L'Esfera Daurada (IV)

Anterior

4

Suor degotava pel front de l’Anakin. Havia estat tractant de moure els blocs de pedra molt temps.

Tahiri es va fregar els dits contra els ulls. La tensió de tractar de moure les pedres li havia causat un terrible mal de cap.

Cap dels dos estudiants Jedi havia pogut moure els blocs ni tan sols un centímetre. Van caminar fins a l'últim graó de l'escala i es van asseure.

—No vull rendir-me —va començar Tahiri—, però això simplement no funciona.

Anakin va assentir davant les paraules de la seva amiga. Ha d'haver-hi una altra forma, va pensar; tal vegada la força bruta no és la resposta. Llavors va sentir la veu en el seu cap una altra vegada. Es va tornar cap a la Tahiri amb els ulls blaus oberts de bat a bat.

—La veu en el meu cap acaba de parlar-me de nou —va dir suaument—. M'ha dit que hi ha diferents tipus de fortalesa. Una és la física, com quan aixequem al droide. Una altra és la fortalesa mental.

Tahiri va mirar fixament al seu amic. Per una vegada, ella es va quedar sense paraules. Anakin va pensar en aquestes paraules. Ell i Tahiri havien demostrat que podien moure objectes pesats. Però el seu ús de la Força encara era limitat; encara no eren poderosos Jedi.

Què era exactament «la fortalesa mental»? Què volia dir la veu en el seu cap? Va recordar un regal que el seu pare li va fer una vegada. Un trencaclosques làser, del tipus que tenia milers de petites endevinalles dins d'ell. El seu pare li va dir que posaria a prova la seva fortalesa resoldre'ls. Però no va requerir múscul per part de l’Anakin resoldre les endevinalles. Va usar la ment, no el cos.

—Això és, Tahiri! —va exclamar Anakin—. Els blocs de pedra són un trencaclosques que hem de resoldre amb la força de les nostres ments. Resolguem el trencaclosques i descobrirem què hi ha darrere d'aquesta paret!

—Mai he estat molt bona amb els trencaclosques —li va dir Tahiri.

—No és tan difícil. Només has de buscar patrons —va explicar Anakin—. Tracta d'observar les formes de les pedres o les esquerdes entre elles. Potser vegis alguna cosa aquí —va oferir Anakin. Junts, ell i Tahiri van caminar al llarg del mur de pedra.

—Tot el que veig és un munt de lluentor daurada —va rondinar Tahiri. Encara tenia un mal de cap feroç—. Escolta, això sembla una fletxa —va dir Tahiri, assenyalant cap a una esquerda en una de les pedres. Era d'un color marró fosc i es movia en una línia corba sobre la paret de pedra—. Aquí hi ha una altra —va cridar.

Anakin es va situar al costat de la seva amiga.

—Tens raó... hi ha almenys cinc fletxes que pugui veure des d'aquí. I totes semblen estar apuntant cap amunt —va notar Anakin.

—Bé, llavors aquí és on aniré —va dir Tahiri amb un somriure. Va començar a grimpar per la paret de pedra. Els seus petits peus se situaven acuradament entre les pedres i les seves mans agafaven petits sortints en les pedres.

—Tahiri, vés amb compte —va cridar Anakin a la seva amiga.

Tahiri havia grimpat la meitat de l'estrany mur de pedra i ara estava a dos metres del terra.

—Ha d'haver-hi algun tipus de botó secret que obri aquest mur —va dir Tahiri. Les seves mans van volar al voltant de les cantonades dels blocs de pedra. No va sentir res, així que va grimpar més alt. Tahiri seguia seguint les fletxes marrons. Solament que ara les fletxes s'havien fet més grans i molt més fàcils de veure.

—No pot ser així de simple —li va dir Anakin a la seva amiga—. Si el secret per obrir la paret són les fletxes i un botó ocult, llavors qualsevol ho podria resoldre. Aquest mur ha estat dret milers d'anys. El secret simplement no pot ser tan fàcil.

—Tal vegada és que som molt llestos —va replicar Tahiri al seu amic.

—Tahiri, hauries de baixar —va instruir Anakin—. Hem de pensar bé això. Aquestes veus que ens han dit que ens marxéssim o que temeríem per les nostres vides potser volien dir que si fem alguna cosa malament aquí podríem estar en perill. De totes maneres, no estem utilitzant les ments per resoldre el trencaclosques, estàs usant la força dels teus músculs.

Tahiri grunyí en resposta. Estava gairebé en la part superior de la paret. Les seves mans van recórrer un bloc de pedra. Hi havia alguna cosa allà. Ho sentia com un botó.

—Anakin! Crec que he trobat el botó secret! —va cridar.

Anakin va ser aclaparat per una immediata sensació de temor, tan fort que gairebé va poder assaborir-la.

—No facis res! —li va cridar Anakin a la seva amiga.

Però era massa tard. Tahiri va pressionar el botó. Es va sentir un espetec suau, però no va passar res. Tahiri va pressionar el botó novament, aquesta vegada més fort. Un sorollós retrunyir va començar.

—Ei, ha funcionat! —va dir Tahiri—. Sents això, Anakin? Alguna cosa està passant. Tal vegada una porta oculta és a punt d'obrir-se —va suggerir sense alè.

El coll de l’Anakin estava tan doblegat cap enrere que sentia que se li podria trencar. Estava quiet observant a la seva amiga. Quan va escoltar el retrunyir, va saber que alguna cosa no estava bé. No s'estava obrint cap porta.

Anakin va mirar per sobre del cap de la Tahiri. Un gran bloc de pedra s'estava deixant anar. Si la seva amiga no es movia ràpidament, la pedra cauria del sostre i l'aixafaria! No hi havia temps per cridar un advertiment. Anakin va tancar els ulls i es va concentrar a apartar la pedra a un costat.

Un baluern va fer que Anakin obrís els ulls. Es va girar per descobrir que el bloc de pedra havia aterrat a centímetres del seu peu esquerre. No havia colpejat a cap dels dos. Tahiri estava baixant per la paret cap a ell.

—Anakin, aquesta pedra m'hauria aixafat si no l'haguessis mogut! —va gemegar Tahiri.

—Serà millor que pensem les coses abans de pressionar cap altre botó secret —va dir rudement Anakin. Tahiri va assentir—. D’acord, llavors ara sabem que hi ha paranys incorporats en la paret.

—I sabem que un pas en fals podria ferir-nos —va agregar Tahiri—. També sabem que és impossible moure les pedres amb les nostres ments. L'única cosa que he pogut moure és aquesta cosa daurada brillant —va dir Tahiri mentre se sacsejava el mico. Estava cobert de pols daurada.

—Sembles un fada màgica —Anakin es rigué. Fins i tot les pestanyes de la Tahiri brillaven amb aquesta pols.

—Vigila amb el que dius o et cobriré amb aquesta cosa —Tahiri va deixar anar una rialleta.

Solament per demostrar-ho, ella va passar les seves mans per la paret per recollir la pols brillant i després les hi va sacsejar sobre el cap de l’Anakin. El seu cabell va relluir.

—Molt graciosa —va dir Anakin mentre tractava de llevar-se la pols daurada—. Escolta, Tahiri, i si aquesta pols daurada és realment màgica? —va preguntar Anakin.

Tahiri va fer una ganyota.

—El següent que vas a dir és que la pols brillant és la forma de desbloquejar el mur —va agregar amb un somriure.

—Crec que sí, Tahiri. Aquest material daurat és l'única cosa que hem pogut moure. Provem de fregant-ho per les pedres per veure si podem descobrir alguna esquerda o camí que no hàgim vist.

—Val la pena intentar-ho —va convenir Tahiri.

Anakin es va moure cap a la part esquerra de la paret i va començar a fregar la pols daurada sobre les pedres. En la majoria dels llocs es va desprendre i es va precipitar al terra formant munts daurats. Tahiri havia començat a fregar el material al llarg des de l'altre extrem.

—No serveix de res —va rondinar.

—Segueix intentant-ho —va dir Anakin. Quan va arribar al centre de la paret, Anakin va començar a notar que una prima línia daurada apareixia entre algunes de les pedres. Es va inclinar i va continuar fregant la pols sobre elles.

Tahiri gairebé havia arribat al lloc on ell estava fregant. Es va ajupir al costat de la pedra més baixa.

