diumenge, 21 d’abril del 2019

L'Acadèmia Jedi (i VII)

Anterior


7 120.245.6.JNL

>>Manera de text activat
>>Sol·licitud Entrada Diari Personal 120.245.6.JNL
>>Introdueixi ID i codi de desencriptat
>>Organa Solo, Leia
>>xxx xxx xxxxx xx xxxx xxx
>>Desencriptant...
>>Paràmetres de cerca?
>>Banc de Coneixement
>>Buscant...
He de confessar que estic molt preocupada per tenir als bessons aquí mentre el que sigui que hagi destruït a Gantoris i hagi deixat al Luke en coma encara camini solt. De vegades puc sentir un fred sobtat travessant-me, com si alguna cosa malvada m'estigués observant. Tant de bo hi hagués un lloc més segur per a ells, però no em fio de deixar-los en el Palau sense que estiguem allà Han, Luke o jo per vigilar-los, i no sé on està la Winter. Confio en el Creador i espero que estiguin fora de perill aquí en el temple.
Avui he parlat amb la Cilghal. Per a la meva sorpresa, em va demanar que no parlés a ningú sobre el Banc de Coneixement que vam consultar a Calamari. A causa que la Cilghal va ser tan discreta sobre aquest tema en el seu moment, vaig suposar que la seva existència era de domini públic entre el seu poble. Podia haver-m'ho dit abans! Per sort, realment no he tingut ocasió de dir-li-ho a ningú més, amb tota la bogeria que hem estat vivint últimament.
Aparentment, el Banc de Coneixement és una espècie de secret, fins i tot entre els mon calamari. Sembla que només certs mon calamari —líders comunitaris, diplomàtics i similars, suposo— són triats per saber de la seva existència i s'entrenaven en el delicat art de comunicar-se amb ell. No tenia ni idea de l'honor que se m'atorgava en permetre-se'm veure-ho. Imagino que probablement sóc l'únic humà que sàpiga si més no que existeix.
La pobra Cilghal semblava bastant incòmoda en parlar del tema, així que vaig suggerir oblidar-lo. Li vaig prometre que no parlaria d'això amb ningú, excepte el meu propi diari, que és prou segur amb la tecnologia d'encriptat que porta integrada.
Per la seva aparença, el Banc de Coneixement no sembla impressionant en absolut; és només un batibull caòtic d'enormes mol·luscs polits, de més o menys un metre d'ample cadascun. L'únic senyal que aquests mol·luscs tinguin alguna cosa especial és la feble lluentor llustrosa que emana d'ells quan s'obren les seves petxines.
Pel que m'ha dit la Cilghal, el Banc de Coneixement no ha estat estudiat a fons, perquè es considera un recurs gairebé sagrat. El que fa és bastant notable. D'alguna manera, sap tot el que ocorre sota l'aigua, usant una xarxa de criatures irracionals que comuniquen inconscientment al Banc de Coneixement amb tot el que veuen. Imagino que per aconseguir-ho utilitza la Força d'alguna manera, però no sé com. No vaig poder detectar gens, encara que en realitat tampoc ho estava intentant.
Pel que puc determinar, el Banc de Coneixement no té intel·ligència pròpia (almenys, segons la nostra definició d'intel·ligència), però pot servir com a receptor passiu d'informació, que pot processar i lliurar a aquells que saben com comunicar-se amb ell. Encara que podria estar equivocada, per descomptat. La Cilghal no tenia molt a dir sobre aquest tema, i gairebé semblava lamentar haver-m'ho mostrat. Suposo que no puc culpar-la. Qui sap quants dels seus van morir per evitar que els imperials arribessin a saber d'ell?
En qualsevol cas, tal com ho va usar la Cilghal, sembla que un mon calamari que sàpiga com comunicar-se amb el Banc de Coneixement pot dirigir-se a aquestes petxines si vol informació de la seva base de dades. Una de les grans petxines s'obre, vessant un torrent de llum del seu brillant interior. Dins de la petxina, un enorme cervell palpita i brilla amb llum groga. Si s'accepta una pregunta, s'obren diverses petxines i la processen pels seus bancs de memòria.
El llenguatge que la Cilghal va usar per comunicar-se amb el Banc de Coneixement era un llenguatge hipnòtic molt lent ple de moviments i sons rituals.
Bastant impressionant.
No he escoltat ni un soroll dels bessons en més de vint minuts. Serà millor que apagui per avui i vagi a veure en què s'han ficat.
>>Fi de l'arxiu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada