La Recerca dels Supervivents (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Formbi es va apressar escales avall cap a on el General Drask estava esperant, Feesa li va seguir de prop.

Deixant als tres humans mirant-se uns a uns altres.

Jinzler va ser el primer a trencar el silenci.

—Veig que heu parlat amb Talon Karrde —va dir.

—Per què dius això? —va preguntar Luke, sense revelar res amb la seva veu.

—Les vostres expressions —va dir Jinzler. Va somriure lleugerament—. O, més aviat, la vostra completa falta d'elles. Probablement voleu saber de què tracta tot això.

—Per què no ens ho expliques? —va suggerir Luke. Per la tranquil·litat de la seva veu estava clar que Luke estava disposat a donar-li a l'home el benefici del dubte, almenys de moment.

La qual cosa era un moment de més que Mara no estava interessada a donar-li. Va llançar una ràpida mirada cap a la sala de comandament, preguntant-se què diria Luke si cridava a Formbi i denunciava a Jinzler en l'acte.

Però Formbi semblava tenir una silenciosa discussió a tres bandes amb Drask i Talshib en el podi. Interrompre'ls en aquest moment podria resultar no ser molt bona idea.

—Per començar, permeteu-me assegurar-vos que no estic aquí per cap tipus de benefici econòmic —va dir Jinzler—. Tampoc estic aquí buscant poder, influència o xantatge.

—Bé, això descarta totes les possibilitats interessants —va dir Mara amb aspror—. Què et sembla si ens dius què estàs fent aquí?

—També puc prometre-us que no vaig a causar cap problema —va continuar Jinzler—. No vaig a tractar d'influenciar als txiss, ni a entremetre’m en qualsevol negociació o qualsevol pla diplomàtic que tingueu.

—Ja estàs causant problemes simplement per estar aquí —li va tallar Mara.

—També estàs donant-nos evasives —va dir Luke—. Què és el que vols?

Jinzler va prendre una respiració profunda, i va deixar escapar l'aire en un esbufec controlat.

—Haig de veure el Vol d'Expansió —va dir en veu baixa, amb la seva mirada a la deriva entre la pantalla i la imatge de la nau geroon—. Haig de...

Va tancar els ulls un instant.

—Ho sento, però és molt personal.

—Molt commovedor —va dir la Mara—. I també molt insuficient. Anem a intentar-ho per una altra direcció. Per què estàs fent-te passar per un oficial de la Nova República?

A Jinzler se li va fer un nus en la gola.

—Perquè sóc un ningú —va dir, amb un toc d'amargor rivetant la seva veu—. I perquè l'única manera d'arribar al Vol d'Expansió és a bord d'una nau oficial txiss, per invitació del govern oficial txiss. De debò creieu que em deixarien romandre a bord si sabessin la veritat?

—No ho sé —va dir Luke—. Per què no ho intentem?

Jinzler va negar amb el cap.

—No puc arriscar-me —va dir—. Haid de veure aquesta nau, Mestre Skywalker. Haig de... —va sacsejar el cap de nou.

—Com esperaves sortir-te amb la teva? —va preguntar Luke—. Creies que no ens adonaríem que no ets un ambaixador adequadament acreditat?

—Vaig pensar que no rebríeu el missatge a temps i es consumiria el termini de Formbi sense que hi arribéssiu —va dir Jinzler—. I si aconseguíeu arribar... —es va encongir d'espatlles, incòmode—. Bé, tenia l'esperança que ho entendríeu.

—Entendríem què? —va replicar la Mara—. Ni tan sols ens dius què és el que se suposa que hem d'entendre.

—Ho sé —ell va somriure feblement—. Bastant ximple per la meva banda, suposo. Però era tot el que tenia.

Mara va mirar més enllà d'ell cap al Luke, amb un sabor amarg en la boca. Sabia que un actor consumat podria fer una actuació així de bona. El mateix podria dir-se de la majoria dels bons estafadors que havia conegut al llarg de la seva vida.

Però habilitat dramàtica i profunds sospirs no eren suficient per enganyar a un Jedi. No obstant això, per més que ho intentava, no podia ignorar el fet que la cara i les paraules de Jinzler mostraven la mateixa fervent lluita emocional que els seus sentits percebien en la seva ment.

L'home era imprudent, no era un gran pensador a llarg termini, possiblement fins i tot era un idiota com no n’hi ha. Però també era completament sincer.

No obstant això, ella també havia estat sincera durant tot el temps en què va servir a Palpatine com la Mà de l'Emperador. Va fer tot el que ell li va ordenar, incloent assassinats d'oficials corruptes i rebels per igual, amb tota la sinceritat que ningú mai pogués haver demanat.

No, la sinceritat per si sola no servia de molt. De fet, si no buscaves més enllà d'ella, no servia de res en absolut.

—Mara? —va convidar Luke.

—No —va respondre amb fermesa—. Tret que estigui disposat a dir-nos, just ara, exactament per què vol estar a bord, dic que el llancem a l'espai.

Ella va aixecar les celles davant Jinzler.

—I bé?

Les línies al voltant dels ulls d’en Jinzler es van aprofundir, i les seves espatlles van semblar cedir una mica.

—No puc —va dir suaument—. És només...

Es va interrompre, la seva mirada passant per sobre de l'espatlla de la Mara.

—Aristocra Formbi —va dir, la indecisió i el dolor abruptament havien desaparegut de la seva veu, encara que no de la seva ment—. Quina és la situació amb els nostres convidats?

Mara es va tornar per veure a Formbi pujant per les escales cap a ells, amb una estranya tibantor en la seva cara i en el seu pas.

—Vénen amb nosaltres —va dir.

—Què? Tots ells? —va preguntar Luke.

—Aparentment, això és exactament el que estan veient —va dir Formbi sòbriament—. El Romanent Geroon, tot el que queda de la seva gent, empaquetats en aquesta única nau.

—Què va passar? —va preguntar Jinzler.

Formbi es va encongir d'espatlles.

—Pel que sembla, el seu alliberament de l'esclavitud per part del Vol d'Expansió va arribar massa tard —va dir—. Els vagaari ja havien causat massa dany al seu món com perquè continués sustentant vida.

—Com els caamasi —va murmurar Luke—. O els noghri.

—No estic familiaritzat amb aquests pobles —va dir Formbi—. En qualsevol cas, al final, després de plagues i gana, no van tenir cap més opció que abandonar-ho. Encara estan buscant un nou món en el qual puguin viure de nou en pau.

—Això és terrible —va murmurar Jinzler—. Poden ajudar-los?

—Tal vegada —va dir Formbi—. Una delegació arribarà a bord en breu per examinar algunes de les nostres cartes estel·lars. Potser puguem trobar un planeta deshabitat fora del territori txiss en el qual puguin establir-se.

—Puc suposar que el General Drask no està massa content amb això... —va preguntar Jinzler.

—No està content en absolut —va convenir Formbi amb un somriure irònic—. Encara que per ser honestos, tampoc està content amb tenir-los a tots vostès, humans, a bord. Però al final, el meu consell va prevaler.

—Què passa amb la seva sol·licitud de visitar el Vol d'Expansió? —va preguntar Luke.

—Permetrem que la seva nau ens acompanyi fins a la vora del cúmul estel·lar en el qual es troben les restes —va dir Formbi—. En aquest punt, pot ser que hagi de tenir una altra discussió amb el General Drask. Així i tot, estic segur que almenys una petita delegació de la seva gent continuarà amb nosaltres.

—Exactament per a què volen anar allà? —va preguntar Jinzler.

Formbi va sospirar.

—Per presentar els seus respectes als qui els van salvar —va dir—. Donar-los l'últim adéu.

Mara amb prou feines va poder evitar tirar-se cap enrere. La sobtada inundació d'emocions que va sorgir de la ment d’en Jinzler va ser com el tret atordidor d'un rifle blàster.

