l'objectiu d'eliminar l'Orde Jedi i posar la galàxia en mans d'un Lord Sith. Al final, la Força havia guanyat, a l'emperador Palpatine li havia derrotat el fill d'un Jedi al que una vegada tots havien considerat un heroi. Van fer falta molts anys de lluites contra les restes de l'Imperi per construir una Nova República. I ni tan sols llavors va durar la pau. Abundaven els problemes i per si això fos poc, una espècie extragalàctica, coneguda com yuuzhan vong, havia envaït la Nova República. Aquesta espècie invasora va portar un nivell de barbaritat sense precedents a la galàxia; van destruir i van transformar planetes; van exterminar espècies. Alguns mons com Coruscant i Obroa-skai s'estaven recuperant encara dels danys que havien causat els yuuzhan vong. Més recentment, l'Aliança Galàctica havia sofert l'amenaça d'un jove Cavaller Jedi que, igual que havia fet Anakin Skywalker abans que ell, va acollir els ensenyaments i tàctiques Sith en un intent de crear un orde nou. I ara, ironies de la vida, l'Aliança Galàctica estava en mans d'una antiga agent imperial anomenada Natasi Daala.

Les impactants notícies, les entrades que recollien les brutals morts de tants i tants amics i familiars, la colpidora devastació dels mons, ciutats i espècies que ell hi havia benvolgut van ser suficients perquè els problemes de Jadak semblessin insignificants. Les seves cames seguien en procés de recuperació però ell temia cadascuna de les sessions d'immersió, no pel regust esdolceït que deixaven els tractaments de bacta, sinó perquè els tutorials seguirien mostrant-li les penúries de la galàxia.

Durant una setmana, Jadak s'havia resistit a consultar l’HoloNet. Quan va cedir als seus impulsos, es va penedir. El que trobava semblava ser cert, però la història no havia estat molt indulgent amb Tobb Jadak. Inicialment considerat un dels pilots d’swoop més competitius i reeixits dels últims cent anys (havia aconseguit el rècord de 655 quilòmetres per hora en la pista de Grandine) després de la carrera de Balmorra Invitational va anar decaient la seva figura passant de ser un pilot relativament bo en algunes informacions a ser un autèntic descrèdit en unes altres. Fins i tot en aquelles entrades en les quals es deia que Jadak s'havia vist obligat a deixar-se guanyar per mantenir un esquema de punts prèviament establert pels hutts, que s'havien aliat amb la família Rigorra/Groodo, els autors de l'article opinaven que el pilot tenia totes les de perdre igualment. El fet que ni una sola entrada en l’HoloNet expliqués tota la història va fer efecte en ell. Però és clar, no podria haver estat d'una altra manera tenint en compte que l’HoloNet no comptava amb cap referència al Grup República, i molt menys al servei que Jadak li havia proporcionat, i sí havien sortit a la llum els complots de les Guerres Clon i Palpatine.

Era cert que els Hutts li havien obligat a perdre la carrera. Li havien promès planejar el seu retorn a l’estrellat, però Jadak sabia que, en cas d'arribar a complir amb la seva promesa, seria massa tard per realçar la seva reputació o el seu amor propi. Per tant tenia dues opcions: accedir i acceptar els crèdits que li oferien a canvi o morir tant ell com la seva família. No obstant això, apostar en la seva pròpia contra no havia estat idea seva; sinó del Grup República. S'havien assabentat de les directrius dels hutts, així que diversos representants del grup s'havien acostat a ell poc abans de la carrera i li havien dit que tenien una nau molt ràpida per la qual necessitaven un pilot hàbil que recelés de Palpatine tant com els membres del grup. Pel que ells havien sentit, ell complia el perfil a la perfecció. Jadak no es va sorprendre. Mai havia sabut callar les seves opinions polítiques, i molt menys quan una maca periodista li acostava el micròfon. Però el Grup República no buscava només un aliat, sinó més aviat un ésser amb una reputació entelada que pogués barrejar-se i no destacar entre els agents d'informació de la qual aparentés ser un mercenari immers en una mala ratxa que faria qualsevol cosa per un crèdit i, no obstant això, treballar com a espia i missatger per als interessos del Grup República.

Al principi, Jadak havia rebutjat l'oferta. Que la seva carrera com a pilot i estrella d’swoop se n'anés en orris no volia dir que no pogués treballar com a pilot per a les forces policials, una agència de seguretat o una empresa privada de recerca. Però a mesura que augmentava el poder de Palpatine i la guerra es veia ja com una cosa inevitable, va canviar d'opinió. Almenys podria seguir perfeccionant els seus dots com a pilot.

I llavors va aparèixer aquella nau més ràpida del que mai hauria pogut imaginar, aquell YT-1300 que el grup va aconseguir per a ell...

Recordava els anys de preguerra, i els de guerra; infiltrat en el Càrtel Metatheran i altres organitzacions del crim, aquelles naus de mons llunyans, totes les trobades amb mercaders d'armes, traficants d'espècies, simpatitzants de CSI... La majoria de les vegades ni tan sols sabia què transportava. Simplement feia el que li ordenaven; confiava a estar col·laborant en l'expansió de les causes de la Delegació dels Dos Mil i l'Orde Jedi, i es deia que estava lluitant a la seva manera i cuidant de la seva família al mateix temps. Amb Reeze, a qui també havia reclutat el grup, Jadak va pilotar l'Emissari Estel·lar entre les batalles més cruentes i feres de la guerra: a Muunilist, a Cato Neimoidia i en altres mons.

Amb cada sessió de bacta tornaven a la seva memòria records reals que començaven a recobrar cert ordre cronològic. Però encara no aconseguia recordar el que va ocórrer just abans de l'accident. En algunes entrades de l’HoloNet situaven la seva mort poc abans de la fi oficial de les Guerres Clon. No apareixien dades sobre el lloc en el qual, suposadament, havia tingut lloc l'accident però sí donava la sensació de què, d'alguna manera, havia mort aquell dia.

Alguns dels senadors del Grup República havien viscut prou per veure com l'Aliança per Restaurar la República, que es feia dir Aliança Rebel, vencia a l'Imperi, però ara ja havien mort tots. Alguns d'ells van morir durant la massacre de Ghorman; uns altres es van perdre a Alderaan quan el va destruir l'Estrella de la Mort. La majoria van morir durant els interminables conflictes amb els cabdills imperials. Únicament un grapat d'ells va morir per causes naturals.

En les últimes sessions en el tanc de bacta, Jadak es preguntava si era veritablement important per a ell recordar els detalls de l'accident; sobretot ara que hi havia una pregunta que s'obria pas a veus en el seu cap. Si tots els membres del Grup República estaven morts, per què li havien mantingut amb vida a ell tots aquests anys...?

 Següent