La fugida (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

ATRAPADA

Sorprès pel sobtat crit de la seva germana, Milo va fallar el tret i la xarxa es va lligar inútilment al voltant d'un arbre.

—Lina, se m'ha escapat! —va protestar quan el conill-cendra va saltar de nou cap a la mala herba.

—Com si m'importés! —La veu de Lina arribava des de dalt.

Milo va alçar la mirada i va veure-la de cap per avall, embolicada en enfiladisses amb pues.

—Què estàs fent aquí a dalt?

—Tenir un contacte proper i personal amb la naturalesa!

CR-8R va aparèixer entre els arbres.

—Senyoreta Lina, sembla que ha estat capturada per una enfiladissa.

—Ja m'havia adonat, gràcies.

—Són fascinants —va afegir CR-8R—. Fa amb prou feines tres anys, el seu pare va registrar un incident en el qual van espellar a un bantha en tan sol...

—Això no és de gran ajuda —va etzibar Lina, alçant la vista cap al fullatge. Les enfiladisses descendien des d'un cos carnós i amb una boca àmplia que grunyia. Havia d'alliberar-se, però la planta era massa forta—. On està el meu tallador de fusió? —va dir buscant en el seu cinturó d'eines.

—Et refereixes a això? —va cridar Milo des del terra. Sostenia un dispositiu amb forma de tub a la seva mà. Va deure haver-se caigut del seu cinturó quan les enfiladisses la van atrapar.

—Tira-me’l.

El seu germà ho va intentar, però el dispositiu va caure al terra sense que ella el pogués agafar. Estava massa alta, i a cada segon ho estava una mica més.

—Cràter, intenta-ho tu!

—Amb molt de gust —va dir CR-8R, agafant l'eina—. El més interessant sobre les enfiladisses és que cacen majorment pel so. Mantingui's callada i potser perdi l'interès.

Lina va dirigir la mirada cap a la boca oberta, que cada vegada estava més i més a prop.

—Això no va a passar, Cràter. T'ho asseguro. Tu llança-me’l!

Fent girar un dels seus braços manipuladors com una hèlix, CR-8R va enviar el tallador de fusió fins a la Lina. Aquesta es va estirar per aconseguir-la, però l'eina va passar volant per davant d'ella.

—Ui —va dir CR-8R—. Dec haver calculat malament la distància necessària.

Lina va mirar com el tallador passava de llarg i era capturat en l'aire per una petita mà ossuda.

—Morq! —va cridar Lina, alegre, mentre el mico-llangardaix de color teula saltava cap avall i aterrava en les seves cames. Evitant àgilment una branca que el va intentar agafar, Morq es va precipitar cap a ella per deixar el tallador de fusió a la seva mà.

Lina es dreçà, lluitant contra la pressió de l’enfiladissa, que cada vegada estrenyia amb més força, i va encendre l'eina. Va lliscar el tallador per les branques que estaven als seus peus i va sentir com començaven a afluixar-se, però no va haver-hi temps per a celebracions: amb un crit, Lina i Morq van caure en un enorme toll.

—Estàs bé? —va preguntar Milo.

—No gràcies a tu —va replicar Lina, fent una ganyota mentre intentava aixecar-se per si mateixa.

CR-8R brunzí sobre ella per examinar la seva palpitant espatlla.

—Hematomes lleus, això és tot.

—Doncs no dol com si fos lleu —es va queixar Lina.

Tirant del coll de la seva roba, el droide va aplicar una ràfega de bacta amb un esprai en l'espatlla adolorida de la Lina.

—Això hauria de reduir la inflor fins que tornem amb els seus pares.

Lina es va fer un cop d'ull a si mateixa: tenia la roba feta un desastre i estava xopada del cap als peus.

—La mama es posarà com boja!

—No, si no s'assabenta —va dir Milo—: Ens podem canviar abans que s'adoni.

Lina va dirigir una mirada fulminant al seu germà.

—I què em dius de Cràter? Penses esborrar la seva memòria?

—Ni se'ls ocorri! —va dir el droide horroritzat.

—Precisament per això l’hauries d'haver deixat en el campament! —va dir Milo. Morq, apareixent d'entre els arbres, es va posar sobre la seva espatlla—. No; de fet, tu també hauries d'haver-te quedat allà. Almenys no m'hauries fet perdre el conill.

Lina va contestar immediatament.

—Que jo he fet que el perdessis? Escolta, follet, tu no li donaries ni a un rancor dormit amb una pistola de xarxa!

—No em cridis així! —Milo odiava quan la seva germana li cridava pel malnom que li havia endossat quan era petit.

—Ja és suficient —va intervenir CR-8R—. Discutir no arreglarà la moto speeder de Milo ni a...

El droide es va quedar petrificat, en l'aire i amb la frase a mig fer.

—Cràter? —va dir Lina, preocupada—. Estàs bé?

