El robatori
Aventures a l’Espai Salvatge
Llibre 4
Cavan Scott
Seguint la pista dels seus pares segrestats, Milo i Lina han
arribat a Lothal a la recerca d'un aliat.
De sobte, els hi roben una cosa molt preuada per a ells i,
per recuperar-ho, hauran d'embarcar-se en la missió més perillosa fins ara.
Fa molt temps, en una
galàxia molt molt llunyana...
Mentre el malvat Emperador Palpatine enforteix el seu ferri
domini sobre la galàxia, Lina i Milo Graf busquen als seus pares desapareguts,
segrestats pel Capità Korda de l'exèrcit Imperial.
Navegant a bord de l'Au
Murmuri amb el seu fidel droide CR-8R, els nens han descobert la font d'una
misteriosa transmissió que fa una crida a la rebel·lió contra el mateix Imperi.
Han posat rumb al planeta Lothal.
El que Lina i Milo desconeixen és que forces sinistres
s'acosten a la recerca de la informació secreta que s'amaga en la base de dades
de CR-8R...
CAPÍTOL 1
NEGOCIS TÈRBOLS
El Capità Korda va arrufar les celles davant el finestral
que s'obria davant seu. Un gran remolí d'un gas carmesí li retornava la mirada.
Per la dreta de Korda, s'aproximava nerviós un oficial de
l'Imperi, brandant una tauleta.
—Capità, tenim nous descobriments per a vostè.
Era un espècimen patètic, amb un rostre carnós i ple de
cicatrius i un ventre que exercia una considerable pressió en l'uniforme gris.
—I vostè és...?
El jove oficial va empassar saliva.
—Sotstinent Jams, senyor.
Korda li va arrabassar la tauleta de les seves mans
tremoloses.
—El seu uniforme és una deshonra, Jams. Sembla com si
aquestes botes no s'haguessin netejat en mesos, el coll està brut i la seva
insígnia torta.
Jams es mirava nerviós la insígnia de rang del seu pit; dos
quadrats vermells sobre dos blaus. La seva mà rodanxona va estar a punt
d'ajustar la seva placa, però la va retirar, pensant-s’ho millor.
—Ho sento, senyor. Ho faré millor.
—Això espero —grunyí Korda, impactant la tauleta contra el
pit de Jams—. Torni al meu pont amb aquest aspecte i desitjarà no haver entrat
mai en l'Acadèmia Imperial.
—Sí, senyor —va dir Jams quequejant, a punt de deixar caure
la tauleta abans d'agafar-la—. Gràcies, senyor.
Korda va sospirar. Com havia arribat fins allà? No massa
temps enrere, ell havia estat un estel emergent de l'Exèrcit Imperial, i havia
rebut medalles d'honor del Governador Tarkin i missions de Lord Vader en
persona. Ara, estava catalogant masses gegantes de gas en els límits de l'Espai
Salvatge a bord d'un buc estel·lar gairebé obsolet. L'avorriment era
devastador, i els dies s'omplien d'exploracions inútils i informes tediosos.
Fins i tot intimidar a la seva patètica tripulació havia perdut el seu encant.
Es va fregar la pell arrugada que tenia al voltant de la
mandíbula metàl·lica. La cicatriu li coïa terriblement, un altre record del seu
fracàs. Tota aquella vergonya podia reduir-se a dos nens: Lina i Milo Graf. Li
havia semblat una missió tan senzilla: arrestar als cartògrafs Auric i Rhyssa
Graf i confiscar el seu extens arxiu de mapes planetaris. Com anava a saber que
la dona els enganyaria amagant les dades en un droide, o que els dos mocosos
dels Graf escaparien tan hàbilment? Korda encara podia sentir les paraules de
Lord Vader quan li va donar el seu informe.
—Has deixat que els nens s'escapin?
Korda va tenir sort de sortir de la sessió informativa amb
vida.
Això no podia seguir així. No passaria la resta de la seva
carrera en aquesta ferralla.
Va començar a caminar a través del pont i es va trobar a un
comandant de pell fosca i expressió preocupada bloquejant-li el camí.
—Senyor, hem programat altres set hores de vol al voltant de
Klytus V...
Korda va envoltar al jove insensat i es va dirigir cap a les
portes.
—Llavors no em necessitaran, comandant. Esperaré un informe
complet al final del seu torn. Ho ha entès?
—Sí, senyor —va contestar el comandant mentre observava a
Korda allunyant-se del pont.
* *
Korda va entrar a la seva habitació privada i va tancar la
porta darrere seu. Es va llevar la gorra i la va llançar sobre el llit per
l'estreta cabina. Després d'asseure's enfront d'un minúscul holoprojector, va
teclejar el seu codi d'accés privat en l'ordinador i va obrir el canal de
comunicacions secret que havia estat usant durant les últimes setmanes.
Si volia recuperar el seu honor, necessitava estar informat,
i ràpid.
