7 120.245.6.JNL
>>Manera de text activat
>>Sol·licitud Entrada Diari
Personal 120.245.6.JNL
>>Introdueixi ID i codi de desencriptat
>>Organa Solo, Leia
>>xxx xxx xxxxx xx xxxx xxx
>>Desencriptant...
>>Paràmetres de cerca?
>>Banc de Coneixement
>>Buscant...
He de confessar que estic molt
preocupada per tenir als bessons aquí mentre el que sigui que hagi destruït a
Gantoris i hagi deixat al Luke en coma encara camini solt. De vegades puc
sentir un fred sobtat travessant-me, com si alguna cosa malvada m'estigués
observant. Tant de bo hi hagués un lloc més segur per a ells, però no em fio de
deixar-los en el Palau sense que estiguem allà Han, Luke o jo per vigilar-los,
i no sé on està la Winter. Confio en el Creador i espero que estiguin fora de
perill aquí en el temple.
Avui he parlat amb la Cilghal. Per a
la meva sorpresa, em va demanar que no parlés a ningú sobre el Banc de
Coneixement que vam consultar a Calamari. A causa que la Cilghal va ser tan
discreta sobre aquest tema en el seu moment, vaig suposar que la seva
existència era de domini públic entre el seu poble. Podia haver-m'ho dit abans!
Per sort, realment no he tingut ocasió de dir-li-ho a ningú més, amb tota la
bogeria que hem estat vivint últimament.
Aparentment, el Banc de Coneixement és
una espècie de secret, fins i tot entre els mon calamari. Sembla que només
certs mon calamari —líders comunitaris, diplomàtics i similars, suposo— són
triats per saber de la seva existència i s'entrenaven en el delicat art de
comunicar-se amb ell. No tenia ni idea de l'honor que se m'atorgava en
permetre-se'm veure-ho. Imagino que probablement sóc l'únic humà que sàpiga si
més no que existeix.
La pobra Cilghal semblava bastant incòmoda
en parlar del tema, així que vaig suggerir oblidar-lo. Li vaig prometre que no
parlaria d'això amb ningú, excepte el meu propi diari, que és prou segur amb la
tecnologia d'encriptat que porta integrada.
Per la seva aparença, el Banc de
Coneixement no sembla impressionant en absolut; és només un batibull caòtic
d'enormes mol·luscs polits, de més o menys un metre d'ample cadascun. L'únic
senyal que aquests mol·luscs tinguin alguna cosa especial és la feble lluentor
llustrosa que emana d'ells quan s'obren les seves petxines.
Pel que m'ha dit la Cilghal, el Banc
de Coneixement no ha estat estudiat a fons, perquè es considera un recurs
gairebé sagrat. El que fa és bastant notable. D'alguna manera, sap tot el que
ocorre sota l'aigua, usant una xarxa de criatures irracionals que comuniquen
inconscientment al Banc de Coneixement amb tot el que veuen. Imagino que per
aconseguir-ho utilitza la Força d'alguna manera, però no sé com. No vaig poder
detectar gens, encara que en realitat tampoc ho estava intentant.
Pel que puc determinar, el Banc de
Coneixement no té intel·ligència pròpia (almenys, segons la nostra definició
d'intel·ligència), però pot servir com a receptor passiu d'informació, que pot
processar i lliurar a aquells que saben com comunicar-se amb ell. Encara que
podria estar equivocada, per descomptat. La Cilghal no tenia molt a dir sobre
aquest tema, i gairebé semblava lamentar haver-m'ho mostrat. Suposo que no puc
culpar-la. Qui sap quants dels seus van morir per evitar que els imperials
arribessin a saber d'ell?
En qualsevol cas, tal com ho va usar la
Cilghal, sembla que un mon calamari que sàpiga com comunicar-se amb el Banc de
Coneixement pot dirigir-se a aquestes petxines si vol informació de la seva base
de dades. Una de les grans petxines s'obre, vessant un torrent de llum del seu
brillant interior. Dins de la petxina, un enorme cervell palpita i brilla amb
llum groga. Si s'accepta una pregunta, s'obren diverses petxines i la processen
pels seus bancs de memòria.
El llenguatge que la Cilghal va usar
per comunicar-se amb el Banc de Coneixement era un llenguatge hipnòtic molt
lent ple de moviments i sons rituals.
Bastant impressionant.
No he escoltat ni un soroll dels
bessons en més de vint minuts. Serà millor que apagui per avui i vagi a veure
en què s'han ficat.
>>Fi de l'arxiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada