El parany (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

DIL PEXTON

Lina es va alegrar de tenir a Morq al seu costat mentre caminava per Ciutat Thune. S'havia descarregat el mapa de Dil en la seva tauleta, però intentava no mirar massa la pantalla, doncs no desitjava semblar una turista. Els carrers estrets corrien al costat dels pudents canals i les voreres desbordaven d'alienígenes de diferents tipus i grandàries. Lina s'endinsava en la multitud i tornava a sortir, lluny de les voreres plenes de gom a gom del mercat i apartant-se al pas dels speeders, que s'elevaven i descendien sense tenir en compte als vianants.

Hi havia soroll pertot arreu, des dels bots que circulaven pels canals, escopint abundants gasos al ja nauseabund aire, a les llançadores que rugien al capdamunt. En un moment donat, un trio de caces TIE va inspeccionar la zona volant a poca altura sobre els edificis, i Lina es va convèncer que els estaven buscant a ella i al seu germà.

I en tot moment, els insectes i les mosques bonien al seu voltant, a la recerca d'un deliciós aperitiu.

—Aquestes bestioles són fastigoses —va dir, apartant-los amb la mà. No s'esperava que Morq rebusqués en la seva bossa i tragués una llauna platejada i allargada—. És el repel·lent de Nazgorigan! —va exclamar en reconèixer el tub—. El de debò, no aquesta cosa que li va vendre a Milo. Com ho has aconseguit?

Morq va posar cara d'innocent i Lina va esclatar a riallades.

—Ets un petit lladregot, Morq. Encara que aquesta vegada no em vaig a queixar.

Lina va agafar la llauna que sostenia el mico-llangardaix i es va ruixar una mica de repel·lent. L'efecte va ser instantani i els insectes es van apartar.

No van trigar molt a trobar l'adreça de Dil. Com la resta d'edificis del carrer, aquest era d'una bruta pedra groga, i s'alçava tres pisos en l'ennuvolat cel. Lina es va acostar a les portes i va prémer el timbre. Una càmera col·locada sobre el porxo es va girar per mirar-la. Es va sentir una sèrie de xiuletades i la porta es va obrir.

Morq es va aferrar a ella mentre creuaven el llindar i entraven en un brut vestíbul. Les motes de pols s'arremolinaven en la poca llum que es colava per les estretes finestres. Tota la casa feia olor de ranci, i taques de molsa pujaven per les parets brutes. Per què Dil treballava en un abocador com aquell?

Un monitor en la paret va parpellejar abans que el rostre de Dil omplís tota la pantalla.

—Lina, m'alegro que hagis vingut. Agafa la plataforma fins al pis de dalt.

Abans que pogués respondre, la imatge va desaparèixer. Amb Morq ploriquejant de nou, Lina va pujar a la plataforma elevadora. El so dels engranatges xerrotejant els va acompanyar mentre ascendien per un celobert. La segona planta semblava deserta, però, en la tercera, una llum s'escapava per una porta.

—No et preocupis, Morq —va dir Lina, sortint de l'ascensor i creuant el petit replà—. Deu ser aquí.

Va obrir la porta i es va trobar en una gran habitació. L'únic mobiliari era un vell i atrotinat escriptori en una cantonada i un parell de cadires. Mentrestant, la unitat d'aire condicionat, d'aspecte antiquat, amb prou feines refredava la sala. Almenys, els llistons de fusta en les finestres mantenien una mica a ratlla l'aclaparadora calor del carrer.

—Hola? —va dir Lina, entrant a l'habitació. Dil no estava a la vista, fins que una porta es va obrir i va entrar l'alienígena, molt atrafegat.

—Ho sento, Lina; estava tancant un petit tracte.

Es va precipitar cap a ella i li va donar una maldestra abraçada. Morq va saltar de l'espatlla de Lina i va córrer a la taula de Dil.

—Ah, ja sé el que estàs buscant —rigué l'alienígena, acostant-se a l'impacient animal. Va obrir un dels calaixos i va treure una petita bossa—. Uns escarabats-pinça secs?

Morq va agafar la bossa de les rodanxones mans de Dil, es va abalançar sobre ella i es va ficar en la boca un insecte de closca morada, que va fer cruixir amb el bec. Lina va fer una ganyota.

—Oh, estan deliciosos —va dir Dil, oferint-li una de les cadires—. Fan un gust com els peix colo claw. Hauries de provar-ne un!

—No, gràcies —va respondre Lina, asseient-se—. No tinc gana.

Dil es va inclinar cap endavant en el seu escriptori.

—No passa res. Sento això dels teus pares, Lina. —Dil va fer un cop d'ull en direcció al passadís—. No ha vingut Milo amb tu?

—Està amb Cràter. Ja coneixes a Milo: es perd quan s'aixeca del llit.

Dil rigué, al mateix temps que activava l'ordinador del seu escriptori.

—El que no aconsegueixo entendre és com vau aconseguir burlar les defenses planetàries. Si pensaven que l'Au Murmuri estava destruïda...

—Va ser Cràter: va transmetre un codi d'identificació fals, anul·lant l’IAE.

—Però com podia tenir...? —La veu de Dil es va anar apagant, fins que els seus ulls es van obrir de bat a bat—. Clar.

—Què?

—Fa un parell d'anys, vaig fer un tracte amb un contrabandista trandoshà. El teu pare estava furiós, però com a pagament vaig rebre un munt d'identificacions falses. Les hi vaig enviar a Auric, només per si de cas.

—I estaven en les dades que la mama va enviar a Cràter! —va entendre Lina.

Dil va assentir.

—Si era a punt de lliurar els arxius a Korda, l'últim que voldria era que trobés un munt de codis IAE poc fiables.

—El registre de Cràter deu haver-los activat.

—Li vaig dir al teu pare que serien d'ajuda. —Dil va mirar la pantalla del seu ordinador—. Vegem, he fet algunes indagacions i em temo que ningú sap gens dels teus pares.

Lina va deixar caure les espatlles. Ella que creia que Dil podria ajudar-los... L'alienígena va percebre el seu gest i va intentar animar-la.

—No et desanimis: acabo de començar. A més, quan em donis la resta d'aquests arxius, estic segur que arribarem a algun lloc.

Lina va arrufar les celles.

—Els arxius? Què tenen a veure?

Dil va fer un cop d'ull a la porta corredissa abans de mirar-la a ella de nou.

—Doncs són importants. L'Espai Salvatge s'està convertint en una propietat molt atractiva. —Li va tendir la mà—. Estan en aquesta tauleta?

Lina va baixar la mirada cap a la tauleta en la seva falda i va negar amb el cap.

—No, no els he portat.

—No? —va etzibar Dil una mica irat—. Et vaig dir que els necessitava.

—Cràter segueix treballant en ells.

—El teu droide? Què té a veure ell en això?

—Li vaig dir que te'ls enviés després —va dir Lina, i Dil va colpejar la taula, provocant que Morq saltés sobre la falda de la nena. Els escarabats van quedar escampats per la taula i el terra.

—Això no em serveix —va dir Dil amb veu sobtadament aspra—. Els necessito ara.

La suor començava a caure per les galtes de l'alienígena.

Morq va escalar per l'espatlla de Lina per amagar-se darrere del seu cap.

—Dil, no hi ha necessitat de cridar —va dir ella—. Estàs espantant a Morq.

El representant va pressionar un botó sobre l'escriptori i es va activar un holoprojector.

—Els té Milo? Contacta amb ell ara. Digues-li que els enviï o, millor encara, que vingui ell mateix.

Lina es va aixecar.

—I ara m'estàs espantant a mi. El millor serà que tornem més tard.

Dil es va posar dempeus, llançant la seva cadira contra la paret.

—No —va exclamar—. Heu de quedar-vos.

Agafant la tauleta, Lina va retrocedir cap a la sortida.

—El que s'ha dit: investiga sobre mama i papa i nosaltres t'enviarem els arxius quan Cràter hagi acabat amb ells.

—Em temo que no puc permetre això —va dir una profunda veu a la seva dreta.

Lina es va tornar i va veure una silueta dibuixada en la porta lateral. Portava un uniforme de color verd oliva i la fulminava amb la mirada sota la visera d'un barret. El pitjor de tot era el seu somriure, que mostrava les dents metàl·liques de la seva mandíbula robòtica.

—Hola, Lina —grunyí el Capità Korda de l'exèrcit Imperial—. És un plaer conèixer-te per fi. La teva mare m'ha parlat molt de tu.

Lina va mirar a Dil incrèdula.

—Com has pogut?

El traïdor no va apartar la mirada de l'escriptori mentre sacsejava el cap.

—Ho sento —va murmurar feblement, però Lina no es va quedar a escoltar res més. Es va donar la volta, disposada a córrer de nou cap al passadís, però una parella de soldats d'assalt li van bloquejar el pas. Els seus blàsters la van apuntar, llestos per disparar.

Morq va cridar aterrit i va saltar en direcció a la finestra des de les espatlles de la Lina. Un dels soldats es va girar i va disparar el seu blàster, que va retrunyir com un tro en la petita oficina de Dil. Morq va esquivar el tret, que va impactar contra la finestra, i es va llançar contra les persianes escapant per la finestra oberta. El soldat va fer el posat d'anar darrere d'ell, però va ser detingut per la mà enguantada de Korda.

—L'animal no és important —va dir el capità arrossegant les paraules—. L'única cosa que vull són els arxius.

Va avançar cap a Lina mentre ella retrocedia.

—Ella no els té —es va apressar a dir Dil—. No, no li facis mal.

El cap del capità es va tornar en direcció al sullustà.

—Fer-li mal? Per Coruscant, per què voldria fer això?

—No puc creure que ens hagis venut! —va etzibar Lina a Dil—. Et coneixem des que érem nadons.

Dil seguia sense aixecar la mirada.

—Em van amenaçar, Lina. Estava espantat. Hi... vaig fer coses en el passat de les quals no em sento orgullós, abans de conèixer als teus pares. Els teus pares em van redreçar, però...

—Però els seus antics crims han tornat per turmentar-li —li va interrompre Korda—. Era una decisió molt senzilla: trair-vos o passar la resta dels seus dies en una mina de carbonita d'un camp de presoners de Kalaan. No siguis molt dura amb ell: va trigar dos segons sencers a decidir-se.

Korda va fer un pas cap a Lina, que va retrocedir fins a colpejar-se amb el cap en la paret. No tenia escapatòria.

El capità es va inclinar cap a ella.

—T'asseguro que no hi ha res de què témer. Com els vaig dir als teus pares, l'Imperi desitja portar la pau i l'ordre a l'Espai Salvatge. Per fer-ho, necessitem els seus mapes. És realment senzill.

—Llavors, per què els vas arrestar? —va deixar escapar Lina.

El somriure de depredador es va evaporar de la cara de Korda.

—La teva mare només em va donar una part de les dades: mapes de roques inútils. Vaig pensar que Prexton devia tenir la resta. Quina sort que seguiu vius. Confio que voldreu seguir estant-ho.

Darrere d'ell, Dil va avançar un pas amb la intenció d'ajudar-la.

—Capità, si us plau. És només una nena.

Korda va fer callar al sullustà amb una sola mirada.

—És una criminal, com tu.

Lina va gemegar quan Korda va utilitzar una de les seves mans per aixecar-li la barbeta, obligant-la a mirar fixament els seus gelats ulls blaus.

—Digues-me, on estan aquests mapes?

     Següent