CAPÍTOL 8
SUCCIONATS
A l'altre extrem de l'oficina, la caixa en la qual havien
arribat va començar a moure's, i Lina va córrer per veure com descendia.
—Ha estat per la teva culpa. Si m'haguessis deixat a mi
agafar el cap de Cràter, no hauria sonat l'alarma.
Milo es va posar al costat d'ella en la vora de l'habitació.
—La meva culpa? Se suposava que havies de subjectar la
butaca! —Va fer un cop d'ull cap al terra del magatzem, molt a baix—. Estem
molt amunt, no?
—Suposo que a Odai li agrada contemplar el seu regne des
d'aquí a dalt.
—Sí, parlant de l’Odai... —va dir Milo, assenyalant una
altra caixa que començava a elevar-se cap a ells. Tenia la porta oberta i el
mon calamari treia el cap des de l'obertura. IG-70 i Rom estaven al costat
d'ell, amb els blàsters desenfundats—. No semblen contents de veure'ns —va dir
quan els primers trets van impactar en l'exterior de l'oficina.
—Què anem a fer? —va preguntar Lina, apartant-se de
l'obertura. Mirà per tota l'oficina amb desesperació—. Aquesta és l'única
sortida.
La mà de Milo va tocar la màscara de respiració que
descansava sobre el seu coll.
—No, no ho és. Quan va ser l'última vegada que ens vam donar
un bany?
Lina va mirar el tanc d'aigua instal·lat en la paret.
—Estàs de broma!
Milo va córrer de tornada cap a les plataformes flotants, es
va pujar sobre l'escriptori i va aferrar una gran caixa metàl·lica d'un dels
suports.
—Això hauria de servir —va dir, saltant de tornada a la
moqueta.
—Per a què?
Milo va obrir la tapa de la caixa i va córrer cap a la Lina.
—No sé si el cap de CR-8R és resistent a l'aigua.
—No estàs bromejant... —va protestar Lina, introduint el cap
del droide en la caixa. Milo va tancar la tapa.
—No. Tu primer.
—Per què jo?
El so de la caixa aproximant-se s'incrementava cada segon
que passava.
—D’acord —va concedir Milo—. Vaig jo primer, si et fa por.
Lina li va llançar una mirada fulminant, mentre ell es
col·locava la màscara de respiració sobre la boca i creuava de pressa el camp
de força. Va agafar aire i va introduir una mà per la barrera, que va retirar
quan va notar l'aigua.
—Està congelada!
—Has canviat d'idea?
Un tret làser va entrar per la porta oberta i va impactar
contra el sostre.
—De cap manera —va dir Milo, creuant d'un salt el camp de
força.
Lina va córrer cap als controls i va tractar de recordar com
Rom havia activat el conducte de l'aigua.
—Advertiment: Detinguin-se on estan! —va cridar una veu des
de la porta. La caixa era a punt d'arribar, i el blàster d’IG-70 apuntava
directament cap a ella—. Deixi anar el cap!
—No, no ho facis! —va cridar Odai—. Podries trencar-lo!
Només deixa’l on estava!
—Ho sento, no puc fer-ho —va contestar Lina—. Fins ara!
Va copejar el botó amb el palmell de la mà, i l'aigua va
començar a sortir del tanc, emportant-se a Milo amb ella. Lina va estrènyer la
caixa metàl·lica contra el seu pit i va travessar el camp de força. Va tenir la
vaga impressió que dos trets li havien passat per l'esquena just abans de
submergir-se en l'aigua gelada.
Era com saltar a un remolí. Es trobava en el tanc i, al
segon, va ser succionada per un tub, colpejant-se contra els costats mentre
l'empenyia el corrent. Va cridar a Milo, però no va rebre cap resposta. L'única
cosa que podia fer era sostenir la caixa i esperar que tot sortís bé.
El seu cap va colpejar amb violència contra un costat de la
canonada, i el visor va sortir disparat de la seva cara. Intentava resistir la
coïssor que li provocava l'aigua salada en els ulls mentre buscava amb la
mirada al seu germà.
I llavors el va trobar, quan va xocar contra ell!
Milo va cridar mentre l'aigua els avançava i passava per la
reixa circular contra la qual havien xocat.
—Estàs bé? —va preguntar Lina, apartant la màscara de
respiració.
Milo estava empenyent la reixa.
—Això no s'obre.
Lina va deixar la caixa platejada a un costat i el va
intentar ajudar, fent força contra la comporta de metall. La pudor que arribava
de l'altre costat els informava que probablement es trobaven en el sistema de
clavegueram de Lothal, però mentre no estiguessin prop de l’Odai i els seus
pinxos no els importava.
—No pinta bé —va dir Lina, introduint els seus dits per les
obertures de la reixa—. Ha d'haver-hi algun tancament.
Va buscar al voltant de la trapa fins trobar una freda peça
de metall.
—Ha de ser això. Vigila el cap de Cràter.
Milo va recollir la caixa, mentre Lina rebuscava entre les
eines del seu cinturó.
—Què vas fer? —va preguntar el noi.
Lina va treure el tallador làser de la funda.
—Pot ser que res si això s'ha mullat massa.
Va prémer el botó que hi havia en la vora del petit cilindre
metàl·lic, però no va passar res. Ho va sacsejar i ho va tornar a intentar.
Aquesta vegada una petita fulla de làser vermella va aparèixer.
—Puc agafar el teu visor?
Milo li va passar les ulleres a la seva germana. Lina es va
cobrir els ulls amb elles i va enfonsar la fulla a l'altura del pany. Van
començar a saltar espurnes mentre tallava el metall, i el fum impregnava la
canonada. Va tornar a col·locar-se la màscara de respiració en la boca,
introduint de nou la navalla pel pany i, amb un baluern, el reixat es va obrir.
Lina va guardar el tallador en el cinturó, va baixar d'un
salt i va caure sobre una cornisa que recorria el lateral de l'embornal.
—Agafa això —va dir Milo, passant-li la caixa abans de
sortir de la canonada.
Els últims rajos de llum es filtraven per les escletxes del
sostre. Estava fosquejant. Havien de moure's. IG-70 i Rom no trigarien a
trobar-los.
—Encara queda una mica —va dir Milo, avançant cap a l'escala
enganxada a la paret.
Lina el va seguir, vigilant que no li caigués la caixa.
Només esperava que Shalla estigués esperant-los al carrer.
* *
En l'exterior dels Magatzems Banyes Bessones, Shalla estava
asseguda en la seva moto speeder, acariciant-li el cap a Morq. Alguna cosa
anava malament. El pla estava molt clar: activar l'alarma i, mentre tots
estaven fora, agafar el cap. Llavors els nens havien de tornar al contenidor i
amagar-se de nou. Shalla entraria de nou en la recepció, muntant un escàndol
per l'alarma i demanaria que li retornessin els seus escarabats immediatament.
Sortiria amb els nens, segurs de nou sota els insectes. Simple.
Però una segona alarma havia fet que Odai i els seus
sequaços tornessin corrent a l'interior de l'edifici. Haurien descobert als
nens?
Morq va deixar escapar un xiscle de preocupació quan va
veure al mon calamari reaparèixer per les portes del magatzem. Estava cridant
als seus perdonavides que els agafessin. Shalla no tenia dubtes a qui es
referia. El rodià i el droide assassí van envoltar l'edifici amb les seves
armes desenfundades.
Shalla va amagar el seu speeder en les ombres i li va clavar
els dits a Morq a causa de la frustració. El mico-llangardaix va xisclar de
dolor mentre els llavis de la Shalla es retorçaven produint un grunyit.
On s'havien ficat
aquests nens?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada