La Recerca dels Supervivents (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

Les seccions de popa del C-Sis no estaven tan ben mantingudes com el passadís entre la guarderia i la Quarantena Jedi. Però els tubs dels turboascensors de popa no estaven molt lluny, la zona era prou transitable, i la 501 era el que els manuals d'entrenament haurien denominat «animada». Van arribar al vestíbul del turboascensor sense més incidents, i probablement en un temps rècord.

Fel havia premut el botó de trucada, i estaven esperant que la cabina arribés, quan van tenir el seu primer indici d'imminents problemes.

—No sona bé, comandant —va dir Lluitador, amb el costat del seu casc pressionat contra la porta del turboascensor—. Sona... simplement sona malament.

—Malament com? —va exigir Fel amb impaciència. Ell era tot prudència, però al mateix temps tampoc volia començar a saltar al menor cruixit. No amb Formbi i els altres en perill allà dalt—. Sona vell, oxidat, sotragueja... què?

—És massa pesat —va decidir Sentinella de sobte, el seu casc estava pressionat contra la porta al costat del de Lluitador—. Hi ha massa pes per a una cabina buida.

Fel va llançar una mirada a Drask.

—Podria ser un problema dels generadors repulsors?

—No —va dir Sentinella—. Hi ha una mica d'això també, però no prou. Sens dubte el turboascensor va carregat.

—I hem d'assumir que va carregat amb enemics —va dir Drask—. Suggereixo, comandant, que ens posem a cobert.

Fel va fer una ganyota. D'alguna manera, sentia que córrer i ocultar-se era covard, sobretot perquè encara no estava convençut que no hi hagués més que un turboascensor buit de camí. Així i tot, no li faria cap bé a Jinzler i a Formbi que ell i la 501 resultessin morts com amateurs. I ja que era Drask qui ho havia suggerit i no ell mateix, després no hauria de bregar amb cap de les crítiques del general.

—Posicions defensives —va ordenar. Mirant al seu voltant, va localitzar una porta apropiada a pocs metres pel passadís i es va dirigir cap a ella.

La sala semblava ser una petita cuina per a la tripulació del motor, amb pols i vaixella trencada pertot arreu. Es va col·locar en una posició en la qual estava mig ocult per la porta des d'on podia veure sense exposar més de si mateix del necessari, va recolzar la mà del blàster sobre els controls de la porta i va esperar. El brunzit del turboascensor va canviar subtilment quan la cabina es va col·locar en la seva posició...

I amb un brillant centelleig blanc, la porta va explotar cap a fora.

Per reflex, Fel es va ficar dins de la cuina mentre resquills i trossos de plàstic cremant volaven pel passadís. Pel que semblava, Sentinella i Lluitador havien tingut raó. El soroll de l'explosió es va esvair, i ell va girar els ulls i el blàster de tornada cap al portal del turboascensor.

Dues figures amb armadura van carregar a través de l'obertura irregular, llançant trets blàster vermells en un patró de dispersió mentre sortien.

Fel va inhalar bruscament. Després de l'advertiment d’en Jinzler, naturalment, havia esperat que els intrusos fossin els sequaços vagaari disfressats d’en Bearsh. Però havia esperat als éssers vestits amb mantells i animals morts que s'havia acostumat a veure a bord de l'Enviat Chaf, no a un equip de combat totalment equipat. Un altre parell de vagaari van irrompre fora darrere dels passos dels dos primers, quatre rugents i definitivament vius wolvkils van emergir amb ells.

Fins al moment, els imperials no havien retornat el foc. Era el moment de canviar això, va decidir Fel. Fent una lleugera ganyota quan un dels trets a l'atzar espetegà colpejant una mampara prop d'ell, es va omplir els pulmons.

—Alto! —va bramar.

No esperava cap resposta excepte possiblement foc enemic millor dirigit, i no va ser decebut. Els quatre cascos enemics es van girar cap al so de la seva veu, les seves quatre armes seguien escopint foc mentre el localitzaven. Fredament, centrant el seu punt de mira en el pit del vagaari més proper, Fel va prémer el gallet.

L'alienígena va trontollar cap enrere quan el tret de blàster va arrencar un núvol de pols i armadura parcialment vaporitzada des de la seva placa pectoral. Una fracció de segon després, de nou Fel va haver d'apartar-se retirant-se al voltant dels controls de la porta quan una pluja de foc va cremar en l'aire per on ell havia estat. Es va ajupir per darrere de la porta i va passar el braç al voltant de la cantonada per disparar un parell de trets a cegues en la seva direcció. Fora, en el passadís, els sons de les armes dels vagaari s'havien unit al quequeig nasal distintiu dels BlasTech, i a un so diferent que va assumir que era el xàrric de Drask. Sense deixar de disparar, va fer un cop d'ull cautelosament al voltant de la porta per afinar la seva punteria...

Just a temps per veure a un dels wolvkils saltant directament cap a ell.

El va esquivar retirant-se cap enrere, dins en la cuina. La càrrega del wolvkil va sobrepassar el llindar, i Fel va obtenir un tret net en el flanc de l'animal al seu pas.

