Catalyst (II)

Anterior

2

AÏLLAMENT

Dos guàrdies amb samarres peludes i gorres enormes a joc van escortar a Galen des d'una cel·la amb parets de pedra cap a una habitació de guix blanc i sostre alt arquejat. Hi havia trossos de blancor cruixint en les gargamelles d'una xemeneia gran, i el fum oliós que emanava d'ella xocava contra els canelobres que penjaven pel sostre. Una dona molt robusta estava asseguda darrere d'un escriptori tallat pel desgast. Portava posat un uniforme marró i un cinturó. Estava pentinada amb la ratlla al mig, com un llibre obert, el pèl repolit amb el que semblava ser grassa i amb dues trenes idèntiques trenades amb estams de colors i unides entre si. Anells de plata adornaven els seus ditets blaus i grassonets, i un pírcing en el nas que semblava una gota rodona de sang. Els seus ulls eren negres i brillants, i es veien encara més brillants pel munt de mores estimulants que tenia ficades en el carxot. Li va cridar a asseure's en la cadira atrotinada enfront del seu escriptori.

Galen li va mostrar les mans amb els braços estesos.

—Segura que no vol posar-me manilles?

El somriure de la dona va revelar que les seves dents enormes estaven tacades d'alguna cosa fosca.

—No crec que pugui fer molt dany aquí, Doctor Erso —va dir en l'idioma local—. Tret que la República li hagi implantat una espècie d'arma secreta.

Galen es va sumir en la cadira. Tots li estaven aplicant la «llei del gel» des de feia dues setmanes naturals, encara que li havien permès a Nurboo una visita breu. El seu amic va prometre intentar fer arribar un missatge de la seva part a Lyra, on fos que la tenien presonera.

—Vostè té unes nocions una mica... estranyes sobre les funcions de la República. —Va fer un gest de desdeny amb les mans—. És la tragèdia de viure en la Vora Exterior, doctor. —S’aturà, després va continuar en el mateix to—. Sóc la Capitana Gruppe. Està vostè còmode, necessita alguna cosa?

Galen es va fregar la cara amb les mans.

—Una navalla d'afaitar. Un bany calent. Una flassada més.

—M'encarregaré que ho rebi. —Es va girar cap a un costat i va escopir una espècie de flegmes negres a un pot en el terra.

—Pensava que a Vallt hi havia lleis contra l'arrest arbitrari, capitana.

—Nova constitució, què li puc dir? Podem fer el que vulguem, quan vulguem, on sigui, a qui sigui —va dir Gruppe bruscament.

—Estic segur que serà terratinent acabalada més ràpid del que vostè creu.

—Un petit benefici de la meva línia de treball.

Galen es va girar cap al sostre i va veure que tenia goteres que tacaven d'aigua les parets.

—Hauria de segellar aquestes goteres amb una mica de permacret.

—No sabia que a més de ser investigador era vostè paleta, doctor. —Gruppe va girar lleument sobre la seva cadira per seguir la mirada de Galen, que no va poder impedir la seva ira.

—On està Lyra? Eh, capitana? Què va fer amb ella?

—Ben protegida. Descansant plàcidament. —Va somriure amb els llavis tibants.

—Quan puc veure-la?

—Això depèn de vostè. —Gruppe es va reclinar en la seva cadira.

—No m'està entenent... —La seva expressió es va endurir.

—Ho entenc perfectament, doctor. Quants dels seus mesos falten perquè neixi la criatura?

—Dos, més o menys..., si és que no l'han posat en perill.

Gruppe va fer un gest per indicar que no li importaven un rave les seves preocupacions.

—La criatura és seva?

—Per descomptat que sí!

—Només pregunto perquè, segons tinc entès, les dones de Coruscant no gesten ni donen a llum a la seva progènie, contracten a gent perquè ho faci per elles, no és així?

—No en el Coruscant que conec.

—No són dels qui habiten en els núvols, llavors...

—Lyra i jo tenim un apartament petit en un dels campus de la universitat.

—De veritat? Un home de la seva condició? —Gruppe va considerar la informació.

—Exigeixo estar amb la Lyra durant el part, capitana —va dir sense vacil·lar.

—No hi ha res a exigir, doctor, no som bàrbars després de tot. —Li va mirar sostingudament un moment—. Ja ens havíem conegut, sap? Fa tres mesos, en el ball per donar-li a Zerpen la benvinguda a Vallt.

—Disculpi si prefereixo no acordar-me’n.

Gruppe va arrufar les celles. Va girar de nou per escopir un altre torrent de líquid fosc i es va netejar la boca en la màniga del seu uniforme monocromàtic.

—Digui'm, se sent com un dels rosegadors que usa en els seus experiments?

—No uso animals en la meva recerca.

—Bé, el punt és que no té per què quedar-se aquí. El temps que romangui tancat és elecció seva; podria sortir avui mateix, tornar amb la seva dona.

—Només haig de confessar que sóc espia de la República i jurar-li obediència als separatistes, no és així? —Galen va somriure sense alegria i va negar amb el cap—. Sento decebre-la, però només sóc un empleat d'Indústries Zerpen, no treballo per a la República i no penso treballar per al Comte Dooku.

—«La ciència és imparcial», diguem.

—Ni més ni menys.

—Amb els assumptes de la galàxia així com estan, ningú guanya res en mantenir-se neutral, doctor.

Galen va inclinar el cap, la va mirar i va dir amb honestedat:

—Em pregunto què li va oferir el Comte Dooku al nou govern de Vallt. Aposto que els va prometre remolcar-los una mica més a prop del seu sol.

—Respecte, intercanvi comercial, representació justa en la Confederació..., ja sap, tot el que no rebíem com a membres de la República —Gruppe es va encongir d'espatlles.

—Les paraules se les emporta el vent, capitana, sobretot el vent d'aquí. Vostès són els que guanyarien més amb la neutralitat. Segueixin fent les seves coses sense ficar-se amb ningú. Suggereixi-li-ho a Marshal Phara.

—Per a què, doctor? Per seguir vivint sota sostres que degoten, dormint en llits gelats, bevent te ranci? Creu vostè que no desitgem tot el que els mons del Nucli i la Vora Mitjana tenen a l'abast dels dits? Preferiria que Vallt es mantingués primitiu i allunyat, com si fóssim un museu per als turistes d’elit de Coruscant?

—I si els separatistes perden la guerra, què li espera a Vallt?

—Per ser un home tan neutral, té una fixació amb els guanyadors i els perdedors.

—M'importa un rave qui guanyi i qui perdi. Només sé que és un error pensar que Vallt va a beneficiar-se d'aquesta guerra. —Va fer una breu pausa i va continuar—. Com creu que respondrà Zerpen quan s'assabentin que les seves instal·lacions van ser preses? Han invertit moltíssim temps i crèdits a Vallt.

—Amb ànsies de renegociar els termes del contracte original.

—Suposo que sóc l'article d'intercanvi en aquesta negociació.

—Quelcom per l'estil, sí. —Es va mantenir pensativa uns segons i després va dir—: Què sap vostè sobre l'exèrcit de la República?

—Res en absolut, per sort.

—On es va originar l'exèrcit de clons?

Galen la va mirar fixament i rigué.

—De debò, per qui em pren?

—Quant temps porten Palpatine i els Jedi planejant aquesta guerra?

—Pregunti'ls a ells, capitana. Amb mi perd el seu temps.

Gruppe es va inclinar per escopir, però en lloc d'això es va col·locar una baia habitada en la part interior de la galta.

—A dir de tots, la seva recerca ha estat molt productiva.

—Anem progressant, sí.

—En matèria d'enriquiment d'energia...

—Gràcies a la generositat del Rei Chai i a l'abundància de recursos en Vallt, és correcte.

—Vaig escoltar que fabrica els seus propis cristalls.

—Sí. És un procés complex, però si aconseguim crear cristalls funcionals, podríem portar energia barata a mons en desenvolupament.

—Com Vallt, per exemple.

—Com Vallt, per exemple.

—Però també és cert que l'energia té diversos usos: així com pot il·luminar una ciutat sencera, també pot destrossar-la.

—Si tingués motius per sospitar que Zerpen desenvolupa armes, no treballaria amb ells.

—De debò? —Ho va considerar—. Molts dels seus amics ens diuen que li bandegem o que li lliurem als seus superiors de Zerpen. Però, veurà, vostè és massa valuós com per deixar-lo anar així res més, especialment ara amb totes aquestes acusacions d'espionatge. No ens agradaria que la seva neutralitat s'inclinés cap a la República i volgués prestar-li els seus talents. Entén el nostre dilema?

—No m'està entenent, capitana.

—Tal vegada no. Però a Vallt el temps sobra, així que no ens molesta «perdre’l», com diu vostè. Tenim suficient temps per indagar i per portar-lo a judici davant el Tribunal. I tot el temps que «perdem», ho perd vostè amb la seva dona. Entenc la seva postura, però una pensaria que vostè voldria donar-li una millor vida al seu fill. —Va exhalar—. Bé, Marshal Phara està considerant aquest assumpte amb els seus assessors. Si es dictamina la seva innocència, podrà sortir de Vallt, és clar.

Galen va sacsejar el cap amb exagerat descontent.

—Veurà, tenim una prova en les instal·lacions d'ignició... Es tracta de sotmetre certs cristalls a una pressió intensa per forçar-los a produir un corrent elèctric. Aquests mateixos cristalls poden encongir-se moltíssim quan interactuen amb un corrent extern. Em pregunto en quina d'aquestes situacions em trobo.

Els ulls de Gruppe es van ennuvolar, després va somriure amb genuïna calidesa, o així ho va percebre Galen.

—És vostè un ésser estrany, Doctor Erso.

—No és la primera a notar-ho, capitana.

—Així que s'enorgulleix de la seva neciesa.

—És l'única forma de ser que conec.

—Ha de ser difícil viure així... —Gruppe va inhalar profundament.

—Amb ètica? —Va intentar endevinar a què es referia.

—No. —Va tustar la seva templa amb la punta de l'índex—. Amb el cap ple d'idees.

***

Lyra va obrir amb mans tremoloses la carta que li va lliurar Nurboo. Estava escrita sobre el tipus de pergamí rígid que usen els valltiïs, plena per tots dos costats. Els marges d'un costat estaven replets de dibuixos de rostres i figures entre fragments d'equacions, com si Galen s'hagués dividit entre dues tasques diferents: una part d'ell li escrivia a Lyra, mentre una altra part resolia el que li vingués a la ment. Va haver de girar la pàgina en diversos angles per desxifrar només alguns dels seus gargots. El costat invers estava entapissat per complet amb la lletra microscòpica de Galen. Els seus traços diminuts resultaven igual de críptics que les seves teories sobre els cristalls i com podrien generar energia barata, però Lyra sumava diversos anys d'experiència com a intèrpret de les seves notes, per la qual cosa va aconseguir llegir les paraules i les xifres.

La carta deia el següent:

La Capitana Gruppe, amb qui porto ja tres interrogatoris, em diu que estàs, segons ella, «sota resguard» en l'ala nord de la Torrassa. Per sort, aconsegueixo de veure una mica d'aquesta porqueria arquitectònica des de la finestreta ridícula de la meva habitació (per no dir «presó»), encara que per aconseguir-ho haig de balancejar-me precàriament sobre una banqueta de tres potes que vaig posar sobre la planxa de concret on dormo. De vegades ni així es pot, de vegades la llum feble de l'hivern fa que només vegi un esborrall on està el satèl·lit de Vallt. Però així i tot intento imaginar-me la cambra en la qual vius, les coses que veus, tot el que toques, i m'agrada pensar que tu també treus el cap cap a Tambolor i mires amb tot el teu amor la llum amb la qual t'escric.

No havia fet cap d'aquestes coses perquè no tenia ni idea de per on buscar-lo. Però, quan ho va saber, es va aixecar de la cadira apelfada al peu del seu llit ampli i es va dirigir lentament cap al mirador de la seva finestra. Amb una mà sostenia el seu ventre, que cada vegada era més gran i pesat. Va netejar una mica de gebre del vidre i va dirigir la mirada més enllà del pati i de la ciutat que s'escampava per davant, fet a mà sense molta destresa ni planejat. Al centre del pati hi havia una estàtua enorme d'un genet taqwa abillat amb casc i capa. El seu braç dret brandava un garrot de guerra. Més endavant, en les altures, una desena de naus d'ala ampla semblava surar contra el cel gris. A la ciutat es veien alguns valltiïs fent les seves coses sobre trineus halats per bèsties, un enfilall de tràfic i maniobres sobre un laberint gelat. La presó s'imposava sobre un altiplà a l'est i s'assemblava a la Torrassa de moltes formes. Tots dos van servir al palau en èpoques d'antany. Algunes llums titil·laven en els pisos de més a baix, però en els de més amunt, fins al sostre exagerat (tan escarpat que no acumulava neu), regnava la foscor de la nit. En quin nivell, en quina cel·la? Per què no li havia dit més o menys a quina hora mirar, o que faria un senyal amb la seva espelma per fer-li saber que tot estava bé?

Es va sumir en el coixí suau del mirador de la finestra. El bebè ho va percebre i la va fotre una puntada de peu (o li va donar un cop de colze, tal vegada). Lyra va somriure, però immediatament la va inundar un profund desig d'estar amb Galen perquè pogués tocar-li el ventre i sentir la vida que ell va posar aquí.

Una de les seves dames de companyia era comare, emocionada per la possibilitat de presenciar i assistir un naixement humà. Les dames reien com nenes i només professaven lleialtat a Phara quan els perdonavides de l'agutzil estaven a prop. En realitat tenien tantes ganes de conèixer a Galen com ella d'abraçar-lo.

Va alçar la fulla per veure millor en la llum tènue de la seva habitació i va seguir llegint:

En la categoria de cel·les de presó, la meva no està tan malament. És impressionant el que els valltiïs poden fer amb la pedra, i aquesta habitació (l'edifici sencer, honestament) és dels millors treballs d’obra de pedra picada que he vist en diversos mons. Les parets tenen un metre d'espessor, els sostres alts són arcs ovoides impecablement geomètrics, i les columnes enormes estan llises, sense adorns, com si els paletes volguessin que es reconegués la seva obra. Els corredors sempre estan replets del soroll constant de mans cisellant.

Però bé, també estan els barrots, la falta de llum, la pesta i els trossos de neu que cauen com projectils del sostre que està tan escarpat que gairebé és una altra paret. Quan fa molt fred de nit, puc patinar sobre les rajoles del pis. El més interessant és que vaig descobrir patrons i fins i tot cares en les algues i la molsa que surt per la humitat; trobo patrons fins i tot en la irregularitat de les pedretes del terra. T'incloc un parell com a record.

He estat fent càlculs mentals de tot tipus. L'única cosa bona de la rutina estricta per anar al bany i menjar arrels feculentes amb prou feines tèbies és que tinc espai de sobres en el cap per ficar aquestes coses.

Però no parlem més de mi.

A dir de la Capitana Gruppe, t'estan tractant bé, però m'urgeix estar segur. Nurboo va venir a recollir la carta, i diu que no aconsegueix esbrinar res sobre les teves condicions d'allotjament ni el teu estat de salut. Quan em vas recordar allò de la costa de Chandrilà, em van venir a la ment mil coses d'aquella expedició..., sé que els hi dec la vida, a tu i a la teva intel·ligència. Te’n recordes de l'interior d'aquella cova? La veig com si la tingués enfront...: les estalactites, les gotes d'aigua que queien una per una per una, la vista des de la glacera... Què bé ho hem passat junts, veritat? Tantes experiències, tantes aventures.

Sempre aconseguim sortir de les pitjors; això no és res, amor. Només hem de resistir i confiar.

Va desenganxar els ulls de la carta un moment perquè estava esbalaïda en el passat. Galen solia anar-se’n per la tangent i, com de costum, estava recordant malament les coses a propòsit. Ell va fer el mateix que ella perquè sobrevisquessin en aquesta expedició; va fer fogates, va protegir el campament, va fondre neu per poder cuinar..., però mai es donava crèdit a si mateix, intentava no esmentar la seva força i habilitat nata. Es va recordar del que va pensar quan el va veure per primera vegada, a Espinar: «Aquest tipus és tan magnètic que segur es passa tot el temps desenganxant-se droides i culleres».

Va continuar llegint.

Assumeixo total responsabilitat per aquest embolic (per Chandrilà no, això sí que no va ser culpa meva). Tu no estaves còmoda amb venir a Vallt, t’hauria d'haver escoltat. Només era qüestió de temps perquè Vallt s'aliés amb els separatistes, no vaig saber predir-ho. O potser ho vaig fer i em vaig negar a reconèixer-ho; en honor de la recerca, per descomptat. Però has d'admetre que hem conegut amics entranyables aquests mesos..., i els cristalls, tot el que hem descobert en equip... Som a punt d'aconseguir alguna cosa gran amb l'última tanda de kybers sintètics, ho pressento. A hores d'ara, ja no hi ha límits: això significa energia suficient i sustentable per a continents sencers, potser fins i tot a mons sencers. M'urgeix tornar al treball. Això és per a l'única cosa que sóc bo i el que més vull és mantenir-vos a tu i al nostre bebè. Lamento que aquest prospecte se senti tan llunyà, de moment.

Però, una altra vegada, deixem de parlar de mi!

Més aviat el que m'urgeix és abraçar-te i faré el que sigui per estar amb tu quan neixi la nostra nena. La Capitana Gruppe m'ha dit mil vegades que jo decideixo quan anar-me’n. Però aquesta «decisió» significa que haig d'accedir a treballar amb els separatistes, no a Zerpen. Oblidaran els càrrecs falsos d'espionatge i podem tornar a viure com fa algunes setmanes. No puc decidir sense la teva opinió, accepto els termes? Si em dius que sí, ho faré sense miraments, per tu i per la nostra filla. Només digues-m'ho.

Saps que la meva ment segueix lliure i sempre amb tu. Fins aviat. Tot el meu amor.

Va deixar la carta en la butaca, al costat d'ella. Ell sabia que ella mai li demanaria que actués en contra dels seus principis. Però, encara que pogués sonar com un pla per tirar-li a sobre el pes d'una decisió que ell no suportava prendre, Lyra va llegir la seva sinceritat, paraula per paraula. Va agafar la carta per tornar a llegir-la; els seus ulls van desbordar llàgrimes quan va acabar. Va ser dolorós llegir-la, però aquest tros de paper era el primer que rebia d'ell en anys. Ho va atresorar.

***

Assís va tornar en si de cop.

Els seus sensors òptics van registrar que un soldat valltiï amb bigotis llargs i enjoiats havia remogut el pern de restricció que un altre soldat li havia instal·lat feia 27 dies locals, 18 divisions i 6.23 fragments.

Hi havia molt silenci en l'entrada del dom d'aparcament on el Doctor Erso i Lyra van ser atrapats amb la xarxa. Una nau de Zerpen jeia immòbil sobre la capa de gel que es va formar des de la captura. Diversos soldats feien cercles a la nau. Exhalaven núvols d'aire gelat. Un d'ells s'hi havia adonat dels sorolls d’Assís reiniciant-se i fent-se un autodiagnòstic, però no li va prestar molta atenció. L'aliatge que componia les extremitats d’Assís es feia una mica més fràgil amb el fred extrem. Els seus circuits i conductors trigaven molt a escalfar-se.

D'acord amb les instruccions programades del Doctor Erso, els sensors del TDK-160 van buscar dispositius amb els quals comunicar-se. Va trobar el transceptor d’hipercomunicacions de la nau, i va iniciar un diàleg amb ell, molt dolgut de la pena.

Mentre les màquines xerraven, els sistemes d'intel·ligència d’Assís van produir diversos possibles escenaris pel que fa al seu futur si per ventura els valltiïs descobrien que estava executant l'encomana del Doctor Erso: un d'aquests involucrava que li esborressin la memòria i el programessin des de zero; l'altre tenia a veure amb desmantellament i reciclatge; i el tercer, amb l'elogi d'aquells als qui servia, on pertanyia.

Després d'establir una relació amb la sèrie de comunicacions hiperespacials de la nau, Assís va transmetre informació audiovisual de l'arrest del Doctor Erso i la presa de les instal·lacions, protagonitzada per soldats del nou govern de Vallt. Al seu torn, el transmissor va reexpedir les imatges als recipients adequats en una emissió ràfega.

Tot això, en un obrir i tancar d'ulls.

Següent