Deixeble fosc (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

La foscor de la sala de guerra de la nau Vigilància es corresponia amb l'ombrívol de les notícies. L'única llum era la que brindaven les petites pantalles multicolors en les diverses consoles negres, i el fred blau de l'holograma de l’adust rostre del Mestre Kenobi. Al costat del mahrani, Kav Bayons, un Cavaller Jedi chagrian, estava estupefacte, amb la boca lleugerament oberta. Fins i tot el comandant Cody semblava atònit.

—Ha de... deu haver-hi algun error —va balbotejar Desh.

—Tant de bo l'hi hagués —va assenyalar Kenobi. Se’l veia... vell i més trist del que Desh mai li havia vist—. L'única bona notícia és que ara també tenim al Comte Dooku sota custòdia. El General Skywalker i jo ens reunirem en breu amb vostès, portant als presoners. —Kenobi va vacil·lar—. Bayons, Desh... vostès han de saber que les ordres que em va donar el Consell en primer moment indicaven l'execució. Pot encara arribar-se a això, i nosaltres podríem ser els encarregats de dur-la a terme.

—Execució? Per a tots dos? —Això no pot estar passant..., va pensar.

—Per a tots dos —va repetir pesadament Obi-Wan—. Em presentaré davant el Consell immediatament després de la meva arribada, i espero que estiguin disposats a reconsiderar la sentència. Volia que vostès dos comprenguessin la gran importància d'aquesta situació. Si us plau, esperin-nos en l'hangar... i portin suficients homes per brindar una adequada escorta dels presos i portar-los al calabós.

—Sí, Mestre Kenobi —va respondre automàticament Desh. La imatge de Kenobi va parpellejar i va desaparèixer. Desh va quedar immòbil per un moment, atordit.

Cody li va mirar amb una barreja de pietat, compassió i determinació. Bayons tenia una mirada de simpatia en el seu rostre blavós. Alt, més jove que Desh, s'havia distingit en batalla, però el mahrani sospitava que aquesta era la primera trobada del chagrian amb el veritable poder del Costat Fosc. Francament, era la primera vegada de Desh, també, i va ser més devastadora del que mai podria haver imaginat.

—Desh, ho sento molt —va dir Bayons—. Sé que tu i el Mestre Vos eren amics.

—Sí... conec a Quinlan de gairebé tota la meva vida. No m’ho puc creure.

—Sempre és una sorpresa quan un dels teus et traeix —va sentenciar Cody—. Nosaltres els clons vam tenir una situació similar fa un parell d'anys. Un dels nostres homes, Slick, es va tornar contra nosaltres. Estava treballant amb l'enemic. Va dir que estimava als seus germans, però estava venent informació a Ventress i sabotejant els nostres subministraments... estava fent coses que podrien acabar portant a la mort a una gran quantitat de germans. Curiosa manera de mostrar amor, crec jo. —Va sacsejar el cap—. Espero que em perdoni per dir això, senyor, però... gairebé preferiria que un company fos seduït pel Costat Fosc i no que es convertís en un simple traïdor.

—No hi ha res que perdonar —li va tranquil·litzar Desh—. Però de qualsevol manera, és una tragèdia. —Va redreçar les espatlles i es va recompondre. S’havia de fer un treball —. Comandant —va dir— quants homes hem de portar a l'hangar?

Cody es rigué sense ganes.

—Per al Comte Dooku i Quinlan Vos? Dos-cents tal vegada siguin suficients.

***

Van ser considerablement menys de dos-cents, però sí dues dotzenes completes de clons armats, escollits per Cody, estaven reunits en el cavernós hangar de la nau Vigilància per esperar l'arribada dels infames presoners. Encara havent estat advertit amb anticipació, Desh no estava preparat per veure sortir al seu vell amic del transbordador Jedi amb els canells lligats al costat de l'infame Comte Dooku. El General Skywalker semblava estar desitjant poder tallar-li el cap a Vos en aquest mateix moment. El Mestre Kenobi tenia igualment una ombrívola mirada d'enuig, però també hi havia dolor en ella.

Desh va tocar la Força i es va asserenar. Llavors el va poder veure i es va adonar de l'expressió freda, sense vitalitat, en els ulls d’en Vos. La cruel expressió de la seva boca, era molt semblada a la de Dooku. Sens dubte, Vos va sentir la seva mirada i es va tornar per mirar al seu vell amic Desh. No hi havia besllum algun de remordiment o de súplica, o de cap altra cosa que no fos odi fred en aquestes conegudes faccions. Desh va empassar saliva. Allò anava a ser el més difícil que mai hagués fet.

—Senyor —va informar Cody—, hem portat dues dotzenes dels nostres millors homes per servir d'escorta, i he situat clons cada dos metres entre aquest lloc i la cel·la.

Skywalker estava pràcticament empenyent a Vos cap a Desh quan Kenobi va dir:

—Bon treball, comandant. —El Mestre Jedi va lliurar a Dooku a Bayons amb molt decòrum, encara que no menys disgust. Desh va advertir que Kenobi semblava incapaç de si més no mirar a Vos.

—Aquests dos tenen tendència a escapar.

—No en el meu torn, senyor.

—Anem a parlar amb el Consell, Anakin —va dir Kenobi. Amb una última mirada a Dooku i a Vos, Skywalker es va tornar per seguir a Kenobi.

I llavors Desh va quedar cara a cara amb Vos. Es va trobar a si mateix mostrant les seves dents blanques i esmolades en un grunyit silenciós. Sense dir ni una paraula, va fer un senyal amb el cap als clons. Quatre d'ells —incloent a Cody, qui va avançar directament cap a Dooku— es van avançar per aferrar als presoners dels braços i conduir als captius cap al celler.

—Desh, estàs cometent un error —li va advertir Vos.

—Tu ja vas cometre’n un —li va etzibar Desh. Tenia els pèls del coll de punta i les fosses nasals tibants, mentre tractava de prendre aire per tranquil·litzar-se—. I ara podries haver de morir per això.

Sabia que no havia de dir res més. Havia de romandre tranquil, va recordar per a sí el Codi Jedi. Romandre sense lligams. Simplement no era possible.

—Què dimonis estaves pensant, Vos? —La veu de Desh es trencava lleugerament—. Per què vas fer això?

—Les seves raons són cosa d'ell —va intervenir Dooku suaument.

—Vostè calli la boca —va etzibar Bayons.

El grup va continuar en silenci. Els quatre clons que custodiaven als presoners tenien un ferri control sobre els braços emmanillats. Una dotzena de clons caminaven davant d'ells. Els Jedi seguien darrere, i la resta dels clons formaven la rereguarda. D'alguna manera, per a sorpresa de Desh, ni Vos ni Dooku van oferir resistència.

Abruptament, Vos es va detenir i es va tornar cap a Desh.

—Vols saber per què ho vaig fer? —va preguntar, i Desh no va poder interpretar la seva expressió.

—No et molestis a al·legar res —va dir el clon a la dreta de Vos, tirant-li del braç.

—Senyor —li va advertir Cody—, no l’escolti.

Desh va aixecar una mà.

—No, esperi. Està bé, comandant. Vull escoltar això. —Es va situar directament davant de Vos i es va creuar de braços, les orelles aixafades contra el cap—. Endavant.

—Els Jedi no entenen —va explicar Vos, la seva veu plena de menyspreu—. Vostès no poden comprendre tot el poder del Costat Fosc. Tenen massa por de manejar-ho. No estan disposats a fer els sacrificis necessaris. Són febles, Desh. Febles. I patètics. I jo...

El sabre de llum de Desh va volar a les mans de Vos.

—... ho sento. —Vos va acabar violentament, impulsant amb la Força a l'estupefacte Jedi cap als clons darrere d'ell. Tots van sortir volant.

Desh es va posar dempeus, just a temps per veure que Vos tallava les lligadures de Dooku. El Comte va emular al seu aliat, apoderant-se del sabre de llum de Bayons. En ràpida successió, Dooku va derrocar a un clon de l'escorta, va empènyer amb la Força a Cody pel corredor contra la mampara, va alliberar a Vos i després va atacar a tots els que estaven davant d'ell, incloent a Bayons, amb un raig de la Força. El chagrian i els quatre clons van caure, retorçant-se de dolor.

Amb el sabre de llum blau de Desh a la mà, Vos li va atacar. Les seves mirades es van trobar. Desh grunyí i es va llançar contra el seu vell amic, però just quan estava per agafar a Vos en la Força, l'ex Mestre Jedi va volar per sobre dels caps del mahrani i dels clons per seguir corrent pel passadís de retorn a l'hangar. Dooku li va seguir.

Desh va mirar cap enrere. Tots els clons, menys un, jeien en angles tan antinaturals que estava clar que mai tornarien a aixecar-se. Cody semblava estar ferit, encara que amb vida. Bayons estava una mica atordit, però ràpidament va sacsejar el cap i es va unir a Desh en la seva persecució.

Els pocs clons encara drets estaven disparant-los als presoners escapolits. Vos va girar sobre si, batent per rebutjar els trets i cridant-li a Dooku:

—Porta'ls fora!

—Amb molt gust —roncà Dooku. Va fer una pausa, va llançar les dues mans cap endavant i va aixecar els punys fortament tancats. Els clons van ser aixecats en la Força, deixant caure les seves pistoles blàster, ja que les seves mans van anar als seus colls per lliurar-se de mans invisibles. Desh va sentir un cruixit horrible, i tots dos van quedar esmaperduts. Burleta, Dooku va llançar els cadàvers directament contra Bayons i Desh. Els dos Jedi els van esquivar i van seguir avançant.

Només hi havia un pensament en la ment de Desh quan va convocar cap a ell la Força i la va usar per saltar cap a un home al que havia considerat un gran amic: Haig de matar a Vos. Ja era clar per a Desh que l'única manera de fer-ho era matant-lo.

Matar-lo... i morir amb ell.

El mahrani trencà el canell dret en saltar, estenent la mà. Una estella d'os de sis centímetres, relliscosa amb verí negre, va aparèixer directament sota el palmell de la seva mà. L'acció d'exposar l'agulló va alliberar la seva toxina en el torrent sanguini d’en Desh. No era dolorós... no encara. Just quan el seu salt era a punt de portar-lo a caure damunt de Vos, l'aprenent de Sith —doncs per llavors Desh ja sabia que això era— va alçar una mà. Desh va anar ràpidament girat sobre si. Per al seu horror, Vos li havia llançat directament cap a Bayons.

Desesperadament, Desh va intentar girar cap a un costat, amb a l'angle del seu agulló lluny del seu company Jedi, però ja era massa tard. La punta letal va passar fregant la cara blavosa del chagrian per dibuixar una fina línia de sang. La carn que l'envoltava va començar a inflar-se immediatament. Els ulls de Bayons es van engrandir mentre mirava, commocionat, a Desh. Es va trontollar cap a un costat, per recolzar-se en la paret.

El verí ja es movia amb més llibertat per tot el cos d’en Desh. Jeia on havia caigut, tremolant de dolor mentre la seva sang es convertia en foc líquid, cremant-lo amb cada batec del seu cor. Es va empassar un udol, i del seu musell degotava escuma. La seva visió començava a deteriorar-se. En uns moments, quedaria completament cec, però de moment, podia vagament distingir la figura que s'alçava al costat d'ell.

Vos coneixia els efectes del verí sobre els mateixos mahrans. I sabia que la mort, si bé inevitable, de vegades podia trigar fins a deu minuts i podia ser un turment insuportable.

Així va ser que, quan Vos va aixecar el sabre làser de Desh i el va baixar amb força, Desh no estava segur de si Vos donava aquest cop de mort com una crueltat o com un acte de bondat.

***

Kenobi va respirar profund. No tenia sentit posposar allò per més temps. Va prémer un botó en la taula hologràfica de la sala de guerra i va aparèixer una imatge del Consell Jedi. Mirà primer a Yoda, que li va mirar amb solemnitat.

—Atrapat va ser Vos. —Era una afirmació, no una pregunta.

—Sí, Mestre Yoda —va respondre Obi-Wan. Fins i tot a les seves pròpies oïdes, la seva veu sonava descoratjada—. Hem detingut als dos, a Vos i a Dooku. —Els hi va fer un breu resum dels esdeveniments.

—Estic veritablement apesarat que les coses ocorreguessin d'aquesta manera, Mestre Kenobi —va dir Windu—. Però... crec que tots estem d'acord que aquest assumpte ha estat resolt. Quinlan Vos ha signat la seva pròpia sentència de mort.

Tot el Consell semblava consternat, fins i tot Windu. En la ment de Kenobi no hi havia cap dubte que l'altre Mestre hagués preferit estar equivocat.

Yoda va assentir movent el cap amb tristesa.

—La seva sentència ell va signar.

—Nosaltres, mmm... podem fer-nos càrrec de la qüestió aquí, si ho desitja. —Paraules sense sang per a un fet sagnant, va pensar Kenobi mentre les pronunciava.

Yoda va moure el cap.

—La captura de tots dos, no va ser prevista per nosaltres. Al Temple els portaràs. Si informació d'ells obtenim, preservades les seves vides podran ser. Però al final... execucions, hem de tenir.

—Sí, Mestre Yoda. —Kenobi va prémer un botó i l'holograma va desaparèixer. Va posar les seves mans sobre la taula i va inclinar el cap per un moment.

—Eh —va dir Anakin—, això no és la seva culpa.

