El niu (I)

El niu

Aventures a l’Espai Salvatge

Llibre 3

Tom Huddleston

Seguint l'última pista sobre el parador dels seus pares, Milo i Lina Graf han arribat a un remot planeta selvàtic on els espera una aventura terrorífica. Què trobaran en el niu?

Fa molt temps, en una galàxia molt molt llunyana...

Són temps de foscor. Amb la fi de les Guerres Clon i la destrucció de l'Orde Jedi, el malvat Emperador Palpatine domina la galàxia sense oposició.

Després que els seus pares fossin capturats pel cruel capità imperial Horda, Lina i Milo Graf fugen per les profunditats de l'Espai Salvatge amb l'única companyia del seu fidel droide CR-8R.

Quan tot sembla perdut, els nens intercepten una transmissió que crida a rebel·lar-se contra l'Imperi. Esperant trobar a algú que pugui ajudar-los, Milo i Lina parteixen a la recerca de l'origen del senyal...

CAPÍTOL 1

LA TRUCADA DE SOCORS

—Vinga, petita —va murmurar Lina mentre l'Au Murmuri crugia i s'estremia—. Pots fer-ho.

No va poder evitar preguntar-se què passaria si la nau es partia durant l’hiperespai. Quedarien atrapats per sempre en aquell turbulent túnel de llum o explotarien, de tornada a l'espai real, com un sobtat centelleig en la foscor?

Lina es va redreçar en el seient del copilot, alerta a tots els sorolls i cruixits. Si alguna cosa sortia malament seria per culpa seva: desactivar els dispositius de seguretat de l’hiperpropulsor havia estat idea seva. Podia sentir a Morq xisclant amb nerviosisme en la falda del seu germà, i a Milo murmurant en veu baixa per tranquil·litzar al mico-llangardaix kowakià.

Lina no s'havia pres un respir des que van sortir de Thune. Havia estat un error anar allà, ara ho sabia. L'Imperi els havia preparat un parany i els estava esperant.

Però per què? Què portaven que fos tan valuós? CR-8R surava silenciosament al costat d'ella; les seves extremitats teixien complexos patrons mentre treballava en l'ordinador de navegació. Lina desitjava esbrinar quina classe d'informació havien enviat els seus pares als circuits del vell droide abans que els soldats d'assalt els segrestessin. Desitjava saber per què l'Imperi s'obstinava tant a aconseguir-la. Però, sobretot, volia saber on estaven els seus pares i què podia fer per aconseguir que tornessin.

Es va sentir un sobtat so metàl·lic procedent d'algun lloc sota els seus peus i Lina va veure que el seu germà contenia l'alè.

—No ha estat res —va dir CR-8R—: un suport d'aterratge s'ha deixat anar. No ha afectat a la integritat del casc.

Es va sentir un altre cop.

—El mateix —va afegir CR-8R.

—Quant queda? —li va preguntar Lina.

—Quant queda per arribar a l'origen de la transmissió? —va respondre CR-8R—. O quant queda perquè l'Au Murmuri es faci miques?

—Ambdues coses —van dir Lina i Milo al mateix temps.

—No gaire —va dir CR-8R—. En tots dos casos. Però no crec que hi hagi necessitat de... esperar.

Lina va estirar el coll per mirar les lectures. Milo es va inclinar darrere d'ella, amb la mà estrenyent l'espatlla de la seva germana.

Sense previ avís, el panell que estava davant de CR-8R va esclatar en una pluja d'espurnes. Lina es va protegir els ulls mentre l'olor de metall cremat s'estenia per la cabina. Morq va deixar anar un xiscle.

La nau es va sacsejar violentament, fins que va començar a caure.

A Lina li va donar una bolcada l'estómac quan l'Au Murmuri es va precipitar, i es va alegrar de portar el cinturó de seguretat ben subjectat a la cintura.

A través dels cristalls va poder veure els estels i la radiant resplendor d'un món verd. Havien sortit de l’hiperespai.