Mirà cap a ell atentament. Però a part d'una tremolor muscular en la galta, el seu rostre no reflectia l'angoixa i el dolor sobtat que li havia provocat el comentari de Formbi.

Per presentar els seus respectes. Donar-los l'últim adéu...

—De qualsevol manera, amb tots ja reunits, finalment podem procedir —va continuar Formbi—. Feesa els mostrarà les seves estances personals, Mestre Skywalker.

—Gràcies —va dir Luke. Mirà a la Mara, amb una pregunta en els seus ulls.

Una vegada més, hi havia un sabor amarg en la boca de la Mara. No obstant això hi havia hagut alguna cosa en el silenciós esclat emocional de Jinzler que havia tocat una part d'ella que ni tan sols sabia que estava allà.

O potser sí ho sabia. Tal vegada era el seu propi passat com la Mà de l'Emperador, i la seva pròpia reticència a parlar d'això, allò que la seva presència havia portat a la seva ment.

Va respirar profund, percebent l'expectació de Luke i el temor tranquil de Jinzler mentre ho feia. Tots dos sabien exactament el que era a punt de dir.

Tots dos estaven equivocats.

—Jo també li ho agraeixo, Aristocra Formbi —va dir—. Esperarem el moment de compartir més temps amb vostè.

Va tenir la petita satisfacció de percebre la sorpresa de tots dos homes al seu comentari.

—No hi ha per què agrair res —va dir Formbi, aliè al que estava ocorrent sota la superfície—. Ens trobarem de nou en unes hores. Hi haurà un sopar de recepció; poc abans Feesa els recollirà en les seves estances per escortar-los fins allà. Llavors els donaré a conèixer a la resta dels oficials de la nau i al personal diplomàtic.

—Gràcies, Aristocra —va dir Luke—. Esperarem amb interès tant el sopar com les presentacions.

—Sí —va estar d'acord la Mara, mirant fixament a Jinzler—. I estic segura que llavors tindrem l'oportunitat de parlar amb més detall, ambaixador.

Ho esbrinaria tot sobre aquest home, es va prometre a si mateixa mentre Feesa els conduïa de retorn pel passadís corb. Ho esbrinaria tot sobre ell, i s'assabentaria de la raó per la qual estava allà.

I ho faria abans que arribessin al Vol d'Expansió. Garantit.

La cabina al que Feesa els va portar era petit, però estava ben distribuït, amb una compacta àrea de conversa, així com l'usual dormitori i una unitat de neteja.

—No està malament —va comentar Luke mentre mirava al voltant—. Molt més espaiós que moltes cabines en els quals he estat.

—Sí —va contestar, observant la porta lliscar-se fins a tancar-se darrere d'ella, els seus pensaments encara en Jinzler i la seva pertorbadora reacció emocional.

—Ni tan sols estàs mirant —va dir Luke, dirigint-se sota un arc cap al dormitori i deixant-se caure d'esquena sobre el llit—. Deixa'm endevinar. Jinzler?

—Des de quan un Mestre Jedi ha d'endevinar? —li va preguntar Mara secament, tractant de sacsejar-se de damunt les preguntes prou com per, almenys, fer una mirada superficial a l'habitació. En conjunt, la decoració era senzilla, com s'esperaria d'un allotjament a bord d'una nau. No obstant això al mateix temps tenia petits tocs d'elegància que mostraven que algú havia parat esment i cura en ells. Els txiss, pel que sembla, es prenien de debò les seves responsabilitats com a amfitrions.

—Fins i tot els Mestres Jedi de vegades tenen problemes per veure a través d'un plat de fideus prunchti —va contrarestar Luke, igual de sec—. En això és al que t'assembles ara mateix.

—Quina imatge més apetitosa —va dir Mara—. I per al sopar... —va mirar el crono en la paret—, encara falten gairebé tres hores. Tal vegada hi hagi una cantina a bord en la qual pugui prendre un aperitiu.

—Vols parlar d'això? —va preguntar Luke.

Ella es va encongir d'espatlles.