Però el wolvkil merament va colpejar la coberta i va patinar fins a detenir-se, amb les seves urpes esgarrapant per subjectar-se. Sense cap senyal que acabés de rebre el que hauria d'haver estat un tret mortal, es va tornar de nou cap a ell. Amb un rugit, va obrir les seves gargamelles i va saltar.

Fel va retrocedir, disparant un altre parell de trets ineficaços al cap i les espatlles del wolvkil, després es va balancejar a la seva dreta, tractant d'evitar la càrrega de l'animal. Però el wolvkil no anava a deixar-se enganyar per la mateixa maniobra dues vegades. Va colpejar el terra i a l'instant va fer un gir en angle recte. Abans que Fel pogués fer res més que disparar una última vegada, se li va tirar a sobre.

Més per sort que per habilitat, se les hi va manegar per desviar les potes davanteres amb urpes del seu rostre mentre deixava caure el blàster i llançava els braços cap endavant en un intent desesperat per aferrar el coll del wolvkil abans que les seves dents poguessin mossegar-li. L'animal va torçar el cap cap a un costat en l'aire, i les seves mandíbules es van tancar amb força al voltant de l'avantbraç dret d’en Fel.

Fel va panteixar quan una punxada de dolor li va sacsejar. L'impuls de l'animal el va empènyer cap enrere, fent-li perdre l'equilibri i començar a caure tots dos cap a la coberta. La seva mà esquerra va aconseguir agafar un grapat de pelatge del seu coll; tirant amb força mentre girava la resta del seu cos, se les hi va manegar per voltejar a l'animal prou perquè colpegessin la coberta un al costat de l'altre en lloc del wolvkil aterrant damunt seu.

Un altre dolorós cop sord va recórrer el costat d’en Fel per l'impacte, una sacsejada esquitxada per diverses i més localitzades burxades agudes degudes als trossos de vaixella trencada sobre els quals van aterrar. Una vegada més, el wolvkil ni tan sols va semblar adonar-se’n.

Fel va augmentar la pressió de la seva presa sobre el pelatge de l'animal, tractant desesperadament d'idear un pla. Els seus genolls i peus estaven massa a prop del cos del wolvkil com per intentar fotre-li una coça, fins i tot si hagués tingut alguna idea d'on estaven les seves àrees més vulnerables. El seu braç dret estava atrapat i inoperant, i la seva mà esquerra estava eficaçment immobilitzada per la necessitat de mantenir la seva agafada sobre el coll del wolvkil.

Però els ulls de l'animal podrien estar al seu abast. Potser.

Fel va mirar fixament als ulls foscos, tractant de fer retrocedir l'agonia el temps suficient per pensar. Deixar anar el coll del wolvkil seria perillós, possiblement fins i tot fatal. Però semblava ser l'única oportunitat que tenia. Si no feia alguna cosa ràpid, podria perdre el seu braç dret per complet, i amb un sol braç en funcionament la fi arribaria molt de pressa. Preparant-se a si mateix, creuant els dits mentalment, va deixar anar la seva mà esquerra i es va llançar a pels ulls del wolvkil.

El que pel que sembla havia estat precisament el que l'animal havia estat esperant. Amb un grunyit de triomf, instantàniament va deixar anar el braç dret d’en Fel; amb el cap i el coll lliures, va arquejar la seva esquena, amb les seves sagnants gargamelles apuntant directament cap a la gola d’en Fel. Fel va tenir el temps just per sacsejar-se infructuosament una vegada més, sabent que havia apostat i perdut...

Quan abruptament una mà amb armadura blanca va aparèixer enfront de les llançades gargamelles.

El wolvkil grunyí quan va mossegar el compost rígid d'aliatge de plastoide en lloc d'un suau coll humà. El grunyit es va convertir ràpidament en un lladruc sorprès quan va ser empès directament fins a la coberta subjectat per les seves mandíbules i el clatell.

—Llest? —va dir el soldat d'assalt, sostenint a l'animal que es removia amb el braç estès.

—Llest —va respondre una altra veu. Amb un grunyit, el primer soldat d'assalt va llançar l'animal per sobre del seu cap cap a l'altre extrem de la sala. Va haver-hi un bombardeig de múltiple foc blàster, i després silenci.

—Bon treball —va dir Fel, respirant amb dificultat mentre començava a posar-se tremolosament dempeus. El soldat d'assalt que estava al seu costat (Ombra, va ser capaç de identificar-ho ara) li va agafar pel seu braç sa i li va ajudar—. Sincronització i tot perfecte. Gràcies.

—No hi ha de què, senyor —va dir Ombra—. Com de dolent és?

—Viuré —li va assegurar Fel, estudiant el seu braç. Es veia terrible, ho havia d'admetre, però no se sentia tan malament. Encara que podia ser a causa de l'efecte de l'adrenalina que seguia fluint pel seu torrent sanguini. Probablement doldria molt més en un minut o dos—. Què ha passat aquí fora?

—Ens hem ocupat de tots —va dir Núvol, caminant al seu costat amb un embenatge i un tub de sintecarn del seu medpac—. Sembla que la seva armadura no va ser dissenyada pensant en BlasTechs.

—Què hi ha del General Drask? —va preguntar Fel, tractant de mirar més enllà dels dos soldats d'assalt cap a la porta.

—Estic il·lès —va dir Drask, movent-se a la vista al voltant de Núvol—. Lamento que el teu rescat es retardés.

