Catalyst (VIII)

Anterior

8

MOSTRES PÚBLIQUES D'AFECTACIÓ

Krennic i el Vicecanceller Amedda van sortir junts de l'amfiteatre per una porta reservada només per dignataris del més alt nivell. Un parell de guàrdies vestits de vermell van alentir el pas darrere d'ells per donar-los una mica de privadesa.

—Qui li va autoritzar atacar Vallt? —va dir Amedda amb un grunyit d'exasperació. Empunyava el seu bàcul a la mà dreta, i vestia una faixa de seda brillosa i una capa amb muscleres, com si el seu tors no fos de per si mateix ample.

—Va ser una decisió militar.

—Li pregunto de nou, amb quina autoritat?

—Va dir que no volia cap detall, ha canviat d'opinió? —Li va mirar de cua d'ull.

—No, no vull detalls, però quan intel·ligència m'ho informa, és obvi que haig d'involucrar-me, ho vulgui o no. Qui va ser?

—L'almirall de sector al comandament. L'atac va ser part del tracte amb Zerpen, i també va servir per protegir qualsevol informació que Erso li hagi donat al règim sobre la disposició de naus de la República a la zona.

—Erso no tenia informació d'aquest tipus. —Amedda va fer un soroll gutural que indicava que la raó li semblava ridícula.

—Llavors va ser només per estar segurs.

—En aquests moments, el retorn de Vallt a la República ha estat favorable per a nosaltres —La seva veu va perdre una mica de rudesa—. M'informen que podríem usar el planeta com a plataforma ofensiva cap als seus sistemes veïns. Però, si jo fos vostè, respectaria la cadena de comandament, tinent comandant. En cas contrari, s'arrisca al fet que anul·lem el seu lloc en l'organització.

—Necessito poder fer el meu treball, vicecanceller. —Krennic va ignorar l'advertiment i li va agregar una mica d'arrogància.

—Des de quan «el seu treball» és reunir-se en secret amb arxiducs, Krennic?

No li va sorprendre que Amedda estigués assabentat de la visita.

—La discussió sobre la mà d'obra d'éssers en l'estació em va donar una idea i vaig decidir dur-la a terme.

—No em digui que Poggle va accedir a proveir-nos de drons.

Krennic va assentir una vegada.

—Donarà l'anunci oficial quan torni.

—Bé, no ha estat malament aquesta iniciativa. —El chagrian va triar bé el seu to per recolzar la idea, però no festejar-la.

Van caminar en silenci un moment abans que Amedda agregués:

—Li vaig informar al Canceller Suprem sobre el rescat de Galen Erso.

Krennic va intentar no somriure de satisfacció.

—Vaig considerar agregar a Lok Durd i Nuvo Vindi a l'intercanvi, però no sabia si aprovaria el seu alliberament per a tals finalitats. Per això tenim als dos morseerians, que, per cert, ja no són una amenaça per als clons del Gran Exèrcit.

La mà esquerra d’Amedda va acariciar els seus lethorns.

—He estat revisant la recerca d’Erso. Com va dir, podria ser de gran ajuda per al projecte.

—M'alegro que així ho pensi.

—Per què no ha estat reclutat? Quina és la tardança?

—Segueix considerant les seves opcions. Suggereixo donar-li més temps.

—Més temps? Es va assabentar de la nostra derrota a Ryloth?

—Recentment ho vaig escoltar.

—I de les nostres pèrdues a Bothawui?

—Molt desafortunades, sí.

—Això respon al seu suggeriment de donar-li més temps. Com podem obligar-lo?

—No podem. Ja ha rebutjat diverses ofertes de l'exèrcit. Va triar anar-se’n a presó en lloc de prendre una oferta, això ens dóna una idea de com de difícil que és de convèncer. No li agrada la burocràcia, i prefereix controlar la seva recerca el més que pugui.

—Però era només un empleat de Zerpen.

—Només perquè Zerpen va prometre donar-li tot l'espai que volgués.

—Què molesta és la gent amb principis —es va queixar Amedda—. Zerpen el vol de retorn?

—Sí, però els hi vam demanar que no el busquessin. Va ser part del preu que va pagar Zerpen per recuperar les seves instal·lacions de Vallt.

—No hi ha ningú que ens ajudi a persuadir-lo? La seva dona, potser?

—Em temo que tots dos estan tallats amb les mateixes tisores, vicecanceller.

—Però ella no és científica. Què, necessita que algú li cuidi?

—No, més aviat que l’escolti. És la seva espècie de traductora, s'encarrega de transcriure i organitzar les seves notes.

Amedda grunyia cada vegada més.

—El Doctor Erso va ser idea seva. Ja han passat mesos i encara no el té. Sense aquesta arma, el nostre projecte no és res més que un planetoide milionari d'adorn.

Krennic es va mantenir tranquil, es va prendre el seu temps.

—Vicecanceller, suposo que al seu planeta natal pescava...

—Els mars de Champala no són el que eren, però sí, per descomptat —va dir Amedda, clarament preguntant-se cap a on anava la digressió.

—Senyor, vostè entén que cada peix requereix un cimbell apropiat, l'esquer adequat, fins i tot una canya específica perquè mossegui l'ham.

Amedda va semblar comprendre i va exhalar lentament.

—Així que el Doctor Erso és una d'aquestes criatures estranyes que dubten fins i tot del cimbell més colorit.

—En les seves pròpies aigües, sí. Però està nedant en territori desconegut i tindrem llesta la xarxa. Galen Erso està destinat a unir-se al projecte. Només que encara no ho sap.

***

Krennic no tenia cap intenció d'anar a la reunió del Programa de Promeses, fins que es va assabentar que Galen hi aniria. L'amfitrió de l'esdeveniment era un ex-alumne adinerat que portava dos termes en el Senat. La seva suite en el prestigiós número 500 de l'Avinguda República era la cosa més luxosa que un podia tenir a Coruscant.

Diversos convidats eren investigadors i científics, tots involucrats en diversos aspectes del projecte. Treballaven dissenyant impulsors, escuts, tecnologia de raig tractor i plantes d'energia d’hipermatèria..., encara que cap entenia per a què. Els Republicans van adoptar tàctiques per blindar la seva informació; van dispersar als grups interdisciplinaris de recerca per milers d'instal·lacions en centenars de planetes, i la comunicació entre ells estava cautelosament vigilada i sota control. Es va crear un departament de seguretat sencer només per monitorar al personal clau, espiar les seves converses personals i capturar imatges de tots els seus moviments.

Krennic va trobar un bon lloc des d'on mirar l'habitació sencera i va observar.

Segur que beuran fins a oblidar-se de la guerra, va pensar.

No era l'únic d'uniforme. El Programa de Promeses va ser una font de talent per a l'exèrcit, igual que ho va ser per a l'acadèmia, les arts i el govern. La diferència era que no molts oficials estaven disposats a prendre riscos com ell. La majoria eren tàctics i analistes, perduts als seus bancs de dades, segurs en les seves oficines fortalesa de Coruscant; la mateixa gent que el recordava com el qui sempre interrompia als altres, el pallasso que es va graduar amb honors.

Es va moure del seu mirador i va començar a circular entre ells, sempre observant a Galen, però donant-li espai perquè interactués amb gent que no veia feia anys. Entre els científics, Galen era una espècie de superestrella; el mestre de les connexions invisibles.

De primera impressió, Krennic va pensar que Galen era com el nen rebutjat que els altres nens aterrien a l'escola. Però, a poc a poc, va començar a apreciar-ho no només pel seu intel·lecte superior, sinó per les coses que el feien únic. Per exemple, quan un professor li preguntava alguna cosa, Galen li responia correctament sense aixecar els ulls de l'escriptori, com si estigués massa ocupat amb un altre problema al mateix temps, o amb els tocs finals d'un dibuix complex. No tenia cap interès en els esports, la beguda, o les noies. Percebia el món com si tingués ulls i oïdes extrasensorials; comprenia fins i tot els conceptes més saberuts gairebé per instint, els mateixos conceptes que Krennic s'esforçava àrduament per entendre. La seva fascinació amb el prodigi de Grange li va portar fins a defensar-lo en baralles irracionals de cops de punys.

Krennic va aprofitar al màxim haver-se envoltat de genis. Sempre va ser bo llegint a les persones, però el programa va esmolar el seu instint. Es va dedicar a aprendre a treballar amb acadèmics i científics, a posar-los sobre el mateix camí o organitzar-los en equips productius. Les seves qualitats de líder es van tornar tan imprescindibles per als projectes com el treball dels altres. Es va construir una reputació de ser el mediador entre el poder dels diners i el talent dels qui els podien fer treballar. Quan va arribar l'hora de triar a algú del Cos d'Enginyers per liderar el Grup d'Armes Especials, no va haver-hi cap dubte que Orson Krennic era el candidat perfecte.

Va seguir avançant i va veure a Lyra Erso xerrant amb la Reeva Demesne, a qui Krennic va reclutar en persona per al programa de generació d'escuts. Lyra havia deixat a Jyn a càrrec de la mainadera i estava sola per primera vegada en molt temps; era el blanc de totes les mirades en una habitació repleta de científics antiquats i poc atractius. Cada vegada que Krennic la recordava, la veia amb botes brutes, shorts esportius i una motxilla pesadíssima a l'esquena. Veure-la en faldilla i talons era tota una revelació.

Krennic va recordar la vegada que es va trobar a Galen, poc després que tornés d’Espinar. S'havia divertit molt quan li va confessar amb un centelleig en els ulls que s'havia enamorat. Galen, el mateix que no podia ni tan sols veure a una dona atractiva si la tenia davant. Havia de ser una broma. Només el fet de pensar que Galen pogués deixar de costat el seu geni per seguir a alguna interessada li molestava terriblement. Però així i tot, no podia esperar a conèixer a la misteriosa Lyra, la noia que va captivar a Galen Erso amb només un toc; quan per fi ho va fer, va entendre què li veia Galen: era el seu complet oposat. Tots dos se sentien atrets per les qualitats que els complementaven. Amb tot i això, de totes maneres va predir que no durarien més d'un parell de mesos. Mai va esperar que es casessin.

Anys després, seguia sense acostumar-se a ells com a parella.

Una vegada que persuadís a Galen d'acceptar la seva destinació, seria un problema l'opinió de la Lyra? Almenys, gràcies als estels tenia un bebè que la mantindria ocupada i fora d'aquest assumpte.

Es va detenir a escoltar a un grup de persones parlant de Galen, sense deixar de vigilar-lo de reüll. Es va acostar a ells per sentir a un enginyer d'informàtica de nom Dagio Belcoze explicar detalls falsos del que li va passar a Erso a Vallt. Belcoze era un iktotchi d'alçada mitjana, amb front de carner i un parell de banyes polides que apuntaven cap avall. Era membre de l'equip d'intel·ligència artificial del Doctor Gubacher; dissenyava droides millorats de supervisió per emprar en l'estació de combat. El mig humà sostenia un got amb la mà dreta; amb l'esquerra gesticulava per il·lustrar una murga sobre que la República hauria d'esborrar a Raxus del mapa i que gent com Galen Erso eren un insult per a la victòria. De sobte, va començar a obrir-se camí entre la multitud i es va enfrontar a Galen, que era una mica més alt que Dagio, però molt més prim.

—Ve-te’l aquí. —L’iktotchi va arrossegar la veu, però va pujar el volum—. El nostre especialista pròdig que creu que el seu kyber és massa bo per a la causa... Potser es creu massa intel·ligent per a nosaltres, eh? Què passa, t'agrada més ser servent dels separatistes que servir a la República?

Galen va mantenir la calma per contestar, encara que el reclam el va prendre per sorpresa.

—Estàs embriac, Dagio. Això no em sorprèn, el que sí em sorprèn és que estiguis tan confós.

La seva calma només atià el foc del seu enuig.

—Sempre tan elusiu, no? Igual que com vas eludir els teus càrrecs de traïció, a veure, nega'ls públicament!

—No haig de negar-te res, ni que dir-te. —Va entretancar els ulls un moment.

Lyra va arribar d'entre la gent per arribar fins a Galen, que era a punt de donar mitja volta i retirar-se. Però Reeva Demesne va sentir la necessitat d'intervenir a la situació, que de per si mateix ja havia escalat massa. Es va posar enmig dels dos, amb els braços estesos.

—Cavallers, si us plau. No és moment de recriminar-se coses.

A Dagio li va molestar que li diguessin que estava fora de lloc; va agafar a Galen de l'espatlla per detenir-lo.

—Què tants secrets li vas dir a aquesta púrria que «dizque» et va capturar, eh?

—No vaig dir cap secret, només els hi vaig dir el que tothom sap: que Dagio Belcoze és una excusa d'home que porta anys robant-se el crèdit de la gent que sí sap escriure codi.

Dagio va llançar el seu got directament a la cara de Galen. Però el got només era una distracció; Dagio tenia el puny lliure tancat i preparat per colpejar. Quan Galen va retrocedir per instint per esquivar el líquid, l’iktotchi li va llançar un ganxo poderós, just cap a la mandíbula. Però Galen va preveure el moviment i, en una fracció de segon, es va parar ferm i va aixecar l'avantbraç com a escut, desviant el cop per complet; després, amb agilitat sorprenent, Galen es va ajupir una mica, va sorgir per sota del braç estès de Dagio, i li va connectar un cop de puny creuat al pòmul que li va partir l'os i ho va fer sortir volant, confós i ensangonat. Lyra va aparèixer immediatament darrere d’en Galen, sabata en mà, preparada per encaixar-li el taló en el cap si s'aixecava.

—Just com en els vells temps —va dir Krennic, que va observar-ho tot just darrere de l’iktotchi—. Excepte que ja no haig de barallar les teves baralles per tu.

Galen es va netejar la beguda que li havia caigut damunt, i va revisar el seu puny adolorit.

—Mai ho vas fer.

En la confusió que es va deslligar, l'habitació es va dividir en dos. Lyra es va acomodar l'abillament, es va posar la sabata, va ajustar la seva postura i va començar a guiar a Galen cap a la sortida.

Krennic els va veure anar-se’n.

Galen havia estat acusat de traïdor en públic i va ser humiliat per no voler servir a la República. Krennic no podria haver-ho planejat millor.

 Següent