—Així que la pols brillant s’enganxa en alguns punts —va començar Tahiri—. Però no veig cap porta.

Anakin va retrocedir i va observar les línies on la pols daurada s'havia enganxat.

—Tahiri —va dir amb veu sorpresa—, fes un pas enrere i mira.

Tahiri es va allunyar de la paret.

—Sant bantha! —va cridar—. Anakin, és el contorn d'un nen!

Anakin va assentir a la seva amiga. Davant d'ells, una única línia daurada traçava la forma d'un nen en la paret de pedra. Tahiri es va avançar i va intentar empènyer el perfil cap a dintre. La paret de pedra no es va moure.

—Com ho obrim? —va preguntar Tahiri amb veu desesperada.

—Mira, Tahiri —va respondre Anakin—. A la dreta de la figura hi ha un altre contorn... sembla la petjada d'una mà, no? Tal vegada això és el que obre la porta secreta.

Tahiri es va moure cap a la mà daurada i suaument va col·locar el seu propi palmell sobre la impressió. No va passar res.

—Intenta-ho tu, Anakin —va murmurar Tahiri.

Anakin es va avançar i va col·locar el seu palmell sobre la impressió daurada.

De nou, res va succeir.

—Què fem ara? —li va preguntar Tahiri al seu amic—. Semblàvem tan prop de desbloquejar la paret... —la veu de la Tahiri es va apagar a mesura que observava al seu amic córrer cap a l'escala de pedra—. On vas? —va cridar Tahiri.

—Torno de seguida —va respondre Anakin. Moments després, Anakin va tornar a la sala amb el petit os que Tahiri havia descobert en l'escala—. Tal vegada les nostres mans no són exactament de la forma apropiada —va oferir Anakin amb veu entretallada.

Tahiri va assentir emocionada. Anakin va caminar cap a la figura daurada amb la mà del nen massassi estesa. Va situar els dits esquelètics contra la paret. Llavors, quan les puntes dels dits de la mà ossuda van tocar el gravat daurat, aquests van començar a desaparèixer. Anakin va seguir pressionant fins que tota la mà va desaparèixer dins de la paret.

—Encaixa —va cridar Tahiri. Amb un sonor espetec i un suau xiuxiueig d'aire, la porta es va obrir. Una llum daurada va inundar l'habitació. Era molt més brillant que la de la pols. Anakin i Tahiri van avançar agafats de la mà mentre entraven a l'habitació secreta.

Una gegantesca esfera cristal·lina estava al centre de la càmera. Abastava... la sala sencera. L'esfera estava plena de remolins daurats lluents.

Sembla una guspirejant tempesta de sorra de Tatooine, va pensar Tahiri. Es va moure per tocar l'esfera. Abans que Anakin pogués advertir-li que anés amb compte, va ser llançada cap enrere, contra la paret de pedra.

Anakin va córrer cap a la seva amiga.

—Estic bé —va dir ella mentre es posava dempeus—. Suposo que hi ha algun tipus de camp de força al voltant d'aquesta cosa. Oh, no, què és aquesta criatura? —va cridar Tahiri, saltant cap enrere.

Anakin va treure el cap al lloc on havia caigut la seva amiga. Arraulida a la base d'un bloc de pedra hi havia una criatura petita. No l'havia vist al principi perquè el seu pelatge era del mateix color marró i daurat de la paret de pedra. Semblava estar dormint. Els seus ulls tancats eren grans tan rodons que les parpelles sobresortien diversos centímetres. El cos de la criatura mesurava al voltant d'un metre de llarg i les seves orelles caigudes estaven amuntegades sobre el terra de pedra.

Anakin es va inclinar per tocar el pelatge de l'ésser. Estava bastant estarrufat però era sorprenentment suau.

—Anakin, crec que està despertant —va advertir Tahiri. Anakin va retrocedir.

La criatura va obrir un gran ull, que era al seu torn una espiral de marró, verda i blava. Va observar als dos amics.

—Creus que és perillós? —va murmurar Tahiri.

Anakin es va encongir d'espatlles. No estava segur. En aquest moment l'ésser es va estirar i va badallar.

—No sembla massa preocupat per nosaltres —va dir Anakin.

—Ikrit, Ikrit, Ikrit! —la criatura es va asseure i va xiular amb una veu aguda. Anakin va aixecar les celles inquisitiu—. Ikrit, Ikrit, Ikrit! —va xiular de nou la criatura. Llavors, va corbar les seves petites mans i es palmejà el pit—. Ikrit, Ikrit, Ikrit!

—Crec que està tractant de dir-nos que el seu nom és Ikrit —va dir Tahiri amb una rialleta—. Val, llavors el teu nom és Ikrit. Encantada de conèixer-te. Sóc Tahiri i aquest és Anakin Solo —va dir amb veu educada. És realment maco, va pensar.

Ikrit la va mirar directament amb els seus grans ulls rodons. Ara eren d'un verd pur, com el seu. Per un segon ella podria haver jurat que li havia picat l’ullet!

Llavors Ikrit es va aixecar i va recórrer de quatre grapes l'esfera daurada. Semblava com si estigués comprovant que l'esfera estava bé. Després es va asseure enfront de l’Anakin quan ho va haver fet. En aquest moment el seu pelatge va canviar de color. Ara era blanc com la neu.

Anakin va tornar la seva mirada cap a l'esfera. Què era? I per què se sentia tan trist quan la mirava?

Anakin va tancar els ulls i va intentar usar la Força per entendre l'esfera daurada. Per un moment va creure sentir murmuris. Els seus ulls es van obrir. Tal vegada ell i Tahiri no estaven sols. Però ningú més estava a l'habitació excepte la criatura Ikrit. Anakin va tancar els ulls una altra vegada. Aquesta vegada estava segur d'haver escoltat murmuris. Murmuris i crits de nens. Es va tornar cap a la Tahiri per explicar-li-ho. Ella semblava espantada.

—Anakin, sé que això sembla una bogeria —va murmurar Tahiri—, però crec que he vist una mà pressionada contra la part interior de l'esfera.

Anakin es va tornar cap a l'esfera i va escodrinyar entre la llum daurada.

No va poder veure res.

—I això no és tot el que haig de dir-te —va dir Tahiri en veu baixa.

Anakin es va tornar per mirar a la seva amiga.

—La mà era d'un nen.

Anakin va girar novament cap a l'esfera. Encara no podia veure res.

—Tahiri, no puc veure res, però et crec. Hi ha alguna cosa dins d'aquesta esfera. Quan tanco els ulls i m'estenc amb la Força, puc escoltar nens murmurant i plorant —va dir Anakin.

Tahiri va mirar al seu amic horroritzada. Volia obrir l'esfera i alliberar a qualsevol que estigués dins. Però cap d'ells podia tocar l'esfera sense ser llançat cap enrere pel seu poderós camp de força.

Ikrit va començar a saltar i botar en l'aire.

—Què està fent? —va preguntar Tahiri.

—Crec que només està jugant —va dir Anakin.

Ikrit va saltar sobre l'espatlla de l’Anakin i va cobrir els ulls del nen.

—Escolta, prou —va dir ell.

Però Ikrit no va baixar de les seves espatlles. Va tirar del pèl a l’Anakin i va retorçar el seu nas. Anakin va aixecar les mans per baixar a la criatura. El seu crono de canell va relluir davant la llum daurada. Ikrit va girar el canell de l’Anakin per poder jugar amb el crono.

—Ha d'agradar-li com reflecteix la llum —va dir Tahiri.

—Ai mare! —va cridar Anakin quan va veure l'hora en el crono—. Hem estat aquí sis hores! Tots en l'acadèmia ens han d'estar buscant. Hem de sortir d'aquí. Si ens troben en aquesta habitació secreta, tot estarà perdut.

—Què estarà perdut? —va preguntar Tahiri—. I com ho saps?

—És solament un pressentiment, una sensació terrible que si som descoberts aquí fallarem en el que sigui que estiguem destinats a fer. I fallarem a més éssers que solament a nosaltres mateixos —va respondre Anakin—. És per aquesta sensació de temor, i per la veu dins del meu cap.

—Què diu la veu? —va qüestionar Tahiri.

—Diu que sortim d'aquí ara! —va exclamar Anakin.

Els dos amics van sortir corrent de l'habitació, amb Ikrit trepitjant-los els talons.

Tahiri i Anakin es van apressar a pujar per l'escala de pedra. Va ser més fàcil aquesta vegada; estaven coberts amb suficient pols brillant com perquè els il·luminés el camí.

Ikrit els va seguir de prop, i cada pocs minuts xiulava:

—Ikrit, Ikrit, Ikrit.

—Ja sabem el teu nom —va rondinar Anakin a la criatura. Els seus ulls grans, ara del mateix blau gel que els de l’Anakin, van mirar fixament al noi.

—Ikrit, Ikrit, Ikrit —va tornar a xiular. Però aquesta vegada Anakin va sentir que la criatura s'estava rient d'ell.

Mentre pujaven l'escala, Tahiri es va detenir per recol·locar el vell os que hi havia trobat. Ho va sostenir en alt. La seva brillant superfície blanca estava il·luminada per una llum daurada. És gairebé bell d'una forma trista, va pensar Tahiri. Anakin li va posar una mà en l'espatlla.

—Hem de sortir d'aquí —va dir suaument. Tahiri va deixar l'os acuradament, i van començar a córrer novament escala amunt.

No havia semblat tan llarg quan vam baixar, va pensar Anakin mentre lluitava per respirar. La criatura Ikrit ni tan sols semblava panteixar. Estrany, va pensar Anakin. Ha estat tancat dins de l'habitació amb l'esfera daurada. Qui-sap-el-temps que ha estat Ikrit dormint allà... un any? Mil anys? Ha menjat en tot aquest temps? Ara estava pujant els graons amb ells. I ni tan sols semblava cansat!

Anakin va escoltar a R2-D2 bipejar abans de veure’l a través del forat en la paret. Es va preguntar si el droide els havia estat cridant tot el temps. Per un moment es va sentir culpable. Després de tot, va ser R2 qui els va salvar d'ofegar-se en el riu. I va ser R2 qui va descobrir el forat en la paret. Tal vegada he estat massa dur amb el droide, va pensar Anakin.

Mentre Anakin s'arrossegava passant pel forat, li va murmurar una disculpa al droide. Per un moment, R2 va guardar silenci. Però quan el droide va veure a Ikrit botar a través de la paret, immediatament va començar a trinar i brunzir.

—Ikrit, Ikrit, Ikrit —va xiular la criatura. Ikrit va saltar sobre la part superior arrodonida del droide. R2 va girar en cercles, tractant de desembarassar-se d’Ikrit. Però Ikrit va romandre calmadament assegut sobre el droide.

Tahiri, Anakin i R2, amb Ikrit encara assegut en el cap del droide, van córrer cap al passadís frontal del palau. Anakin va empènyer la porta i van sortir a la selva.

Encara plovia suaument. Però la tempesta havia acabat. Els vents havien deixat d'assotar la selva, i el cel nocturn estava gairebé prou buidat com per permetre la visió de les estrelles.

Anakin es va tornar per fer un últim cop d'ull al Palau del Woolamander. Va observar les lletres fosques tallades sobre la porta.

—Desitjaria saber què signifiquen aquestes lletres —va murmurar Anakin per a si mateix. Tal vegada, va pensar, han de veure alguna cosa amb l'esfera daurada.

—Deixa de mirar aquests símbols —va dir Tahiri al seu amic mentre tirava del seu braç—. No tindrem oportunitat d'esbrinar el que signifiquen si no tornem a l'acadèmia.

—Quina pressa hi ha? —va dir Anakin—. Hi ha bastants possibilitats que estiguin realment molestos per haver-nos anat tant temps.

Tahiri va arrufar les celles al seu amic.

—Almenys hauríem d'intentar-ho —li va renyar.

Ràpidament, Anakin, Tahiri, R2 i Ikrit van tornar per la selva. La pluja aviat els va xopar. Tolls de lluenta aigua daurada quedaven als peus de l’Anakin i Tahiri. La pluja estava rentant tot el daurat dels seus cabells i micos. Cap dels amics ho va notar. Estava fosc, i es preguntaven si podrien trobar el camí de retorn al Gran Temple a través de la selva ara que havien perdut la seva barca.

—Ikrit, Ikrit, Ikrit —va xiular l'estranya criatura blanca. Anakin es va donar volta i va veure que R2 estava atrapat en un gran forat.