L’holoprojector va emetre una xiuletada quan va aconseguir
establir una connexió i va enviar el senyal de Korda al marge de les
comunicacions oficials de l'Imperi.
Finalment, després del que li va semblar una eternitat, una
imatge translúcida va aparèixer en l'aire. El capità es va trobar mirant els
ulls brillants d'una figura emmascarada, que li retornava la mirada sota una
pesada caputxa.
—Capità, no és un bon moment...
—Ja t'he dit que no esmentis el meu rang en un canal obert
—va respondre Korda de forma brusca—. Jo decidiré si és convenient o no.
L'holograma va inclinar el cap.
—Per descomptat, senyor.
Millor. Ja era hora
que mostrés una mica de respecte.
—Què has descobert?
—Estic seguint una pista.
Era com intentar arrencar-li les dents a un bantha.
—On?
—Això no li concerneix.
—Que no em concerneix? Jo sóc el que et paga!
—I la raó per la qual els meus honoraris són tan alts és
perquè vostè va insistir que hi hagués absoluta discreció. Després de tot, un
respectat oficial de l'Imperi contractant a un caça-recompenses? Què pensarien
els seus superiors?
Korda va posar tot la seva obstinació a mantenir els nervis
sota control. El caça-recompenses es burlava d'ell, però lamentablement també
tenia raó. Contractant a Shade, un dels mercenaris més infames de la Vora
Exterior, Korda estava trencant totes les regles. Però el preu valia la pena.
Si Shade aconseguia trobar els mapes dels Graf, Korda podria usar les dades per
fer diversos descobriments sorprenents a l'Espai Salvatge. L'alt comandament el
rebria de tornada amb els braços oberts si aconseguia desenterrar una nova font
d'energia o una mina de metalls preciosos.
I si es desfeia dels nois Graf en el procés, bé..., seria un
extra.
—Molt bé, esperaré un informe...
—Entès —va contestar Shade, finalitzant la comunicació.
L'holograma es va esvair, deixant que Korda s'enfuriés en
silenci.
Quan tornés a estar en el rang que li corresponia, s’ho
passaria en gran executant al caça-recompenses en nom de l'Emperador.
* *
A milers d'anys llum de distància, Shade va tancar
l’holorreceptor de canell.
El caça-recompenses va sortir d'un porxo atrotinat, i va
mirar amunt i avall per l'estret carreró. Estava buit, encara que es podien
sentir els sons d'un carrer veí. Es trobava a Skree, una centenària estació
espacial amagada a la meitat d'una nebulosa de pols. Lluny dels ulls indiscrets
de l'Imperi, atreia a la pitjor escòria de tota la galàxia. Shade se sentia com
a casa.
L'assassí encaputxat va baixar pel carreró. Ja era gairebé
l'hora de la cita. En arribar a una cantonada, Shade va treure el cap i va
veure a Meggin, un mascle alt de pell vermella. L'alienígena havia caigut en el
seu esquer: la promesa d'un regal per al seu cap, amant dels tresors. Perfecte.
Mirant nerviós cap als costats, Meggin va entrar en la vella
taverna, com estava planejat. Aquest era el senyal de Shade. El
caça-recompenses va creuar el concorregut carrer, seguint a l'alienígena fins a
l'interior de l'edifici mig derruït. Meggin estava dins, mirant confós al seu
al voltant. El bar estava buit, just com Shade tenia previst.
Meggin es va tornar, i els seus petits i enfonsats ulls es
van obrir com a plats en veure la petita esfera negra a la mà enguantada de
Shade. Amb un espetec del canell del caça-recompenses, l'esfera va sortir
disparada per l'aire cap a Meggin i li va colpejar en el pit, fixant-lo en la
paret com una papallona sriluuriana en un tauló.
—Esforça't tant com vulguis —li va dir Shade, caminant cap
endavant—. Estàs atrapat en un camp de força. Ni tan sols un gundark podria
alliberar-se.
—Què vols? —va dir Meggin quequejant.
—Informació —va respondre. Un holograma de dos nens va
aparèixer en l'aire—. Milo i Lina Graf. On estan?
Meggin va negar amb el cap.
—No sé qui són!
—Això és mentida —va dir Shade tranquil·lament—. Ho tornem a
intentar?
El mercenari va prémer un botó en el dispositiu del canell.
Meggin va cridar de dolor mentre l'orbe de metall s'incrustava cada vegada amb
més força en el seu pit.
—Acabo d'incrementar la pressió gravitacional de l'esfera.
Continuarà aixafant-te fins que diguis la veritat.
No obstant això, l'extraterrestre de pell vermella es negava
a respondre. Shade va prémer el botó de nou i Meggin va panteixar incòmode. Era
només qüestió de temps.
* *
Shade va sortir de la taverna poc abans que passessin quinze
minuts. El caça-recompenses tenia les respostes i ja estava planejant una ruta
cap a la Vora Exterior.
Els fills dels Graf es dirigien a Lothal, i Shade els
estaria esperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada