Catalyst (IV)

Anterior

4

EL COMENÇAMENT

El primer plor del bebè va fer ressò en els sostres alts de l'habitació de la Lyra. Era costum a Vallt que un naixement dins de les muralles de la Torrassa fos motiu de celebració, especialment si coincidia amb el primer dia de la temporada primaveral. Des del pati de baix, llançaven coets cap a la foscor de la nit. Un petit grup de persones que s'havia assabentat del bebè va decidir sortir a festejar, malgrat la temperatura àrtica. Estaven dispersos al voltant de fogates i de paradetes de menjar que venien broquetes de carn a la graella i vegetals. Diversos homes estaven asseguts en banquetes, tenien gerres de licor casolà tan fort com el fred i se’l bevien com si fos aigua.

Van nomenar Jyn a la nena. Reposava tranquil·la sobre el pit palpitant de la seva mare, amb la calor i els batecs als quals estava acostumada.

El part havia estat laboriós, però no difícil. Lyra va aguantar com una campiona, fins i tot quan li grunyia a qualsevol que tingués davant. Estava pàl·lida i xopada de suor, però amb tot i això, es veia en millors condicions que Galen, que seguia processant l'experiència.

Es va preguntar a si mateix si potser la seva captura havia estat un benefici. En qualsevol altre lloc, ell i Lyra estarien envoltats de droides amb bones intencions però cap humanitat, en un ambient tan estèril que qualsevol forma de vida resultaria contradictòria.

Seria estrany sentir gratitud?

La Capitana Gruppe mai va arribar amb les tisores i navalla. Era obvi l'esforç que feien perquè Galen s’assemblés més als seus segrestadors. Estava diversos quilos més prim i molt malrobat. L’havien deixat sortir de la seva cel·la quan Lyra va trencar aigües i el van transferir a la Torrassa sobre un trineu halat per taqwes, vigilat per dos guàrdies que va suposar el retornarien a la presó quan la son vencés al plor del bebè.

La comare que va rebre a Jyn i la va abrigallar va treure a Galen dels seus pensaments.

—Pot quedar-se amb Lyra i el bebè, o donar-los un moment per reposar.

Lyra va assentir per indicar que preferia la segona opció.

—No sé si tinc forces per anar-me’n. —La va mirar amb amor i cansament.

—No s'apuri —va dir una de les comares—, podrà quedar-se la resta de la nit.

Galen no va ocultar el seu alleujament i es va ajupir per fer-li un petó en l'enfront de la Lyra i un altre en el cap a la Jyn. Era una nena preciosa, de bon pes i grandària, molt saludable segons la comare que la va revisar. Tenia rínxols foscos i, segons Galen, la boca de la seva mare.

Dues de les comares amables el van escortar cap a la porta enorme de fusta de l'habitació. A l'habitació de davant, li esperaven els seus col·legues de Zerpen; Nurboo, Easel, Tambo i els altres el van abraçar, el van felicitar, i li van donar copets congratulatoris a l'esquena. I, per descomptat, es van posar a beure. Tots es morien per veure a la nena, però les comares no els ho van permetre (els hi van cridar «mags despentinats i bruts del mal», però en to de complicitat bromista).

Del no-res, va arribar una gerra plena d'un líquid viscós a les mans de Galen, i van esclatar els brindis seguits de glops i xarrups. A Galen se li va pujar el mam gairebé immediatament, no per les seves condicions deplorables de no haver dormit ni menjat en molt temps, sinó perquè sempre li passava el mateix. Però en aquest cas, la llum de les torxes i les cares d'emoció dels seus amics el nodrien d'altres maneres i li feien aguantar la beguda.

—Vaig pensar que li anaves a posar Nurboo en el meu honor.

—Com sonaria això en una nena?

—Per a la teva informació, a Vallt, Nurboo és nom de nena i de nen per igual.

Galen no ho dubtava. Nurboo, Tambo i Easel eren noms designats pel dia de la setmana. Tota la població del planeta tenia al voltant de dues desenes de noms per triar.

—Per al següent, potser? —Nurboo va insistir.

—Ho discutiré amb la Lyra.

De sobte, l'habitació es va quedar en silenci. Galen va donar mitja volta; la Capitana Gruppe estava parada just darrere d'ell. La severitat de la seva expressió es va dissoldre en un somriure honest; el va abraçar encara més fort que els altres i va acceptar una gerra de la beguda, que engolí d'un sol glop.

Galen sabia que era perillós sentir afecte pels seus carcellers; havia intentat tot allò possible per mantenir-se a una distància emocional sana de Gruppe i els altres. Però avui li va depassar la calidesa que li va assaltar quan es va sentir en família. Era irresponsable de la seva part, però havia creat un vincle significatiu amb els valltiïs, amb els seus segrestadors, i fins i tot amb la Gruppe.

—No som enemics, sap? —va dir, després de deixar anar un rot llarg d'apreciació a la beguda.

—No és que vulgui veure-la com a enemiga, però els barrots de la meva cel·la m'ennuvolen la mirada.

—Només són les circumstàncies...

—Ho sé, capitana, però diuen que a ningú li agrada ser víctima d'elles. —Galen va somriure, murri. Ella va contestar assentint de manera més solemne.

—Fa no gaire temps, Vallt era dels planetes membre de la República. Ara recolza als separatistes. Digui'm, per què hauria de pesar un assumpte extern entre nosaltres?

—Pesa molt en la meva estada a la presó de Tambolor.

Els ulls de la Gruppe li van donar la raó, malgrat la seva reticència.

—El tracte amb els separatistes semblava raonable en el seu moment: suport per al cop d'estat a canvi de lliurar-lo a la seva custòdia. Però ara..., no estem tan segurs de voler-lo perdre.

Més manipulació?, va pensar Galen.

—Vol dir que s’han encapritxat amb mi?

Gruppe rigué.

—Els seus col·laboradors diuen que han seguit treballant en la seva absència. Ha considerat treballar per a nosaltres, és a dir, per a Vallt? Podria convertir les instal·lacions en una estació d'energia per alimentar la Torrassa i la ciutat sencera.

—No sé què opinarà Zerpen d'això.

—Sí, sí, ja vaig llegir els termes del seu contracte. No pot ficar-se en temes locals, molt menys de política.

—Desafortunadament.

—Però on està Zerpen ara? Per què no s'han comunicat amb nosaltres per preguntar per vostè?

—Estan assabentats, si més no?

Gruppe rigué i li va donar una palmellada en l'espatlla.

—Assís, el seu droide de laboratori. Ho sabem tot sobre la transmissió ràfega.

—Llavors no tinc idea de per què no m'han buscat. —Galen va arrufar les celles.

—Li repeteixo, no som el seu enemic. No tenim res personal contra vostè. La nostra molèstia va contra el Senat de la República i Palpatine.

—Jo també tinc aquestes molèsties.

—Llavors quin és el problema? Quedi's, ajudi'ns a desenvolupar Vallt, criï a la seva filla lluny dels problemes i del soroll del Nucli. Sentim que és un dels nostres, sobretot ara que Jyn és valltiï, un ciutadà legítim del nostre món.

—És un bon argument, capitana.

Li va servir una altra beguda a Erso.

—Els rumors diuen que el Tribunal revisarà el seu cas ràpid i... —va baixar la veu—, és probable que l’exonerin.

Galen la va mirar fixament amb temor si es fes esperances.

—I després?

—Podrà sortir de Tambolor i reunir-se amb Lyra i el seu bebè.

—I podré sortir de Vallt? —va preguntar amb cautela.

—Encara no puc prometre res. Potser Marshal Phara li concedeixi un perdó. —Gruppe es va encongir d'espatlles—. Algun dia hi haurà un altre cop, un altre líder..., així funcionen tots els mons, no només Vallt.

—L'etern cercle viciós.

Gruppe va bleixar i va demanar una altra gerra.

—Qui sap, Galen, potser Dooku o el teu Palpatine trobin una manera de trencar el cicle d'una vegada per sempre.

***

Dos soldats clon amb armadures blanques van escortar a Has Obitt des de l’atall que unia al seu petit vaixell de càrrega amb el Buc de la República. Havia pensat a donar mitja volta i fugir quan va aparèixer en els seus escàners, però va decidir que no era bona idea rebutjar la invitació d'una nau geganta de guerra que es va posar en el seu camí.

—Quan sabré cap a on anem? —es va aventurar a preguntar als soldats clon.

—Quan hi arribem —va dir el de l'esquerra.

—Ja! Sempre predictibles, nois.

—Així ens fan —va dir el de la dreta.

En Has era natiu de la remota Dressel. Era alt, la seva pell no tenia pèl i el seu cutis era arrugat. Tenia un solc cranial profund que s'estenia des del seu nas fins al seu gruixut clatell. Alguns humans deien que la seva boca era massa gran per a la resta de la seva cara, però que els seus ulls tenien ànima. La resta d'ell era suficientment similar als humans com per no incomodar-los en la seva presència i viceversa.

Els soldats clon li van guiar a través de diversos corredors amples i diversos girs de noranta graus fins que van arribar a una escotilla oberta, que van flanquejar després d'indicar-li que entrés.

Endins hi havia un oficial humà. Era una mica menys alt que Has, però era molt fort i la seva postura recta compensava la bretxa. El seu cabell era castanyer clar i els humans el considerarien atractiu. Tenia una túnica blanca i pantalons negres ficats dins d'unes botes llustroses a l'altura del genoll. Darrere de l'humà, en la cantonada de la badia d'observació, Has va aconseguir veure les ales curtes i àmplia popa de la seva nau, i es va imaginar què estaria pensant la seva nova tripulació de la situació en la qual els va ficar el seu capità.

—Benvingut a bord, Capità Obitt —va dir l'oficial.

—Gràcies. —Els seus nervis van convertir la paraula en pregunta—. Comandant...?

—Krennic. És tinent comandant, però gràcies per adonar-se’n.

L'humà es veia una mica fora de lloc a bord del buc amb aquest uniforme, per la qual cosa Has es va permetre a si mateix relaxar-se una mica. Segurament aquesta era una altra d'aquestes vegades en les quals li demanaven informació sobre la distribució o moviments de naus separatistes. Has va mirar al voltant sense pena alguna.

—És la meva primera vegada a bord d'un d'aquests —va dir de manera casual.

—I bé?

—Oh, molt impressionant, però massa fred.

—Fred per auster o per la temperatura?

—Auster?

—Sever, incòmode, sense calidesa humana.

—Bé, no he vist suficient com per coment...

—Potser podem arreglar una visita privada quan acabem aquí —va dir Krennic, interrompent-lo—. Està en venda, de qualsevol manera.

La serietat del to de Krennic va fer que sonés encara més estranger.

—Una mica fora del meu pressupost, em temo.

—No em digui que no li ha anat bé en els negocis... —va dir Krennic, sorprès.

De nou, la disparitat entre el to i el missatge va desconcertar a Has.

—Els negocis van bé.

—Només bé? M'està dient que no va guanyar moltíssim portant provisions a Ryloth? I el lliurament de municions a Hellenah? Segurament aquesta moguda intel·ligent de Christophsis li va rendir algun lucre...

Has va començar a respondre, però després s’ho va pensar millor i va reformular la seva oració.

—Està bé, no em dóna pena admetre quan he perdut un argument.

Krennic va somriure.

—Bé per vostè, l'orgull és una qualitat sobrevalorada.

—Evidentment sap més de mi que jo de vostè.

—És cert, capità. Però aparellem les coses, què li sembla? Digui'm, què puc dir-li de mi?

Va decidir que no tenia res a perdre i va preguntar:

—Suposo que m'agradaria saber amb quina facció de la República estic bregant, perquè aquest uniforme em diu que aquesta nau no és seva.

—Què observador. Estic amb el Cos d'Enginyers.

Has sabia que potser no era mentida, però tampoc era la resposta completa.

—Alguna vegada ha lliurat alguna cosa en l'estació Regalia? —va dir Krennic.

—Sap que sí...

—Comencem a entendre'ns. Regalia és meva. Bé, no meva, però jo vaig ser el cap dels equips de disseny i construcció. Ha anat recentment a Coruscant?

—No, no recentment.

—Li puc donar una llista de llocs meus, perquè els visiti a la propera.

Era torn d'en Has per triar què fer i va decidir no acceptar la llista.

—Què vol de mi el Cos d'Enginyers? Quan ens van interceptar, només van dir alguna cosa sobre una conversa amigable.

—Per ventura hem fet una altra cosa?

Has va esperar.

—La qüestió és simple; tinc una proposta per a vostè.

En Has va desitjar poder tapar-se les oïdes. Informar era una cosa, però les «propostes» sempre resultaven ser un problema enorme.

—Ara com ara només fem treballs petits.

—Jo diria que això és un treball petit, considerant com solen ser. —Krennic no va llevar el dit de la línia.

—Miri, comandant..., només sóc un contrabandista més, com milers en aquest sector, intentant guanyar-se la vida...

—Has Obitt, fent-se l'humil? Col·laborador constant dels Jedi, pilot de reputació sense importar el carregament, famós escapista de situacions impossibles... —s’aturà un moment i va dir—: Has Obitt, el mateix que fa lliuraments periòdics a Merj?

Has es va mantenir en silenci.

—Segurament sap que Merj és un planeta separatista, capità.

Has va empassar saliva amb dificultat i va intentar parlar amb normalitat.

—No lliurem armes ni mercaderia prohibida. Estrictament equip i provisions.

—Sí, sí, pot ser. Només vull saber com es lliura aquesta mercaderia tan innocent, és tot.

—No comprenc...

—Imagini-s’ho pas a pas i expliqui'm. Arriba a Merj i...

—Control aeri ens dóna permís per aterrar —va començar Has—. Aterrem, descarreguem les provisions...

—Les descarreguen vostès mateixos o usen droides?

—Nosaltres.

—Amb aixecadores?

—Usem contenidors antigravetat. Dos tripulants per contenidor, normalment no més de quatre per lliurament.

—De quina grandària són els contenidors? —Krennic va assenyalar una banca de dues places—. Així de grans?

—Són contenidors de repulsoelevació estàndard. Dos metres per un, un punt cinc de profunditat.

—Els condueix fins a les instal·lacions de recerca contigües al port o els guarden en l'hangar?

—Les portem fins a dins, per què...? —La seva curiositat es va incrementar juntament amb la seva ansietat.

—D'entrada per sortida?

—Normalment, sí.

—Quant personal hi ha en terra?

Van començar a formar-se perles de suor en les arrugues del front d'en Has, però va aconseguir contenir-se per no netejar-les-hi.

—En el port? Sis, de vegades vuit o deu.

—Inspeccionen els contenidors?

—En general, no —va dir Has, esperant que acabés ràpid l'interrogatori—. O almenys, no últimament.

—Ni quan se’n van?

—Per què haurien de fer-ho?

—Sí o no?

—Al principi sí, sí els inspeccionaven. Ara que ens coneixen, no —Has va dir, amb més força de la qual va poder controlar.

—Molt bé, capità. —Krennic va somriure amb ganes una altra vegada—. Bé, a mi i a un parell dels meus camarades ens agradaria ser membres de la seva tripulació..., de manera provisional, per descomptat.

Has va sentir que el cor se li sumia fins a l'estómac. Va prémer els seus llavis grassonets.

—Comandant, això de Merj ha estat una bona relació de negocis per a mi. No vull fer res que arrisqui una cosa que em va prendre tant temps construir.

—No vol arriscar la seva popularitat amb els separatistes, més aviat.

En Has va fer el possible per aclarir les seves paraules.

—Procuro no prendre partits, només sóc...

—Un contrabandista més, sí, ja passem per això. Però diguem que puc oferir-li que, a canvi dels seus serveis, la República estigui disposada a fer-hi els ulls grossos amb les seves activitats més qüestionables.

No era la primera vegada que li feien aquesta oferta, però Has va saber que aquesta vegada no hi hauria opció de rebutjar-la.

—Carta blanca per evitar la presó, he entès bé?

—Figuri's que sempre estarem massa ocupats com per ficar-nos en la seva vida.

—I si decideixo no acceptar l'oferta? —va preguntar el que volia evitar.

—Llavors haurem de parlar amb la seva família.

—Per convèncer-me?

—No, perquè intentin reconèixer les seves restes. —Va caminar cap a ell i va dir—. Segurament es pregunta en què dimonis es ficarà.

—Vostè no ho faria?

—Les lligues majors, Has. Les lligues majors.

Següent