El Falcó Mil·lenari (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Han i Lando es van saludar amb una encaixada enèrgica i unes palmellades en l'esquena. Al moment de saludar la Leia, Lando la va abraçar durant una bona estona i quan ella finalment li va apartar cap enrere, va esbossar un somriure murri i va moure el cap en senyal de desaprovació.

—L'única constant de la galàxia —va dir Tendra mentre assenyalava al seu marit amb un moviment de cap i abraçava la Leia.

—No —va contestar ella—, jo en també tinc un.

Els Calrissian vestien roba informal: pantalons folgats, jerseis senzills i sandàlies. Per primera vegada en la seva vida, la Leia se sentia massa arreglada en la seva presència.

—I qui és aquesta adorable i bella criatura? —va preguntar Lando a mesura que s'agenollava enfront de l'Allana—. No pot ser Amèlia. És impossible que hagi crescut tant en solament un any.

—Doncs és clar que sóc jo —va contestar Allana mentre abraçava a l'oncle Lando.

—Ei! —va dir ell, aparentant estar sorprès—. Ja has après els mals costums del teu pare?

—No, ja vaig néixer amb ells.

La Leia va riure amb els altres, contenta que la paraula «pare» no creés cap conflicte en Allana. Els Calrissian desconeixien el secret de la seva paternitat i assumien, com gairebé tothom, que Han i Leia l'havien adoptat per compensar, d'alguna manera, el dolor d'haver perdut al seu segon fill. Durant un temps, a Allana li va resultar molt difícil dir-los papa i mama, però a mesura que creixia es va anar acostumant a fer-ho quan estaven amb més gent.

—Amèlia, te’n recordes del petit Lando? —Amb tres anys d'edat i d'aparença gairebé clònica al seu pare, el petit sostenia un drac de joguina i vestia igual que el seu progenitor.

—Hola, Lando —va dir ella apropant-s’hi —. És aquest el drac de Castle Creep?

El nen va assentir, tímidament.

—Perystal.

—Jo també ho veig! Perystal és el teu favorit?

—Tinc al príncep Gothik.

—Vaja. Jo abans tenia un tauntaun de peluix.

El nen va arrencar a córrer cap a Lando i es va abraçar a les cames del seu pare. Lando es va ajupir i el va agafar en braços, radiant de felicitat.

—El seu sobrenom és Chance[1] —va dir mentre esvalotava el pèl arrissat del seu fill—, és el meu amulet.

Han va somriure i Lando ho va enxampar.

—No ho diguis.

Han es va encongir d'espatlles.

—Ei, fins i tot Boba Fett és avi.

Lando va posar a Chance de nou en el terra i ell va córrer cap a la Tendra.

—Hola 3PO —va saludar Lando—, m'alegro de veure't.

—El mateix dic, senyor —va contestar C-3PO—. Disculpi el meu atreviment, senyor, però la seva casa és meravellosa.

—Aquesta casa —va corregir Han—; en té sis. O eren set?

—De fet ara són vuit. Hem comprat una casa petita a Kuat —va concretar Lando—, però aquesta és la nostra preferida.

La Leia ho comprenia. Lujo era un món preciós, sobretot les regions equatorials. Allà el clima es mantenia suau tot l'any i l'aigua dels oceans centellejava sota el sol daurat. La casa dels Calrissian es trobava enmig d'uns pavellons perfectament situats a només cent metres del mar, oberts a la brisa fresca.

Exceptuant una breu reunió feia un any, l'última vegada que Leia i Han havien estat amb Lando havia estat durant la guerra Aliança-Confederació. Els protectors noghri de la Leia, Cakhmairn i Meewalh, acabaven de perdre la vida i el Falcó disparat pel destructor estel·lar Anakin Solo, havia perdut les dues torretes artilleres i grans seccions del fuselatge. En l'estació de servei Tendrando, del Sistema Gyndine, Lando havia manat reconstruir (fent-se càrrec amb totes les despeses) el Falcó, i s'havia unit a Han i la Leia per dur a terme una missió a Corèllia. Finalment, no obstant això, va decidir retirar-se, doncs acabava de rebre la notícia que Tendra estava embarassada.

—Què ha estat del bastó? —va preguntar Han.

Lando va mirar a la seva esposa.

—Algú em va convèncer que era una molèstia, que em feia semblar més gran.

—Almenys va deixar que et quedessis amb el bigoti —va dir Han.

A tots els va envair el riure. L'última vegada, a Coruscant, Jacen havia estat el bantha blanc de l'habitació. Les seves accions durant la guerra i la seva mort feien massa mal com per parlar d'això. Els quatre havien discutit ja aquests temes, havien parlat sobretot el que havia ocorregut dos anys abans. Ara tot era diferent. Tots havien seguit amb les seves vides, una cosa que els desconcertava tant com els reconfortava.

—I què us porta a Lujo, llavors? —va preguntar Lando.

—És una aventura —va anunciar Allana.

—De debò? Una aventura?

—Anem a trobar a tots els que han estat amos del Falcó Mil·lenari.

Lando es va tornar cap al Han.

—De debò?

Han va assentir.

—És una cosa que m'havia promès a mi mateix fa ja temps i crec que és un bon moment per començar.

—Vaja, doncs sí que és una gran aventura —va dir Lando, que es va tornar de nou cap a Allana—. El teu pare t'ha dit que jo també vaig ser amo del Falcó?

—Sí. Em va dir que te’l va guanyar en una partida de cartes.

Lando va fer una ganyota amb la cara.

—Més o menys, sí. Però l'important és que jo sabia el molt que li agradava el Falcó i que, com jo tenia moltes naus, vaig decidir deixar que se’l quedés.

En Han va arquejar les celles.

—La veritat és que no sé què hauria estat de tots nosaltres de no haver estat pel teu pare i el Falcó —va continuar Lando—; això sí, també dubto que hagués acabat casat amb una princesa i convertit en un heroi galàctic.

Han havia obert la boca per contestar quan un androide de protocol platejat va aparèixer en la galeria.

—Tot està llest, Capità Calrissian.

—Capità? —va preguntar Han.

—De la nau Vent Veloç —li va contestar Lando.

—Què va passar, vas vendre el Comandant de l’Amor?

—No es tracta d'una nau estel·lar, vell company. —Lando va treure una gorra de la butxaca dels pantalons i la va col·locar sobre el seu pèl canós, de forma desenfadada i va afegir—: Sortim a navegar.

Han i Lando es van asseure un al costat de l'altre en el pont del catamarà. Lando sostenia l'antiquat timó entre les mans, les veles principals se sacsejaven i els refrescs estaven preparats. L'embarcació travessava les aigües cristal·lines a gran velocitat, el sol brillava i deixava veure l'horitzó. Per tots costats hi havia illes plenes de fullatge i envoltades de platges de sorra blanca.

—Veig que tens un motor auxiliar —va dir Han.

—Solar. Imagina que no bufa el vent.

—No puc. —Han es va llevar la camisa, va gaudir de la calor i del sol sobre la pell i va afegir—: La naturalesa no està tan malament quan t'hi acostumes. —Mirà al cel i va prosseguir—: Sembla mentida que abans la gent visqués així.

—Molta gent ho segueix fent. I tu també podries si volguessis.

Han va rebutjar la idea.

—Ja em coneixes. No m'agrada estar-me quiet.

—Tot bé? —va preguntar després d'uns instants de silenci.

Han va entendre al seu amic.

—Començant. Jo no intento no pensar en això. Amb Amèlia tot és diferent.

—I la Jaina?

—Li va bé.

—Ha tornat a la cleda?

—Només una mica, em temo.

Lando va preferir no insistir.

—Així que investigant la història del Falcó, eh?

Han va assentir.