—No crec que ell sigui un estafador —va dir—. Massa connectat emocionalment a tot l'assumpte. Per la mateixa raó, tampoc el puc veure actuant com a agent per a una altra persona. Suposo...

—Em referia a tu —la va interrompre Luke amb suavitat—. La teva reacció.

Mara va fer una ganyota. Un dels desavantatges de tenir un marit Jedi és que mai estàs completament sola.

—No ho sé —va confessar—. Hi havia quelcom en el comentari de Formbi sobre «presentar respectes» que d'alguna manera va arribar a mi.

—Alguna idea de per què?

—En realitat, no —va mirar al voltant de l'habitació, una petita esgarrifança va recórrer tot el seu cos—. O tal vegada té a veure amb aquest lloc. Tornar a Nirauan; i ara els txiss...

—I Thrawn?

—Tal vegada per Thrawn —va estar d'acord ella—. Encara que no sé per què això hauria de molestar-me tant.

Luke no va respondre, però ella va poder sentir la seva invitació. Creuant l'habitació, es va estirar en el llit al costat d'ell. Ell va passar el braç per sota de les seves espatlles, i per un minut simplement van jeure arraulits junts, les seves ments i emocions embolicant-se juntes de la mateixa manera.

—Tal vegada sigui la Força, després de tot —va suggerir Luke—. Tal vegada hi ha alguna cosa al que necessites enfrontar-te, alguna cosa que has estat posposant o suprimint, i ha arribat el moment que li facis front. A mi m'ha passat això un parell de vegades.

—Suposo —va dir Mara—. Només desitjo que la Força esculli un moment en què les coses siguin més tranquil·les si va a empènyer-me cap a alguna cosa.

Ella va percebre el seu somriure.

—Jo també —va dir ell—. Si alguna vegada trobes la forma de programar les coses ordenadament, fes-m'ho saber.

—Seràs el primer —va prometre, estirant la seva mà fins a donar-li uns copets a l'espatlla.

Ell li va agafar la mà i la va sostenir.

—Fins llavors —va dir en veu baixa, acariciant la mà amb els seus dits—, només recorda que estic aquí per a tu. Per a tot el que necessitis de mi.

Ella li va prémer la mà.

—Ho sé —va dir ella, sentint la seva calor, la seva força i el seu compromís fluint dins del seu ser, inundant les zones fosques que les emocions de Jinzler havien obert en ella.

Un dels avantatges de tenir un marit Jedi, va pensar satisfeta, és que mai estàs completament sola.

Van romandre estirats junts durant uns minuts. Després, amb un sospir, Mara va obligar a la seva ment a tornar als assumptes que els ocupaven.

—Llavors —va dir ella—, què penses de la resta d'aquesta situació?

—Bé, definitivament no és tan alegre com ens agradaria —va dir—. Et vas adonar de l'aspecte de Formbi quan va tornar després d'aquesta conversa amb el General Drask i el Capità Talshib?

Mara va pensar. En aquell moment ella havia estat concentrant-se principalment en Jinzler, i l'única cosa que podia recordar sobre Formbi era la seva expressió general.

—Semblava cansat —va dir ella.

—Va ser més que això —va dir Luke—. Era com si acabés de lluitar una batalla, i no estic segur de si havia guanyat o perdut.

—Mmm —va dir la Mara, una mica molesta amb si mateixa. En general ella era millor capturant detalls com aquests—. Creus que Drask i Talshib no estan contents de tenir a tots aquests alienígenes a bord d'una nau txiss i estan donant-li a Formbi problemes per això?

—Certament no estan contents amb alguna cosa —va dir Luke—. A pesar que em sona que un Aristocra és major en rang que un general.

—Això mai va detenir a ningú de queixar-se —va assenyalar la Mara—. I he vist a persones de rang superior cedir només per silenciar les queixes.

—També jo —va dir Luke—. Haurem de romandre alerta i veure què fa Drask a mesura que avancem.

—Justa la fusta —va murmurar —. Digues-me, creus que Drask podria estar prou molest amb nosaltres com per fer alguna cosa sobre aquest tema?

—Com què?

—Com l'accident amb el cable a la sala de recepció —va dir la Mara—. La sincronització va ser gairebé massa bona per ser una coincidència.

Durant uns segons Luke no va respondre. Mara va escoltar el silenci, observant el calidoscopi de pensaments i emocions que passaven a través de la seva ment mentre examinava les possibilitats.

—No ho sé —va dir per fi—. Probablement no m'hauria matat encara que m'hagués copejat de ple. Però podria fàcilment haver-me deixat fora de joc per un temps mentre entrava en un tràngol de curació.

—El que a mi m'hauria deixat més o menys pel meu compte —va dir la Mara—. Alternativament, també podria haver-li donat a Drask una excusa per fer-nos fora completament de la missió.

—Hauria tingut un ardu treball per convèncer a algú —va assenyalar Luke—. Està bastant clar que Formbi ens vol aquí.

—Tal vegada, però com a mínim li hauria donat una excusa més —va dir Mara.

Abruptament, va prendre una decisió.

—Tornaré aviat —va dir, assegurant-se que el seu sabre de llum estava ben subjectat al seu cinturó mentre es dirigia a la porta.

—On vas? —li va demanar Luke darrere d'ella, mig aixecant-se recolzant-se en un colze.

—De tornada a la sala de recepció —va dir Mara—. Vull fer un cop d'ull més de prop a aquest cable.

—Vols que vagi amb tu? —va preguntar Luke, començant a posar-se dempeus.

—Millor no —va dir Mara, sacsejant el cap—. Un Jedi ensumant al voltant és simple curiositat; dos Jedi és una recerca oficial. No hi ha cap raó per tirar més llenya al foc de Drask.

—Suposo —de mala gana, Luke va tornar a asseure's en el llit—. Si necessites ajuda, xiula.

—Per descomptat —va dir Mara, oferint-li una mirada innocent—. No ho faig sempre?

Se les hi va manegar per sortir de l'habitació abans que ell pogués trobar una rèplica adequadament sarcàstica.

Els passadissos de retorn a la sala de recepció estaven bastant tranquils. Mara va veure tal vegada a una dotzena de txiss uniformats de negre en el seu camí, i la majoria d'ells amb prou feines li van fer cas. Pocs semblaven interessats o intrigats pel seu aspecte alienígena, i ni tan sols aquests pocs li van dir res quan va passar al seu costat. O bé la cultura era cortesa de natural, o en cas contrari Formbi havia donat instruccions estrictes quant a com havien de ser tractats els seus convidats.

No obstant això, era interessant veure quant més dels seus estats emocionals era capaç de percebre en aquesta ocasió. A Nirauan, durant la seva primera trobada amb grups de txiss, amb prou feines havia estat capaç de sentir si més no la seva presència. L'experiència i la pràctica pel que sembla havien donat els seus fruits en aquest camp.

Per descomptat, en aquell llavors tampoc havia estat una veritable Jedi. Tal vegada això era part de la diferència.

No es va sorprendre en veure que la sala de recepció estava deserta quan va arribar. Una mica més sorprenent era el fet que el cable solt que gairebé havia colpejat a Luke ja s'havia tornat a unir.

Va romandre parada just sota l'arc d'entrada per un moment, mirant cap al cable. Es trobava ancorat en una ranura entre el sostre i la mampara, a uns bons sis metres de la coberta. Això no era un salt impossible per a un Jedi, però un simple salt no serviria de molt. Havia de ser capaç de romandre allà durant un minut o dos per examinar l'extrem per on s'havia trencat o havia estat tallat. I pel que ella sabia, ni tan sols un Jedi podia surar en l'aire.

Però podia enfocar-ho d'una altra manera. Formbi havia dit que l'àrea de recepció es podia reconfigurar i decorar automàticament per als convidats que arribaven...

Li va prendre un minut trobar el panell de control, situat en la mampara just dins de l'arc, amagat darrere d'una placa acolorida amb el mateix gris neutre que la resta dels panells. Els controls consistien en una dotzena de botons, cadascun marcat amb una marca alienígena. Experimentalment, va prémer un d'ells.

Suaument, i en complet silenci, la sala va començar a canviar. Una dotzena de seccions de paret de diverses grandàries i formes van començar a girar-se del revés, exposant intricats símbols o patrons pintats en els seus altres costats, després es van assentar de nou contra les mampares ara mostrant els patrons. Així mateix, parts del sostre van girar lliures per penjar com unes banderes o bé van començar a baixar com columnes rectangulars o circulars a diferents altures, deixant la sala amb un aspecte de cova amb estilitzades estalactites.

La coberta en si mateixa va sofrir els canvis més dramàtics. En lloc de grans panells voltejant-se, girant-se, o canviant d'una altra manera, petites llums que fins llavors havien estat invisibles van tornar a la vida, formant intricades espirals i patrons de color. Mentre mirava, els patrons es van alterar, donant la sensació d'aigua fluint des de l’escotilla cap a l'arc.

Un minut després, va acabar. Mara va mirar al voltant de l'enterament nova sala que havia aparegut, impressionada malgrat tot, preguntant-se quin nivell d'oficial txiss podria demandar aquest particular tipus de benvinguda.

Ho va intentar successivament amb dos botons més. Es va adonar que cada vegada la sala tornava a l'estat neutral abans de canviar a la seva nova configuració.

Per desgràcia, cap dels canvis va fer res amb el cable que volia examinar. Després de tot, aquest extrem particular del sostre es va quedar on estava, amb el cable romanent fermament fora del seu abast.

El que significava que anava a haver de ser enginyosa.

Va tornar al primer botó amb què havia provat, estudiant les posicions dels panells giratoris i les columnes que baixaven del sostre, comptant els segons per a si mateixa. Podria ser possible, va decidir. I per a la seva filosofia, tot el que era possible podia també ser posat a prova.

Va posar la sala de nou en l'estat neutral i es va preparar per a l'acció. Un Jedi ensumant al voltant és simple curiositat, li havia dit a Luke. Es va preguntar si Formbi efectivament s’ho prendria així si l'enxampava.

Prenent una profunda respiració, va prémer el botó i va córrer.

Va atrapar el més inferior dels panells abans que hagués girat obrint-se més que uns pocs graus, saltant i aferrant la seva vora superior amb la punta dels dits. El seu primer temor, que es trenqués sota el seu pes i la tirés ignominiosament a la coberta, no va succeir. De totes maneres no li va donar l'oportunitat de canviar d'opinió, ja que ràpidament es va elevar a si mateixa fins a la meitat del panell i es va deixar anar donant-se impuls, llançant-se cap al següent panell a un metre a la seva dreta. Es va agafar a la part superior d'aquest, obert prop d'un quart del total, es dreçà novament, i novament es va donar impuls cap al proper en el patró d'escalada que havia planejat. Per quan el seu últim panell trampolí era a punt de girar fins a tancar-se, ella ja estava on necessitava estar. Donant-se impuls per última vegada, va saltar a través d'un metre i mig d'espai buit i va embolicar els seus braços al voltant del cos de la més propera de les columnes que havien baixat del sostre.

Per un moment simplement es va quedar allà, recuperant l'alè i estenent-se en la Força per treure força renovada per als seus músculs. La textura de la columna era prou aspra com per tenir una bona agafada i, com els panells de les parets, semblava perfectament capaç d'aguantar el seu pes. Agafant-se també a la part inferior de la columna amb els genolls, es va posar en marxa.

La feina no va ser particularment fàcil, però la idea d'algun txiss errant enxampant-la penjant allà com un mynock sobredimensionat afegia motivació a l'ascens. A mig camí, va arribar fins a una altra columna i va canviar a una ascensió amb un peu i una mà en cada columna, estil xemeneia. Quan va aconseguir arribar a la part superior, es va aferrar a una de les seccions del sostre que semblaven banderes i que ara penjaven cap avall. Usant-la com a punt de gir, es va balancejar fins a una columna que havia descendit en la cantonada.

I amb això, finalment va tenir un primer pla del cable rebel.

Va entretancar els ulls cap a ell, desitjant haver pensat a portar llum. La sala en si estava ben il·luminada, però l'extrem on el cable s'havia tornat a unir al seu connector estava inconvenientment a l'ombra de la columna que penjava del sostre.

Així i tot, un Jedi mai estava completament sense recursos. Mirant incòmodament per sobre de la seva espatlla cap a la seva cintura, es va estendre a través de la Força i va descordar el sabre làser del seu cinturó. Levitant-lo amb molta cura, el va portar cap a la cantonada, girant el mànec de manera que la fulla apuntés cap avall amb seguretat. Després, mirant al botó, el va encendre.

L'espetec-xiuxiueig d'alguna manera va sonar més fort de l'habitual en la cantonada d'una sala en silenci. El sabre de llum no oferia massa quantitat de llum, però sí la suficient.

En realitat el cable no havia estat tallat, com havia estat la seva primera sospita. D'altra banda, la connexió semblava ser una doble unió tipus cargol, la qual era gairebé impossible que fos afluixada per la vibració o la tensió.

Així que, com havia arribat a separar-se?

Movent el sabre de llum tan prop de la connexió com va poder sense córrer el risc de danyar-la, la va mirar amb atenció. En el costat del cable, just per sobre del connector, hi havia una lleugera esquerda. Aixecant la mirada cap al sostre, va veure una petita obertura rodona per damunt i a la dreta de la ranura.

Ajustant la seva agafada a la columna, va alliberar una mà i amb cura va estendre un dit cap a l'obertura. Res. Va moure el dit en cercles dins de l'obertura, a la recerca de la maquinària, els connectors electrònics o els àleps d'un radiador tèrmic que normalment haurien d'estar darrere de qualsevol obertura d'una nau.

O més aviat, l'equip que hauria d'estar darrere de qualsevol obertura que fos part del disseny real d'una nau. La falta d'alguna cosa allà dalt implicava fortament que aquest forat en particular havia estat posat a l'últim moment.

Encara estava pensant en les possibilitats quan un parpelleig d'emoció va tocar la seva ment.

A l'instant, va apagar el sabre de llum, desapareixent el seu suau zumzeig. En el sobtat silenci, va sentir passos que s'acostaven en aquesta direcció. Diversos parells de passos, pel so, però massa regulars per ser txiss en un passeig casual per la nau. Aquest grup era definitivament militar.

I allà estava ella, atrapada en una situació compromesa a sis metres en l'aire.

Mirà al seu voltant, reprimint una vella maledicció dels seus dies amb l'Imperi. La columna de la qual estava penjant era l'únic lloc on amagar-se al seu abast. El problema era que ella estava situada en el costat equivocat de la mateixa, a la vista de la sala de baix. Hauria d'obrir-se camí cap al costat de la paret si volia tenir alguna possibilitat de passar desapercebuda; i per la velocitat dels passos que s'aproximaven, no era probable que tingués suficient temps.

Estenent la seva mà lliure, va agafar el sabre de llum i va restablir una ferma presa de dos braços i dos genolls sobre la columna. Després, movent-se tan ràpid com va poder, va començar a maniobrar al voltant de la columna cap a l'altre costat.

Estava gairebé a mig camí de l'altre costat quan els intrusos van marxar per sota de l'arc. Ella es va congelar en el seu lloc, dirigint la seva mirada cap avall per observar.

Quan ho va fer, el seu cor va semblar convertir-se en pedra.

Aquests no eren soldats txiss enviats pel General Drask per caçar-la. Ni tan sols eren soldats txiss de patrulla rutinària, buscant activitats sospitoses.

Hi havia cinc figures sota ella, romanent dins de la sala de recepció en una formació en quadre. El que estava al centre era un home humà, d'aspecte jove, vestit amb un uniforme gris imperial modificat amb anells vermells i negres adornant el coll i els punys.

Els altres quatre eren soldats d'assalt imperials.

 Següent