Deixeble fosc (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28   

El desig de Ventress era, simplement, poder llançar-se contra la nau, destruint tot i a tots els que s'interposessin en el seu camí. Però si bé era apassionada, també era pràctica. El sigil els havia fet entrar en la nau; el sigil hauria de portar-los fins al pont.

Només una vegada abans havia treballat d'una manera similar amb tants companys amb accés a la Força: quan ella, Karis i Naa’leth havia intentat matar a Dooku. Havia d'admetre que tant Skywalker com Obi-Wan eren més forts en la Força del que havien estat les seves germanes. Juntes eren extremadament poderoses. Va ser una pena que les tres i Vos no van poder formar un equip contra Dooku. El maleït no hauria tingut la menor oportunitat.

Vos. Ventress va sentir de nou la punxada del dubte. Havia estat impossible evitar del tot les imatges de la seva cara en l’holonet. I ella havia vist el revelador groc dels seus ulls a la presó de Dooku. Però va haver-hi aquell moment —quan ella va estar en plena possessió de les seves pròpies mentides i es va obrir al judici d'ell— en què Vos havia dubtat, i Ventress va poder veure al veritable Vos encara dins. Ell havia entès com de difícil que havia estat per a ella, encara que fos només fugaçment. Era realment possible que ella pogués arribar a ell novament? O Dooku li havia dominat tant que ja no quedava res de l'home que ella...?

Bé. Si ell estava perdut, ella faria el que fos necessari i sense pensar-ho dues vegades. Seria el que el veritable Vos, el Jedi, voldria que ella fes. Ventress va recordar la dificultat amb la qual Vos finalment havia acceptat haver de matar a una criatura simple, no sensible. Aquest home s'horroritzaria quan si fos utilitzat per Dooku per matar a milers d'éssers innocents.

Amb el que semblava una dolorosa lentitud, es van obrir pas a través la nau, ocultant-se de les permanents patrulles de droides i inutilitzant qualsevol càmera de seguretat abans de ser detectats.

Es van detenir al final del passadís.

—Hi ha un corredor directament sota nosaltres —va informar Ventress—. Baixem per allà i les portes en l'extrem s'obren sobre el pont.

—Estàs segura? —preguntà Kenobi.

—He passat molt temps en aquest vaixell —va respondre Ventress—. El pont és de tres nivells. La cadira del capità està en el primer nivell, mirant cap endavant. Deu haver-hi allà vuit terminals de computadores, cadascun operat per un droide. Possiblement hi hagi altres droides en el pont.

—Així que són deu, tal vegada dotze —va calcular Anakin—. No hi ha problema.

—On estarà Vos?

—En la cadira del capità —va assegurar Ventress amb serietat—. Podem baixar per l’escaleta —va assenyalar a uns pocs esglaons a un costat— o podem prendre l'ascensor. L’escaleta és més segura. Podrem detectar qualsevol droide que hi hagi en el passadís abans de trobar-nos amb ells. Si prenem l'ascensor, no podem controlar el que podríem trobar.

—D'acord —va dir Kenobi—. Vaig primer. Anakin, a la rereguarda. —Ventress va reprimir la seva irritació. Fins i tot en aquest moment, no confiaven en ella.

Kenobi va baixar ràpidament i silenciosament per l’escaleta, fent una pausa per escoltar i estendre els seus sentits amb la Força abans d'abandonar-la. Ventress i Anakin li van seguir.

Ventress va assenyalar a l'altre extrem del passadís.

—Aquestes són les portes que donen al pont. Són sensibles al moviment, de manera que s'obriran automàticament. Tindrem...

Es va escoltar un suau soroll metàl·lic darrere d'ells i les portes de l'ascensor es van obrir. Es van donar volta. Un sol droide de combat els mirava intrigat, després d'un moment d'incertesa va cridar en el seu comunicador:

—Alerta d'intrús!

—No tan ràpid! —Obi-Wan va colpejar al droide en la cara, que ensopegà cap enrere. Kenobi li va tancar la porta, va encendre el sabre de llum, i va fondre els controls—. Anem! —Els tres van córrer pel passadís i es van llançar per la porta que donava al pont.

La persona en la cadira del capità s'havia aixecat. Tenia el sabre de llum a la mà, però encara sense activar. Les seves celles s'havien ajuntat en un feroç gest arrufat mentre cridava, la seva veu plena d'odi:

—Jedi!

—Dooku! —va exclamar Kenobi, sorprès—. No ets el que estem buscant, però ja que estàs aquí...

Skywalker, no obstant això, no va perdre temps en bromes. Va saltar immediatament cap a Dooku. Sabres de llum, un de blau, un altre vermell, es van enfrontar llançant espurnes. Els droides havien començat a disparar, i Kenobi batia per retornar els rajos amb una molt exercitada soltesa, fent el possible per dirigir els trets perquè tornessin al droide que els havia fet.

Ventress no parava esment ni a Dooku ni als droides de combat. D'un salt va baixar al tercer nivell, el més baix. Encara a la gatzoneta, va estendre ambdues mans, va aferrar amb la Força un droide en cadascuna i els va llançar darrere d'ella. Tots dos droides es van precipitar cap als combatents amb sabre de llum. Dooku va mirar cap amunt i va saltar al segon nivell. Anakin li va seguir.

Dos droides es van acostar a Kenobi, disparant-li al mateix temps. El Mestre Jedi va saltar cap amunt, aferrant-se per un moment al sostre fins que els droides es van adonar, massa tard, que s’estaven disparant l'un a l'altre.

—Ell no està aquí! —va cridar Ventress per sobre de l'espatlla a Obi-Wan. En aquest moment, li va tallar el cap a un dels droides de combat i amb la Força va llançar a un altre contra la mampara. Quedaven sis.

—Torna aquí i cobreix-me! —va cridar Kenobi, i es va obrir pas lluitant cap a una de les consoles en el primer nivell. Ventress va saltar per sobre el pont i es va col·locar entre Kenobi, que estava revisant la computadora de la nau en un intent de localitzar a Vos, i els droides que estaven disparant contra ell. Va fer un cop d'ull a Dooku, un nivell més a baix. El combat entre ell i Anakin era parell i canviava constantment. Ventress va sentir un breu centelleig de diversió en adonar-se que, per primera vegada, ella estava efectivament encoratjant a Skywalker.

Dooku va formar urpes de les seves mans i un raig de la Força crepità a l'espai entre ell i Anakin. Skywalker va aixecar el seu sabre de llum i es va mantenir en el seu lloc, entretancant els ulls per protegir-se de la resplendor blava i de les espurnes que volaven. Sense deixar d'enviar rajos de la Força amb una mà, Dooku va estirar l'altra. Un tors desmembrat de droide va saltar per l'aire, va surar un moment i després Dooku l'hi va llançar a Anakin. El Jedi va saltar al tercer nivell i el Comte li va seguir.

Amb el seu Mestre ocupat en una altra cosa de l'altre costat del pont, els droides restants obrien foc lliurement. Desenes de trets deixaven els seus deixants de llum anant cap a Ventress i Kenobi. Amb calma, Ventress va batre de tornada alguns amb el sabre de llum; als altres, simplement els va retornar utilitzant la Força. Tres droides més van caure entre espasmes i espurnes.

—El tinc! —va cridar Kenobi per fer-se sentir per sobre del soroll del combat—. Ventress, no està en el pont perquè està en el calabós! Segueix sent un captiu! T'adones del que això significa? No existeix un «Almirall Enigma». Dooku ha estat usant a Vos com una eina per baixar la moral dels Jedi!

Ventress es va sentir inundada d'una alegria tan intensa que gairebé no podia respirar. Una renovada energia la va omplir i va estendre la mà per atrapar en la Força a un droide que protestava i el va aixafar.

—Vostès dos segueixin! —va cridar Anakin. Va esquivar un cop del sabre de llum vermella de Dooku que li va passar brunzint per sobre del cap i va aixecar la seva pròpia fulla per a un contraatac—. Jo m'encarrego d'ell!

—Jovenet insolent! —va etzibar Dooku, parant el cop d’Skywalker.

Junts, Ventress i Kenobi van derrocar als droides restants. Hi havia restes pertot arreu, cames i braços, caps i parts de torsos. Quan van arribar a la porta i van córrer a través d'ella, Ventress es va prendre un moment per travessar els controls amb el seu sabre de llum.

—Anakin encara està aquí —li va recordar Kenobi.

—I també Dooku —va replicar ella—. I d'aquesta manera, no pot cridar als droides perquè li ajudin.

—Excel·lent idea —va reconèixer Obi-Wan—. El calabós està...

—En el nivell sota nosaltres —va completar Ventress—. Anem!

***

Vos estava penjat, nu fins a la cintura, de cadenes que brillaven. Estava d'esquena a Kenobi, i Obi-Wan va sentir una punxada de dolor empàtic en veure-ho. Dooku, pel que semblava, havia decidit renunciar als més elaborats mètodes de tortura en favor dels bàsics. L'àmplia esquena de Vos era una col·lecció d'antigues cicatrius i noves marques d'assots. Algunes tenien crostes, i no poques encara sagnaven. El seu cos en altre temps musculós però elegant es veia consumit i pàl·lid, com si no hagués vist la llum del sol en mesos. Semblava estar inconscient.

—Vos! —Kenobi es va precipitar cap endavant, va embolicar amb un braç el cos vexat de Vos mentre tallava amb el sabre de llum els lligams. Vos va llançar un crit agut quan els seus braços van abandonar la posició que s'havien vist obligats a mantenir durant qui sap quant temps. Obi-Wan el va posar suaument en el terra.

—Obi-Wan? Ets realment tu? —La veu de Vos sonava aspra.

—Sí, sóc jo, vell amic.

—Està Ventress...? —Vos va mirar al voltant i el seu rostre es va il·luminar—. Asajj! —Va fer una ganyota de dolor provocat pel moviment i va estirar el braç cap a ella. Però estranyament, ella es va quedar enrere, la qual cosa li va recordar a Obi-Wan a un animal salvatge a punt d'escapar. Vos no va semblar adonar-se—. He somiat amb tu. Estic tan content que estiguis aquí, tan content...

—Pots caminar? —va preguntar a Kenobi.

—Sí, crec que sí... —Amb l'ajuda de Kenobi, Vos es va posar dempeus maldestrament. La seva mirada estava fixa en Ventress, i el seu somriure es va esvair en veure l'expressió de la seva cara—. Asajj?

Vos es va acostar a ella. Ella va fer un pas enrere, entretancant els ulls.

—Sento molt haver-te atacat. Havia de fer-ho.

Ella es va burlar.

—Perdona'm si em resulta difícil creure't.

—Tu coneixes a Dooku. —Fins i tot el fet de parlar semblava cansar a Vos—. Ell ho registra tot. Hi havia dispositius en la meva cel·la, i vaig haver de deixar que pensés que ell m'havia convertit. Però jo... no vaig poder sostenir l'actuació.

Una vegada més, Vos va estirar el braç cap a ella.

—Va sospitar que no m'havia convertit i em va posar de nou aquí. Ell ve i m'explica totes les coses que he fet com el seu «almirall». Ventress, jo...

—Prou! —va cridar ella—. Kenobi... ja és massa tard!

—Què? —se sorprengué Obi-Wan.

—Vaig veure els seus ulls llavors, i puc sentir la fúria dins d'ell ara. Està més que disposat a trencar-nos el coll! —Ventress va activar el seu sabre de llum i el va posar davant seu, sostenint-lo amb ambdues mans i preparada per atacar. La llum verda va il·luminar la lluentor de les llàgrimes sense vessar en els seus ulls.

—Vegem, espera un moment, Ventress... —va dir Kenobi amb dolçor, tractant de calmar-la a través de la Força.

—Asajj, com pots dir això? Segueixo sent jo. —Vos es va posar una mà en el pit, que també sagnava per les ferides recents—. Encara sóc el teu Quinlan. Jo no he canviat, ho juro. Sóc el mateix.

—El mateix que eres quan vas tractar de tallar-me el cap amb el sabre de llum del teu Mestre?

—Espera, què? —Obi-Wan va mirar inquisitivament a Vos. L'altre Jedi es va tornar cap a ell, suplicant. Kenobi es va estendre en la Força i va tractar de percebre el que Ventress deia sentir. Vos estava afeblit físicament, desorientat i adolorit, tant físicament com emocionalment, però l'única foscor que Kenobi va poder percebre va ser la de la simple desesperació.

—No sento res sinistre, Ventress —va dir Kenobi lentament—. Crec que tal vegada les teves emocions estan ennuvolant el teu judici.

Ella li va mirar com si hagués suggerit que li brollessin ales i volés.

—Les meves emocions em permeten veure la veritat! Això és un truc! Com pots no sentir-ho? L'odi se li filtra pels porus! —Ventress va tornar a mirar a Vos, balancejant-se sobre les puntes dels peus—. La meva connexió amb el Costat Fosc era tènue en el millor dels casos, i fins i tot així jo amb prou feines si podia apartar-me del seu abast. —Va empassar saliva—. Vos... s'ha consumit.

El xoc va recórrer la Força mentre Vos la mirava, sorprès.

—Ventress...

—Calla! —va cridar ella—. No puc seguir escoltant les teves mentides. Jo... —Una vegada més, les llàgrimes van brillar en els seus ulls. Quan va parlar, va ser en un murmuri entretallat.

—Ho sento. Aquesta és l'única manera de ser lliure.

I ella va baixar amb força el sabre de llum.

 Següent