Ahsoka (IV)

Anterior

CAPÍTOL 04

Kaeden no va tornar l'endemà, la qual cosa Ahsoka va prendre com un senyal que la noia havia sanat prou per tornar al treball. A plena llum, l'assentament de Raada estava pràcticament desert. Gairebé tots els que vivien en la lluna treballaven en els camps. Els que no, venedors de menjar i similars, generalment seguien als treballadors del camp fora de la ciutat al matí. Tenia sentit anar on estaven els diners.

Això significava que Ahsoka tenia els dies per a si mateixa, o almenys ho faria fins que Kaeden complís la seva promesa d'explicar-li als altres que Ahsoka podia arreglar-los les coses. Quan la tranquil·litat es va tornar massa perquè Ahsoka la suportés, va ficar un paquet de racions en la bossa, va omplir una cantimplora d'aigua, i es va dirigir cap als pujols.

Estava prou càlid com perquè no necessités la capa, encara que sabia que quan baixés el sol, la calor es perdria ràpidament. Ahsoka estava acostumada a les fluctuacions de temperatura. Quan havia estat padawan, solament de tant en tant havia sabut en quin tipus de planeta podria acabar, i va ser bon entrenament per aprendre a adaptar-se. Almenys en la lluna no arribava a fer tant fred com per necessitar una parca.

No semblava haver-hi moltes formes de vida silvestre a Raada. Ahsoka havia vist algunes aus agrupades entorn de les fonts d'aigua quan arribava volant. Havia d'haver-hi hagut pol·linitzadors d'algun tipus, però quan buscaves coses grans, depredadors o criatures que valgués la pena caçar per la seva carn, Raada no oferia molta variació.

El lloc hauria conduït a Anakin a la distracció, tret que d'alguna manera se les enginyés per organitzar carreres de beines. Res de veritable tecnologia que trucar, res perillós del que protegir als desventurats habitants... només treball i casa, treball i casa. Mai ho deia, però Ahsoka sabia que el seu mestre ja havia tingut suficient d'això quan va créixer a Tatooine. El Mestre Obi-Wan hauria dit que Raada era un bon lloc per relaxar-se i després d'alguna manera hauria ensopegat amb un niu de pirates o una banda de contrabandistes o una conspiració dels Sith. Ahsoka —Ashla—, estava esperant alguna cosa en el mig: llar i treball, i solament la suficient emoció per no fer-la eixir de mare.

Mentrestant, amb escalar els pujols n’hi hauria prou. Ahsoka va deixar les planes i caminava per uns pujols, cadascun estava cobert de roques i herbes xiuxiuejant que ocultaven tot tipus de fondalades, buits i coves. Encara que l'establiment en si mateix era indefensable, la zona circumdant seria un lloc més que adequat per organitzar una insurrecció si era necessari. Hi havia bons miradors de cara al port espacial i les coves proporcionarien refugi d'un atac aeri. L'únic problema era l'aigua, però si els grangers tenien tecnologia com trilladores portàtils, també havien de tenir fonts d'aigua portàtils.

Ahsoka es va detenir en el cim d'un pujol i va capcinejar tristament. No podia deixar de pensar tàcticament. Els clons —abans que haguessin intentat matar-la—, haurien dit que era una cosa bona. Anakin hauria estat d'acord amb ells. Però Ahsoka encara recordava, vagament, l'entrenament Jedi abans de la guerra. Llavors no s'havien enfocat tant en les tàctiques, i Ahsoka igual hi havia estat interessada en el que aprenia. Segurament, ara que no li quedava res pel que lluitar, ella podria tornar a això.

—No fins que estiguis segura —va murmurar—. No fins que sàpigues amb certesa que estàs fora de perill.

