Deixeble fosc (XXXIX)

Anterior

CAPÍTOL 39

Ventress, Vos, i Dooku seguien endavant. Al principi la promesa torre semblava no ser més que una altra de les belles i gegantesques formacions naturals que adornaven la superfície del planeta. Però a mesura que es van anar acostant, Ventress va veure que, efectivament, allò que simplement havia estat res més que un altre cristall —encara que un particularment enorme— havia estat buidat hàbilment. Brillava a la llum del sol, però part d'aquestes lluentors eren de finestres i armes. Efectivament, era una torre, un lloc on es practicava la mort i l'engany, i Ventress va sentir una peculiar i abrasadora onada d'odi davant la violació d'alguna cosa que alguna vegada havia estat alhora extraordinària i innocent. Estaven prou a prop com per caminar a l'ombra de la torre, però abans que es detectés la seva arribada, Dooku va demanar una altra parada.

—I ara què? —va etzibar Ventress.

—No haig de veure'm feble —va respondre—. La majoria dels qui anem a trobar són droides, però hi ha alguns productes orgànics entre ells. Vos... ajuda'm...

Ventress es va creuar de braços i va observar. Havia esperat que Dooku es dessagnés en el viatge. D'aquesta manera, ella i Vos podrien haver tornat als Jedi, havent completat la missió. Una vegada que les coses s'haguessin calmat, llavors, per fi, podrien anar-se’n com havien planejat. Desafortunadament, Dooku es va mostrar tan decidit a això com sobre moltes altres coses i insistia en aferrar-se a la vida. Mentre Vos li ajudava a tallar les parts més ensangonades de la seva camisa i a embolicar la tela exterior per ocultar la ferida, Ventress va reprimir un comentari mordaç.

«Vos, és millor que tinguis raó sobre el que sigui que estàs planejant».

—Això està millor —va aprovar Dooku.

—I res de dir «gràcies»? —Ventress no va poder evitar-ho. El Comte li va dirigir una desdenyosa mirada, es va redreçar i es va avançar. Ventress va haver d'admetre que no donava mostres de res. Era efectivament un mestre de l'engany.

Centenars de droides s'agrupaven a la base de la torre, i més formacions hexagonals fins aquí havien servit per ocultar-los. Era una desconcertant sensació aquesta de tenir tantes armes apuntant-li a un al mateix temps.

—No disparin! —va cridar Dooku, sortint del bosc de cristall al terreny obert amb les mans aixecades en un gest de comandament—. Sóc jo, el seu senyor!

—Comte Dooku! —Va haver-hi un soroll metàl·lic quan tots els droides van baixar amb precisió les seves armes alhora.

—Aquesta és una millor manera de saludar al seu amo. Ara portin-me a la sala de comandament.

—I ells? —Un dels droides va mirar als acompanyants de Dooku. Ventress es va posar tibant. Contra tants droides, el resultat era indubtable, però ella anava a caure barallant. Si Dooku anava a trair-los, aquest seria un moment ideal, ja que estaven completament a la seva mercè.

—Sí, ells estan amb mi —va respondre Dooku sense problemes. Ventress es va relaxar, amb prou feines una mica.

—Entès. Per aquí, senyor.

La pell de la Ventress es va estarrufar en estar en el cor d'un post separatista. Va haver de reprimir les ganes de tallar per la meitat a tots els droides que veia. Per quan... qualsevol que fos el temps que es necessités... allò hagués acabat, ella sabia que anava a quedar completament esgotada.

Però llavors, ella i Vos estarien junts i lluny de tot això: els Jedi, els separatistes, Dooku, tot. I per això valia la pena el desgast d'adrenalina d'aquest moment.

Van seguir a Dooku fins a un ascensor que els va portar a un dels pisos superiors, i van entrar en una gran sala. Vidres, segurament polaritzats embolicaven el lloc de pis a sostre, brindant una vista de 270 graus. Fins i tot a simple vista es podia veure diversos quilòmetres i, en escoltar els brunzits i murmuris de diverses pantalles i consoles, Ventress es va adonar que des d'allà, els separatistes també ho podien controlar gairebé tot a Christophsis. La composició única del planeta havia proporcionat a Dooku el millor camuflatge per a una base que era clau.

La sala havia estat un formiguer d'aguts sons del xerrameca droide, però va quedar en silenci quan va entrar Dooku. Vos i Ventress es van tirar una mica cap enrere. Ella va mirar a Vos, però la mirada d'ell estava fixa en Dooku. Ventress es va preguntar si ell estaria començant a tenir dubtes. Ella esperava que així fos.

—Senyor —va dir un dels droides amb veu virolada—, Darth Sidious ha estat tractant de comunicar-se amb vostè. Diu que és urgent!

—Urgent? De debò? —va preguntar Dooku—. Em pregunto què pot voler. Comuniqui'm amb ell immediatament. —Mirà a Ventress i a Vos—. Vostès dos, esperin aquí. —El Comte es va tornar i va entrar per una porta lateral a la dreta de l'ascensor. Vos ràpidament es va esmunyir darrere d'ell sense mirar-la. Furiosa amb els dos, ella els va seguir just quan les portes es tancaven. La càmera estava fosca, l'única llum provenia d'una sola holotaula al centre.

Dooku es va tornar, irritat.

—Et vaig dir que esperessis fora!

—De cap manera —va respondre Vos—. Vas dir alguna cosa sobre una presentació, sí malament no recordo. —Es va esvair entre les ombres prop de la porta, fent-li un gest a Ventress perquè fora a l'altre costat de l’holotaula. Ella es va ficar en un racó, ocultant la major part de la seva molt visible cara blanca amb un braç en cas que, per alguna raó, Sidious es donés la volta. Amb l'altre va agafar l'empunyadura del seu sabre de llum.

El Comte semblava voler protestar, però en aquest moment va aparèixer un holograma. Dooku va caure de genolls, amb el cap inclinat. Ventress havia vist a Darth Sidious abans, però mai havia vist el seu rostre. I era poc probable que l’arribés a veure en aquest moment. Vestia les mateixes robes pesades i la caputxa fosca que sempre usava, ocultant els seus trets fins i tot en aquest moment, quan se suposava que només anava a estar parlant amb Dooku.

—Darth Tyranus —va dir amb la seva veu monòtona el Mestre del Comte Dooku. A pesar que no estava físicament present, el simple so de la seva veu, aspra, d'alguna manera cruixent com el murmuri d'antics pergamins, va produir una esgarrifança en la Ventress. Aquest home estava immers en el Costat Fosc de la Força, saturat d'ell, d'una manera en què, ella estava segura, Vos, tal vegada ni tan sols Dooku, mai havien estat. Ella va prémer el puny en el sabre de llum.

—Mestre —va respondre Dooku, la seva veu tenyida amb un to que Ventress mai li havia sentit: servilisme.

—Sembla que vas desaparèixer per un bon temps.

—Les meves disculpes, el meu senyor. Vaig estar detingut breument per les forces de la República, però vaig aconseguir evadir-los.

La figura encaputxada va tornar el cap.

—Qui està amb tu? En les ombres?

Vos va fer un pas endavant.

—Aquest... aquest és el meu nou... assassí —va respondre Dooku, la seva actitud serena es va trontollar una mica.

—Assassí? —La veu cruixent havia descendit a un timbre més baix, embolicat en desaprovació i advertiment—. Ja coneixes els meus sentiments sobre el tipus d'ajuda a la qual pots recórrer.

—Ell no serà cap problema —li va assegurar ràpidament Dooku.

—Estic segur que no ho serà. —El to de Darth Sidious era un ronc perillós.

Dooku va canviar ràpidament de tema.

—Mestre, estem massa exposats aquí a Christophsis. Hem de trobar un refugi segur. Tal vegada vostè pugui enviar una nau.

Va haver-hi una pausa. Després:

—Tal vegada —va dir Darth Sidious. El seu holograma va desaparèixer. Ventress va exhalar lentament.

—El teu assassí? —va etzibar Vos.

Dooku, una vegada més altiu i desdenyós, va respondre:

—Què vols que digui? «El meu rival»?

Abans que Vos pogués replicar, es va sentir un cruixit tronador i tota la torre es va estremir.

—Què ha estat això? —va exclamar Dooku, posant-se dempeus i anant a tombs cap a la porta. La va obrir per trobar-se amb enderrocs. Les finestres que embolicaven les tres quartes parts de l'espai havien estat esborrades per una explosió, juntament amb les consoles en aquest costat. Trossos de cristall incongruentment bells cobrien el terra. Llengües de foc ascendien llepant-ho tot i l'habitació estava començant a omplir-se de fum acre. Els droides disparaven, inútilment, i mentre Ventress observava, el transbordador Jedi tornava per a una segona passada.

—A terra! —va cridar Vos, i Ventress i Dooku van obeir, llançant-se al terra. Ventress es va recolzar en un colze, apartant els enderrocs amb l'altra mà. La torre va tremolar, una vegada més, i després es va sacsejar violentament.

—On estan les escales? —va preguntar Vos amb veu urgent, sacsejant a Dooku.

—Per aquí! —Dooku es va posar dempeus i es va dirigir cap a la porta en el costat oposat de l'ascensor. Ventress va saber immediatament que, encara que no eren estretes, baixar per les tallades i lluentes escales en espiral els portaria massa temps. Armant-se de valor per al dolor que la seva cama ferida anava a experimentar amb l'impacte, amb l'ajuda de la Força va saltar a un punt a baix. Va contenir un crit i va advertir amb satisfacció que Dooku no va poder reprimir el seu. Una vegada i una altra, els tres van saltar, seguint l'espiral descendent. Ventress només esperava que arribessin a terra abans que els Jedi esfondressin la torre sencera a sobre d’ells.

***

Això està malament.

La veu suau i afable no deixava tranquil a Obi-Wan. Seguia embolicant els seus pensaments, de manera suau però persistent. Quina part?, es preguntava. Matar als tres, fins i tot la Ventress, que intentava ajudar? Executar a un Vos sense judici?. Enviar a Vos per assassinar a Dooku?.

A dalt, el transbordador i els CRA-170 que Kenobi havia demanat com a reforç continuaven amb el seu atac aeri mentre desenes de soldats s'havien unit a ell i Anakin en el terreny.

—Foc! —va cridar Anakin.

Els clons van obeir, llançant una sèrie de granades als droides agrupats a la base de la torre. L'atac va derrocar a la major part dels droides de combat i els canons van obrir un enorme forat en el magnífic tros de cristall. Flames ataronjades enviaven espirals de fum negre cap al cel incongruentment blau, esquitxat d'alguns núvols.

—Necessitem més potència de foc! —va cridar Anakin—. Enviïn als caminants!

Això està malament.

De sobte, Obi-Wan no va poder resistir més aquella suau insistència.

—Anakin —va cridar—, hem de retrocedir. No sobreviuran a això si seguim disparant.

Anakin li va dirigir una mirada de sorpresa.

—Vostè va escoltar el que el Mestre Windu va dir. Matar a qualsevol que s'interposi en el nostre camí!

—Jo sé el que va dir —va replicar Obi-Wan—, però crec que si hi ha una possibilitat, encara hem de tractar de treure'ls d'aquí sans i estalvis. Et dic que retrocedeixis!

Les celles daurades d’Anakin es van unir en un arrufament.

—No aniré contra les ordres del Mestre Windu. Especialment no per Dooku, un traïdor i una...

Les seves paraules van ser ofegades pel rugit dels caminants, tots disparant alhora a un sol punt a la torre. Un cruixit ensordidor es va sentir encara per sobre de la cacofonia dels tancs. Tan netament com si hagués estat partida en dos per un gegant invisible, la torre es va trencar. La part superior, una mica més de dos terços de l'obelisc, va caure lentament però de manera inevitable. El tiroteig va continuar, aquesta vegada a l'interior així exposat. El fum pujava juntament amb la brillant pols de cristall, i van començar a produir-se petits incendis.

—Hem de trobar-los! —va cridar Kenobi, tossint per la pols que feia que la seva gola estigués tan seca com a Tatooine—. Encara estan dins!

 Següent