La fugida (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

L'AU MURMURI

—No hi ha rastre dels soldats d'assalt —va dir Milo mentre la Lina reduïa la velocitat de l’speeder terrestre. Davant d'ells una abrupta muntanya s'alçava fins als núvols nocturns.

—El que no significa que no estiguin esperant-nos dins de la cova —va murmurar CR-8R des de la part de darrere de l’speeder. Morq va deixar anar un gemec i es va aferrar encara més fort al coll de Milo.

—Mantingues la boca tancada, Cràter —li va renyar Milo—. Estàs espantant a Morq.

—Oblidi's d'aquest sac de puces —va contestar el droide—. Jo sí que m'estic espantant!

Lina va apagar el motor i el vehicle es va detenir per complet.

—Però té raó: podrien estar allà dins ara mateix.

—Llavors, què anem a fer? —Un tro va retrunyir sobre els seus caps, i les primeres gotes de la promesa tempesta van començar a caure per fi—. Quedar-nos aquí i xopar-nos? Vinga, què hem de perdre?

—Els nostres caps? —grunyí CR-8R.

Una vegada fora del vehicle, es van arrossegar al peu de la muntanya cap a l'enorme bretxa que era l'entrada de la cova.

—L'Au està aquí dins. Ja gairebé estem.

Una veu procedent de l'interior de la cova va fer que paressin en sec.

—Capità Korda, les mines de commoció estan col·locades i llestes, senyor. Detonació en quinze minuts.

Lina va agafar als seus acompanyants per apartar-los de l'entrada de la cova, ocultant-los darrere d'unes llargues canyes.

—Un treball excel·lent, comandant —va respondre la distorsionada veu de Korda mentre quatre soldats d'assalt sortien de la foscor, dirigits pel comandant—. I els nens?

—Encara desapareguts, senyor. Però els trobarem.

—Assegura't d'això. Canvi i fora.

El comandant es va tornar cap als seus homes.

—Ja heu sentit al capità. Busqueu senyals de vida. Són els únics humanoides d'aquest planeta.

—Senyor, miri! —va dir un altre dels soldats d'assalt, assenyalant l’speeder terrestre.

—Això no estava aquí abans —va confirmar el comandant—. Deuen estar a prop. Disperseu-vos.

Obeint ordres, els soldats van aixecar els seus blàsters i van començar a caminar cap al lloc en el qual s'ocultaven els nens.

—Què anem a fer? —va murmurar Milo.

—Esquivar-los per entrar en la cova —va contestar Lina—. Potser podem desactivar les mines.

—O saltar per l'aire —va afegir CR-8R, que va rebre un cop de cua de Morq.

—Mai aconseguirem passar sense ser vistos —va dir Milo—. A no ser...

Va activar el seu llançador de xarxes i va enviar una xarxa que, gairebé fregant el terra, es va enroscar al voltant d'un tronc i va agitar un grup de joncs alts.

—Per aquí —va dir el comandant de les tropes d'assalt, canviant de direcció per investigar. Seguit pels seus homes, es va acostar a l'arbre apartant les enfiladisses que penjaven de les branques. Immediatament, les plantes van cobrar vida i es van enroscar al voltant del comandant, a qui se li va enfonsar el blàster en l'aigua del pantà quan el van alçar per l'aire.

—Enfiladisses —va dir Lina amb un somriure—. Ben pensat, follet.

—No em diguis així —va protestar Milo, encara que també estava somrient—. Anem!

Al peu de l'arbre, els altres soldats van apuntar i van disparar cap a les branques. Va haver-hi un terrorífic xiscle des de dalt i les enfiladisses es van afluixar. L'atrapat comandant va anar a donar amb força contra el pantà, però els nens no paraven esment: estaven corrent com mai, amb el cap ajupit, en direcció a l'entrada de la cova.

Encara tombat d'esquena, el comandant va alçar la mirada, va veure fugir als nens i es pairà dels seus homes, que pretenien ajudar-lo.

—Aquí estan —va cridar—. Dispareu-los!

Els soldats d'assalt es van donar la volta i van disparar, al precís moment en què Milo i Lina saltaven a l'interior de la cova, seguits molt a prop per CR-8R, presa del pànic. Els trets van impactar en el sostre de la cova, i l'entrada es va desplomar amb un gran baluern.

—Hem de buscar senyals de vida, senyor? —va preguntar un soldat d'assalt al comandant.

El soldat caigut es va posar dempeus amb dificultat.

—No és necessari —grunyí—. Si l'esfondrament no els ha matat, ho faran les bombes. —Va alçar la vista cap a les enfiladisses mortes—. Anem, sortim d'aquesta bola de fang.

A l'altre costat de la desplomada entrada, Lina s'ennuegava amb la pols que s'havia aixecat en la foscor de la cova.

—Milo! —va xisclar.

—Estic aquí —va contestar Milo des d'algun lloc proper—. Esteu bé?

—Vaig creure que mai ho preguntaria —va dir CR-8R. La cova es va il·luminar quan el droide va activar la seva llanterna d'alta intensitat—. Treguin-me d'aquí!

—Estàs encallat? —va preguntar Milo mentre Morq es precipitava per examinar al droide. CR-8R havia quedat atrapat durant la caiguda d'enderrocs i estava tombat, parcialment cobert per un munt de pedres.

—No, he decidit tombar-me una estona —va dir CR-8R—. Doncs clar que estic atrapat!

—I si el deixem aquí i llestos? —va rondinar Milo.

—Li he sentit! —va cridar CR-8R.

—Em sembla que és el que pretenia —va dir Lina—. Alterna el corrent del circuit de repulsió.

—Per què anava a fer això?

—Crearà una vibració que potser faci cedir les roques.

—Ah, sí, una idea brillant —va contestar el droide—... si volgués quedar aixafat.

—O això, o quedar-te aquí fins que se t'esgotin les bateries —va dir Lina, estirant-se cap endavant—. Dóna'm la mà i tiraré de tu. Milo, necessitaré la teva ajuda.

Milo va envoltar la cintura de la Lina amb els braços.

—Estàs llest, Cràter? —va preguntar aquesta.

—No especialment.

—Aguanta. Fes-ho!

Els repulsors de CR-8R van emetre un agut brunzit, al que va seguir immediatament un preocupant cruixit de roques.

—Ara, Milo. Tira!

Els nens van tirar amb força i van provocar que la pols de les roques caigudes emboliqués tot l'espai.

—No es mou —va protestar Milo.

—Ho farà. Segueix. Vinga.

De sobte, CR-8R va sortir disparat com una rata womp del seu cau i Lina i Milo van caure d'esquena.

El droide surava en posició vertical, sacsejant-se la pols del seu cos metàl·lic.

—Què indigne, encara que suposo que haig de donar-los les gràcies.

—Jo encara no ho faria —va dir Milo amb gravetat, assenyalant la bretxa on havien caigut les roques—. Ara estem completament tancats.

—Almenys tenim l'Au —va afirmar la Lina, donant-se la volta. La nau estava en el mateix lloc en el qual l'havien deixat els seus pares, a resguard dels elements en aquella cova enorme. En aquell moment feia perfecte honor al seu nom: grans ales de bronze plegades contra el casc i el tren d'aterratge estès, disposada per emprendre el vol.

Mentre els nens es dirigien a la nau, CR-8R inspeccionava la cova, analitzant els explosius que havien col·locat les tropes d'assalt.

—Dóna'ns bones notícies, Cràter —li va cridar Lina, activant la rampa d'accés de l'Au.

—Ho faria si pogués —va contestar el droide, consternat—: Les mines són caçababaus. Un moviment en fals i detonaran.

—Així que, si no ens fan volar ells, ho provocarem nosaltres mateixos? —va preguntar Milo.

—O almenys ens enterraran vius: els dispositius estan distribuïts per desplomar el sostre.

—I amb l'entrada bloquejada, no tenim forma de sortir amb l'Au abans que explotin —va dir Lina—. Les coses només poden anar a millor!

—Qui diu que hàgim de sortir per aquí? —va dir Milo, que va pujar per la rampa amb Morq seguint-lo de prop.

Lina va trobar al seu germà toquerejant una de les consoles posteriors en la cabina de l'Au.

—Què penses fer? —va preguntar Lina.

Com a resposta, una sèrie d'estridents xiuletades van sorgir dels altaveus.

—Està enviant un sensor de pols —va indicar CR-8R, escodrinyant per sobre de l'espatlla de Milo.

—Exacte —va confirmar ell—. El papa tenia previst fer exactament el mateix abans que ens anéssim...

—Per crear un ecomapa de tot el sistema de coves —va apuntar Lina quan un mapa en forma d'holograma en tres dimensions va aparèixer davant ells.

—Aquí —va dir Milo, repassant amb el dit els brillants túnels—. Aquest tram passa just per sota del pantà i surt cap a les muntanyes.

De sobte, va deixar caure les espatlles.

—Què passa? —va preguntar Lina.

—Pensava que podríem escapar pels túnels.

—Et refereixes a volar amb l'Au a través d'ells?

Milo va assentir.

—Però aquesta secció d'aquí és massa estreta. No ho aconseguirem.

—Això ja ho havia dit Cràter —li va recordar Lina, estudiant el mapa hologràfic.

—Em temo que aquesta vegada el senyor Milo té raó —va confirmar CR-8R—. El túnel és massa estret per a l'envergadura de les ales.

—Doncs haurem de volar amb les ales plegades —va insistir Lina mentre es bressolava en el seient del pilot—. Cràter, introdueix la ruta en el sistema de navegació.

—Estàs bromejant —va dir Milo—. Amb les ales plegades l'única cosa que ens mantindrà en l'aire seran els reactors d'aterratge.

A manera de resposta, Lina es va tornar cap a CR-8R.

—Quant falta perquè aquestes bombes explotin, Cràter?

—Cinc minuts —va contestar el droide—, però...

—Doncs no hem de perdre més temps. —Lina es va fer amb els controls de vol i va començar a prémer interruptors—. Aixecant rampa d'accés, encenent motors.

Sota els seus peus, les plaques de la coberta sotraguejaren quan els propulsors subllum de l'Au Murmuri van cobrar vida.

—Estàs segura que pots fer-ho? —va preguntar Milo—. Vull dir, sé que la mama et deixa conduir aquesta cosa, però això no és exactament espai obert.

—Per ser sincera, no tinc ni idea, però com l'alternativa és quedar-nos enterrats sota una muntanya, estic disposada a donar una oportunitat al pla. Què em dius?

CR-8R es va instal·lar en el seient de copilot i va endollar el seu braç d'interfície en el sistema de navegació:

—Personalment, crec que és una idea terrible, la qual cosa potser signifiqui que ho farà de tota manera.

—Alguna cosa així —va dir Lina, intentant semblar més valenta del que se sentia en realitat. Milo tenia raó: allò era impossible, però l'alternativa resultava inconcebible. No podia rendir-se. No sense saber on estaven la marea i el pare.

Va empassar saliva i va tirar de la palanca de control. La coberta va sofrir una sacsejada quan la nau es va separar del terra de la caverna i va començar a girar cap a l'estreta entrada del laberint subterrani que s'obria sota ells.

—Tot llest?

—El curs està traçat —va començar CR-8R—, encara que haig d'insistir...

—Cràter, no hi ha temps per discutir —li va interrompre Milo, subjectant-se en el seient del pilot—. Crec que Lina farà que ens estavellem contra un mur de la cova? Sí. Espero que em demostri que estic equivocat? Definitivament.

—Gràcies pel vot de confiança —va dir Lina, conduint l'Au cap endavant. Amb un esclat dels reactors d'aterratge, la nau espacial va desaparèixer pel túnel.

Ja no hi havia tornada enrere.

 Següent