—La idea va ser de l'Amèlia, però ara és cosa de tots. És una cosa que podem fer junts i de moment hi ha possibilitats de localitzar als antics propietaris. Per exemple, el tipus al que la hi vas guanyar tu era...

—Cix Trouvee —va contestar Lando.

—Aquest era el nom del que no aconseguia acordar-me!

Lando va deixar anar una riallada.

—Tenia uns revessos increïbles. Un any tot li anava bé i al següent havia d'empenyorar el rellotge per poder menjar. Els altres jugadors de cartes solien dir-li Ull de Cristall perquè una vegada començava a perdre podies llegir-li el pensament. Tu mateix saps que ni això és suficient quan es tracta del sàbacc, no amb l’aleatoritzador, però en el seu cas, si es veia arraconat, sabies perfectament les seves cartes. Només apostava el Falcó quan estava desesperat. Al final, fins i tot em vaig sentir malament per haver-li-ho guanyat... durant un parell de segons. Segur que el mateix que et va ocórrer a tu quan me’l vas guanyar a mi.

Han no va poder evitar riure's en alt.

—Sé que encara penses que t'ho vaig endevinar, però t'asseguro que no m'esperava que m’estiguessis faronejant. I sé que et va fastiguejar perdre’l.

Lando va prémer els llavis.

—Quantes vegades hem de recordar això perquè reconeguis que tu mai vas guanyar el Falcó perquè jo mai me’l vaig apostar? No em sembla malament que diguis que em vas guanyar la mà el que em molesta és que diguis que vas guanyar el Falcó quan jo només m'havia apostat una de les naus que tenia en propietat. Podia haver-me negat a donar-te’l. I ho saps. Qualsevol a Nar Shaddaa ho hauria entès.

—Hi havia molts testimonis que et van escoltar dir «qualsevol» de les teves naus.

Lando va negar amb el cap, enfadat.

—Vaig cometre el grandíssim error de deixar enrere el Falcó i intentar impressionar-vos arribant a Bespin en el Reina de l'Imperi.

Tots dos van canviar la seva expressió d'empipament per una sonora riallada.

—És oficial —va dir Han mentre s’assecava una llàgrima dels ulls—, tots dos ens hem convertit ja en un parell de vells xarucs.

—Sí, serà millor que deixem el tema abans que faci sotsobrar el vaixell —va assentir Lando.

—Bona idea, però almenys podem dir que tenim molt bona memòria. —Han va callar un instant i després va seguir—: Tens idea d'on pot estar Cix Trouvee ara?

—L'última vegada que vaig sentir parlar d'ell jo operava en el Corredor. No tinc ni idea d'on estarà ara, però segur que podem trobar-lo.

—Lando —el va interrompre Tendra des de l'espaiosa coberta—, anem a sortir a nedar.

Tendra va assenyalar una de les illes i el seu marit, amb un gest aprovació va girar el timó entre les seves mans per dirigir-se a una apartada cala. En Han va apurar un bon glop del seu got i es relaxà sobre una cadira embuatada.

—Veig que t'han anat bé els negocis.

—No tan bé com penses —va contestar Lando just abans de fer un glop a un beuratge taronja que li havia preparat el seu androide de protocol—. Tendrando té cada vegada més competència. Els verpine, els mandalorians, i fins i tot Baktoide i el Niu de Creació Colicoide estan intentant tornar al mercat de droides.

—Els colicoides. —Han va sentir una esgarrifança—; vaig pensar que els havien obligat a dissoldre's.

—I tens raó, però Colla-Arphocc Automata es va reformar i va presentar una petició sota un acord nou de comerç just. Van al·legar tenir documentació signada per Palpatine en la qual es declarava que només havien de dissoldre's temporalment.

—I els tribunals van a acceptar la seva petició?

—Si la decisió depengués de la Daala, crec que erradicaria a totes les espècies insectoides, però té les mans lligades.

—Has tractat amb ella?

—De vegades.

—I?

—Sembla molt decidida a no repetir errors del passat. No és una dictadora i tampoc dóna la sensació de què estigui conspirant per convertir-se en una. Els sistemes estel·lars estan deixant a un costat les seves diferències pel bé d'una pau duradora. Encara que això no té molt a veure amb la Daala, sinó amb el fet que és pràcticament impossible guanyar res basant-se en l'aïllament. Sofrírem cinquanta anys de guerra i inestabilitat. Ha arribat l'hora d'entendre que el que ocorre en el Nucli afectarà als altres sistemes al voltant i que el que ocorre allà també afectarà al Nucli.

—Llavors creus que anirà bé.

Lando va moure el cap d'un costat a un altre.

—No seria la primera vegada que m'equivoco, és cert. I, en certa manera, Daala segueix sent un misteri per a tots. Tampoc m'agraden molt les seves aliances amb el Romanent i els mandalorians. —Es va tornar cap al Han i va prosseguir—: Molta gent encara es pregunta què et passava pel cap perquè se t'ocorregués instaurar la Daala.

—A mi? Personalment?

—Sí, per començar.

—La meva filla acaba de matar al fill que em quedava, Lando. En aquell moment, ja res em semblava rar.

—Ni tan sols després del que Daala us havia fet a tu i a Chewie?

Han li va sostenir la mirada.

—Ajustem comptes amb ella. A més si hagués de fer una llista amb tots els éssers que m'han torturat durant tots aquests anys, hauria d'incloure també al pare de la Leia, així que quin sentit té? Les coses passen i ja està.

—No per als habitants de Mon Calamari. Ells veurien abans a un yuuzhan vong a Coruscant que a una antiga criminal de guerra. I si s'ha de jutjar pel que he sentit, als Jedi tampoc els hi cau molt bé.

—Daala creu que un sistema just no necessita capatassos. Per això Luke no està segur de la necessitat de mantenir l'Orde Jedi. —En Han va fer un cop d'ull al mar i va inspirar profundament abans de prosseguir—: Jo prefereixo no ficar-me.

Lando va girar el timó.

—Suposo que en el fons, tots busquem respostes.

—El que em recorda... —va dir Han mentre treia de la butxaca l'objecte que hi havia trobat Allana a bord del Falcó i el mostrava a Lando—, havies vist això alguna vegada?

Lando va examinar l'objecte.

—Sembla una espècie d'intercomunicador. D'on ha sortit?

—Ho va trobar Amèlia en el Falcó.

Lando es va mostrar sorprès.

—Pensava que el coneixeries com el palmell de la teva mà.

—Estava amagat en la mampara que està darrere de la sala d'enginyeria. Crec que l'aliatge té propietats mimètiques; el que explicaria per què mai ho vaig trobar.

—I no serà que ja no veus bé? —va preguntar Lando, somrient.

—No ho crec, company.

—Bé, la qual cosa sí sé és que jo no ho vaig instal·lar. Per tant, si tu tampoc saps de què va, suposo que ja estava allà quan Cix era l'amo del Falcó. El més lògic és que ningú durant els últims cinquanta anys hagi usat una cosa tan vella.

—El mateix penso jo.

—Alguns dels meus tècnics s'allotgen a la casa de convidats. Si vols, podem preguntar-los si saben alguna cosa sobre aquest tema.

Han va retornar l'objecte a la seva butxaca.

—No és mala idea.

Lando li va mirar de nou.

—Vols agafar el timó una estona abans que tirem l'ancora?

—És clar, m'apunto —va contestar Han.

 Següent

---

[1] Chance, podria haver traduït el sobrenom, però amb tantes varietats no em vaig atrevir, chance tant significa: sort, oportunitat, atzar, ocasió, casualitat, possibilitat, risc, aleatori, provar o tenir sort, totes elles amb significat tenint a Lando Calrissian per pare. (N. Del T.)