Kenobi li va dirigir una rialleta sense sentit de l'humor.

—No? Jo sóc qui va suggerir el seu nom per a la missió en el primer lloc.

—Vostè de cap manera podia...

—General Kenobi! General Skywalker! —La veu de Cody que sortia pel comunicador de Kenobi era frenètica—. Han escapat! Sembla que els meus homes estan tots morts. També van caure Desh i Bayons. Van pel corredor, de retorn a l'hangar.

—Pots aconseguir-los? —va preguntar Kenobi. Mentre parlava, ell i Anakin havien ja activat els seus sabres de llum i es dirigien cap a la porta.

—Ho sento, senyor, negatiu, la meva cama es va trencar com una branqueta.

—La guarirem, Cody, no et preocupis —va dir Anakin i va afegir, murmurant—: Aquests relliscosos, viscosos...

—Estalvia el teu alè —va dir Kenobi— i corre.

***

—Ventress?

Ventress va tancar els ulls amb alleujament.

—Vos? Tot llest?

—T'estic enviant les coordenades de la nostra ubicació. —La seva veu era tibant.

—Coordenades? Nostres? Qui està amb tu?

—T'ho explicaré més tard.

—Vas a explicar-m'ho ara.

—Ara realment no és el moment. —La seva veu pujava de to i l'hi escoltava distret.

Una vegada més, les campanes d'alarma van sonar en la ment d'ella.

—Bé. Estic de camí. Però això no m'agrada, Vos.

Va marcar les coordenades i els seus ulls es van obrir grans. Vos estava en un creuer Jedi! Per un moment, Ventress va vacil·lar. Alguna cosa havia sortit clarament malament. Però Vos es percebia fosc. Els Jedi havien de saber això. Tal vegada havia de comunicar-se amb Kenobi...

Ja mentre ho pensava, Ventress va descartar la idea. No. Millor rescatar a Vos i desaparèixer immediatament. Que els Jedi pensin el que vulguin. La seva opinió ja no anava a importar.

Ventress va portar la seva nau al costat de la porta de l'hangar just quan es va obrir. En activar la porta de la Banshee, va sentir dos cops quan Vos i el seu company desconegut van saltar dins. Va tocar els controls per tancar la porta i partir a tota velocitat, marcant coordenades aleatòries per confondre als perseguidors, després es va alliberar del cinturó de seguretat i es va dirigir a la part de darrere a rebre a Vos.

—Veig que encara estàs en una... —La seva veu es va apagar. Dooku!. Aturat en el celler i mirant-la, el Comte semblava gairebé tan sorprès com ella. Una ira bullint va travessar a Ventress i aquesta es va tornar cap a Vos—. Què has fet?

—No és el que tu... —va començar Vos.

—No és el que jo crec? Com pot això no ser el que penso? Dooku? En persona? Encara amb vida?

—Els nostres plans de fugida depenien d'ella? —va exclamar Dooku gairebé al mateix temps, amb els llavis premuts—. L'assassina més abismal de tots els temps?

El rostre de Vos es va endurir i va empènyer a Dooku.

—Cuida el teu llenguatge!

—No confio en ella!

—Doncs jo sí, i tu estàs lliure gràcies a mi. Teníem un tracte. Comprens? —El menyspreu i la resignació parpellejaven en el rostre patrici de Dooku, i després va assentir amb un moviment de cap—. Bé. Ara posa't el cinturó de seguretat.

—Vos —va dir Ventress, amb prou feines refrenant la seva ira—, hem de parlar. Ara. —Va sacsejar el cap assenyalant la cabina del pilot. Vos va assentir i ràpidament va pujar l'escala. Mirant cap enrere, al celler, Ventress li va murmurar—: Què dimonis està passant?

—T'ho diré. Ho prometo.

—Sí, és clar que ho diràs —va acordar Ventress—. Ara mateix.

—En aquest moment, tenim un creuer Jedi perseguint-nos. Anem a algun lloc segur primer, i després t'ho diré tot.

—On hi ha un lloc «segur»?

—Christophsis. Ens reunirem allà amb un creuer separatista que ens està esperant.

Mentre parlava, la seva mirada recorria el celler i els seus ulls es van entretancar. Ventress li va mirar amb incredulitat per un moment. Ella va observar el rostre d'ell, buscant respostes allà. Tenia raó. Estaven escapant i Dooku necessitava absolutament ser vigilat en tot moment.

—Molt bé —ella va estar d'acord—. Però no conec res que puguis dir que em pugui convèncer que portar-li no és gegantesc error... un que podria fer que ens matessin.

 Següent