La Guerra Clon (XVI)

Anterior

SETZE

Els enemics no sorgeixen per accident o per mala sort. Els fem, els guanyem i els alimentem, tant si ens adonem com si no. Si no trobem enemics reals, els inventem i els engrandim tant com podem. Es converteixen en la justificació de la nostra existència o en excuses dels nostres propis fracassos. Molts de nosaltres sofriríem si no els tinguéssim; qui necessitaria als Jedi si no hi hagués adeptes al Costat Fosc?

Lord Gajakur Biul, soldat kilian

MONESTIR DE TETH

Ventress havia pensat que ja no li quedava res que els Jedi se li poguessin emportar, però s'equivocava.

Els últims moments de l’androide d'intel·ligència 4-A7 apareixien davant els seus ulls en una hologravació. Després d'haver enviat una transmissió freda i racional a les naus perquè busquessin a Skywalker, va tenir un moment per reflexionar.

La va mirar dos, tres i quatre vegades en la penombra d'una alcova en el passadís, apartada de la batalla que tenia lloc en l'exterior del monestir. El foc d'artilleria estava destrossant l'edifici i la roca volcànica de l'altiplà. El terra tremolava sota els seus peus.

També havien de llevar-m'ho, no? Sense pensar-s’ho dues vegades.

Per impedir que la informació caigués en mans enemigues, el 4-A7 havia estat dissenyat perquè, quan estigués massa danyat per funcionar, carregués les dades que tingués emmagatzemades i la seva memòria temporal volàtil. La seva energia de reserva estava programada per detectar qualsevol avaria catastròfica i immediatament transmetre-ho tot, tant allò emmagatzemat com allò volàtil, a un lloc segur. Quan finalment el sistema fallava, és a dir, quan el droide moria, ja no quedava cap dada en els seus components que l'enemic pogués extreure.

Així que 4-A7 hi havia seguit bolcant dades, funcionant amb la poca energia de reserva, «encara conscient», fins i tot després que la mocosa Jedi el decapités. Aquesta idea trastornava a Ventress més que qualsevol altra cosa.

Per a tu no era res, veritat, Jedi?

L’androide era l'única cosa del món en la qual confiava plenament. Ventress sentia les seves paraules i veia els esdeveniments des de la perspectiva dels hologravadores allotjades al costat de cada fotoreceptor.

No, els ulls, ell tenia ulls i les dades registrades eren els seus pensaments. Es negava a utilitzar aquest llenguatge asèptic de les màquines. 4-A7 havia mort com... un home.

Havia estat un ser molt més real que la majoria dels orgànics que ella havia hagut de suportar. Havia complert amb el seu deure i, encara que ara ja fos irrellevant, havia dit al Jedi unes quantes veritats sobre la dictadura de la República. La fi del seu servei actiu li va semblar a Ventress tan heroic com el de qualsevol soldat de carn i os.

Mirà el seu bloc de dades. Ara contenia tot el que havia estat 4-A7: programació, dades i la seva memòria de treball fins al moment en què la seva energia de reserva s'havia esgotat del tot. Ventress tenia a la mà el que, en una persona, hauria estat l'ànima.

La meva determinació segueix intacta. Fins i tot l'has reforçat, Jedi. Una vegada més, et guanyes als teus enemics.

Si no hagués après a convertir el dolor, la pèrdua i la ira en acció, hauria mort molt temps enrere. Es va girar per tornar a la batalla, amb les forces renovades.

El seu comunicador va xiular de nou. Va contestar i el buit en l'aire davant d'ella va ser ocupat per un holograma de Dooku.

—He sentit que han arribat les forces de Kenobi, Asajj.

—Estem en això.

—Has recuperat al hutt?

Ja saps que no. T'he explicat cada segon del que he fet.

—Encara el té Skywalker, però anem a interceptar la seva nau abans que abandoni el sistema Teth.

—Ja coneixes el joc. —Dooku mai sonava enfadat. Sempre semblava calmat, però ella sabia que, a la seva manera, estava furiós—. Ara ja no n'hi ha prou amb fomentar l'enemistat entre Jabba i la República. Necessita una raó que justifiqui davant els altres el fet de recompensar-nos amb l'accés en exclusiva a la Vora Exterior. Hem de rescatar al nen.

—Entenc, mestre. No obstant això, el meu objectiu haurà de ser detenir a Skywalker sense fer mal al hutt. El Jedi ha portat subjectat al nen en tot moment, així que m'enfronto a un escut humà. En condicions normals, això no significaria res i consideraria la mort de l'innocent com un dany col·lateral, però en aquest cas no puc.

—Llavors hauràs d'utilitzar un pensament més lateral. I fer-ho més ràpidament. Canvi i fora.

Ventress es va quedar mirant el buit on havia estat l'holograma i es va empassar el seu ressentiment.

Haig de recordar que aquest és l'home que no m'entrenarà com una Sith. L'home que només pretén utilitzar les meves habilitats per als objectius dels Sith, però que no em deixarà unir-me al club.

Tenien un objectiu comú, però ell no estava del seu costat. Ella només era una ajuda que havia pres prestada. Va fer memòria del que això implicava.

No tenia sentit obeir cegament. Ella era qui manava sobre el terreny; només ella coneixia la situació. Si Skywalker aconseguia fer arribar al hutt a una nau de guerra de la República, una cosa que en aquells moments era la seva millor opció, a ella li quedarien poques possibilitats d'impedir que el petit fos retornat al seu pare. Es va interrompre per transmetre noves ordres als droides voltor.

Si no puc evitar que Skywalker s'acobli a una nau de guerra enemiga, ignoraré l'ordre de preservar la vida de l'ostatge i destruir el Crepuscle.

No tenia una altra opció, era el seu últim recurs.

En aquest breu moment de tranquil·litat, va sentir acostar-se a algú en la Força, el cridaner anunci d'una presència. Va agafar una espasa làser amb cada mà i va aferrar l'empunyadura amb força per concentrar-se abans d'encendre les seves armes.

—Mestre Kenobi —va dir, mantenint la mirada baixa durant uns instants—. Arribes tard. Mai cal fer esperar a una dama.

Kenobi va caminar tranquil·lament a la seva trobada pel passadís.

—Estava buscant a Anakin. Així que se't va resistir?

—Considera'm contrariada en això de matar als Jedi. —Sostenia verticalment davant de la seva cara una espasa d'un vermell brillant—. Ho faràs.

Es va tornar i va sortir corrent per un passadís lateral que conduïa a una part més antiga del monestir, construïda en un estil diferent, on els sostres eren plans i sustentats per columnes, en lloc de les espaioses voltes que tancaven les habitacions d'arquitectura més recent. La sala on va anar a parar era un bosc de pedra, ple de columnes de granit perfectament alineades que brillaven amb l'escassa llum; menys espai per maniobrar, però molts més llocs on posar-se a cobert dels atacs d'espasa i moltes oportunitats per fer fintes.

També per a ell. Recorda-ho.

Ventress es va lliscar darrere d'una columna i va esperar, amb les espases làser apagades. Durant una estona, va pensar que potser ell s'havia resistit a la temptació, o que realment estava ocupat en una altra cosa, ignorant, per la qual cosa fora, que el grup de l’Skywalker l'estava buscant. Però va sentir els seus passos acostant-se. Si no trobava l'entrada a la sala, ella l’hauria de guiar.

Però sí que la va trobar. Podia sentir el frec de les seves túniques en acostar-se.

—Ventress, no guanyes res amb amagar-te de mi...

Ella va guardar silenci i va girar el cap cap al lloc d'on procedia el soroll. Passos i, de tant en tant, el «vzzzzn» de la seva espasa làser.

Ell balancejava el làser i donava voltes per mirar cap enrere.

De totes maneres, era fàcil percebre a Kenobi en la Força.

—Ventress, tenim al fill de Jabba. S'ha acabat.

La seva veu sonava més a prop. També ell podia percebre-la en la Força, és clar.

Vine i agafa'm, presumptuós...

—Ventress...

Parlava massa. Tal vegada li agradava dramatitzar o ho utilitzava per preparar-se per a la lluita.

—Ventress... —El to era suau, com si cridés a un animal de companyia per donar-li el seu menjar—. Ventress...

Ella va sorgir de darrere de la columna, encenent les seves espases làser i balancejant una cap a ell. Els feixos de llum van xocar, vermell sobre blau. Durant una fracció de segon, va veure el seu rostre il·luminat per una mirada de sorpresa. Ell la va rebutjar. Però ella va descriure un arc amb l'altra espasa i es van enredar en el combat. Ventress utilitzava ambdues espases simultàniament, en un moviment de tisora per fer-ho retrocedir i acorralar-ho contra una paret o una columna. Però, cada vegada, Kenobi aconseguia ficar la seva arma entre els feixos d'ella.

Ell va saltar darrere d'una columna. Ventress li va sentir panteixar. Tots dos necessitaven uns segons per recobrar l'alè.

—Hauràs de fer-ho millor —va dir ell.

—I tu hauràs d'aprendre a mantenir la boca tancada —va dir ella, apareixent sobtadament per l'altre costat de la columna. Ell va rodar ràpidament darrere, i el feix de l'espasa d'ella va perdre la punta durant un segon, dispersant un núvol de pols de la pedra. Kenobi es va allunyar ràpidament, però ella el va perseguir.

No és invencible. No podria agafar a Fett. Però no ho està intentant.

Ventress no anava a confiar en Kenobi mentre pogués seguir escopint.

Ella l’aguaitava i aquesta vegada li va tocar a ell el torn de saltar i atacar. La va portar contra la paret, però ella la va utilitzar com un trampolí per empènyer-ho amb la Força abans d'arremetre contra ell amb totes les forces que va aconseguir reunir. No li va resultar difícil. Amb només recordar a Narec ja tenia ganes de destrossar el món sencer en venjança.

L'espasa de Kenobi va saltar per l'aire. Per un moment ella va pensar que era un truc, però no, efectivament li havia copejat la mà. Ràpidament li va posar l'espasa en el coll.

Kenobi la va mirar, el seu pit pujava i baixava amb la respiració.

—Bé, Ventress, vas a adelitar-te i deixar-me anar un discurs sobre com d'inútil que ha estat la meva missió?

—No —va contestar ella—. Només et vaig a matar.

Llavors ell la va tirar cap enrere amb un impuls de la Força. Ventress es va donar un cop tan fort contra una columna que es va sentir un cruixit i va trontollar. Kenobi va recuperar la seva espasa làser somrient.

Hauria d'eliminar aquesta rialleta de la seva petulant cara Jedi per les dolentes.

VAIXELL DE CÀRREGA CREPUSCLE, ESPAI DE TETH

Anakin sabia que mai hauria d'haver esperat que les coses es posessin fàcils.

La trajectòria que hi havia marcat va portar al Crepuscle prop de l'acció. Era inevitable. Necessitava localitzar el vaixell almirall de Yularen, Esperit de la República. Una vegada que li hagués lliurat a Rotta, podria tornar a la lluita, o començar a rellevar als homes de la Companyia Torrent si la batalla en terra hagués acabat, o qualsevol cosa menys aquesta.

Havia optat per la via més directa. L'espai aeri sobre la zona de combat en la selva i, més amunt, l'atmosfera fins a l'espai estava plena de caces V-19, droides voltor i naus de guerra. Encara que l’havia posat a la màxima potència, el Crepuscle es va elevar amb lentitud per a un pilot acostumat als caces.

És el mateix que si portéssim un gran blanc pintat.

El vaixell de càrrega es va estremir en elevar-se. Ahsoka estava asseguda en silenci amb Rotta arraulit en la seva falda. En una cabina tancada, la seva olor era irresistible per a l’Anakin. Va pujar una mica els injectors de combustible.

Vinga... Vinga...

Ràfegues de llum blanca es retallaven contra el cel en les capes més primes de l'atmosfera del planeta. Anakin estava pendent tant dels sensors de la nau com del que els seus ulls veien a través de la finestra. Podia veure el transponedor de l’Esperit en la pantalla, però el creuer es trobava en el més renyit de la batalla, envoltat de petits punts de llum que indicaven els caces de la República i dels separatistes.

—Estan massa entretinguts com per preocupar-se per nosaltres —va dir, per fi, Ahsoka.

—D'ara endavant, intentaré que no se'm noti tant quan estigui preocupat.

—Yularen sap que tornes.

—Sí, però aposto al fet que Ventress també. Tenia als seus droides preparats per rebre'ns i sap que aquesta caixa de sabates s’ha enlairat i que no estem tan bojos com per dirigir-nos a Tatooine en ella. Així que ja sap que hem de fer un transbord i que no tenim moltes naus per triar.

—Potser no ho sap.

—És intel·ligent. Si a mi se m'ha pogut ocórrer aquesta solució al nostre problema, a ella també. —Anakin va corregir el rumb, intentant envoltar a un grapat de V-19 que perseguien a una banda de voltors. Rotta va gemegar.

—Tu que faries?

—Mmm... No haurà col·locat bombes en aquest vaixell de càrrega?

A Anakin se li va regirar l'estómac. No se li havia ocorregut.

—No. Necessita a Rotta. Aquest serà el seu pla.

—Haig d'admetre-ho. Vam trobar aquesta banyera quan més la necessitàvem.

Només precisarien uns minuts per arribar a Yularen.

—No ens estava esperant. No podia haver-hi previst allò de la mosca caçadora. Segur que tindrà droides voltor buscant-nos.

—Llavors, tot depèn de qui sigui millor pilot, tu o un munt de ferralla intel·ligent.

R2-D2 va xiular i va llançar centelleigs, dient que li semblava una mica organicista dir-li a ell munt de ferralla intel·ligent.

Ahsoka encara tenia molt per aprendre.

—Això no ho he entès.

—Després et donaré algunes lliçons de sensibilitat...

El Crepuscle va començar la seva aproximació a l’Esperit. En qualsevol moment, algun oficial separatista pendent del sensor o algun voltor podien descobrir el vaixell de càrrega en les seves pantalles i llavors tot dependria de la sang freda, la velocitat i l'habilitat. Anakin sabia que una d'elles no era el seu fort. Va reajustar els seus instruments de vol per dirigir-se cap a l'hangar de l’Esperit.

Hi havia molt tràfic al mig.

—Subjecta al nostre relliscós amic, mocosa. Allà anem...

—Sí, mestre.

Anakin va encendre el comunicador.

—General Skywalker cridant a creuer Jedi. Necessitem un accés a l'hangar. Repeteixo, necessitem un accés a l'hangar amb urgència.

La pantalla va parpellejar un moment. Un voltor havia aparegut del no-res i va passar fregant per sobre de la cabina i es va ajustar a la seva velocitat. Anakin no podia disparar el canó làser del Crepuscle. Era com tenir una desagradable picor en una part a la qual no pots arribar sense trencar-te. Un altre voltor va abandonar la formació i es va dirigir directe cap a ells, interposant-se en el seu camí.

Alguna cosa va colpejar fortament el Crepuscle. Alguns reblons van volar en doblegar-se les mampares de l'interior per l'impacte. El vaixell de càrrega havia rebut una descàrrega. Anakin va mantenir el rumb.

—Potser, després de tot, no vulgui a Rotta viu... —va dir Ahsoka. Potser. —Gairebé hem arribat. Aguanta.

Ja podia veure el creuer i l'hangar. La vora de l'obertura estava senyalitzada amb una llum d'advertiment. Però també va veure una bola d'energia que es dirigia directament al vaixell de càrrega, procedent del canó de popa del creuer.

—Subjecteu-vos! —va cridar—. Ahsoka, subjecta't!

La canonada va impactar en la cabina del pilot i Anakin va sentir com l'ona del xoc recorria el timó i arribava a les seves mans i li colpejava les articulacions dels colzes i les espatlles. El vaixell de càrrega es va sacsejar violentament.

—Estan apuntant als voltors? —va preguntar Ahsoka.

—No, ens estan disparant a nosaltres! —El creuer encara tenia activat el seu escut deflector. Anakin va tornar a connectar el comunicador—. Creuer Jedi, aquí el General Skywalker, som amics de la República, repeteixo, el vaixell de càrrega Crepuscle és amic de la República, alto-el-foc, alto-el-foc.

La resposta va aparèixer en el comunicador.

—Vaixell de càrrega Crepuscle, està mostrant un codi militar transponedor de la Confederació de Sistemes Independents... Detingui's!

Oh, no!

Per descomptat: el droide espia i el seu destacament volien assegurar-se que no els anaven a disparar les seves pròpies forces. 4-A7 havia rigut l'últim.

—Creuer Jedi, sóc Skywalker. Estem envoltats de voltors i hem de baixar a un petit hutt molt malalt. Obrin l'hangar. Si us plau.

Després d'un segon de pausa, els va arribar la veu de l'Almirall Yularen a través del comunicador.

—Skywalker, anem a desactivar els deflectors, però necessitem llevar-nos de damunt aquests voltors. Dirigeix-te a l'hangar de popa. Repeteixo, dirigeix-te a l'hangar de popa. I comprova el teu transponedor la propera vegada que pilotis una nau enemiga. Ja hem sofert alguns atacs suïcides abans, i ara disparem primer.

—Sí, almirall. —Uau! Em té en compte i es posa en el meu lloc. Un almirall era el senyor de tot el que estava al seu càrrec de la seva pròpia flota i Anakin només era un altre pilot que hauria d'haver actuat millor—. Estigueu preparats per a un aterratge accidentat.

Anakin va posar bruscament el Crepuscle rumb al port, enxampant als voltors perseguidors a contrapeu durant un moment crucial, i fent un bucle es va ficar sota el creuer. Ahsoka va ofegar un crit, Rotta va emetre un xiscle i el vaixell de càrrega es va dirigir a la popa del creuer. Les portes de l'hangar estaven obertes; l'obertura se'ls va tirar damunt com una enorme boca a punt d'engolir-los.

Els voltors encara els perseguien, bombardejant el casc amb el canó làser. Com va poder resistir sencera aquesta caixa de sabates és alguna cosa que Anakin mai va arribar a saber, però ho va fer.

Deu segons.

Els voltors encara estaven amb ells, així que no podia fer un aterratge en la coberta amb tots enganxats a ell. El creuer ho sabia i va disparar amb els làsers de precisió. Un dels voltors va quedar destrossat i va sortir rodant, deixant una pluja de ferralla roent en la finestra de la cabina.

El següent tret va tocar amb una precisió infal·lible a un altre voltor, que, de sobte, es va convertir en una bola de foc que va passar donant tombs just per davant del vaixell de càrrega i va entrar disparat a l'hangar. Tot el que Anakin va poder veure va ser foc i fum on hauria d'haver estat el seu refugi.

—Detinguin-se! Detinguin-se!

—Avortin, avortin, avortin!

Anakin ho va fer sense pensar. Va tirar del timó i va fer pujar al vaixell de càrrega en vertical. No tenia temps de preocupar-se pel vaixell de càrrega o pel personal de l'hangar, perquè ara la nau tenia a les seves mans moltes destrosses i baixes, així que tampoc podia preocupar-se de si mateix. No anava a buscar un altre punt d'aproximació.

I encara li perseguia una desagradable escorta de voltors.

Igual que li havia passat al Capità Rex, ara ell i Ahsoka depenien de si mateixos. La ironia no li va passar desapercebuda.

MONESTIR DE TETH

Kenobi va córrer.

Ventress li va perseguir pels passadissos i quan va pujar volant per antigues escales de pedra, frenada pel que fos que s'hagués lesionat —vèrtebres, costelles?—, encara que l'adrenalina i les endorfines que inundaven el seu torrent sanguini en aquest moment anul·laven completament la sensació de dolor. No tenia temps de detenir-se i comprovar en el seu comunicador si hi havia novetats de l’Skywalker i el seu intent de fugida.

Tant podia ser que hagués derrotat al piquet de caces i s'hagués acoblat a la nau gran com que ja estigués carbonitzat, amb la seva nau i el hutt. En qualsevol cas, Dooku es posaria furiós, amb la seva posa calmada i patrícia, però de vegades només es podia triar entre un resultat dolent i un de pitjor.

Encara podia trobar una manera d'endossar-li la mort del hutt al Jedi.

A dalt de les escales hi havia una finestra que ocupava tota l'altura de la paret i Kenobi estava allà dempeus com si estigués esperant que l’agafés. El transpariacer de la finestra, decorat amb uns motius de colors, havia volat amb els bombardejos, i la silueta del Jedi es retallava contra el sol de la tarda.

Era un gest de menyspreu. Li estava dient que podia capturar-la quan volgués. I això la va posar més furiosa que mai.

Per a tu només és un joc, veritat? Sense família, sense dona, sense pàtria, sense res pel que plorar. Un esport.

—A què esperes? —va dir ell, i va saltar.

Següent