El parany (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

ATERRATGE

—S'acosten de pressa —va afirmar Milo, revisant els sensors posteriors.

—Massa! —va coincidir CR-8R.

—Doncs imagineu-vos estar aquí fora amb ells! —va cridar Lina pel comunicats

—Entra a la sala de màquines, germana. Potser no et...

Els caces van volar sobre la part superior de l'Au Murmuri, produint un espetec.

—S'han anat —va dir Lina, respirant alleujada.

Milo es va asseure de nou en el seu seient.

—Vaig creure que ens estaven perseguint.

—Es dirigeixen a Thune —va informar CR-8R—; com nosaltres, per si no s'acordaven!

—Estic en això —va respondre Lina, i Milo va canviar les imatges a les de la càmera d'alimentació interna per veure com s'introduïa a la sala de màquines.

—Et veig. Com està tot?

—Fumat. Hi ha hagut un incendi. Alguns dels cables deuen haver-se cremat.

Va veure que Lina es girava cap a un panell d'accés i tirava d'ell per agafar la caixa d'eines d'emergència de la seva mare.

—No trigaré molt —va prometre. Milo confiava que així fos. Va fer un cop d'ull a través dels cristalls frontals de la cabina. Thune era immens i ja podia distingir cadascuna de les naus que estaven en òrbita.

—Aquestes naus són els nous models imperials, els caces TIE. S'estan acoblant amb aquella estació espacial.

Com si hagués esperat el moment idoni, una llum va començar a parpellejar en la consola de control.

—I ara què?

CR-8R va revisar les lectures.

—És l'estació espacial. Volen comunicar-se amb nosaltres.

—Per què?

—Sense contestar, és excepcionalment difícil saber-ho.

—Haurem d'ignorar-los. Quant queda perquè arribem a l'atmosfera?

—Sis minuts

—Bromeges.

—No estic programat per a l'humor.

Milo va prémer els botons de comunicació.

—Ho has sentit, germaneta?

—Alt i clar. El nucli està molt afectat. Les bobines de transmissió estan fregides, però hauria de ser capaç de transferir l'energia. Com va Cràter amb els repulsors?

—Malament —va ser la resposta, massa sincera, del droide—: L'ordinador de seguretat s'està resistint. No activarà els repulsors fins que hi hagi una font d'energia estable.

La llum de la consola va tornar a brillar.

—Estan realment ansiosos per parlar amb nosaltres, no? —va dir Milo mirant l'estació, cada vegada més propera.

—Han augmentat la prioritat del senyal —li va advertir CR-8R—. Si no contestem, poden enviar aquests caces TIE per investigar.

—Contesta la trucada, Milo! —va ordenar Lina a través del comunicador—. L'últim que necessitem és un altre vol de reconeixement!

Milo va pressionar el botó de comunicació amb un dit tremolós.

—Ho... hola —va dir, agreujant la veu en un intent de sonar com el seu pare—. En què podem ajudar-los?

—Els parla el Control portuari imperial, i érem a punt de fer-los la mateixa pregunta —va contestar una veu femenina—. S'estan acostant al planeta a gran velocitat.

—Entès, Control portuari —va fingir Milo, a pesar que no tenia ni idea del que estava dient—. Estem experimentant problemes elèctrics, però els solucionarem en un plis.

—En un plis? —va repetir Lina des de la sala de màquines.

Milo la va mirar en la pantalla.

—Llançadora classe Mu no identificada! Si us plau transmeti la seva identificació —va demanar el Control portuari. Milo va tallar la comunicació.

—Què està fent? —va preguntar CR-8R.

—No podem dir-li a l'Imperi qui som —va insistir Milo—. Creuen que l'Au Murmuri està destruïda. Si descobreixen que estem vius, ens arrestaran com a la mama i al papa!

—Així que va a ignorar-los i punt? —va preguntar el droide.

—No funcionarà —va dir Lina, encara embolicada en cables—. Quan estiguem prou a prop, l'Au enviarà el nostre codi IAE automàticament.

—El nostre què?

—Identificació Amic o Enemic —va explicar CR-8R—. Per llei totes les naus transmeten automàticament un codi d'identificació.

—Però Lina pot anul·lar-ho i ja està, veritat?

—Fins i tot si pogués, estic una mica ocupada.

Una llum va brillar en la consola.

—Estan contactant de nou —va informar CR-8R.

A Milo li van entrar ganes de cridar. No era possible que, després d'arribar tan lluny, els detingués alguna cosa tan ximpleta com un codi d'identificació. Davant, els caces TIE es dirigien de nou cap a ells en el que semblava una sospitosa maniobra d'interposició.

—Com vas amb l'energia? —va preguntar, agafat als braços del seient de pilot.

—Només necessito uns minuts més —va respondre Lina.

—No tenim uns minuts. Cràter ha de fer... —va vacil·lar, sense trobar les paraules adequades.

—Maniobres evasives —va dir CR-8R per ell.

—No amb mi al costat del generador!

Els caces TIE estaven tan a prop que Milo podia distingir els canons làser.

—No crec que ens deixin elecció!

—Entrant en el camp de transmissió IAE —va anunciar CR-8R.

—Cràter, has de poder fer alguna cosa.

—Però què? —va començar CR-8R—. Fins i tot en el cas que anul·lar el codi no fos il·leg...

El droide es va quedar gelat, amb el cap inclinat cap a un costat.

—Cràter?

—Què passa? —va preguntar Lina.

—Ha deixat... de funcionar.

—Què?

El cap de CR-8R es va alçar de nou i els seus ulls van brillar. Un braç sonda va sortir disparat del seu cos i es va estavellar contra l'ordinador de navegació.

—Anul·lant codis —va anunciar.

—Però has dit que no podíem...

Abans que Milo pogués acabar la frase, CR-8R va contestar la trucada del Control portuari. La veu femenina va retrunyir per tota la cabina.

—Tempesta Estel·lar I, hem rebut la seva transmissió.

Milo, sorprès, es va quedar mirant a CR-8R. Tempesta Estel·lar I? De què anava allò?

—IAE verificat. Tot correcte.

Milo va observar els altaveus del comunicador mentre els caces TIE es marxaven de tornada a la base.

—Sí? Vull dir..., sí. Bé. Llavors, podem dirigir-nos cap a Thune..., si us plau?

—Encara necessita reduir la velocitat —va ser la resposta—. Necessita un raig tractor? Podem estacionar-los en l'hangar de l'estació.

—No! —va cridar Milo, una mica precipitat, abans de reprimir-se—. Negatiu, no precisem el raig tractor; ho tenim tot sota control.

Va canviar de canal per parlar amb la seva germana.

—Lina, si us plau, digues-me que ho tenim tot sota control.

—Reorientant l'energia... ara! —va comunicar Lina.

L'Au Murmuri va tremolar, per la qual cosa Milo va estar a punt de caure del seient de pilot. Amb un xiscle, Morq va aterrar sobre les seves mans.

—Repulsors responent —va dir CR-8R, aparentment en el seu estat habitual—. Retrocoets encenent-se. Compensador d'acceleració activat.

—Ho has aconseguit, germaneta —va cridar Milo—. Ara torna a la càmera de descompressió.

—No hi ha temps per a això —va insistir CR-8R, mentre l'ordinador de navegació emetia xiuletades salvatgement—: Som a punt d'entrar en l'atmosfera del planeta. Senyoreta Lina, vaig a tancar l’escotilla.

—Què? No!

—Estarà fora de perill a la zona de motors durant l'aterratge. Bé, tan segura com ho estiguem nosaltres.

—Què se suposa que significa això? —va esbufegar Milo.

—Tempesta Estel·lar I, està entrant massa ràpid! —va cridar la controladora portuària a través del comunicador—. Va a col·lidir. Activant raig tractor.

—Cràter, fes alguna cosa! —va cridar Milo.

—Ja ho faig —va respondre el droide—. Encenent retropropulsors. Màxima potència. Aguantin!

El casc de l'Au Murmuri va començar a cremar quan es va endinsar en l'atmosfera de Thune, fora de control.

 Següent