La Guerra Clon (XVII)

Anterior

DISSET

En una batalla entre els qui lluiten per un principi polític i els qui lluiten per la supervivència de la seva llar i la seva família, a llarg termini solen guanyar aquests últims. No tenen res més a perdre i això els converteix en enemics terribles. Com nosaltres.

Comandant Jabiimita, sobre la naturalesa de la lluita contra la República a Jabiim

ESPAI AERI DE TETH

Tot el que Anakin necessitava era una petita oportunitat per pujar i sortir de l'atmosfera i poder saltar a l’hiperespai.

Qualsevol dubte que el maltractat vaixell de càrrega pogués sobreviure a les impressionants forces d'acceleració a la velocitat de la llum i més enllà eren, en aquell moment, un luxe que més tard els hi faria suar. Això era el més fumut dels problemes, que sempre n’hi havia un de més gran i més desagradable que feia ombra als altres. El de l’Anakin era el seu escorta de voltors, que tractaven d'obligar-lo a aterrar.

—No puc deixar-los enrere —va dir.

Ahsoka s'havia mantingut admirablement en silenci, sense fer útils suggeriments que ell no necessitava o alegres comentaris per mantenir-los animats. Un padawan havia d'aprendre quan havia de quedar-se callat. I ella ho havia après. Tenia agafat a Rotta al costat del seu pit com si s'anés a retorçar i a escapar-se-li, però el hutt penjava mig inert en els seus braços, amb els ulls entretancats i la respiració sorollosa.

Si alguna vegada aconseguien escapar, potser acabarien lliurant a Jabba un petit hutt mort, finalment. Millor no pensar en això.

—Desfem-nos d'alguna cosa —va dir per fi Ahsoka.

Un tret de canó va passar fregant el morro del Crepuscle i un altre droide voltor es va acostar a la nau, tan a prop de la finestra de la cabina del pilot que Anakin va donar un brusc cop a estribord per pur reflex. Els voltors no eren trastos estúpids. Semblaven ser capaços d'aprendre pel seu compte i en aquell moment estaven jugant molt bé a ser nerviosos nunes, fustigant al vaixell de càrrega i allunyant-se, com si es tractés de veure qui parpellejava primer.

—De què? No podem tirar combustible. —Anakin va comprovar els nivells—. No sembla que pesi prou com per suposar una gran diferència i hem d'arribar fins a Tatooine.

—Aigua —va dir—. Llast.

—No he comprovat els compartiments de càrrega.

—Ara ho faig —va dir, i abans que la pogués detenir, ja havia lligat a Rotta en el seient del copilot i es dirigia a popa—. Vaig a tirar tot el que em sembli, d’acord?

—D’acord. Sí. Quan obris l’escotilla de la càrrega, s'encendrà una llum vermella d'alerta aquí i aixecaré la proa per deixar que tot rellisqui cap a fora. No perdis el temps arrossegant caixes fins a la rampa de la cua.

Ella va desaparèixer per l’escotilla de la cabina i Anakin es va concentrar a esquivar als voltors. Realment eren capaços de calar-li foc, a risc de matar al hutt? No ho sabia i no podia arriscar-se a entrar en jocs perillosos amb ells. En inclinar-se va poder veure diversos V-19 per sota d'ell enredats en una lluita contra altres voltors. No es va atrevir a fer un bucle per sobre del monestir per veure què estava succeint. No es podia permetre distreure's escoltant el circuit de comunicació del GAR (Gran Exèrcit de la República) per saber què estaven fent Kenobi i Rex. Va passar per sobre de la selva i es va allunyar de la lluita per assegurar-se que no agreujava els seus problemes tirant-los objectes pesats damunt. Fins i tot una petita caixa podia causar greus danys si queia des d'aquesta altura.

L'intercomunicador de la cabina espetegà.

—Mestre, estic en el compartiment de càrrega.

—Bé. Què veus?

—Moltes caixes i els tancs d'aigua de reserva, que semblen plens. Això són cinc tones com a mínim.

—Podria ser. Obre els desguassos en els tancs i assegura't que et trobes darrere de qualsevol cosa pesada que vagi a lliscar-se fora quan pitgis el botó vermell gran.

—Ja ho sé.

—Només ho estava comprovant. Avisa'm quan estiguis preparada.

Va haver-hi un silenci sepulcral i després ella va tornar a parlar per l'intercomunicador.

—Ja està. Preparat?

—Doncs allà anem, mocosa. —Anakin va mirar a Rotta per assegurar-se que no s'havia escapat dels cinturons de seguretat en un toll de llim. R2-D2 va xiular per indicar que, per ell, també podien continuar—. Endavant.

La llum d'advertiment de la zona de comandament es va il·luminar: escotilla de càrrega oberta. Anakin va aixecar el morro de la nau i el Crepuscle va pujar de cop.

Li va semblar haver sentit a Ahsoka dir alguna cosa, però el soroll de l'aire que sacsejava el compartiment de càrrega va ofegar la veu. El vaixell de càrrega va remuntar. De sobte ja no tenien voltors davant i Anakin va posar rumb a cels més foscos, mentre la nau seguia ascendint.

—És hora de sortir, mocosa. No podem sortir de l'atmosfera amb la porta oberta. —No va obtenir cap resposta. L'estómac se li va regirar—. Tanca l’escotilla. Mocosa?

R2-D2 va xiular i va sortir disparat. «Anava a veure què passava», va dir.

Anakin tenia una fracció de segon per decidir si estabilitzava la nau i esperava al fet que Ahsoka aparegués o si continuava i tancava l’escotilla interior que separava la cabina del compartiment de càrrega, sense saber on estava ella i probablement condemnant-la a una mort segura.

I on estan ara les meves belles paraules sobre com prendre decisions difícils quan es mana, acceptant que morin els soldats?

El temps se li escapava. Va comprovar l'indicador d'altura, que es disparava ràpidament cap a nombres cada vegada més elevats. La seva mà dubtava sobre els controls d'emergència de les mampares. Segur que R2-D2 estava bé, perquè els droides astromecànics estaven construïts per operar en el buit, però Ahsoka...

Era una decisió molt dura.

No pensis en això. Ja ploraràs més tard. Només la missió, val?

Només la...

De sobte, la llum vermella d'advertiment del compartiment de càrrega va canviar a verd.

Fos el que fos el que havia ocorregut, ara ja estava fet. Els sensors seguien indicant voltors perseguint al vaixell de càrrega, però ara ja els portava bastant avantatge com per saltar sense problemes. A l'exterior, el cel havia canviat de blau fosc a negra atzabeja. La nau es trobava en espai obert i podria fer el salt fins a Tatooine.

—Si m'escoltes —va dir Anakin— prepara't per saltar a l’hiperespai.

Va estrènyer el control. Les estrelles es van convertir en deixants blancs radiants i la nau va saltar cap a la seva salvació.

Anakin es va recolzar en el seient del pilot i es va portar les mans a la cara, esgotat, i no tan alleujat com havia esperat estar-ho en deixar enrere Teth. Rotta respirava treballosament.

—Mocosa? R2?

R2-D2 va ser el primer a tornar a la cabina del pilot, xiulant i xerrotejant de mala manera per a si mateix sobre la ferralla intel·ligent que salvava el dia una altra vegada, i sobre com una petita lliçó sobre l'ús dels cables de seguretat podria ser una bona idea. Anakin es va girar en el seu seient per veure aparèixer a Ahsoka per l’escotilla de la cabina.

Estava xopada i les seves mans, plenes de talls, sagnaven. Es va sacsejar com si fos un reflex, i va esquitxar d'aigua tota la cabina.

—No preguntis —li va dir.

R2-D2 va facilitar voluntàriament la informació que ella havia acabat penjada de la punta dels dits una altra vegada, i que ell havia pogut connectar-se al circuit i tancar les portes del compartiment pels pèls.

Ella li va dirigir una mirada d’enuig, però li va donar uns copets en la part del dom.

—Te'n dec una, R2.

—Ho veig, encara que no pregunti —va dir Anakin—. Ara hem de preocupar-nos de Rotta, tret que tu necessitis primers auxilis.

Ahsoka va sacsejar el cap i va examinar al petit hutt. Encara estava conscient i va dirigir una mirada llastimosa a Anakin. El pèndol que oscil·lava entre l'alleujament i la preocupació va bascular de nou cap a la preocupació; en aquells moments els seus esforços havien de concentrar-se a mantenir al nen amb vida.

I potser ni això fos suficient. Anakin va tractar d'imaginar-se a si mateix lliurant a Jabba un Rotta malalt. Jabba no era precisament la classe d'individu a qui dir-li, amb una picada d'ullet, que havien fet tot el possible, i que esperaven que no s'enfadés. Segur que volia que li retornessin al nen en les mateixes condicions en què l'havia deixat. El hutt tenia la paella pel mànec, i ho sabia.

—Hauria d'haver-hi un droide mèdic en el celler —va dir Ahsoka—. A veure si el podem engegar.

Anakin va calcular el temps que trigarien en arribar a Tatooine.

—Espero que sigui d'actuació ràpida —va dir.

MONESTIR DE TETH

Ventress va seguir a Kenobi fins a la teulada del monestir, perseguint-lo per les muralles. I ara s'havia quedat sense sostre. Es va detenir en la vora i es va girar.

—Sé que Dooku ha organitzat tot això per allunyar a Jabba de la República —li va dir—. Però no va a funcionar. Jabba sabrà la veritat.

—Una altra vegada amb el mateix. La veritat. I quina veritat, la dels Jedi o la real? La dels Jedi és un producte flexible.

—Fins i tot si em mates, Dooku quedarà en evidència.

Ventress subjectava les seves dues espases làser en vertical, mentre caminava lentament cap a ell, disposada a seguir-li si tornava a saltar. Si saltava des d'allà no tenia molts llocs a l'abast que no impliquessin un precipici de centenars de metres, i això no era molt bo.

—Encara no has vist l'espectacle d’holovídeo que va oferir el teu protegit. És digne d'un premi... —va dir.

—Segur que va ser magnífic, però hi ha un petit truc.

—Vinga. Ja veig que l'única manera de fer-te callar és tallant-te el cap. Així que gaudeix del teu últim moment en escena.

Kenobi va mirar al cel.

—Ho sents?

Ventress es va preparar per a una altra tàctica de distracció. S'havia preocupat tant tractant de contenir a Kenobi que havia estat massa entretinguda i furiosa com per concentrar-se a percebre les subtils variacions en la Força o en qualsevol detall que pogués desviar la seva atenció cap a una altra cosa que no fos el que tenia entre mans. Però llavors va parar un moment i va poder sentir-ho.

Skywalker s'havia anat.

Potser li han disparat.

Va connectar el seu comunicador.

—Control aeri, informin. On està el vaixell de càrrega?

—Comandant, hem enviat a tots els caces disponibles però...

—Després m'ocuparé de tu.

Ventress va apagar el comunicador d'un cop, però va enviar un missatge codificat perquè la rescatessin. No podia seguir pul·lulant per aquí perdonant-li a Kenobi el seu amor pel teatre. Havia de reorientar la situació.

—Està de camí a Tatooine, amb el fill de Jabba —va dir Kenobi—. Has perdut. Dooku no estarà molt satisfet amb tu.

—Si ja has acabat d'admirar-te tant a tu mateix com per aprendre una mica de mi, Kenobi, ja ho sabràs. —Físicament estava destrossada, però ja ho havia estat moltes altres vegades abans, i l'única forma que coneixia de suportar-ho era aixecar-se i començar a lluitar de nou i amb més força—. No em dono per vençuda fàcilment. I sempre tinc un pla.

—Deposa les teves armes.

Ell retornà al costat d'ella amb la seva espasa làser en alt i van quedar molt junts, amb els feixos creuats, forcejant. Ventress havia d'avisar a Dooku que Skywalker anava cap enllà, així que necessitava posar fi a aquesta farsa. Va fer un pas enrere per balancejar de nou les dues espases, però Kenobi va atrapar la punta d'una i la va fer volar de la seva mà donant voltes.

—Rendeix-te —li va dir.

Ventress va poder sentir un voltor que s'acostava i va estendre la mà per recuperar amb la Força l'espasa que havia perdut. El caça va reduir la seva velocitat i va recórrer les muralles.

—Encara no —va contestar ella, saltant al voltor quan el va tenir a prop—. De fet, mai.

Va desaparèixer abans que ell tingués temps de contestar, si és que tenia alguna cosa a dir. I, coneixent a Kenobi, segur que la tenia. Ell sempre havia de tenir l'última paraula.

PALAU DE JABBA, TATOOINE

Algunes coses no arriben a bon port si es deixen en mans d'altres persones.

Dooku es retreia haver-hi delegat massa. La propera vegada, hauria de fer el treball en persona, però en aquells moments havia d'intervenir per salvar la situació. Jabba exigia que se li informés a ell en persona.

De camí a la sala del tron, Dooku es va ficar dins d'un magatzem, va influir mentalment en dos criats que treballaven allà perquè fotessin el camp i oblidessin que l’havien vist, i es va posar en comunicació amb la Ventress.

Ara haig de recollir les restes.

En l'holograma, Ventress semblava tan segura i implacable com sempre, les mans en els malucs i les botes fermament plantades en el terra amb les cames una mica separades. No era de les quals ajupien el cap i demanaven perdó, per més deferència que pogués mostrar. Dooku admirava aquest tarannà, però el que no admirava era el seu fracàs a complir amb les missions crucials.

—Ho lamento tant com tu, mestre. Però encara no m'he rendit. He enviat una nau a perseguir-los. No ens queda una altra alternativa que destruir la nau de l’Skywalker amb el hutt dins.

—Deixa-ho córrer —li va contestar Dooku—. Massa tard. Jo mateix vaig a interceptar a Skywalker quan aterri. Mentrestant, prepara't per a una demostració de penediment. Haig de veure a Jabba en qüestió de minuts i, quan ho faci, et vaig a interrogar davant d'ell i tu hauràs de dir-me que el nen està mort i que Skywalker es dirigeix a Tatooine. Tu segueix-me el corrent.

—Sí, mestre.

—Parlarem del teu futur més tard.

Dooku ni tan sols va esperar al fet que ella confirmés la recepció per tallar la comunicació. Va recórrer el passadís preparant-se mentalment per aparentar una trista determinació i una mortificació d'acord amb les circumstàncies.

Jabba va mirar amb els seus sinistres ulls grocs com pujava fins a la tarima. Tenia tot el seu seguici al voltant, la qual cosa presagiava una exhibició de poder.

—Més val que em portis notícies —va dir.

Dooku va treure el seu comunicador i va fer com si teclegés un codi.

—Lord Jabba, és possible que les puguem escoltar directament del meu comandant sobre el terreny. La lluita a Teth ha estat feroç, però potser pugui posar-me en contacte amb ella. Jo no tinc més informació que vós. —Va fingir uns quants intents de comunicació fallits, va sospirar amb irritació una o dues vegades i, llavors, va aparèixer l'holograma de la Ventress. Ara el seu aspecte semblava més cansat per la batalla que desafiadora. Amb Jabba no funcionava el desafiament—. Comandant, què està passant? Ara mateix estic amb Lord Jabba, que està ansiós. Igual que jo.

—Milords, no em resulta fàcil haver de dir-vos això —va dir, amb actitud derrotada i de noble sacrifici—. La República era molt més nombrosa que nosaltres. Per quan vam aconseguir vèncer-los i buscàvem a Rotta, Skywalker ja l’havia matat.

Un crit ofegat va recórrer la sala i a Jabba se li va gelar la respiració. Després va rugir; no va ser el seu típic torrent d'insults i amenaces, sinó un terrible i inarticulat crit de dolor animal. Dooku estava al seu costat. No va semblar que li importés mostrar signes de feblesa emocional davant dels seus servents. Dooku sospitava que els crits ofegats dels súbdits eren més per ells mateixos, manifestaven la seva por al que podia passar quan Jabba recobrés el componiment prou com per atacar i sortís a buscar venjança, i arremetés no només contra els responsables directes.

Dooku va intentar semblar commogut, però tractant de controlar-se.

—Les meves condolences, Lord Jabba. —No estava segur de si Jabba li havia sentit, perquè el hutt gemegava, amb una veu ronca i bombollejant—. El Jedi és el pitjor tipus de criminal, un assassí de nens. No hi ha res pitjor. Comandant Ventress, espero que matés a aquesta escòria en represàlia.

—No, mestre, però no es van escatimar esforços en l'intent. Ara està de camí a Tatooine amb el seu padawan.

—On està el meu fill? —va vociferar Jabba—. Exigeixo el seu cos! Vull veure el que aquest monstre Jedi li va fer, i llavors li faré deu vegades el mateix que...

Dooku el va tallar. La improvisació havia estat bé, però s'estava tornant massa arriscada.

—Ventress, on està el cos?

—Se’l va emportar amb ell, el meu senyor, així que no tenim cap prova. Coneixent el seu respecte per la vida, a hores d'ara pot haver tirat les restes de Rotta fora del compartiment estanc.

Bona manera de pensar. Jabba va empassar aire, indignat. Dooku va continuar, decidit.

—Després parlarem del seu fracàs —li va dir a Ventress, i va acabar la transmissió.

La sala del tron va romandre en silenci, esperant el següent esclat.

Dooku dubtava que Jabba fora a fer cap exhibició: podia sentir la commoció i el dolor del hutt en la Força, com si estigués massa prop d'una explosió. No podia fer res sense ofendre al seu poder o perdre la imatge que s'havia llaurat. Era el dolor d'un pare. Dooku, que estava molt acostumat a la brutal realitat de la guerra en la qual lluitava, habituat a morts que, en un món ideal, hagués triat evitar, va tornar a veure’s a si mateix commogut en la neu de Galidraan.

Què hem fet?       

Ho va apartar de la seva ment.

—Lord Jabba...

Jabba havia recuperat la parla.

—Com s'atreveix aquesta púrria a venir aquí?

—Per matar-vos, Lord Jabba, i eliminar a tot el vostre clan. —Dooku va pujar alguns esglaons cap a Jabba i va inclinar una mica el cap—. Ja sabeu que odia al vostre poble, heu vist l'enregistrament, i, sens dubte, té comptes pendents des dels seus temps d'esclavitud aquí. Però hi ha més que això. Es tracta de les ambicions de la República, perquè els agrada utilitzar a Skywalker i les seves lluites com si fossin el seu canó carregat. No volen confiar en la vostra bona voluntat per mantenir l'accés a les rutes de la Vora Exterior. Necessiten controlar ells mateixos aquestes rutes i potser fins i tot instal·lar com a líder del clan al seu propi titella.

—I aquesta és la democràcia de la República. La civilització de la República. —Jabba estava recobrant el domini de si mateix, convertint-se en un enemic més dur, més furiós i encara més perillós—. Vaig a fer que lamentin això.

Això sonava tan suau i poca cosa per a un Hutt, que Dooku va saber que significava venjança sense caserna com rares vegades s'havia vist.

—Lord Jabba —li va dir— permeteu-me. M'agradaria reparar, d'alguna manera, no haver estat capaços de salvar al vostre fill. Tinc a la Guàrdia Magna preparada per rebre-li, i jo mateix tractaré amb Skywalker.

Jabba es va redreçar per complet.

—El seu crani —va dir—. Recordi-ho, vull el seu crani.

Següent