—Hem arribat —els va dir CR-8R, agafant amb les seves mans metàl·liques els controls de direcció. El panell encara deixava anar espurnes, il·luminant els seus ulls negres—. Sento no haver-los advertit. En desactivar els sistemes de seguretat l'ordinador deu haver-se confós.

—Confós? —va preguntar Milo—. L'ordinador de navegació ha esclatat!

CR-8R va teclejar en el panell.

—Només ha estat un curtcircuit —va dir—. Res que jo no pugui arreglar. I ens ha portat fins aquí d'una peça. Gairebé.

—Quin és l'informe de danys? —va preguntar Lina mentre la nau tornava a estabilitzar-se.

—Mínim, sorprenentment —li va dir CR-8R—. Suport de suspensió en estat inestable i dos dels acoblaments d'alimentació de l’hiperpropulsor despolaritzats. Haurem de substituir-los abans de tornar a fer un altre salt.

—Ho has aconseguit, germaneta —va dir Milo, envoltant-la amb els braços—. Ens has salvat.

Lina va enrogir.

—Gairebé faig que ens matin —va dir ella amb un sotrac—. Hem assumit un risc i ens ha sortit bé, però no podem dependre de la sort.

—I no crec que el Capità Korda vagi a interrompre la nostra cerca per molt temps —va afegir CR-8R—. El que sigui que els seus pares van transmetre al meu banc de memòria, sembla ser altament valuós.

—Bé, així i tot, tu ens has tret d'allà —va dir Milo agraït—. I te les has arreglat per portar-nos aquí. Onsevulla que estigui això.

Llavors van mirar, a través del cristall, l'esfera maragda que s'estenia davant ells. La superfície es trobava embolicada en núvols, però a través d'elles s'apreciava un verd brillant.

—Encara captes la transmissió? —va preguntar Lina—. Pots captar la font?

Milo va donar un copet en la pantalla col·locada en la paret al costat d'ell, i una mirada de confusió va aflorar al seu rostre.

—Què rar —va dir—. El senyal ha desaparegut.

Lina va sentir que li queia l'ànima als peus.

—Però no pot ser —va dir ella—. Cràter, és possible que el navegador ens hagi portat al planeta equivocat?

El droide va sacsejar el lluent cap.

—Les probabilitats que una disfunció de l'equip ens porti tan a prop d'un planeta habitat són aproximadament de 3,76 milions contra una —va afirmar.

—Espera! —va dir Milo, pressionant-se amb força l'auricular—. Estic captant alguna cosa. Deixa'm pujar el volum.

Va tornar a tocar la pantalla i una veu va ressonar per tota la cabina, calmada però insistent.

—... continus informes procedents de camps d'internament en múltiples planetes —deia la dona, gairebé inaudible a causa del soroll de retroalimentació—. A Kashyyyk, els wookiees que van lluitar amb valentia contra l'exèrcit separatista són tractats gairebé com a esclaus per l'Imperi.

—Fins a aquí la transmissió de Dinwa Prime —va interrompre un home—. Terribles atrocitats han estat comeses en nom de l'Emperador. Instem a totes les persones d'aquests mons ocupats a... —El senyal es va esvair de nou.

—Llavors hi ha algú aquí a baix —va dir Lina alleujada. Totes les seves esperances estaven posades en aquell misteriós senyal. Algú aquí fora estava decidit a enfrontar-se a l'Imperi. Si algú estava disposat a trobar als seus pares, segurament serien ells.

—Estic captant lectures de formes de vida —va dir CR-8R—. Però l'escàner no detecta evidències de grans assentaments, ni altres naus en terra o en cap altra part del sistema.

—Però una nau en terra pot estar camuflada, no? —va preguntar Lina—. Qui sigui que està enviant el senyal pot estar aquí a baix ara mateix.

—O l'Imperi podria haver arribat ja —va apuntar llavors CR-8R—, per tendir-nos un altre parany.

Lina li va mirar fixament. El droide tenia tota la raó, com de costum. Però de vegades desitjava que mantingués la seva metàl·lica boca tancada.

—No crec que tinguem elecció —va dir Milo—: no arribarem molt lluny sense un hiperpropulsor operatiu.

Les pròpies paraules de la Lina van ressonar en el seu cap. Podrien seguir confiant en la sort? Però Milo tenia raó: s'havien quedat sense opcions.

Lina va tibar el cinturó del seu seient.

—Baixa'ns a poc a poc, Cràter. I prepareu-vos per córrer al primer signe de problemes.

El droide va dubtar, abans d'aferrar la palanca de direcció.

—Això em dóna mala espina.

Va ser Milo el primer a veure l'assentament. Estava posat a la part alta d'un cim elevat i rocós, amb vista a la vall boscosa. Era un edifici ampli, amb el sostre baix i els laterals d'un metall transparent que reflectia la llum pàl·lida del sol. Estava cobert de boira i envoltat d'un mur defensiu que s'alçava sobre la mateixa estructura.

—Sembla nou —va observar Lina—. I bastant luxós.

Tenia raó. L'assentament principal estava construït de duracer fosc i, en el sostre pla, apareixia pintat el símbol daurat d'una au de rampinya amb les ales esteses.

Una plataforma de cristall sobresortia per sobre del cim, per la qual cosa oferia unes vistes espectaculars de la vall. Un flux d'aigua ràpida havia estat desviada a banda i banda de l'edifici central, per crear un parell de grans cascades que brollaven pel penya-segat cap a la selva.

—El senyal s'està intensificant —va informar Milo—. Aquí deu estar el seu origen.

—Però no ho entenc —va dir Lina—. Per què la persona que envia aquestes transmissions viu en un lloc com aquest? Qui hagi construït això no intenta ocultar-se de ningú.

—És horrorós —va afegir Cràter—. Precisament la típica ostentació cridanera i de mal gust que es podria esperar d'un comerciant de la Vora Exterior o del propietari d'una mina, no d'un revolucionari.

—Estem en les profunditats de l'Espai Salvatge —va comentar Milo—. Potser pensin que ningú vindrà a la seva recerca. Anem a volar una mica més baix, pot ser que així aconseguim algunes respostes.

Van descendir lentament, inclinant els propulsors per aconseguir una millor visibilitat. Un ampli camí sortia d'una porta del mur i descendia per la jungla, fins a un gran clar rectangular: una pista d'aterratge.

—Això és una nau? —va preguntar Milo, assenyalant.

CR-8R va apuntar amb l'escàner.

—L'era —va dir—. Quin desastre.

Lina va mirar a través de la finestra. A la base del barranc que intervenia entre la pista d'aterratge i l'edifici principal podia apreciar-se un embalum negre: l'estructura metàl·lica d'un transport que s'havia estavellat enmig del bosc.

Una de les ales penjava, inerta, a un costat; de l'altra no hi havia rastre.

Els arbres al seu voltant havien quedat destrossats, però no hi havia marques de cremades. Com si la nau hagués estat partida a trossos i abandonada.

—Podríem agafar les parts que necessitem? —va preguntar Milo.

—És possible —va admetre Lina—. Però hauríem d'aterrar en la pista i anar al lloc de l'accident a peu.

—Encara no sabem què ha passat aquí —va advertir CR-8R—. I si algú va derrocar la nau?

—L'escàner no ha trobat naus properes —va objectar Lina—. I podem programar l'Au Murmuri perquè ens avisi si detecta fins al més mínim asteroide a la zona.

—I recordeu el senyal —va comentar Milo—. Per això estem aquí, hauríem almenys de buscar el seu origen.

Lina va assentir.

—Estic d'acord. Una vegada que estiguem en terra puc enllaçar el meu comunicador per rastrejar-lo.

CR-8R es va preparar per aterrar, a contracor.

—Com vulguin —va dir—. Però si tot això acaba malament, no diguin que no els vaig advertir.

 Següent