El robatori (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

RESCAT

En un carreró desert de Lothal, una tapa d'embornal es va obrir, i Milo va sortir de l'interior. Es va donar la volta per recollir la caixa amb el cap de CR-8R que li passava la seva germana.

—Hi ha rastre d'ells? —va preguntar Lina mentre sortia a l'exterior.

Milo va mirar al seu voltant.

—Encara no, però no poden estar molt lluny.

En efecte, no van trigar a sentir diversos peus corrent i els passos d'un pesat droide.

Milo va aferrar la mà de la Lina, i tots dos van córrer cap al costat contrari del que provenien els passos.

—Com anem a trobar la Shalla? —va dir Lina, seguint-lo.

—Ja pensarem en això quan estiguem fora de perill.

—Sí, com si haguéssim estat fora de perill aquests dies.

Van arribar al final del carreró just quan una moto speeder va aparèixer davant d’ells.

—Uau! —va cridar, en veure que gairebé xoca amb el vehicle—. Vigila, Shalla!

Però no era la propietària del Festí Mòbil. El conductor era un home, amb una llarga cabellera marró i una espessa barba. Els nens li van fer un cop d'ull i van córrer de nou cap al carreró, però el pas estava tallat per les siluetes d’IG-70 i Rom, plantades a l'altre costat del carrer.

Estaven atrapats, una altra vegada!

—Advertiment: Quedin-se on estan! —va ordenar el droide assassí, entrant en el carreró.

—Sí, on estan! —va repetir Rom, inútilment.

Milo va estrènyer la mà de la seva germana. El tipus de l’speeder també devia treballar per Odai. Estaven arraconats.

—A què esteu esperant? —va dir l'home de la barba—. Munteu-vos!

Al costat de Milo, Lina es va donar la volta per encarar-se al conductor.

—No hem fet res dolent. El teu cap ens va robar el cap de Cràter, recorda-ho!

—El meu cap? —L'home semblava confús—. No voleu que us rescatin?

Milo es va tornar de cop.

—Que ens rescatin?

—Pugeu a l’speeder!

Milo va obrir els ulls sorprès. Hi havia alguna cosa recognoscible en la seva veu. Alguna cosa familiar.

—Tu ets l'home de les transmissions!

—Sí, sóc jo, i si no us moveu ràpid, no podré tornar a fer més transmissions!

Milo va córrer cap endavant, després de deixar anar la mà de la Lina. Ella es va quedar parada, però va començar a córrer mentre IG-70 cridava:

—Últim avís: parin!

—No, no anem a fer-ho —va cridar Milo, saltant sobre l’speeder just abans que Lina muntés darrere d'ell.

IG-70 ja havia començat a disparar quan el misteriós salvador va trepitjar l'accelerador. L’speeder va sortir disparat, aixecant la pols de la carretera.

* *

Després d'anar esquivant edificis d'un costat per a un altre, l’speeder es va detenir davant d'una construcció sense identificar, sense res que la diferenciés de la resta dels edificis que havien deixat enrere.

—Hem arribat —va dir l'home abans d'apagar el motor.

—Ni tan sols sabem el teu nom —va dir Milo baixant del vehicle.

—Dins —va ser la seva única resposta, alhora que passava una targeta d'identificació per un lector instal·lat en la paret.

De sobte les portes es van obrir.

Milo va llançar una mirada a Lina, que es va encongir d'espatlles. Cap d'ells sabia si podia fiar-se d'aquell tipus. L'home es va girar i va sospirar, suposant el que estava passant pels seus caps.

—Mireu, podem ajudar-vos, però ara no és molt segur estar pels carrers.

—Podem?

Una veu femenina va arribar des de l'interior de la casa, amable però preocupada:

—Ephraim?

—Tranquil·la, sóc jo —va respondre Ephraim. Va assentir a Milo i Lina—. I porto convidats.

Una dona va aparèixer per la porta. Era més petita que Ephraim i portava un tocat porpra a joc amb els seus ulls.

—Els has trobat —va dir, convidant als nens a entrar—. Veniu ràpid.

Després d'adonar-se que no tenien moltes més opcions, Milo va passar el primer, amb la caixa a coll.

—Hem estat molt preocupats per vosaltres —va dir la dona, al mateix temps que Lina creuava el llindar seguida per Ephraim. La porta es va tancar darrere d'ell.

—Sabeu qui som? —va preguntar Lina.

—Us van veure fent preguntes en la pista d'aterratge —va explicar Ephraim, que bloquejava la porta—. Llàstima que li preguntéssiu a Cikatro Vizago.

—Hem estat seguint el vostre senyal des de Thune —li va dir Lina.

Ephraim va somriure.

—Heu recorregut un llarg camí, no?

Les paraules s'amuntegaven en la boca de Milo:

—Van capturar als nostres pares i no sabíem què fer, llavors vam escoltar la teva veu i...

—Silenci, ara com ara —va dir la dona, acostant-se a la taula—. Ja hi haurà temps per tot això. Teniu gana? Voleu beure alguna cosa?

Abans que poguessin respondre, Milo va escoltar una rialleta aguda. Provenia d'un bressol a l'altre costat de l'habitació.

—Teniu un bebè! —va dir, acostant-se sense preguntar.

—Milo! —va advertir Lina, però Ephraim va deixar anar una riallada.

—No passa res. És el nostre noi, es diu Ezra.

Milo va fer un cop d'ull a l'interior del bressol, on un nen grassonet li retornava la mirada amb els seus grans ulls blaus. Tenia un floc negre i estenia el seu braç rodanxó.

Milo es va ajupir, i el nadó va agafar un dels seus dits amb la mà.

—És adorable.

—Sí, quan no està cridant com un boig —rigué la dona, acostant-se al bressol—. Em dic Mira, i ja heu conegut al meu marit, Ephraim.

L'home barbut va estendre una mà a Milo.

—Ephraim Bridger. Encantat d'haver-vos conegut per fi. Sembla que heu tingut molts problemes.

Mira els guià cap a la taula i els hi va servir gots d'una freda llet blava mentre Lina i Milo explicaven la seva història.

—I el cap del vostre droide està en la caixa? —va preguntar Ephraim quan van acabar d'explicar la seva fugida del cau de l’Odai.

Lina va obrir la caixa per treure el cap de CR-8R i va acariciar la seva cara dormida.

—I els secrets dels nostres pares estan aquí.

—Si haguéssim sabut en què estàveu ficats, hauríem contactat abans amb vosaltres —va dir Mira amb tristesa.

—Però havíem d'estar segurs —va afegir Ephraim—. Escoltem moltes històries com la vostra, gent segrestada per les forces de l'Imperi, famílies senceres que desapareixen.

—Per això comencem amb les emissions —va dir Mira—. Per difondre esperança. Era tot el que podíem fer.

—I ha funcionat —va interrompre’ls Lina, mentre es netejava la llet dels llavis—. Almenys per a nosaltres. Seguim el vostre senyal fins aquí.

—Perquè esperàveu que poguéssim ajudar-vos a recuperar als vostres pares? —va preguntar Mira.

—Podeu?

Els Bridger es van mirar.

—No és tan senzill —va respondre Ephraim.

—Per què?

—Ensenya-li-ho —va dir Mira, col·locant una mà sobre el braç del seu marit.

Ephraim va assentir i es va dirigir cap a un sofà circular situat en la cantonada. El va apartar, i va aparèixer una escotilla oberta en el terra.

—Voldreu veure això —va dir.

L'home es va asseure en la vora del forat per baixar per una escala.

Milo i Lina van creuar la sala fins a l’escotilla i van treure el cap pel profund buit. Ephraim havia arribat al final. Milo no va esperar. Es va agafar a l'escala i va començar a baixar.

—Uau! —va dir, en veure's en una sala secreta dotada amb equips de comunicació—. Des d'aquí envieu els missatges?

—I també monitorem els canals imperials —va confirmar Ephraim, que ja s'havia assegut davant d'un gran transmissor quan Lina va arribar—. La raó per la qual som tan cautelosos és perquè hem escoltat que hi ha un caça-recompenses a Lothal.

Va prémer un botó i va aparèixer un holograma sobre el transmissor. Mostrava una figura emmascarada. Els seus ulls brillants semblaven estar clavats en Milo.

—És ell? —va preguntar Lina.

—Es diu Shade —va respondre Ephraim—. Ningú sap qui hi ha dins la màscara. Ni tan sols sabíem què l'havia portat a Lothal, a part de què devia ser alguna cosa gran. Per ser honestos, pensàvem que seria per nosaltres, però ara sabem que és pel vostre droide...

—Creeu que Shade està buscant els arxius dels nostres pares?

—És possible. Crec que el millor és que sortiu del planeta.

—Però acabem d'arribar —va dir Milo—. Necessitem la vostra ajuda.

—I us ajudarem. Podem preguntar pels vostres pares, però estareu més segurs en qualsevol altre lloc, on Shade no pugui trobar-vos.

—No podeu dir-nos res més sobre ell?

Ephraim semblava dubitatiu.

—Sobre Shade? No hi ha molt a dir, a part de què és un dels caça-recompenses més perillosos de la Vora Exterior. Encara que l'altre dia vam trobar alguna cosa. —Va continuar prement botons, buscant entre arxius en la pantalla—. Una càmera espacial va captar una imatge que mostrava el que podria ser la nau de Shade, dirigint-se cap aquí des de Kèssel.

—Des de Kèssel? —va preguntar Lina, arrufant les celles.

Ephraim va assentir.

—El planeta de l’espècia, sí. —Va trobar el que estava buscant—. Aquí està.

Va prémer un botó i l'holograma va canviar, Shade va ser substituït per la imatge borrosa d'una veloç nau a l'espai.

Milo va sentir una punxada en l'estómac.

—Què passa? —va preguntar Ephraim, en adonar-se que Milo hi havia empal·lidit—. Reconeixes la nau?

La boca de Milo s'havia assecat, i no podia creure el que estava veient.

—Sí, —es va tornar cap a la seva germana—. Lina, aquesta nau no és el Festí Mòbil?

 Següent