—Ha de ser un forat de runyip —grunyí Anakin mentre ell i Tahiri lluitaven per aixecar al droide.

—Què són els runyips? —va preguntar Tahiri mentre es treia un floc humit de pèl ros de la cara.

—El meu germà Jacen em va parlar d'ells. Són animals de la selva —va explicar Anakin—. Tenen urpes en els dits que usen per cavar i obtenir menjar. Un runyip ha d'haver cavat aquest gran forat per amagar-se de la tempesta.

En aquest moment, una criatura llanuda amb pelatge marró i verd va treure el seu llarg nas a través del forat. R2 bipejà sorprès. Tahiri va saltar retrocedint.

—Només mengen plantes —Anakin es rigué. El runyip va sortir del forat i es va llançar cap a la selva. Anakin va veure que la seva cua esquitxada de blanc fuetejava en la distància. Després es va tornar cap al droide i li va ajudar a sortir del forat—. Quin camí hauríem de seguir? —li va preguntar a la seva amiga.

Tahiri va negar amb el cap.

—Bé, jo crec que hauríem de dirigir-nos cap enllà —va dir Anakin mentre assenyalava cap a la jungla—. No estic segur que sigui el camí correcte de tornada a l'acadèmia, però és millor que estar parats aquí.

—Ikrit, Ikrit, Ikrit —va xiular el pelut animal en el cap d’R2.

—Això és de gran ajuda —va murmurar Tahiri.

R2 va començar a emetre dobles xiuletades repetidament. Després es va allunyar del grup.

—R2 està dient que no —va dir Anakin mentre es detenia en sec—. Hem d'estar anant pel camí equivocat... seguim al droide.

Tahiri va assentir. Tahiri i Anakin van començar a seguir a R2.

Durant diversos minuts, Tahiri va guardar silenci. Això era quelcom estrany, però Tahiri estava pensant. Com anaven a persuadir a Luke Skywalker perquè no els fes fora de l'acadèmia? Havien trencat una de les regles d’en Luke. Tahiri es preguntava si hauria de carregar amb la bronca ella sola. No suportava la idea que Anakin pogués ser expulsat. Era de vital importància per a ell convertir-se en Jedi. Tota la família de l’Anakin era forta en la Força. Estava destinat a ser un Jedi. Si fos retornat a casa s'avergonyiria molt, es va dir a si mateixa. I el pitjor de tot és que mai tindria l'oportunitat de completar la important tasca que els havia portat a navegar en barca per un riu de Yavin IV.

Si Tahiri era enviada de tornada a Tatooine, a ningú li importaria realment, va reflexionar amb tristesa. Els habitants de les sorres simplement l'acollirien de nou. No els importava si ella era Jedi o no. Solament els importava buscar aigua i altres tresors. Ella era només una altra treballadora per a ells. Aquest pensament va fer que Tahiri s’entristís una mica. Desitjava tenir una família. Gent que es preocupés per ella. Gent a la qual li importés el que li succeïa.

—Anakin —va començar Tahiri amb veu ferma—, vaig a culpar-me per tu.

Anakin es va detenir en sec i va mirar a la seva amiga.

—Com pots si més no pensar que et deixaria fer això, Tahiri?

—Escolta'm —va dir Tahiri, mirant-li als ulls—. No tinc cap família. A ningú li importa si m'envien a casa. Però hi ha molta gent que compta amb tu perquè siguis un gran Cavaller Jedi com el teu oncle. No ho veus? Fa unes setmanes jo ni tan sols sabia el que era un Jedi. No importa si sóc retornada a Tatooine. No tinc un destí per complir.

—El que dius no és veritat —la va interrompre Anakin—. És veritat que m'avergonyiria si m'enviessin a casa, però no estem segurs que això vagi a ocórrer. Crec de cor que estic destinat a ser un Cavaller Jedi. Però tu també. Tionne i l'oncle Luke no t'haurien portat a Yavin IV si no fossis forta en la Força. I fins i tot encara que no siguis tan important per als habitants de les sorres, ets important per a mi. Jo sóc la teva família ara. M'importa el que et passi. I no hi ha forma que deixi que et culpis pel que hem fet junts. Som un equip.

Tahiri va somriure. Llavors, els dos amics es van tornar per seguir a R2 a través de la selva.

Següent