El parany (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

EIXAM

El que va passar a continuació no era el que Lina esperava. Darrere d'ells, CR-8R va emetre una xiuletada molt aguda, que Lina mai li havia escoltat.

—Què està fent? —va etzibar Korda, amb la cara retorçada de dolor.

Lina es va tapar les orelles amb les mans per protegir-se del so, però no funcionava. Sentia com si el seu cap fos a punt d'explotar. Però, al mateix temps, Milo somreia i mirava fixament al capità imperial.

Els soldats d'assalt van apuntar les seves armes en direcció a CR-8R, preparats per disparar.

—No! —va cridar Korda—. Danyareu els arxius. —Llavors es va tornar cap a Milo—. Dispareu al noi. Ell ja no és útil per a nosaltres.

Els blàsters es van centrar en Milo, però abans que poguessin disparar, un altre soroll va omplir el pont. Més potent. Més feroç. Els soldats d'assalt van mirar al cel i van veure un núvol gegant precipitant-se cap a ells.

No, no era un núvol; era un eixam! Eren milers d'insectes estranys volant en formació, dirigint-se cap al Pont de Comerç. Cadascun d'ells era tan gran com el puny de la Lina.

—Berrugues-vespa xana —va cridar Milo, per sobre del soroll—. Vigila amb les seves llengües! Són molt verinoses!

L'eixam es va abalançar sobre ells. En qüestió de segons es van veure envoltats de bestioles voladores. El soroll era increïble: frenètics espetecs que silenciaven el xiscle del droide. Milo i Lina es van agafar l'un a l'altre, mentre els soldats d'assalt disparaven a l'aire. L'energia blava provinent dels fusells il·luminava breument la fosca massa que s'arremolinava al seu voltant.

Les berrugues-vespa van reaccionar agressivament. Van assaltar als soldats, esgarrapant per trobar esquerdes en l'armadura. Els van mossegar en els colzes, les aixelles i darrere dels genolls. Altres berrugues-vespa aconseguien escórrer-se a l'interior dels cascos.

Les llengües perforaven cada vegada que trobaven carn, deixant escapar el seu verí i provocant crits dels soldats. Lina va veure que un d'ells es llevava el casc, deixant al descobert una cara inflada i vermella. Greu error: els gripaus voladors es van precipitar sobre ell immediatament.

Milo i Lina es van ajupir al costat de CR-8R i Morq es va refugiar entre ells. Una berruga-vespa xana va passar bonint al costat del cap de la Lina, massa a prop.

—Ha funcionat! —va cridar Milo, triomfant.

—No ho entenc!

—Les berrugues-vespa emeten un crit de socors quan estan sent atacades. Cràter ho ha imitat, cent vegades més alt del que hauria de ser. Cada berruga-vespa xana en vuit quilòmetres a la rodona ha vingut per fer front a l'amenaça.

—Però no ens atacaran a nosaltres també?

—No, mentre ens mantinguem prop de Cràter i ell segueixi cridant!

Però CR-8R es va quedar en silenci.

Milo va colpejar al droide en el seu pit metàl·lic.

—Quins fas? Segueix xisclant!

CR-8R va sacsejar el cap frenèticament mentre apuntava cap a si mateix.

—Se li ha cremat el vocalitzador —va explicar Lina.

Una berruga-vespa es va fixar en ells, es va acostar mostrant la llengua i va donar a l'espatlla de la Lina, deixant una marca enganxifosa en la seva túnica.

—No deixis que et toquin la pell —va advertir Milo.

—Com? —va cridar Lina, i llavors va tenir una idea—. Espera!

Mentre CR-8R intentava apartar les bestioles amb els braços manipuladors, Lina rebuscava en la seva bossa.

—Què estàs fent? —va cridar Milo, ajupint-se per esquivar un vespa.

—Buscar això —va dir Lina, traient un tub cilíndric de la bossa.

—Això és...

—El repel·lent d'insectes autèntic de Nazgorigan! —Lina va ruixar un núvol de vapor al voltant d'ells, sufocant primer a Milo i després a Morq—. Fa una olor gairebé igual de dolenta, però funciona.

Les berrugues-vespa es van apartar de seguida, centrant-se en els apurats soldats d'assalt.

—Quant temps dura aquesta cosa? —va dir Milo, asfixiant-se amb l'esprai.

—No ho sé —va admetre Lina, sacsejant la llauna—. Prou per escapar? Quin és el pla?

Milo semblava avergonyit.

—Sí, el pla. Jo... A veure, la veritat és que no en tinc cap.

—Què?

—He portat les vespes xana aquí, no?

No hi havia temps per discutir. Lina va mirar al seu voltant i, cobrint-se la cara amb les mans, va travessar l'eixam cap a un costat del pont. Les berrugues-vespa es van apartar per deixar-la passar, però algunes d'elles volaven més a prop del que li hagués agradat. Tal vegada l'esprai de Nazgorigan no durés tant, al cap i a la fi.

Va treure el cap a la vora i va mirar el canal que passava per sota. Conscient que era una possible sortida, va cridar al seu germà.

—Veniu els tres. Per aquí, ràpid.

Al centre de l'eixam, el Capità Korda es va posar a la gatzoneta, amb els braços al voltant del cap. Li cremava la cara i només podia veure amb un dels ulls. El dolor es va apoderar d'ell quan una d'aquestes coses voladores va aterrar sobre la seva galta. Havia intentat colpejar-la amb una de les seves mans enguantades, però ella va ser més ràpida. La galta se li va començar a inflar i els ulls se li van omplir de llàgrimes.

Al seu voltant, tot era un caos: els seus homes disparaven a l'aire indiscriminadament o queien al terra retorçant-se de dolor. Què inútils. Des de sempre, Korda havia estat beneït amb una alta tolerància al dolor, més encara des que va entrar en l'Acadèmia. En cas contrari, no hauria pogut sobreviure a la Batalla de Maraken. Encara portava la seva mandíbula postissa com a trofeu d'aquella refrega. Un droide de batalla havia intentat detenir-lo i ho va pagar car. Amb aquells nens no seria diferent.

Però on estaven?

Enfront d'ell, un soldat d'assalt s’agafava el casc, intentant treure-se’l de l'inflat cap. Korda es va incorporar i el va agafar per usar-ho com a escut: el va empènyer en direcció al núvol de bestioles, amb la finalitat de buidar el camí. Va ser llavors quan va veure a Milo córrer cap a la vora del pont, constret per la noia.

No aniria a...

Korda va cridar que es detinguessin mentre el noi, abraçat al seu mico-llangardaix, saltava del pont per submergir-se en l'aigua. El droide li va seguir, sobrevolant la barana a la seva base repulsora.

Korda va apartar al soldat d'assalt, sense importar-li si aquell idiota sucumbia a les picades verinoses o no. Esforçant-se per veure amb claredat, va treure el blàster de la funda i va apuntar a través del núvol de criatures voladores. Mig encegat per l'eixam, el seu tret va impactar en el mur del pont just quan la noia es preparava per seguir al droide per la vora. El tret va fer saltar fragments de pedra que van aconseguir donar a la noia en la cama i aquesta va cridar, abans de deixar-se caure cap endavant.

Apartant del seu camí als insectes infernals, Korda va córrer fins a la vora i va observar: la noia se submergia en les brutes aigües del canal. Korda va apuntar amb el blàster, però, abans que pogués disparar, una berruga-vespa va atacar el seu braç estès, cobrint de verí la seva pell exposada. Va cridar de dolor, abans de deixar caure la seva arma a l'aigua.

Maleint, va mirar al seu voltant i va córrer per agafar la pistola blàster que Pexton havia deixat caure. Era un model SoruSuub de gamma baixa, primitiva i de curt abast en comparació de l'armament imperial, però serviria.

Recolzant-se en la paret, Korda va tornar a apuntar-se per la vora del pont, però la noia ja no es trobava a la vista. S'hauria anat bussejant sota la superfície del canal?

Qui sabia què habitava en aquell munt d'escombraries?

Llavors Korda va sentir el rugit d'un motor. Allà! El droide flotant estava traient la Lina fora de l'aigua i pujant-la a un petit bot de fusta atracat a una de les ribes del canal. El seu germà ja estava al timó.

—No, no —va escopir Korda, i va disparar amb l'arma del sullustà.

El tret va copejar un costat de l'embarcació, el casc de la qual socarrimà, però la noia ja estava a bord. Sense esperar al següent tret, Milo Graf va accelerar el motor i el vaixell va avançar, alhora que el seu desafortunat amo sortia d'un edifici proper i reprenia a crits als joves lladres.

De sobte, havien desaparegut, retrunyint pel canal.

Korda va donar un cop de puny al mur de pedra. Ja estaven fora de l'abast del ridícul blàster.

Va fer un cop d'ull al voltant amb el seu ull bo, ignorant els crits dels seus homes. Ara que el droide havia deixat d'emetre aquell penetrant soroll, l'eixam semblava estar dispersant-se, encara que no li importava: el dany ja estava fet.

No s’ho podia creure. Dues criatures petites la hi havien jugat.

Maleint-se, Korda va córrer pel pont, apartant un vespa que va aterrar en el seu pit. Al final del pont hi havia una civil encorbada en una moto speeder, amb un mantell tirat sobre el seu cap per protegir-se de l'eixam. La va agafar de l'espatlla i la va llançar a un costat. Sense tornar a mirar a la dona, va saltar sobre el seient del vehicle i va encendre el motor.

La moto speeder va sortir disparada i va dispersar a les berrugues-vespa que hi havia al voltant. Korda va girar a l'esquerra i va tocar el terra de llambordes amb els genolls. Trepitjant l'accelerador, el capità imperial va sortir rugint del pont.

Aquells nens no escaparien una segona vegada.

 Següent