—Rebent dades —va informar el droide. La seva veu sonava més artificial que de costum—. Processant.

—Dades? D'on?

—Senyora Rhyssa.

—De la mama? —va gemegar Milo—. Està enfadada, veritat?

CR-8R no responia, però va sacsejar el cap com si intentés despertar-se a si mateix.

—Cràter, necessites un reinici?

—No —va contestar el droide—. Tots els meus sistemes estan funcionant perfectament, moltes gràcies.

—Llavors, quines dades són? —va preguntar Lina.

—No estic segur. Està extremadament encriptat.

—Doncs desencripta-ho!

—Què creu que estic fent? El llenguatge binari que ha usat la seva mare és totalment arcaic. Ningú el parla des de fa segles.

—Bé, si no ets capaç de fer-ho... —es va burlar Milo.

—Estic més que capacitat, moltes gràcies. Només necessito temps.

—Temps que no tenim —va respondre Lina alçant la vista al cel—. Serà millor que nosaltres li fem un cop d'ull al teu speeder.

Milo va deixar caure les espatlles quan va veure la seva moto tombada en l'aigua.

—Ah, sí, m'havia oblidat d'això. Em sembla que he inundat una mica la vàlvula del dipòsit.

—I la resta —va dir Lina, apartant-lo per obrir l’escotilla d'accés de la moto—. Mira: hi ha algues per tot el panell de direcció, i respecte als calibradors...

—Ja ho enxampo, germaneta —va reconèixer Milo, mentre les seves galtes es tornaven vermelles—. He ficat la pota. Una altra vegada. Anem a posar-ho en la part de darrere de l’speeder terrestre i ja està. La mama sabrà arreglar-ho.

—Ja t'ho arreglaré jo —va dir ella—. Així la mama no s'assabentarà del problema en el qual t'has ficat. Segur que el papa té un repulsor de recanvi en el campament. Tu ajuda'm a pujar-la.

A contracor, Milo va donar una cop de mà a la seva germana per aixecar la moto avariada i deixar-la sobre l’speeder terrestre. Aquest va cedir de forma preocupant i Lina va desitjar que l'estabilitzador aguantés el pes addicional. Portava mesos intentant convèncer al seu pare per reemplaçar aquell munt d'escombraries flotants però, com sempre, ell s'havia limitat a regirar-li el pèl i dir-li que ella sabria mantenir-ho a flotació. «La meva petita gran enginyera».

Per descomptat que podia (Lina havia jugat en el taller de l'Au Murmuri fins i tot abans de poder sostenir una clau hidràulica), però aquesta no era la qüestió. Per què els Graf no reemplaçaven res fins que no queia a trossos? No era perquè no podien permetre-s’ho, amb el que havien guanyat durant l'últim any: des de la fi de les Guerres Clon, la gent havia començat a viatjar de nou per l'Espai Salvatge, i els viatgers necessitaven mapes.

Després d'assegurar-se que la moto estava ben subjectada, Lina va saltar darrere dels controls.

El seu germà, capcot en el seient de l'acompanyant, seguia queixant-se de com de malament que havia anat la seva expedició. Morq estava pujat en l'espatlla de Milo i mastegava alegrement una gran fruita rosa, per a disgust de CR-8R, a qui estava tacant amb la polpa. Morq era un comensal notablement brut.

«Un dia en la vida dels Graf com un altre qualsevol», va pensar Lina mentre accelerava el motor. No ho canviaria per res. La majoria de les vegades.

L’speeder va sobrevolar la plana en la qual els Graf havien aixecat el campament. S'estava fent de nit, però Lina va poder distingir les tendes de campanya en forma de cúpula que CR-8R havia muntat quan van arribar. Mirà per sobre del parabrisa.

—Què rar.

—El què?

—No hi ha llums.

Immediatament, Morq va deixar anar un gemec de preocupació.

—Escolta, no et preocupis —va dir Milo—. Probablement haurà saltat el generador. Aposto al fet que la mama ho està arreglant ara mateix.

El mico-llangardaix es va fregar contra ell, encara preocupat.

—Però jo mateix vaig instal·lar un generador de reserva. —CR-8R es va agitar en la part posterior—. No poden haver-se espatllat tots dos.

—Ho descobrirem de seguida —va dir Lina, mentre realitzava l'última aproximació—. Després que el papa ens foti la bronca, per descomptat.

—Què creus que ens manarà fer aquesta vegada? —va preguntar Milo—. Netejar a fons el tub d’escapament de l'Au Murmuri?

—Pitjor que això —va contestar Lina, fent una ganyota—. Segurament ens obligarà a escoltar una de les conferències de Cràter!

Milo va deixar anar un gemec còmic.

—No, si us plau; aquella sobre les turbines de filtració atmosfèriques, no. Qualsevol cosa abans que això!