—Bé, no importa, sempre que arribéssiu aquí eventualment —va dir Fel, fent una ganyota quan Ombra va arrencar la seva màniga—. Li vaig disparar un parell de vegades, però no va semblar tenir cap efecte. Mira, Núvol, simplement detingues l'hemorràgia i atenua el dolor, d'acord? Sempre que el pugui usar, tota la resta pot esperar fins a més tard. Llavors, on tenen els punts vitals aquestes coses?

—No estic segur que tinguin cap punt vital —va dir Sentinella mentre Núvol apartava el tub de sintecarn i se centrava en l'embenatge—. S'assemblen als animals normals, però la seva estructura interna sembla estar altament descentralitzada, amb el seu sistema nerviós i òrgans vitals distribuïts per tot el seu cos. Bàsicament has de convertir tot l'animal en carn picada per detenir-ho.

—Ho tindré en compte —va dir Fel, mirant el grapat de recents marques de cremades en l'armadura de Sentinella—. Algú ferit?

—Només rascades —va dir Sentinella, mostrant una secció del seu avantbraç esquerre on un petit forat passava completament a través—. Poden esperar fins que tornem a la nau.

Fel va mirar a Drask.

—Suposant que encara hi hagi una nau a la qual tornar.

—La hi haurà —li va assegurar Drask ombrívol —. Encara hi ha soldats txiss a bord de la nau. La nau, i ells, ens estaran esperant quan tornem.

—Espero que tinguis raó —va dir Fel—. Entesos, és suficient —va afegir quan Núvol va acabar la primera capa d'embenatge i començava amb la segona—. Aquest turboascensor segueix operacional, o la petita entrada dels vagaari l’ha trencat?

—Sembla que està bé —va dir Sentinella—. Lluitador està fent una verificació més completa just ara.

—Ah, i els Jedi van tractar de contactar amb nosaltres durant la batalla —va agregar Ombra.

Fel ni tan sols havia sentit el senyal de trucada del seu comunicador.

—Què és el que volien?

—Ens advertien que hi havia més vagaari del que esperàvem —va dir Sentinella.

—Crec que hem captat el missatge —va dir Fel, començant a anar cap a la porta—. Algú els va respondre?

—No ho crec —va dir Sentinella—. Crec que tots estàvem massa ocupats en aquell moment.

—Comprensible —va dir Fel, recuperant la seva arma de la coberta on l'havia deixat caure—. Ens posarem en contacte amb ells de camí cap amunt.

Lluitador estava esperant al costat de la porta destrossada del turboascensor, el seu casc girava en totes direccions mentre vigilava els diferents passadissos a la recerca de qualsevol altra sorpresa que els vagaari poguessin haver decidit llançar contra ells.

—El turboascensor està operatiu —va confirmar.

—Bé —va dir Fel, liderant el camí cap a l'interior—. Anem.

—Llavors, quin és el pla? —va preguntar Drask mentre la cabina començava el seu ascens una mica temptatiu cap al C-Cinc.

Fel es va preparar. Això anava en contra de tot el que li havien ensenyat, i a més era vergonyós. Però ja havia conclòs que era l'únic camí possible.

—El pla, General Drask —va dir en veu baixa—, és que et sol·licito que prenguis el comandament de la 501 durant la durada d'aquesta batalla.

Era, va pensar, possiblement la vegada que més sorprès havia vist a Drask.

—M'ofereixes el... comandament?

—Com tu mateix has assenyalat, ets un oficial de terra —li va recordar Fel de manera uniforme—. Jo sóc un oficial de vol. Aquesta és la teva àrea d'experiència, no la meva.

—No obstant això, és el teu comandament —va dir Drask—. El rendeixes tan fàcilment a un altre?

—No és fàcil en absolut —va admetre Fel—. Però seria el súmmum de l'arrogància i l'orgull arriscar les seves vides, per no parlar de la vida dels nostres companys, en insistir en un lideratge amateur quan un professional està a l'espera. No estàs d'acord?

Per un moment Drask només li va mirar, entretancant els seus brillants ulls vermells. Després, per a sorpresa de Fel, el general realment va somriure. El primer somriure genuí, per la qual cosa Fel podia recordar, que un txiss havia ofert a un imperial des de la seva arribada a bord de l'Enviat Chaf.

—Bé i astutament parlat, Comandant Fel —va dir Drask—. Per la present, accepto el comandament d'aquesta unitat.

Va aixecar un dit.

—Però —va afegir—, mentre que jo conec el combat en terra, tu estàs molt més versat en el disseny i la configuració del particular camp de batalla en el qual ens trobem. Per tant, serà un comandament conjunt.

Fel va inclinar el cap. En la pràctica, sabia que els comandaments conjunts eren en general un desastre, generant ordres contradictòries, egos enfrontats, i caos en general. Però en aquest cas, també sabia que cap d'aquests problemes anava a sorgir. Ell estaria satisfet amb proporcionar a Drask les dades tàctiques i deixar que el general dirigís l'acció.

Drask òbviament també ho sabia. El que significava que l'oferta de comandament conjunt havia estat realitzada únicament com a gest per salvar les aparences, per protegir la posició i l'estatus de Fel entre els seus homes.