Fins i tot mentre pronunciava aquestes paraules, sabia que això mai arribaria a succeir. Mai tornaria a estar fora de perill. Hauria de romandre preparada per lluitar. Suposava que l'Imperi no anava a visitar Raada molt aviat, ja que no hi havia res en la lluna que necessités, però sabia com treballava Palpatine. Fins i tot quan era Canceller, li agradava el control. Com Emperador, com un lord Sith, seria fins i tot més autòcrata. Amb gent com el Governador Tarkin per ajudar-lo, cada part de la galàxia sentiria el toc imperial.

Però Raada estava apartada de moment, almenys. Ahsoka va baixar el pujol i es va endinsar en una de les coves. Li va complaure descobrir que era prou seca com perquè pogués emmagatzemar menjar si ho necessitava i prou alta perquè pogués alçar-se sense que les puntes dels seus montrals freguessin el sostre. No voldria viure aquí permanentment, però en una dificultat no estaria tan malament.

Cap a la part posterior de la cova hi havia un baix prestatge natural on un tros de roca s'havia trencat i deixat una superfície plana. Part del prestatge s'havia trencat i caigut al pis de la cova. Ahsoka ho va recollir, observant que les vores del tros trencat coincidien amb la plataforma sòlida. Va posar el tros on s'havia trencat, i va encaixar perfectament en el seu lloc, amb només una fina esquerda per revelar el trencament. Ahsoka va tornar a recollir el fragment de roca i va pescar de la seva butxaca les peces de metall que guardava aquí. Les va recolzar, on anava la roca trencada i va tornar a col·locar la llosa damunt. Seguia encaixant.

No era un gran amagatall, però Ahsoka tampoc havia d’amagar molt. Era més aviat una promesa, una possibilitat, igual que com havia jutjat el valor tàctic de l'assentament i les muntanyes circumdants. Si era necessari, podria tallar la roca per sota per fer un compartiment més gran.

Ahsoka es va posar dempeus, deixant les peces de metall sota la pedra. Podria tornar per elles si ho necessitava. Sospitava que aquesta no seria l'única cova que anava a preparar, però seria una a la qual li prestaria la major atenció. Era la més propera a l'assentament, la primera a la qual podria arribar si estava fugint.

Sí, serviria per començar.

***

La trilladora reparada de la Kaeden estava fent un treball fabulós. Una vegada que l'havia omplert i agregat més refrigerant, la màquina funcionava millor que mai. Això no va passar desapercebut.

—Ep, Larte —li va dir Tibbola en l'esmorzar—. D'on vas treure això? S'assembla a la teva vella bèstia, però es mou com una de nova.

Tibbola era un dels grangers més vells, solter i desagradable quan estava borratxo. Kaeden l’evitava tant com li era possible, però l'home tenia un ull agut per als canvis, i una trilladora més ràpida seria més que suficient per captar la seva atenció.

—La vaig fer arreglar després que em va ferir —va dir Kaeden.

—Qui ho va fer?

—Saps, crec que no em va dir el seu nom —es va adonar Kaeden. Això era estrany. Ella i la togruta nouvinguda havien conversat durant una estona les dues vegades, i Kaeden s'havia presentat a si mateixa. Fins i tot havia estat dins de la seva casa—. Acaba de mudar-se a la vella casa de la Cietra.

—Es nota que és bona en el que fa —va dir Miara, la germana de la Kaeden. La noia més jove estava asseguda en el terra al seu costat i va estirar les mans cap a la cantimplora de la Kaeden.

—Busca la teva —va dir Kaeden.

—Les tornaré a omplir les dues en el camí de sortida —va prometre Miara. Kaeden va posar els ulls en blanc i li va passar el recipient.

Als catorze, tres anys més jove que la Kaeden, Miara no hauria d'haver estat treballant un torn complet, a pesar que era tan capaç com Kaeden ho havia estat en aquesta edat. La necessitat era un mestre dur, encara que efectiu, i Kaeden lamentava que les mateixes pressions que l'havien portat a ella als camps a una edat tan jove havien empès a Miara després d'ella, a pesar que la noia menor mai es queixava. Com a resultat, a Kaeden li costava molt negar-li qualsevol cosa. Per sort, Miara era prou prudent com per a no abusar d'aquest avantatge.

—Si pot reparar així la teva vella ferralla, tal vegada hauria de demanar-li que li faci un cop d'ull a la meva. —Tibbola era un cagamiques, i la seva trilladora havia estat apedaçada tantes vegades que Kaeden no estava segura que li quedés alguna part original.

—No et podràs aprofitar d'ella —li va advertir Kaeden—. És intel·ligent.

—Tal vegada jo sigui més encantador que tu —va dir Tibbola amb una mirada de gairell. Es va aixecar i es va marxar.

—No amb aquest alè —va dir Miara, rient. Kaeden no va poder evitar riure's també—. Anem a avisar-li. D'on ve?

—Tampoc em va dir això —va admetre Kaeden—. Vam parlar sobretot sobre Raada.

—No pots culpar-la per ser cautelosa, si és nova en la lluna, i està sola —va assenyalar Miara—. Tens raó sobre que és intel·ligent. Probablement vol saber com és la ciutat abans d'obrir-se.

—Qui va a obrir-se? —Quatre cossos van copejar la terra al voltant seu, la resta del seu equip es va unir a elles per a l'esmorzar.

—Kaeden té una nova amiga! —va dir burletament Miara.

—De debò? —Vartan, el cap del seu equip, va agitar unes celles fosques en direcció a ella. Hauria tingut més impacte si les celles no haguessin estat l'únic pèl en el seu cap.

—És una espècie de mecànica —va dir Kaeden, fent cas omís del seu to. Feia falta més que una aptitud mecànica per fer-la girar el cap, encara que tal vegada ella hauria de revaluar-lo. La intel·ligència també era una cosa molt important—. No recordo el seu nom, però ella va arreglar la trilladora tan bé que està millor ara que quan la vaig comprar.

—Em va semblar que estava menys assassina avui —va dir Malat, ficant els seus llargs i delicats dits en el seu menjar.

—Anirem a buscar-la després de la sortida i portar-la a la cantina de Selda —va declarar Miara, referint-se a la cantina on anaven gairebé totes les nits. Es va aixecar i va anar a emplenar les cantimplores.

—I si no vol venir? —va preguntar Kaeden.

—Quina altra cosa anava a fer? —va preguntar Hoban. Havia acabat de menjar i estava estirat en el terra amb el barret sobre la cara per protegir la seva pell pàl·lida del sol—. Quedar-se sola a casa en la foscor?

—Tal vegada a ella li agrada aquest tipus de coses —va suggerir Neera, la soferta germana bessona de Hoban.

—Si Tibbola se li pensa presentar, hem d'assegurar-nos que conegui a altres persones —va dir Vartan—. O podria quedar tan descoratjada per ell que saltarà en la primera nau que surti d'aquí.

Esmentar que la seva nova amiga tenia una nau va estar en la punta de la llengua de Kaeden, però alguna cosa la va detenir. Sense nom, sense història... ella probablement no voldria que Kaeden estigués revelant els seus secrets. Kaeden podia entendre-ho. Hi havia un munt de coses que no li agradava compartir amb la seva germana, per no parlar del seu equip, i havia conegut a aquest equip per anys.

—Molt bé —va dir finalment—. Després que hàgim acabat pel dia i netegem una mica, aniré a preguntar-li si vol sortir amb nosaltres. Però no la pressionin, i no la fastiguegin si ella no vol ser fastiguejada.

—Sí, senyora —va dir Vartan, saludant.

Els altres van riure, i Kaeden va tenir la cortesia d'unir-se. Va sonar la sirena, així que va tirar el cap cap enrere i es va bolcar en la boca les últimes engrunes del seu esmorzar. Miara li va lliurar una cantimplora plena d'aigua amb un somriure, i després van tornar al treball.

 Següent