—Què barrut! —es va queixar CR-8R—. Ha de saber que les unitats T.F.A. són fascinants. L'altre dia, sense anar més lluny...

—Cràter, calla! —va deixar anar Lina.

—Disculpi'm.

—Ho dic de debò: escolta.

Van guardar silenci, esforçant-se a escoltar per sobre del brunzit de l’speeder.

—No sento gens —va dir Milo.

—Exacte. Encara que els generadors estiguessin apagats, hauríem de sentir al papa arreglant-los.

Va detenir el lliscant per complet al costat de les dues cúpules i va sortir d'un salt.

—Mama? Papa?

No va haver-hi resposta.

—On estan? —va preguntar Milo, corrent al seu costat.

Lina va envoltar ràpidament la cúpula principal, però es va detenir de cop en arribar a l'entrada, per la qual cosa va relliscar una mica en el fang.

—No ho entenc —va dir, amb l'estómac contret pel pànic que començava a sentir—. On està tot?

—A què et refereixes?

—Mira: totes les nostres coses; han desaparegut.

Les cúpules estaven completament buides. Sense eines. Sense equipaments. Ni tan sols estaven els seus llits de campament.

—Potser la mama i el papa han tornat a l'Au —va suggerir Milo.

—Sense avisar-nos? —va contestar Lina amb una mica de mal geni. En veure que Milo reculava, es va obligar a parlar amb més calma—: No és propi d'ells, això és tot.

Milo es va encongir d'espatlles.

—El papa va dir que s'acostava una tempesta.

Lina va escodrinyar l'horitzó, tancant els punys amb tanta força que les ungles se li van clavar en els palmells. No sabia què pensar. L'Au Murmuri estava a cobert en un sistema de coves proper però, si els seus pares havien tornat abans del previst, per què no s'havien emportat les cúpules? Gens d'això tenia sentit.

A prop, CR-8R escombrava amb la seva llanterna de reconeixement el fangós terreny que envoltava el campament.

—On sigui que s'hagin anat, sembla que tenien companyia.

—Què estàs dient? —va preguntar Milo, corrent cap al droide—. No hi ha ningú més en aquest planeta, no?

CR-8R va sacsejar el seu cap.

—No. Dil Pexton va dir que els pares de vostès tenen els drets d'exclusivitat.

Dil Pexton era l'agent dels Graf als Mons Fronterers: aconseguir-los contractes pels mapes i dades que la família recopilava durant les seves exploracions. Era ell qui els havia enviat a aquell lloc pantanós, un planetoide tan remot que ni tan sols tenia un nom oficial. El pare bromejava dient que el podrien batejar amb el nom de Planeta Graf.

—Creus que ha pogut ser Dil? —va preguntar Lina, intentant desesperadament mantenir-se positiva.

—No, tret que portés amics —va contestar Milo—. Cràter, il·lumina per aquí.

El droide va apuntar la seva llum en la direcció que Milo estava assenyalant i va revelar una filera de llargues petjades en el fang.

—Hi ha un munt —va dir Milo amb veu dubitativa—. I els peus de Dil no són tan grans!

—Què és això? —va preguntar Lina quan alguna cosa va brillar en el fang. Es va inclinar i va recollir una cadena daurada amb un penjoll de maragda en forma d'estel.

—És de la mama —va afirmar Milo—. El papa l'hi va regalar a Morèllia.

—Ella no se l’hauria deixat —va insistir Lina—: Li encantava.

—Tret que no sabés que li havia caigut —va dir CR-8R.

—Espera, hi ha una cosa més. —Milo es va deixar caure de genolls, furgant en la brutícia—. Està enfonsat aquí sota.

—Deixa'm veure. —Lina li va ajudar a desenterrar el petit dispositiu.

—És la gravadora d'holograma que els seus pares usen per fer un reconeixement tridimensional del terreny —va comentar CR-8R.

—Sí, sé el que és —va respondre Lina immediatament—, però està cobert de fang.

—Hi ha una llum intermitent —va dir Milo.

—Ha gravat alguna cosa —va dir Lina—. Si pogués netejar les osques del projector...

Usant la seva màniga, Lina va fregar el fang de la gravadora. De sobte, el dispositiu va començar a vibrar i una forta llum provinent de l'interior va sortir per les esquerdes. Lina va emetre un crit d'alarma, deixant anar el dispositiu, quan unes fantasmals figures brillants van aparèixer al voltant d'ells.

—Són la mama i el papa —va dir Milo alhora que una imatge de Rhyssa i Auric Graf parpellejava en l'entrada de la cúpula. Però això no era tot. Els seus pares estaven envoltats per un cercle de persones amb armadura, cadascuna d'elles amb un casc sense cap tret distintiu.

—Lina —va panteixar Milo—. Són soldats d'assalt! És l'Imperi!

 Següent