Hi havia alguns aspectes de la filosofia bèl·lica txiss que seguien tornant boig a Fel. Però clarament, hi havia altres aspectes amb els quals podria aprendre a viure.

—Molt bé, general —va dir—. Accepto.

—Bé —els ulls de Drask van relluir mentre aixecava el seu xàrric—. Llavors anem a demostrar als vagaari el que significa fer la guerra a l'Ascendència Txiss i a l'Imperi de la Mà.

Fel va somriure, mirant als seus soldats d'assalt.

—Sí —va dir en veu baixa—. Fem-ho.

***

Van atacar a Mara junts, els tres wolvkils van carregar a través de la càmera de reunions del consell com torpedes de protons peluts. Van saltar a l'atac, el seu objectiu principal clarament les mans que subjectaven aquesta estranya arma de fulla blava.

Apartant-se amb fredor a un costat, ella els va tallar amb tres ràpides ganivetades.

A l'altre costat de l'habitació, Jinzler i els altres en el refugi improvisat ja estaven empenyent a un costat les cadires que havien fet de sostre.

—Ràpid, si us plau —va pregar Feesa, apartant una de les cadires i després encorbant-se per agafar el braç d’en Formbi—. l’Aristocra Chaf’orm’bintrano està greument ferit.

Mara va apagar el sabre de llum i es va apressar, llançant una mirada ràpida als tres soldats txiss i dos homes joves que jeien en el terra mentre corria. Pressor ja estava agenollat al costat d'un dels homes, però per a ella estava clar que els cinc estaven més enllà de qualsevol ajuda.

Havien empès la taula a un costat i Feesa estava ajudant a un Formbi tremolós i xopat en sang quan va arribar la Mara.

—Tots els altres esteu bé? —va dir, mirant al voltant a la recerca de més senyals de ferides mentre col·locava de nou la seva espasa de llum en el cinturó.

—Ningú més està ferit —va confirmar Feesa, aparentment ignorant la línia de sang que es precipitava a través de la seva pròpia espatlla—. Si us plau, ajuda-li.

—Relaxa't —la va calmar Mara, prenent-se un moment per examinar als tres ancians que havien abandonat el refugi i romanien junts contra la paret posterior, com si estiguessin tractant de mantenir-se el més lluny d'ella que fos possible. Probablement alguns dels supervivents originals de la destrucció del Vol d'Expansió, va decidir.

—Luke? Mara?

Va aixecar el braç de Formbi amb una mà per fer una mirada més de prop mentre treia el seu comunicador amb l'altra.

—Estic aquí, Fel. Esteu bé?

—Vam tenir una breu baralla amb alguns dels vagaari i les seves petites mascotes peludes —va dir Fel—. Vigila amb aquests wolvkils... són extremadament difícils de matar.

—No si tens un sabre de llum —li va dir Mara.

—Faré una observació perquè comencin a expedir-los a les tropes —va dir Fel secament—. De totes maneres, tenim via lliure, i ens dirigim al C-Cinc en un dels turboascensors de popa. Alguna nova instrucció?

—De moment, simplement desfeu-vos de qualsevol vagaari amb el qual us trobeu —li va dir Mara—. Encara no sabem quants són, així que assegureu-vos de no quedar atrapats en una zona de desgast. I si us trobeu amb colons, tracteu de portar-los a un lloc segur.

—Rebut. Estem de camí.

—Nosaltres ens obrirem camí cap a vosaltres en breu —va dir Mara—. Luke?

—Estic aquí —va retornar la seva veu—. He posat a tots els wolvkils a dormir, i estic de camí. Quina és la vostra situació?

—Sota control —li va dir Mara—. Potser sigui millor que no et detinguis aquí. Segueix endavant i mira a veure si pots conduir als vagaari cap a la 501. Jo acabaré aquí i t'atraparé.

—Bé.

Mara va retornar el comunicador al seu lloc i va deixar anar suaument el braç de Formbi.

—Està bastant malament, per descomptat —va convenir ella—. Crec que necessitarem una mica més del que els nostres medpacs poden manejar. Pressor?

Pressor va aixecar la vista del seu examen de l'altre jove pacificador, amb els ulls relluint.

—Què?

—L’Aristocra Formbi necessita atenció mèdica —li va dir ella, preguntant-se pel seu sobtat canvi d'actitud—. On estan les vostres instal·lacions?

—Vols dir les nostres instal·lacions mèdiques? —grunyí Pressor—. Per als ferits?

Mara va arrufar les celles; i després, tardanament, ho va captar. Pressor, agenollat al costat d'un dels seus pacificadors morts...

—Sento molt això del teu amic —va dir ella suaument—. Però no hi ha res que puguem fer per ell ara.

—Així que en lloc d'això hem d'oferir els nostres subministraments per ajudar a un alienígena, no? —va exigir amargament un dels ancians des de la paret—. El mateix alienígena que va ser responsable de portar aquests assassins a bord de la nostra nau.

Mara es va tornar cap a ell.

—Mira —va dir ella, lluitant per mantenir la seva veu i el seu temperament sota control—. Entenc el vostre empipament. Però hi ha un temps per a l'anàlisi i la cerca de culpables, i no és aquest. Heu perdut a dos homes...

—Sis —va corregir Pressor severament.

—Heu perdut a sis homes —va etzibar Mara, resistint la temptació de recordar-li que cap d'ells hauria mort si no els hagués tancat a ella i a Luke en la cabina del turboascensor—. Així és com funcionen les batalles. Estaven armats, i almenys van tenir l'oportunitat de lluitar.

Mara va assentir en direcció a la porta.

—Això és més del que es podrà dir de la resta de la gent d'aquí fora. Tret que ens moguem, i ens moguem ràpid, tots moriran. És això el que voleu?

—Llavors vés a ajudar-los a ells, Jedi —va escopir l'ancià—. Qui t'ho impedeix?

Mara va negar amb el cap.

—No anem a fer això de forma disgregada, donant voltes amb propòsits creuats i bloquejant-nos el camí uns a uns altres —va dir—. Ho farem junts, o no ho farem en absolut. La nostra part és lluitar. La part de Pressor és dir-nos on està l'enemic, i ajudar-nos.

Va alçar un dit cap a ells tres.

—La vostra part és romandre darrere de la línia de batalla, atendre als ferits, i protegir als nostres civils fins que tornem. Si això és inacceptable, podem deixar-ho just ara.

—Així que res ha canviat —va murmurar un dels altres ancians.

—Aparentment no —va convenir el portaveu, amb la seva veu vorejant l'amargor—. Molt bé, Jedi. Guarirem als teus ferits. Com tu ordenis —es dreçà—. Però quan tot això acabi, us marxareu. Ho has entès?

—Perfectament —va dir la Mara, tornant-los l'esquena amb disgust—. Molt bé, Feesa, tu i l’Aristocra podeu anar amb ells. Tu també, ambaixador.

—Un moment, si m'ho permets —va dir Jinzler, fent un pas cap a ella—. M'agradaria demanar-te un favor —va afegir, baixant la seva veu.

Mara li va mirar amb incredulitat. Un favor?

—Jinzler, no tenim temps per a això.

—Només és un petit favor —li va assegurar—. Vull que t’emportis a l’Evlyn amb tu.

Mara va arrufar les celles mirant per sobre de la seva espatlla a la dona i a la nena arraulides juntes amb incertesa darrere de Feesa i Formbi.

—Has d'estar bromejant.

—No, en absolut —va insistir Jinzler—. Ella té habilitats de la Força rudimentàries. I ja has vist què senten sobre els Jedi el Director Uliar i els altres Supervivents. Crec que estarà més segura amb tu que amb ells.

—Estarà més segura en una zona en guerra? —va replicar Mara mordaç.

Els ulls d’en Jinzler es van mantenir fixos sobre ella.

—Si us plau?

Mara va sacsejar el cap amb exasperació. Però fins i tot sobre la seva irritació, va poder sentir que Jinzler parlava mortalment de debò.

I ara que centrava la seva atenció en la dona i en la nena, també va poder sentir la por rosegant-les en el seu interior. Una por que semblava més personal que el fet que hi hagués vagaari armats corrent solts a bord de la seva nau.

—Bé —va dir amb un sospir—. Però es quedarà molt per darrere meu, on almenys estarà una mica més segura.

—Gràcies —va dir Jinzler, fent senyals a la nena—. Evlyn? Anem-hi.

Mara va sacsejar el cap de nou quan la nena va córrer cap a ella. Com fer una situació difícil fins i tot pitjor, en una senzilla lliçó. Només esperava que valgués la pena.

—Mara?

Es va tornar i va veure a Pressor dirigir-se cap a ella.

—Sí? —va preguntar en un to dissenyat per advertir-li sobre més discussions.

Però per a la seva lleu sorpresa, ell no havia vingut a discutir.

—Pren... és possible que necessitis això —va murmurar, llançant un parell de comunicadors cap a ella—. Com has dit, hem de treballar junts. Aquests et posaran en contacte directament amb mi i amb la resta dels pacificadors.

—I també hi ha un canal que travessa el bloqueig —va afegir Jinzler—. Només en cas que Bearsh trobi els controls i ho activi de nou.

—És aquí —va dir Pressor, assenyalant l'ajust.

—Gràcies —va dir Mara, posant-se els comunicadors en el cinturó.

—Aneu amb compte —Pressor va mirar a la seva neboda, en aquest moment la mirada dels ancians a l'altre costat de la sala estava clavada en ells—. I —va afegir, baixant la veu—, que la Força us acompanyi.

***

Hi havia tres vagaari amb armadures fent guàrdia en el vestíbul del turboascensor quan Fel, Drask, i la 501 van arribar. No van estar de guàrdia durant molt temps.

—Els nivells d'energia semblen estar bé —va dir Sentinella, mirant al seu voltant—. Les enfiladisses de línia no han d'haver arribat tan lluny cap a popa encara.

—Aquest serà l'últim lloc on les escamparan —va dir Drask—. Els Jedi van dir que els turboascensors davanters ja estaven compromesos. Els vagaari han d'assegurar-se que aquests romanguin operatius si tenen l'esperança d'escapar a la superfície.

—Té sentit —va acceptar Fel, visualitzant la disposició de la nau en la seva ment—. Per ser més específics, necessiten el turboascensor que connecta amb el costat d'estribord. Aquest és l'únic que queda que pot portar-los al C-Quatre.

—El que significa que hauran compromès un gran nombre de tropes per a la seva defensa —va dir Drask pensatiu—. Què penses, comandant? Seria un bon lloc per a una emboscada?

—Tal vegada —va dir Fel dubitatiu—. Per descomptat, també és el lloc més probable on estiguin esperant un atac.

—Jo no he dit un atac —va dir Drask, amb els seus ulls brillant amb malícia—. He dit una emboscada. El grup de turboascensors de popa es compon de sis cabines, veritat?, funcionant per separat o en grup.

—Hauria de ser la mateixa configuració que en els davanters, sí —va dir Fel, assentint amb el cap.

—I el tub d'estribord connecta el C-Quatre, el C-Cinc, i el nucli d'emmagatzematge?

Fel va somriure amb força quan finalment ho va entendre.

—Sí, senyor, així és —va dir—. Com vols procedir?

Drask va mirar als soldats d'assalt.

—Anem a assignar dos per a cada missió, crec —va dir—. Normalment prefereixo tres o més per a una unitat d'emboscada, però la 501 ha demostrat ser capaç de manejar probabilitats excepcionals.

—I si no tenim almenys a dos d'ells aquí amb nosaltres, els vagaari podrien notar-ho i sospitar —va convenir Fel—. Sentinella i Ombra, us agradaria fer una passejada?

—Llestos i disposats, senyor —va dir Sentinella—. Una vegada que hàgim aconseguit l'eix del turboascensor, què és exactament el que hem de fer?

—Prendreu posició en el punt on el tub del nucli d'emmagatzematge connecta amb el tub que va entre el C-Quatre i el C-Cinc —li va dir Drask—. Tractarem de conduir als vagaari de tornada cap als turboascensors. Quan ascendeixin cap al C-Quatre, us avisarem, i els destruireu mentre viatgen. Pot fer-se?

—Crec que sí —va dir Sentinella—. Hauria de ser prou fàcil detenir una de les cabines just per sota del punt d'intersecció i grimpar la resta del camí fins a la posició adequada.

—I mentre que tingueu aquesta cabina allunyada de la línia de foc, podreu disparar a tantes de les altres com sigui necessari —va agregar Fel—. Però assegureu-vos que una cabina roman amagada, o no serem capaços de tornar a la superfície.

—I vigileu per si hi ha algun tipus de parany com la qual Pressor va col·locar en les cabines davanteres —va advertir Lluitador—. És probable que també hagin cablejat aquest grup.

—No hi ha problema —li va assegurar Sentinella—. Ara que sabem com funcionen, podríem ser capaços d'aixecar el sostre de la cabina i derivar o redirigir el cablejat.

—Bé —va dir Fel—. Tothom té clar la seva comesa?

Va haver-hi quatre assentiments.

—Llavors dueu a terme les vostres ordres —va dir Drask—. Mantingueu silenci de comunicacions tret que sigui absolutament necessari; l'enemic podria ser capaç de localitzar les vostres transmissions i amb això anticipar-se als vostres moviments. Que la fortuna dels guerrers somrigui als vostres esforços.

Quadrant-se breument en reconeixement, Sentinella i Ombra van tornar al turboascensor.

—Bé —va dir Fel mentre els cruixits del turboascensor es perdien en la distància—. Quins són els teus plans per a la resta de nosaltres?

—En primer lloc, prendre prestat això —inclinant-se, Drask li va llevar a un dels vagaari morts la seva carabina blàster i el casc—. L'armadura, per desgràcia, és massa petita per a nosaltres. No obstant això, les armes poden ser suficient. Escull una arma per a tu, comandant, i tracem el millor pla per abordar a l'enemic.

***

Cautelosament, Luke va fer un cop d'ull al voltant de la cantonada del passadís just per davant d'ell. En algun lloc proper podia sentir un parell de ments alienígenes vagament hostils...

Va tenir un centelleig d'advertiment de la Força, i es va tirar cap enrere just quan un parell de trets vermells arrencaven trossos de la cantonada enfront de la seva cara.

—Entesos —es va murmurar en veu alta a si mateix. Així que estaven més prop del que havia pensat, i eren una mica més que vagament hostils. Era molt útil saber-ho.

—Ningú t'ha dit mai que parlar en veu alta quan estàs solament és un mal senyal? —va murmurar Mara per darrere d'ell.

—Quan la Força és la teva aliada, mai estàs realment sol —va dir Luke amb gravetat, donant-se la volta i parpellejant sorprès quan va veure a la nena seguint silenciosament el deixant de la seva esposa—. Tenim companyia?

—Això sembla —Mara va fer un gest cap a la noia—. Te’n recordes de l’Evlyn, veritat?

—Me'n recordo molt bé —va dir Luke—. Hola, Evlyn.

—Hola —va dir la nena, una mica tímidament—. Sento allò de... abans.

—No passa res —Luke va mirar la Mara, aixecant les celles interrogativament.

—És una llarga història —va dir ella—, i jo només tinc la meitat. La versió curta és que Jinzler pensa que ella estarà més segura amb nosaltres en aquests moments que amb la seva pròpia gent.

—Molt bé —va dir Luke, deixant la seva curiositat a un costat en favor d'assumptes més urgents—. Vas rebre el missatge d’en Fel?

—Això de nosaltres empenyent als vagaari cap als turboascensors posteriors? —ella va assentir amb el cap—. Pressor també ha rebut un missatge d'un de la seva gent allà enrere. Sembla que si els Colons romanen fora del seu camí, els vagaari no es molesten a disparar-los.

—Suposo que prefereixen que morin lentament —va dir Luke.

Mara va assentir.

—I amb aquesta fi, pel que sembla, estan dispersant enfiladisses de línia a munts —va vacil·lar—. Pot ser que no siguem capaços de salvar aquest lloc, Luke.

Ell ja havia arribat en aquesta conclusió.

—Haurem de fer el que puguem —va dir—. I el més aviat possible que acabem amb els vagaari, menys problemes tindrem. Algú de la gent de Pressor estarà en posició d'ajudar-nos quan comencem a pressionar-los?

—En realitat, no —va dir la Mara—. Quatre d'ells estan dins de l'actual territori vagaari, però dubto que els seus antiquats blàsters tinguin suficient potència com per travessar aquestes armadures. Ah, i resulta que dos dels pacificadors desapareguts només havien estat atordits per la 501 quan van passar pel C-Sis i estan desperts i funcionals de nou. Això ha ajudat a millorar una mica l'humor d’en Pressor.

—És bo tenir aliats feliços —va dir Luke—. Anem a mantenir-ho així dient-li als seus pacificadors que es quedin on estan. Ser superats en nombre i armament és una mala combinació.

—Ja està fet —va confirmar la Mara—. Encara que el costat bo és que probablement no estan tan superats en armament com podrien haver-ho estat. El fet que els vagaari estiguin utilitzant xàrrics i antics blàsters de la República contra nosaltres implica que no van portar cap tipus d'arma real pròpia, i van haver de saquejar els arsenals de l'Enviat Chaf i del C-Quatre.

—Té sentit —va dir Luke—. No podien arriscar-se al fet que els txiss captessin lectures d'energia estranyes quan van escanejar la seva llançadora a la recerca d’enfiladisses de línia. I, per descomptat, això els deixa amb el mateix problema que tenen els pacificadors amb l'antiguitat del gas tibanna.

—Exacte —va dir Mara—. Així i tot, la superioritat numèrica es manté —ella va aixecar el seu sabre de llum—. Així que suposo que depèn de nosaltres.

—I de la 501 —Luke va fer una pausa, arrufant les celles quan un soroll llunyà va captar la seva atenció—. Has sentit això?

—Sona com a foc blàster —va dir Mara, amb el front arrugat per la concentració—. I molt.

—Després de tot, potser hagin decidit que alguns dels Colons han de morir ara —va dir Luke ombrívol.

—O bé algú de la gent de Pressor ha decidit ser un heroi —va convenir Mara—. De qualsevol forma, crec que és el nostre senyal.

—Així és —Luke va encendre el seu sabre de llum. Els dos vagaari encara estaven allà, ho sabia, però era poc probable que esperessin una càrrega directa—. Llesta?

—Llesta.

***

—Una altra vegada —va ordenar Drask.

Fel va assentir i va tornar a disparar, enviant una curta ràfega de la seva carabina prestada cap a la paret del passadís uns pocs metres enfront d'ell, escoltant el so una mica bleixant i molt distintiu de l'antiga arma.

—Alguna cosa?

—Sonen agitats —va dir el general, sostenint el seu requisat casc vagaari en la seva orella—. Ah... aquí va una ordre.

Fel va arrufar les celles.

—Com pots saber-ho? —va preguntar—. Ni tan sols parles el seu idioma.

—Hi ha un to de comandament que és el mateix en tots els idiomes —va dir Drask—. Ara només hem d'esperar i veure si és l'ordre que estàvem esperant.

—Ja vénen —va murmurar Lluitador, inclinant el cap cap a la cantonada al costat del qual ell i Núvol estaven esperant.

—Estigueu preparats —Drask va gesticular cap a Fel—. Dispara una altra vegada.

Fel va obeir, tractant de vigilar tots dos extrems del passadís alhora. Entre ràfegues podia sentir passos ràpids acostant-se...

De sobte, amb un estrèpit d'armadures, van estar allà: cinc vagaari amb armadures carregant per auxiliar als seus camarades, o almenys això pensaven ells. Van disparar una única i sobresaltada descàrrega abans que els dos soldats d'assalt els abatessin.

—Bé —va dir Drask, supervisant la seva obra amb satisfacció—. Això disminueix una mica el nombre de l'enemic. On recomanes que anem ara?

—Hi ha una sèrie de sales de potència d'emergència de tornada per aquesta direcció —va dir Fel dubitatiu—. Realment no tens la intenció de provar aquest mateix truc una altra vegada, veritat?

—No, en absolut —li va assegurar Drask—. És el moment de portar la batalla a l'enemic. Els altres soldats d'assalt ja han d'estar en posició en aquests moments; vegem si som capaços de conduir als vagaari a l'abast de les seves armes.

—Ah —va dir Fel—. En aquest cas, probablement hauríem d'anar al passadís de manteniment dels sistemes hidràulics en lloc de les sales de potència. Hi ha dos panells d'accés en particular que podrien ser-nos d'utilitat: un d'obert a un dels passadissos transversals d'aquest costat del vestíbul del turboascensor d'estribord, l'altre s'obre al vestíbul en si.

—És probable que els vagaari hagin establert piquets a l'entrada d'aquest passadís?

—No gaire —va dir Fel—. És estret i probablement no està ben senyalitzat.

—I ofereix una via de retirada?

—Té portes tant a la sala de motors principal com al complex de comandament secundari —li va dir Fel—. Podríem mantenir a ratlla a un petit exèrcit procedent de qualsevol dels dos llocs.

—Excel·lent —va dir Drask—. Porta'ns allà.

Amb cautela, vigilant per si hi hagués algun vagaari extraviat, Fel va liderar el camí a través d'una sèrie de petites cambres de servei. Van arribar a l'entrada del passadís de manteniment, només per descobrir que havia estat bloquejada.

—El que no entenc és d'on estan venint tots ells —va dir Fel, acariciant inquiet el seu embenat braç dret mentre observava a Lluitador i a Núvol treballar en la porta—. Aquesta nau seva no pot haver-nos seguit fins aquí, veritat?

—No pot, i no ho ha fet —li va dir Drask—. Però ara que sabem de la seva tecnologia d'animació suspesa, la resposta és òbvia.

—Però si no han... ah —es va interrompre Fel, avergonyit. Era obvi—. Aquestes tres sales segellades a bord de la seva llançadora, les que clamaven que estaven obertes al buit.

—Sí —va confirmar Drask—. Encara que, sense cap dubte, una petita porció de cadascuna estava, de fet, oberta a l'espai.

—Correcte; la part del sensor de la porta i el port d'accés —va dir Fel, assentint—. En cas contrari, un examen secundari de la teva gent hauria demostrat que les lectures eren falses.

—Tenien una manera oculta de tornar a segellar les sales, per descomptat —va dir Drask—. Per això van fingir que Estosh havia estat atacat, per donar-li una excusa per quedar-se enrere.

—Només que no ho van fingir... realment li van disparar —li va recordar Fel—. Aquesta gent va de debò a la recerca de venjança.

—Tal vegada —va murmurar Drask—. O tal vegada estan motivats per una cosa més pràctica.

Va haver-hi un so d'esclat buit des de la porta.

—Ho tinc —va anunciar Núvol.

—Bé —va dir Drask—. Avancem.

Núvol va liderar el camí, seguit de Lluitador, Drask, i Fel. El passadís era més estret del que havia semblat en els plànols, es va adonar Fel amb una punxada d’aprensió, amb prou feines amb suficient espai perquè els soldats d'assalt passessin a través sense raspar les seves espatlles contra les canonades i col·lectors d'accés que cobrien les parets. Fins i tot massa estret com perquè qualsevol d'ells passés al costat d'un altre.

El que significava que si haguessin de retirar-se, seria Fel amb el seu braç ferit qui estaria en el punt de retirada.

Però almenys semblava que els vagaari havien obviat aquesta porta posterior en particular. No hi havia sentinelles o altres signes de la presència de l'enemic en el passadís. De fet, per les aparences, el lloc podria no haver estat visitat en anys, i diverses vegades Fel va haver de lluitar contra la reacció provocada per la pols en suspensió que aixecaven els seus passos. Seria una vergonya posar tant esforç en acostar-se sigil·losament als enemics només per anunciar la seva presència amb un atac de tos.

Van arribar al panell de destinació sense incidents. Drask va indicar als soldats d'assalt que prenguessin posicions costat a costat enfront del panell d'accés, amb els BlasTechs preparats. Llavors, passant més enllà d'ells, va pressionar l'obertura.

Aquesta porta, afortunadament, es va obrir sense cap dificultat en absolut. Els soldats d'assalt estaven preparats, i van obrir foc quan el panell lliscant va buidar el punt de mira de les seves armes.

—Pots veure alguna cosa? —va cridar Fel a Drask sobre l’staccato dels BlasTechs.

—Vagaari —va cridar Drask de manera succinta. Retornant el foc que començava a arribar en aquest moment, Fel va fer una ganyota mentre andanada darrere d’andanada colpejava als seus homes, deixant marques ennegrides en les netes armadures blanques. Clarament els objectius eren abundants (Fel podia veure a tots dos soldats d'assalt balancejant rítmicament les seves armes de costat a costat), però al mateix temps el foc retornat semblava anar en augment en lloc de disminuir. Fos quin fos el nombre de tropes que Bearsh havia portat, començava a semblar que un gran percentatge es trobaven just allà.

I fins i tot la llegendària 501 tenia límits sobre el que podia manejar.

A Drask li va portar només uns segons més arribar a la mateixa conclusió. Una vegada més passant més enllà dels soldats d'assalt, va pressionar el control. La porta es va lliscar tancant-se, i el metall va ressonar amb l'impacte dels últims trets dels vagaari.

—Hem fet tot el possible per encoratjar la seva retirada —va dir, empenyent a Fel de tornada per la direcció per on havien vingut—. Ha arribat el moment de fer la nostra.

—Així és —Fel es va donar la volta...

I es va congelar. Movent-se sigil·losament a través del passatge cap a ells hi havia una línia de guerrers vagaari.

Pel que sembla, l'enemic no havia perdut aquesta aposta després de tot.

Següent