Jo Jedi (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

La següent vegada que vaig veure a Luke va ser uns tres dies després. Em vaig trobar amb ell en el palau del governador no per casualitat. Havia anat a veure’l, però el vaig sentir parlant amb la Saarai-kaar, així que em vaig dirigir amunt al terrat i a la plataforma d'aterratge. Em vaig posar a observar el cel nocturn de Yumfla i més amunt el brillant anell planetari corbat que s'estenia d'horitzó a horitzó. Més enllà de l'anell les estrelles tenien un aspecte lluent i invitador, encara que l'espai entre elles es veia profundament negre i fred.

—Aquí estàs, Corran —Luke va somriure mentre pujava al terrat—. La teva esposa té raó, el castanyer és millor per al teu pèl.

Vaig passar els meus dits a través d'ell.

—Sí. Vaig a deixar que creixi una mica també. Però no puc decidir-me sobre la barba i el bigoti.

—Jo em desfaria d'això també —Luke es va encongir d'espatlles i es va unir a mi en el mur—. Esperava veure't en els últims dies.

—Ho sento, Mírax i jo estàvem... revisant el Rajada Púlsar i assegurant-nos que estava preparat per al viatge de tornada a Coruscant —vaig assenyalar vagament cap a l’espaiport—. Podem portar-te, si vols.

—No. Necessiteu temps a soles... o més temps a soles... i Èlegos ha sabut del ritual alderaanià de deixar béns en el Cementiri. Ooryl i jo anirem a Kerilt, recollirem a la filla de l’Èlegos, Releqy, i els portarem on puguin deixar coses per a Ylenic It’kla.

Vaig assentir.

—Hauré de fer aquest viatge també, en algun moment. Deixa alguna cosa per a Ylenic en nom del meu avi.

—Crec que això agradaria a tots dos —el Mestre Jedi va aixecar la mirada cap als estels—. Després d'això crec que ajudaré a l'Esquadró Murri a trobar a l'Odiós i a acabar amb la carrera de la Tavira.

Em vaig encongir d'espatlles.

—Sense els Jensaarai, ella només serà una altra aspirant a senyor de la guerra passejant per aquí fora. Algú l'atraparà... probablement la Nova República. Tal vegada enutjarà a Pellaeon i aquest ens farà un favor llevant-li la seva joguina.

—Això seria convenient, per descomptat —Luke es va quedar en silenci, per un moment, després va recolzar les mans en la part superior del mur—. Hi ha una cosa important que necessito discutir amb tu.

—Jo també —li vaig oferir un somriure. Havia passat bastant temps pensant en la meva vida i en la dita del «home del mirall» del meu pare. En realitat em reconeixia a mi mateix, la qual cosa era bona, però forçava algunes decisions difícils. Em vaig encongir d'espatlles—. No vaig a tornar a l'acadèmia. No vaig a ser un Jedi a temps complet.

—Interessant.

Li vaig arquejar una cella.

—Interessant?

—Sí. T'anava a demanar que no tornessis a l'acadèmia.

La meva boca es va obrir per la sorpresa durant un segon.

—No era tan problemàtic, veritat?

El Mestre Jedi va negar amb el cap.

—De cap manera. Veuràs, l'entrenament que has rebut durant la teva vida t'ha dirigit cap a una meta, jo estic tractant d'entrenar als meus reclutes perquè aconsegueixin aquesta meta. Tu tens una base que fa que aprendre a usar les tècniques i eines Jedi només agregui un nivell més a les teves capacitats. Et proporciona més coses que fer, coses que ja estàs ben entrenat per fer. De camí aquí vas assenyalar que Nejaa sovint era un home normal, resolent problemes i només usant les seves habilitats Jedi quan era necessari... precisament perquè tenia les altres habilitats necessàries per fer aquests treballs i no havia de dependre de les seves habilitats Jedi.

Vaig somriure mentre desentranyava el que volia dir. Quan l'única eina que tens és una hidroclau, cada problema s'assembla a alguna cosa que necessita ser ajustat.

—Crec que entenc el que estàs dient.

—No espero menys d'un detectiu —Luke es rigué lleugerament—. Vas esbrinar que Exar Kun havia d'estar darrere de la mort de Gantoris i dels problemes a Yavin IV perquè ets un investigador entrenat. Jo vaig ometre totes les proves que tu vas veure, o no volia creure en elles perquè no veia com encaixaven. Aquest entrenament de «encaixar» és alguna cosa que els nous Jedi necessitaran. Les pautes que es crearan per proporcionar-ho no t'aportaran res.

—Bé podries tenir raó.

Va creuar els braços sobre el seu pit.

—Llavors, com és que tu no tornaries?

Vaig moure les espatlles amb incomoditat.

—En certa manera pel que has dit de Nejaa, i per part del que li vaig fer a la Tavira per treure-la d'aquí. El lloc on puc fer el major bé just ara, crec, és l'Esquadró Murri. Mira't, sempre estàs sent cridat per resoldre algun problema que amenaça la galàxia, havent de deixar l'acadèmia en mans d'algú altre quan entrenar a més Jedi és el que més t'agradaria estar fent. En romandre Corran Horn i fer-ho en l'Esquadró Murri, puc usar les meves habilitats on seran crítiques per a les missions, i no obstant això no seré empès en tot tipus de direccions diferents.

—I podràs quedar-te a Coruscant i formar una família.

—Entre altres coses —vaig somriure, recordant amb afecte quanta revisió i quant poc treball real havíem fet Mírax i jo en el Rajada—. Part del que va espantar a Tavira va ser el fet que no creia que el Triturador de Sols hagués estat destruït. El fet que sabés que estava per aquí fora però ella no pogués trobar-lo la va convèncer que l'estava caçant. Suposo que, en romandre ocult, seré una sorpresa esperant a qualsevol que necessiti una.

—Llavors, Keiran Halcyon mor aquí?

—No mor, simplement desapareix. Poques persones saben que sóc ell pel fet que mantenir-ho en secret no hauria de ser difícil —vaig estirar la mà dreta i la vaig recolzar sobre l'espatlla d’en Luke—. Si necessites a Keiran per a qualsevol cosa, ell estarà aquí. Si necessites a Corran Horn per a qualsevol cosa, ell estarà aquí. El fet és que, sense tu, estaria mort, Mírax seguiria sent presonera i Tavira estaria atacant.

Luke va somriure.

—I sense tu, estaria sobre una llosa en un temple de Yavin IV. Estem a l'una. Res els va ocórrer als meus nebots durant aquest temps, per la qual cosa fins i tot estic en deute amb tu.

—Esperava que diguessis això —li vaig brindar un gran somriure—. Hi ha una cosa més que vull fer per acabar amb tot això, amb el teu permís.

Luke va assentir.

—Digues.

Ho vaig fer.

***

Vaig anivellar l'Ala-X en el que Xiulador va informar que eren dinou punt cinc dos metres sobre el paisatge de Yavin IV i vaig surar allà, cara a cara amb l'estàtua d’Exar Kun. En realitat l'estàtua estava a uns bons cinc-cents metres del morro de l'Ala-X, però aquests buits ulls negres m'observaven intensament.

Li vaig oferir un gran somriure.

—Xiulador, tens tots els sensors en registre complet i estàs transmetent les dades de tornada al Rajada en el Gran Temple?

La seva brusca xiuletada em va recordar que ell no oblidava les ordres... o es marxava a vagabundejar per la galàxia deixant als seus amics darrere perquè es preocupessin fins a l'extenuació dels seus circuits per ell.

Vaig assentir.

—Llest i buidat per obrir foc —vaig passar el control d'armes a torpedes de protons i ho vaig establir en foc únic. Vaig apuntar el meu reticle d'objectiu sobre la cara d’Exar Kun, després vaig desactivar la unitat de comunicacions. No m'importava que la gent estigués veient el que estava fent, però el que havia de dir, això era només entre jo i Exar Kun.

»Sé que has desaparegut, però també sé que vas fer plans per si això ocorria. Aquest temple pot ser una troballa arqueològica de gran valor, un monument d’inenarrable meravella, però també és un monument al mal. Ho vas usar per infectar a Kyp, i les meres impressions fetes dels glifs van infectar als Jedi Foscos que van matar al meu avi. La teva malignitat va crear als Jensaarai, i encara que ells es van elevar sobre ella, gent ha sofert i mort per això.

»Però això no és venjança, com t'hagués agradat que fos. No, això és simple precaució —vaig col·locar el dit sobre el gallet—. No deixaria un sabre de llum tirat on un nen pogués trobar-lo, i aquest temple dedicat a tu és un milió de vegades més perillós que això.

Vaig prémer el gallet i vaig enviar un torpede de protons cap a l'estàtua. L'ogiva va detonar quan va colpejar el pont del seu nas, trencant el seu crani en milers de fragments que es van escampar en una pluja d'espurnes i núvols de fum blanquinós. Els trossos del cap d’Exar Kun van ploure en un estret triangle, trencant la superfície cristal·lina del llac, esborrant per sempre les últimes imatges intactes d'aquesta illa.

Altres dos torpedes de protons van desprendre la cintura i els genolls d’Exar Kun, després vaig disparar la resta cap a la base de l'obelisc en la qual es trobava. Aquest es va esfondrar meravellosament, trencant-se a trossos mentre ho feia. Els fragments es van estavellar contra el terra i van aixafar parets, després van rebotar per l'interior del temple, polvoritzant taula rere taula d'escrits Sith. Alguns eventualment rebotaven prou alt com per escapar-se del mateix temple, submergint-se en el fred i fosc llac.

Canviant a làsers, vaig escampar foc a través del temple, escalfant la roca fins que va fluir com l'aigua. Grans núvols de vapor s'elevaven mentre la pedra es desprenia de les parets i s'esfondrava, sense forma i ara indemne d'escrits Sith. Quan vaig acabar, només quedava l'illa en si: encara negra com la nit, però ara suau i arrodonida, ja no angular, ja no forta.

Ja no era un lloc de poder, només un lloc tranquil en un llac que una vegada més reflectia les estrelles, i ara podria reflectir la seva pau.

Vaig tornar a encendre la unitat de comunicacions.

—Aquí Murri Nou. Missió complerta.

La veu de la Mírax va omplir el meu casc.

—Rebut, Murri Nou. El Mestre Skywalker diu: «Ben fet».

—Dóna-li les gràcies de la meva part. Ha estat un plaer —vaig somriure—. Exar Kun està acabat, els Odis han fugit, aquest temple ha desaparegut i tu estàs a casa de nou. Només una última cosa i tot això haurà acabat.

—I és?

—I és el més difícil de tot, el meu amor —vaig riure—, hem de dir-li al teu pare que el nostre primer fill no portarà el seu nom.

FI