Deixeble fosc (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

Obi-Wan va saltar davant de Ventress, amb el sabre de llum xiuxiuant i espetegant contra el d'ella. La va empènyer cap enrere, cridant-la pel seu nom, però ella estava més enllà de tota raó. Ella va saltar per sobre d'ell per aterrar davant de Vos. El Jedi va caure de genolls, aixecant les mans cap a la Força per empènyer-la cap enrere. Ell estava tan feble que fins i tot aquest atac per salvar la seva pròpia vida simplement va empènyer a Ventress amb prou feines uns passos cap enrere. Això va ser suficient perquè Kenobi li donés una puntada voladora al maluc de Ventress i ella ensopegà, convertint la caiguda en una tombarella per aterrar davant de Kenobi.

—Per què no ho sent? —va cridar, i la seva sinceritat i el seu dolor eren tan reals que Kenobi va sentir una onada de compassió.

—Ventress, pensa per un moment! Aquest lloc està ple d'energia del Costat Fosc! I Vos està sofrint un dolor terrible!

Ventress no es va detenir. Ella era un àngel justicier, amb la intenció de destruir el que ella creia era allò en el que Vos s'havia convertit, i per un instant fugaç Kenobi es va preguntar si alguna vegada ell mateix hauria estat vist d'aquesta manera per aquells als quals es va veure obligat a matar. De manera que tot el pensament havia d'estar centrat a impedir que Ventress assassinés al mateix home que havien anat a rescatar.

—Fora del meu camí! —li va cridar Kenobi a Vos. Aquest va obeir, recolzant-se en la paret mentre posava distància entre els dos combatents.

—Vostè no entén —va exclamar Ventress—. Vostè no estava allà! —Girà sobre si per apuntar a Kenobi en lloc de Vos. El seu sabre de llum verd semblava una taca mòbil en l'aire i Kenobi es veia en destrets per detenir els cops.

—Saps —va dir ell, lliscant el seu sabre sobre el d'ella per després fer-la girar i perdre l'equilibri—, crec que lluitar amb tu era més fàcil quan jo estava tractant de matar-te.

Vos seguia recolzat contra la paret, panteixant, el seu tors tacat de sang i suor. Des de la seva posició podia veure el següent passadís en tota la seva extensió.

—Tenim companyia! —va cridar i, efectivament, Kenobi va poder sentir el soroll de passos metàl·lics.

Ventress va esquivar bruscament el cop de Kenobi i va tornar la seva atenció a Vos. A hores d’ara, Obi-Wan no solament estava alarmat per l'obsessiva i inexplicable desconfiança de Ventress respecte de Vos, sinó que la seva profunda exasperació anava creixent.

—Ventress, per tot el que és bo en aquesta galàxia, podem arreglar això més tard si us plau? —Va estendre la mà i usant la Força, la va aixecar i la va llançar alguns metres més endavant al passadís per on havien vingut—. Anem! —li va cridar.

En les seves moltes trobades anteriors, Kenobi s'havia burlat de Ventress recordant-li com de bona que era per sortir corrent. Però aquesta vegada, per un terrible moment, Kenobi va témer que Ventress estigués disposada a sacrificar-los a tots si amb això podia assegurar-se la destrucció de Vos. Afortunadament, el seu instint de supervivència es va fer present i amb un grunyit de frustració, va arrencar a córrer.

Els droides estaven acostant-se a ells. Les explosions rebotaven en les parets corbes de metall i il·luminaven amb llum vermella el passadís. Kenobi va col·locar al desarmat Vos davant d'ell, sostenint a l'home afeblit amb una sola mà mentre es donava la volta parcialment per batre i retornar els trets de rajos.

Abruptament Ventress va patinar fins a detenir-se. Vos i Kenobi gairebé van xocar amb ella. Una fracció de segon després, un tros circular del sostre del corredor va caure estrepitosament davant d'ells. Dempeus al centre del cercle metàl·lic estava Anakin Skywalker. El seu sabre de llum seguia encès, i la vora fosa del cercle era de color taronja.

—Hola, Vos —va saludar Anakin—. Què agradable veure't de nou.

—Encantat de veure't, Anakin —va respondre Vos, mirant cap amunt, desconcertat, al forat que Anakin acabava d'obrir en el sostre. El foc de les pistoles blàster seguia plovent sobre ells i els quatre van saltar cap endavant, en direcció a l'hangar i a la fugida.

Els droides queien pel forat, alguns d'ells acabaven aterrant damunt dels seus companys que havien perseguit al grup des de la cel·la de Vos. Grinyols de «Ei, vigila!» i «Ai!» sortien dels desafortunats droides, però molt ràpid aquelles llaunes estaven de nou en carrera perseguint-los... i disparant.

Els Jedi i la Ventress van arribar a l'hangar i van córrer per la rampa de la Banshee. Vos pràcticament es va deixar caure en un dels seients del celler, buscant a les palpentes les corretges de seguretat. Kenobi va asserenar les seves mans i va començar a lligar al seu amic mentre Ventress començava a engegar la nau.

—Anem —va murmurar en veu baixa i després va maleir—. Han canviat el codi per a l'escut! Hauré de descobrir-lo de nou.

—I ara estan tancant les portes —va assenyalar Anakin. Kenobi va apartar la vista de Vos per veure que Anakin tenia raó.

—Pots treure'ns d'aquí? —va preguntar Kenobi.

Els dits de Ventress volaven sobre els controls.

—Tal vegada —va respondre ella—, però aquesta porta s'està tancant ràpidament i els droides estaran aquí en qualsevol moment!

Vos va mirar cap amunt.

—Sé on estan tots dos grups de controls —va dir. Abans que Kenobi pogués detenir-ho... el Jedi ferit s'havia aixecat i estava obrint la rampa.

—No! —va cridar Ventress. Va sortir del seient del pilot i va saltar al celler, tractant de detenir-lo. Kenobi la va aferrar del braç. Sorpresa, es va deixar anar, però Vos ja havia saltat a terra i va córrer per perdre's de vista.

—El deixa escapar! —grunyí Ventress—. No veu? No tornarà!

Va tirar cap enrere un puny, però la mà d’Anakin va volar per agafar-lo.

—Tranquil·litza't, Ventress —va etzibar Anakin—. No ho sabem amb seguretat!

—Jo sí ho sé! —Ventress es va colpejar el pit amb un dit amb tanta força que Kenobi va pensar que el gest li deixaria un blau—. Jo sé que ell ha caigut! I sé que no pot ser retornat.

—Mmm... Ventress? —Anakin va assenyalar i Ventress va mirar a través de la finestreta. Les portes de l'hangar havien deixat de tancar-se, i després un instant més tard, van començar a reobrir-se.

—Revisa els controls! —va ordenar Kenobi—. L'escut està desactivat?

Ventress ja estava de tornada en el seu seient.

—Estem lliures —va dir, la seva veu sonava confosa.

—I aquí ve Vos —va informar Obi-Wan, incapaç de mantenir el triomf fora de la seva veu mentre agitava la mà, fent-li senyals al seu amic. Ventress es va tornar per mirar, emocions en conflicte solcaven el seu rostre. Es va obrir el foc dels blàsters i semblava impossible que Vos no fos encertat per ell.

—Vinga! Vinga! Vinga! —va cridar Vos, saltant per la rampa. Va caure sobre ella desmanyotat i va cridar de dolor, grimpant a bord mentre la rampa es tancava. Ventress no li va dirigir una segona mirada. Tota la seva atenció estava en aconseguir treure'ls d'allà. Ja estaven fora de l'hangar quan la porta de la rampa es va tancar, mentre els trets de les pistoles làser dels droides aconseguien la popa de la nau.

—Gran treball, Vos! —va dir Anakin entusiasmat—. És bo tenir-te de tornada.

Vos tenia els ulls tancats, serrant les dents pel dolor. Algunes de les seves ferides s'havien tornat a obrir i sagnaven.

—Posin-se els cinturons de seguretat —els va ordenar Ventress—, no estem fora de perill encara!

L'advertiment de la Ventress havia arribat just a temps. Dooku havia llançat els seus caces darrere d'ells. L'ànim de Kenobi es va enfonsar encara més quan es va adonar que es tractava de droides tricaça, anomenats així pel seu trio de braços, cadascun equipat amb un canó làser lleuger. Els braços envoltaven una bola giroscòpica en la qual anava assegut el droide pilot. El nucli estava equipat amb un gran canó làser. Desproveït d'éssers vius i sensibles, els tricaça no només eren pilotats per un cervell droide integrat, sinó que també disparaven míssils de commoció amb droides brunzidors, aquests petits droides que s'adherien al blanc i es dedicaven a desactivar-ho. A partir d'aquest moment, tot depenia de les habilitats de la Ventress.

—Quant de ràpid pots saltar a l’hiperespai? —va voler saber Anakin.

—No prou —va dir Ventress—. Skywalker, et necessito en el triple desintegrador. Kenobi, vostè està en un dels canons làser.

—I jo què? —va preguntar Vos.

—Tu et quedes on estàs.

—Ventress, això és una ximpleria, conec a aquesta nau com el palmell de...

L'estómac de Kenobi va sortir del seu lloc quan Ventress va llançar la nau en picat, per passar veloç per sota d'un dels tricaces, i després cap amunt en un bucle, volant perillosament a prop un d'un altre.

—Ventress, què estàs fent? —va cridar Anakin mentre donava tombs en la cabina del pilot—. Estàs tractant de matar-nos a tots?

—Estic intentant... fer... exactament el contrari —grunyí Ventress. La nau virà bruscament a babord, després es va sacsejar de nou. Kenobi va entendre la seva tàctica. Ventress estava volant com una boja perquè aquesta era l'única cosa que els droides no podien contrarestar: la irracionalitat. Ells esperaven que el seu enemic es comportés d'una manera lògica. Per exemple, la tàctica de Ventress en aquest moment era volar directament cap a ells...

—Maleïda sigui, Ventress, deixa'm ajudar-te! —va cridar Vos.

Era obvi que Ventress no volia que Vos toqués res en la nau, però Kenobi va tenir una idea.

—Vos —li va cridar mentre disparava el canó làser contra una de les naus enemigues—, vigila als droides sabotejadors! Si els veus venir, usa la Força per enviar-los de tornada a les seves naus!

—Prou! —va exclamar Anakin quan la nau es va posar cap per avall... i va seguir volant així.

—Aquí anem! —va cridar Ventress. I just quan una de les naus droides va llançar un raïm de foc làser contra ells, Kenobi va veure la benvinguda imatge dels estels que semblaven convertir-se en ratlles de llum al moment de saltar, finalment, a l’hiperespai.

Tothom es va inclinar cap enrere, deixant-se portar per l'alleujament.

—Ara sí —va dir enèrgicament Kenobi, deixant anar l’arnés de l'espatlla de Vos i buscant alguna farmaciola—, anem a veure les teves lesions, Vos.

—Estic bé —va respondre Vos.

—Certament no estàs bé —va intervenir Skywalker—, i aposto al fet que Ventress no vol sang en les seves butaques de repòs.

Vos es va posar tibant davant l'esment del nom d'ella. Kenobi li va dirigir una mirada al seu antic aprenent. Massa tard, Anakin es va adonar de la seva ficada de pota i amb prou feines va murmurar:

—Ui... ho sento.

Les ferides de Vos van ser esterilitzades i embenades en un incòmode silenci. Hi havia tantes d'aquestes ferides, va pensar Kenobi. Va fer un pas endavant quan Anakin va acabar.

—Vaig portar una capa extra —li va oferir Kenobi a Vos—. Pren. —Vos la va acceptar, sacsejant el cap mentre Obi-Wan tractava d'ajudar-lo. Empal·lidí una mica quan l'aspra tela marró va tocar el seu tors tan ferit, però no va pronunciar ni una paraula de queixa. Per un moment, Vos va semblar perdut en els seus pensaments, i després es va aixecar. Va pujar lentament l’escaleta fins a la cabina, els llavis ben premuts per impedir alguna expressió de dolor. Kenobi i Anakin van intercanviar mirades incòmodes; estaven prou prop de la cabina com per sentir tot el que tots dos diguessin. El que, de debò, era l'últim que Kenobi desitjava.

—Ventress —va dir Vos en veu baixa—, mai vaig voler... —La seva veu es va esvair. Kenobi va pensar que això seria tot, però Vos ho va intentar de nou—. Estava segur que anaves a entendre el que estava fent. Tu saps com pensa Dooku. Creies que hi hauria un minut en què jo no estigués sota vigilància? Mai vaig voler fer-te mal. Només estava interpretant un paper. Nosaltres...

—Ja no hi ha un «nosaltres». —La veu de Ventress era àcid pur. Kenobi va percebre l'angoixa subjacent que la feia tan amarga—. El Quinlan Vos que jo coneixia està mort.

Kenobi va poder sentir com mossegaven aquestes paraules.

—Si us plau... —va començar Vos.

—No et fiquis en el meu camí, o et mataré.

Fins i tot Anakin es va estremir en escoltar això. Un moment després Vos va desfer penosament el seu camí per l’escaleta i es va desplomar en el seu seient. Semblava que tot el dolor de la galàxia sencera hagués descendit sobre les seves espatlles lacerades.

Els tres Jedi van romandre asseguts en un incòmode silenci. Anakin i Obi-Wan no podien fingir que no havien sentit res. Encara que Vos estava clarament angoixat per les taxatives paraules de Ventress, en la llarga vida d’un Jedi aquest no podia tenir inclinacions. Vos, algun dia (Kenobi esperava que fos aviat) li estaria agraït a Ventress per no perllongar el que no podia ser. Així i tot, va tenir desitjos d'oferir paraules de consol. Es va sorprendre quan Anakin se li va avançar.

—Ella ho entendrà —va dir Anakin amablement—. Nosaltres sabem que tu ets de debò qui ha vingut de nou a nosaltres.

—Sí —va intervenir Kenobi—. Ella s’adonarà de la veritat molt ràpid.

Vos els va mirar amb angoixats ulls foscos, després va ficar la cara entre les seves mans.

Va ser un llarg viatge a casa.

 Següent