Deixeble fosc (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

Kenobi va demanar una audiència privada amb les dues persones en les quals podia confiar absolutament, Yoda i Mace Windu. Va fer un resum de les circumstàncies d'ambdues missions i va exposar les seves preocupacions.

—No hi ha res que decididament indiqui una filtració d'informació —va finalitzar—. Podria ser una coincidència o un simple i predictible resultat que Vos li hagi donat l'esquena a Dooku.

—Examinar-ho tot, devem —va dir Yoda—. Correcte va ser que això portessis a la nostra atenció, Obi-Wan.

—Això no em sona bé a mi —va manifestar Windu—. Crec que hi ha una mica més que una coincidència en tot això. —Va fer una ganyota—. Crec que existeix la possibilitat que Vos no estigui del tot rehabilitat. Jo vaig expressar la meva preocupació que podríem estar posant-ho en activitat massa aviat.

—Vos? —va exclamar Kenobi—. Amb tot respecte, Mestre Windu, crec que vostè pot estar saltant a algunes conclusions bastant infundades. No he vist ni percebut res que indiqui tal cosa i jo el conec bé des de fa anys.

—Amb tot respecte, Mestre Kenobi —va etzibar Windu—, és precisament perquè vostè el coneix des de fa tant temps que em preocupa que el seu judici estigui ennuvolat per l'amistat.

—Jo vaig veure de primera mà el que Dooku li va fer —va recordar Kenobi, refrenant-se una mica—. Creu vostè que jo no estava alerta per detectar qualsevol senyal?

—Vegem els fets. Res com això havia succeït des de feia molt temps, fins a la seva primera missió directa contra els separatistes, quan de sobte vola una enorme quantitat de valuosos subministraments.

—És una cosa lògica que els separatistes fessin una cosa així —va assenyalar Kenobi.

—Les seves vides va salvar Vos amb el seu advertiment —va agregar Yoda—. Escapar a temps ell mateix gairebé no va aconseguir. —Kenobi li va agrair a Yoda amb un gest.

—Tot això és veritat —va estar d'acord Windu—. És cert també que Vos va ser, molt convenientment, qui va descobrir les bombes. Avui ataquem un post d'escolta separatista per descobrir que havia estat abandonat. I l'únic que ens pot dir exactament per què es van emetre aquestes ordres, oh casualitat, és... Quinlan Vos.

—Apa, Mace —va protestar Kenobi—. Tot això és una mica desgavellat i exageradament dramàtic, no creu? Si Vos fos efectivament un traïdor, per què no ens està induint a emboscades? Ell podria destruir a milers de «enemics» d'una sola vegada.

—Tan obvi, un traïdor ben posicionat no seria —va intervenir Yoda pensatiu—. Massa atenció, atrauria.

Kenobi es va tornar cap a Yoda, descoratjat.

—Vostè, també, Mestre Yoda? Necessitem proves! No podem dir que un home és un traïdor només perquè no ens agrada el que estem veient!

—La veritat, el Mestre Kenobi diu —va postil·lar Yoda—. Proves, hem de trobar.

—Ara m'adono que vam haver d'haver mirat amb més detall els enderrocs del post d'escolta —es va lamentar Kenobi.

—Per què? —va voler saber Windu—. Si Vos fos efectivament un traïdor, ell s'encarregaria que qualsevol cosa que trobéssim corroborés el que ell voldria que penséssim.

—Tornar a aquest post, podríem —va suggerir Yoda—. Però ja tenim els ulls posats en un altre.

—L'asteroide —va dir Kenobi—. He estat comunicant-me amb Desh, però fins al moment no ha informat de res fora del normal. —Amb una certa inquietud va activar el seu holocomunicador, i va aparèixer una petita imatge de Desh.

—Mestre Kenobi. —Desh es va inclinar una mica, per afegir amb una mica d'esperança—: Suposo que no m'estarà donant una altra missió, no?

—Et necessitem precisament on estàs, Desh —va respondre Kenobi—. Estic amb el Mestre Yoda i el Mestre Windu a la sala del Consell. El que vaig a dir ha de romandre confidencial.

—Per descomptat —va respondre Desh, encara que les seves orelles es van moure mostrant preocupació.

—És possible, fins i tot probable, que tinguem una filtració.

—Una filtració? Un Jedi? —Les orelles de Desh es van aixafar.

—Un Jedi —va confirmar Kenobi i va agregar—: o algun altre que tingui accés a informació crítica. Estem reunint proves en aquest moment. Has trobat alguna cosa inusual en examinar els enderrocs?

El cor de Kenobi es va enfonsar davant la vacil·lació de Desh.

—Bé, senyor, ara que vostè ho esmenta, hi havia alguna cosa —va dir Desh—. No li vam donar importància en aquell moment.

Kenobi va mirar als seus col·legues Mestres amb tristesa en preguntar:

—De què es tracta?

—Hi havia alguns articles fabricats en la República entre els enderrocs. No és cap novetat que els separatistes usessin tot el que troben. Però... estem bastant segurs que les bombes no provenien de la Confederació, la qual cosa significa que es van apoderar d'algunes de les nostres.

Kenobi va sentir que la sang li abandonava el rostre.

—I no et va semblar necessari informar això? —va etzibar Windu. Yoda va alçar una mà tranquil·litzadora.

—Les meves disculpes, Mestre Windu —va dir Desh—. Com vaig dir, això succeeix en la guerra. Nosaltres també ho fem. Una pistola blàster és una pistola blàster i una bomba és una bomba, després de tot. Són totes iguals.

Excepte quan no ho són, va pensar Kenobi, enutjat.

—Gràcies, Desh. Seguirem en contacte.

—Llavors —va dir Windu—. Ara ho sabem. Vos va plantar aquestes bombes!

—No sabem res encara —va replicar Kenobi—. Si anem a assenyalar a un home com a traïdor i destruir la seva vida, això ha de dependre del que puguem provar!

—Raó té, el Mestre Kenobi —va sentenciar Yoda solemnement—. Una altra línia de recerca, jo sol perseguiré. Però si la prova trobem... una tasca penosa, davant nosaltres tindrem.

***

Quan, dos dies més tard, Obi-Wan va rebre una citació per a les estances privades de Yoda, es va armar de valor per no cedir ni a l'esperança ni a la desesperació. Mentalment va repetir el Codi Jedi per calmar-se:

No hi ha emoció, hi ha pau.

No hi ha ignorància, hi ha coneixement.

No hi ha passió, hi ha serenitat.

No hi ha caos, hi ha harmonia.

No hi ha mort, existeix la Força.

Això va ajudar. Estava en control de les seves emocions al moment en què va arribar a la porta de Yoda i va entrar. Yoda estava, com de costum, assegut al costat de la font feta de pedres cantaires. Les olors familiars dels olis escalfats van envair les fosses nasals de Kenobi mentre s'asseia al costat del seu vell Mestre.

—Vostè em va convocar, Mestre Yoda? —va preguntar en veu baixa—. Això es refereix a Quinlan? Hi ha... hi ha notícies?

Yoda no havia estat meditant, sinó que havia estat concentrat en el fluir de la font. Llavors es va tornar cap a Kenobi. No va necessitar dir res més. La resposta estava en els seus meravellosos ulls càlids, en aquest moment plens de tristesa i d'una profunda compassió.

—Oh, no. —Kenobi va respirar profund.

Suaument, Yoda va posar una petita mà sobre la mà de Kenobi.

—A Vos, vaig veure avui. La seva ajuda per mitjà de la seva habilitat única, jo vaig reconèixer. Vaig tocar jo la seva mà, a través de la qual flueix la Força. Puc de vegades, veure el que ocult està. La Força estava amb mi aquest dia. La veritat a mi concedida em va ser. Pres pel Costat Fosc, Quinlan Vos ha estat, encara que bé ho oculta. —Yoda va vacil·lar—. Perdut per a nosaltres, em temo que està.

Kenobi es va enfonsar.

—Ella tenia raó —va murmurar, pensant en Ventress; en la seva pena i el seu dolor, en la seva determinació de «alliberar» a Vos. Què cecs havien estat tots ells, excepte ella. Asajj Ventress, ella que havia dansat tant temps amb el Costat Fosc, havia estat l'única que ho va reconèixer quan va contaminar a aquell, que Kenobi ara sí creia, que ella realment havia estimat—. Ella va tenir raó tot el temps.

—Els sentits la inclinació entorpeix, però els ulls la traïció obre —Yoda va continuar amb la seva veu sempre amable, sempre comprensiva—. Oberts estan ja i actuar hem.

Uns moments més tard va ser convocada discretament una reunió d'emergència. Yoda, Mace Windu, Obi-Wan Kenobi, Plo Koon i Ki-Adi Mundi —tots els membres del Consell que estaven en el Temple— es van reunir en la Càmera del Consell. Kenobi estava massa inquiet com per asseure's; va optar per romandre dempeus, mirant per les enormes finestres mentre les activitats de Coruscant passaven en un remolí. A pesar que sabia que devia semblar distret, escoltava amb atenció la conversa.

Yoda va repassar tot el que sabien: quant temps havia estat Vos en poder de Dooku; que Ventress havia afirmat que ell havia caigut en el Costat Fosc; que les bombes fabricades en la República, suficientment petites com per ser amagades en l'àmplia túnica d'un Jedi i «descobertes» per Vos, havien destruït la base de subministraments en l'asteroide; que un post clau d'escolta havia estat abandonat i que l'única informació de per què va ocórrer això, de nou, va ser descoberta per Vos d'una manera que només ell podia verificar.

—En el seu cor, foscor vaig trobar —es va lamentar Yoda amb tristesa—. Profunda, secreta, poderosa. La història dels objectes, la Força permet a Vos conèixer. La història d'una ànima, em permet la Força a mi comprendre. Inacceptable en un tribunal de justícia és, però de mentir cap Jedi m'acusarà. —El comentari era tan indiscutiblement cert que ningú va sentir la necessitat d'expressar el seu acord. Unit a tota la resta, la declaració de Yoda pintava una imatge condemnatòria—. Reunir-nos ara hem, per parlar del seu càstig.

—Si ell ha estat en comunicació amb Dooku tot aquest temps —va reflexionar Ki-Adi Mundi—, llavors hem de suposar que Dooku sap tot el que Vos fa. I això és, per desgràcia, molt.

Kenobi va tancar els ulls breument. No hi ha emoció...

—Aquest és de lluny el major abús de confiança que els Jedi han vist des que el mateix Comte Dooku ens va trair —va continuar un Mace trist—. Fins i tot l'engany del General Krell va resultar menys nociu. Vos no només és un Jedi, és un Mestre Jedi amb habilitats úniques. I ell és un Mestre Jedi en temps de guerra que ha treballat braç a braç amb Dooku. Això tindrà unes repercussions enormes.

—Tots ens adonem de com de greu és això, Mestre Windu —va assegurar Kenobi, amb un cert to de duresa.

—De debò, Mestre Kenobi? Per la meva banda, crec que necessitem considerar seriosament la possibilitat de l'execució.

—Què? —Obi-Wan es va tornar per mirar-lo, horroritzat.

Ki-Adi-Mundi va assentir amb un gest.

—Estic d'acord —va manifestar amb veu solemne—. Moltes vides es perdran a causa del que Quinlan Vos ha fet. Una vegada més, l'Orde ha estat sacsejat fins als seus fonaments en un moment en què no podem permetre'ns una altra cosa que solidaritat i confiança entre nosaltres. Capegem malament una tempesta com aquesta amb la traïció de la Barriss Offee. Cap de nosaltres podria haver imaginat que un padawan aparentment ideal es convertís en un terrorista separatista. Ara que això ha tornat a ocórrer, ha de ser tractat de la manera més ferma possible.

—Una execució? —Absolutament sense poder-s’ho creure amb la seva mirada Kenobi va recórrer una cara rere d'una altra i només va trobar una freda resolució—. No poden estar parlant de debò!

—No? —va replicar Mace rotundament.

Kenobi es va tornar cap a Yoda. En la cara arrugada del Mestre Jedi, Obi-Wan no va veure aquella expressió despietada que els altres compartien. De totes maneres, Yoda no rebutjava per complet la idea. Mirà a Kenobi durant una bona estona abans de dir, de mala gana:

—Tot, hem de tenir en compte.

—Però... però això és una bogeria! —va protestar Kenobi—. No som Sith... no pensem en extrems. I poques coses són més extremes que la mort. Ull per ull no és el nostre camí. Res del que Vos ha fet ha costat vides!

—Que nosaltres sapiguem. Encara no sabem del que va ser responsable com a Almirall Enigma de Dooku. Però en el futur, costarà vides. —Windu es mostrava implacable—. Una vegada que Dooku s'adoni que estem darrere de Vos, deixarà de refrenar-se. Explotarà tot el coneixement que el traïdor li pugui haver donat. Anem a veure més del que suposem quant a emboscades i destrucció, Kenobi, i tot això podrà ser posat en el compte de Quinlan Vos!

—Però no ho veus? —va implorar Kenobi—. Ell és tan víctima com qualsevol! Tots sabem el que Dooku li va fer. L'home va ser torturat, empès cap al Costat Fosc! No podem considerar-lo totalment responsable del que ha fet.

—Uns altres han lluitat contra el domini del Comte... i van guanyar —els va recordar Mace—. Fins i tot la seva amiga Ventress.

—Quina altra cosa suggereixes? —va dir Plo Koon.

Kenobi no ho sabia. Estava tan sorprès pel gir de la discussió que li resultava difícil ordenar els seus pensaments. Va respirar profund.

—Podríem bandejar-lo. Enviar-lo a la Vora Exterior. Tal vegada fins i tot més enllà. —Ja mentre pronunciava aquestes paraules, es va adonar de l'impossible que era una solució d'aquest tipus.

—Amb el degut respecte, Mestre Kenobi —va intervenir Ki-Adi-Mundi, no sense amabilitat—, es tracta d'un Mestre Jedi altament capacitat que s'ha convertit al Costat Fosc. A causa de les seves accions, encara que sigui indirectament, milers moriran per apaivagar la set de sang vessada del seu Mestre Sith. Tornar d'un lloc tan fosc és difícil, fins i tot pel més fort dels Jedi. Ell és massa perillós per deixar-lo lliure per tota la galàxia.

—A presó, llavors —Obi-Wan va intentar desesperadament.

—Ha caigut en el Costat Fosc —va insistir Mace, com si tractés d'explicar-li alguna cosa a un nen—. Intentarà escapar... i Dooku tractarà de recuperar-lo. Quant temps creu vostè que podríem retenir-ho?

Vinga, Kenobi, pensa...

—Què passa si li donem l'oportunitat d'abandonar a Dooku?

—Què vols dir? —va preguntar Windu.

Kenobi ho va elaborar mentre parlava.

—L’enviem a matar al Comte Dooku. Tal vegada si Vos de nou veu al Comte i té l'oportunitat d'assassinar-lo, pugui ser capaç de resistir-se al Costat Fosc. Podria redimir-se... tornar d'això. No és això el que realment volem? O simplement estem tots buscant distreure'ns?

—Això no és cert i vostè ho sap, Mestre Kenobi —el reprengué Plo Koon.

—Ho sé, i em disculpo —va dir Obi-Wan—. Però és de la vida de Vos del que estem parlant.

Els tres que havien demanat l'execució van intercanviar mirades. La mirada de Yoda estava fixa en Kenobi, i Obi-Wan es va adonar que estava satisfet.

—Continuï —va suggerir Mace.

—Vos ignora completament que nosaltres sabem del seu pas al Costat Fosc. Llavors... posem-li un parany per posar a prova la seva lleialtat. L’enviarem a la caça d’en Dooku. Si Vos s'uneix a ell, llavors ho sabrem.

—No aconsegueixo veure de quina manera lliurar-li a Vos a Dooku sigui una cosa bona —va intervenir Mace.

—No ho entens. L’anem a seguir i observar tots els seus moviments.

Windu ho va considerar.

—Estarà vostè prop d'ell.

—Per descomptat.

—En cas que Vos no executi a Dooku, haurà vostè d’intervenir. M'entén, Mestre Kenobi?

Kenobi va respirar profund.

—Crec que sí, Mestre Windu.

—Ennuvolar el seu judici, els seus sentiments no deuen —va sentenciar Yoda—. El que hagi de ser fet, ho farà.

—Ho faré. Gràcies, Mestre Yoda. Aquesta prova ens permetrà veure els veritables colors de Vos. I —va afegir—, el seu veritable cor.

Yoda va assentir amb un moviment de cap.

—Revelar-se a nosaltres, Quinlan Vos ho farà. I la seva pròpia destinació ell mateix decidirà.

 Següent