Deixeble fosc (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

—Gran dia avui per Quinlan —va dir Desh, posant-se a l'una d’Obi-Wan Kenobi i Anakin Skywalker en la seva caminada.

—I tant —va confirmar Kenobi—. Però no estic terriblement preocupat per això. Vos ha obtingut bons resultats en les tasques més petites que el Consell li va confiar. No tinc cap dubte que decidirà que ell està en condicions d'assumir altres més importants.

Desh va assentir, però semblava una mica preocupat.

—Tens alguna cosa en ment, Jedi Akar? —va preguntar Kenobi. El mahrani va vacil·lar, i després va dir:

—Quan ella se’n va anar, Ventress semblava pensar que hi havia quelcom de malament en el Mestre Vos. I ell m'ha estat evitant a mi, me n'adono.

Kenobi va sospirar.

—No em sorprèn assabentar-me que Vos podria estar evitant a les persones que han estat particularment prop d'ell, en adonar-se del dany que aquesta inclinació pot causar. Estic segur que no es deu a res que tu hagis fet. Quant a Ventress... ella i Vos estaven... mmm... embolicats. Crec que ella estava decebuda que triés als Jedi i no a ella. Ella va seguir insistint que Dooku l'havia convertit, però ningú... ni jo, ni Anakin, ni ningú en el Consell, ha vist o percebut res que ens portés a pensar que ella tenia raó. Les emocions de Ventress acoloreixen la seva percepció, això és tot.

—O ella està senzillament mentint —va intervenir Anakin—. Vull dir... au vinga... És d’Asajj Ventress de qui estem parlant.

—Prefereixo donar-li el benefici del dubte —va sentenciar Kenobi.

—Vostè sempre pren el millor camí, Mestre Kenobi —va dir Desh. Va semblar alleujat—. Bé, estranyaré prendre'ns uns quants glops amb Vos recordant els vells temps, però si això implica que el tenim de tornada amb nosaltres, viu i bé, no hi ha dubte que és un preu petit a pagar.

—Anakin, tu i Desh podeu esperar fora, si ho desitgeu. Crec que aquesta és una reunió del Consell que no prendrà massa temps. —A pesar que hi havia reprès suaument a Desh pel seu afecte per Vos, Kenobi sabia que ell mateix no havia estat imparcial. Era difícil no estimar a Vos, tot i que un volgués escanyar-lo. Es va recordar a si mateix que ell hauria fet el mateix per qualsevol Jedi.

—Mestre Kenobi —el va saludar Yoda—. Un deure feliç per complir, tenim. Explica'ns sobre el Mestre Vos, si us plau.

—Amb molt de gust, Mestre Yoda. Ja vaig enviar tots els informes 2-1B sobre la condició física de Vos. Quedaran cicatrius, però en l'últim mes, ha sanat físicament.

—I la resta? —va preguntar Plo Koon—. Dooku ha trencat a uns altres, abans. Un ex-Mestre Jedi entendria les nostres febleses millor que qualsevol altre enemic.

—No puc negar la veritat de la seva afirmació —va admetre Kenobi—. Vos estava... ferit en el seu esperit, també. Per aquesta raó he passat tant temps en la seva companyia i he estat qui va supervisar les seves missions. I dubto que cap de nosaltres pogués dir alguna cosa diferent si hagués estat en una cel·la de la presó de Dooku. No he vist res que em faci pensar que Quinlan Vos va sucumbir a l'atracció del Costat Fosc, si és que, de fet, alguna vegada realment es va aventurar allà.

—Entenem que Asajj Ventress percebia que ell sí ho va fer —va intervenir Mace Windu.

Kenobi va vacil·lar. Vos mai havia parlat de Ventress amb ell, excepte quan preguntava per ella directament. Es resistia a expressar algun dubte si ningú més sabia el que havia fet, però Kenobi va sentir que l'honestedat total era l'única manera de restaurar realment la reputació de Vos. Kenobi li va dir a Windu el que li havia dit a Desh uns moments abans, que sospitava que el Mestre Jedi i l'antiga Sith havien estat relacionats, però que estava clar que Vos havia triat als Jedi sobre Ventress, i ella havia confós el seu rebuig a ella amb un descens a la foscor.

Gairebé tots els altres Mestres assentien mentre parlava, però Windu va arrufar les celles.

—Asajj Ventress no és una bona persona per la qual un pugui desenvolupar sentiments. Estem segurs que ella simplement no el va lliurar a Dooku?

—Vos diu que no —va respondre Kenobi—. Durant el seu atac conjunt a Dooku, es van veure obligats a lluitar contra ell i contra Grievous, així com contra desenes de droides. Al final, van ser simplement superats en nombre. Haig de recordar al Consell que Ventress fins i tot va intentar una missió de rescat més endavant, però no va aconseguir recuperar-lo.

—Perquè Vos no va voler anar amb ella —va precisar Mace.

—El Mestre Vos ha explicat el que va passar diverses vegades —va replicar Kenobi—. Ell no està amagant res. Va ensopegar, sí, però no va caure.

—La seva elecció ja va fer, i molt prudent —va assenyalar Yoda—. Encara que dolorosa va ser. Amb el que estic escoltant, satisfet estic.

Els altres es van fer ressò de les paraules de Yoda, tots a excepció de Windu.

—Preferiria que li donéssim un mes més. Només per estar segurs.

—Amb el degut respecte, Mestre Windu —va dir Kenobi—, Vos ha estat en una posició única. Per un temps va convèncer a Dooku que ell estava del costat del Comte, que es podia confiar en ell. Ha après molt i ens va informar de tot. De cara al futur, podem usar aquest coneixement per preparar les nostres estratègies.

—Estic d'acord, però Vos no ha d'estar en el camp de batalla.

—Però si ell està allà, podrà reaccionar immediatament amb qualsevol coneixement que ell tingui i nosaltres no —va suggerir Shaak Ti—. Sento que ell està llest per ser enviat en una missió més delicada.

Windu es veia preocupat, però va inclinar el cap.

—Em rendeixo davant la voluntat del Consell. Vagin a buscar-lo.

Uns moments més tard, el Mestre Quinlan Vos es va presentar davant el Consell Jedi. Kenobi va pensar en l'aspecte que tenia feia unes poques setmanes: desnerit, pàl·lid, sagnant i amb el cor trencat. Havia recuperat el seu color saludable i ja es movia sense cap besllum de dolor. Quinlan Vos es veia com el Mestre Jedi que era. Tal vegada, va reflexionar Kenobi, aquest calvari va ser, d'una manera perversa, exactament el que Vos necessitava per temperar el seu excessiu entusiasme ocasional.

—Ha actuat bé vostè, Mestre Vos —va dir Yoda.

—Gràcies, Mestre Yoda —va replicar Vos, fent una reverència—. Vull que tots vostès sàpiguen que entenc per què han vacil·lat tant abans d'enviar-me una altra vegada al camp d'operacions. Jo hauria fet el mateix amb qualsevol persona que hagués passat mesos a l'empara de l'afecte i les cures del Comte Dooku.

—Satisfets estem —va assegurar Yoda—. Una tasca per a vostè tenim.

—Vaig a servir-li amb tota la meva capacitat —va respondre Vos.

Mace Windu va pressionar un botó en la seva butaca. L'holograma d'un asteroide va aparèixer al centre de la sala.

—Hem rebut informació sobre la ubicació d'una base separatista d'emmagatzematge de subministraments separatista.

Vos va intentar no mostrar-se decebut, però no ho va aconseguir.

—Per descomptat. Com disposi el Consell.

—Això no és poca cosa, Mestre Vos —va assenyalar Ki-Adi-Mundi—. La base és enorme i està oculta a l'interior d'aquest asteroide. Els nostres serveis d'intel·ligència diuen que conté medicaments, armes, materials de reparació de naus i aliments. Si podem prendre aquesta base, podrem aconseguir subministraments vitals per a mons que els necessiten desesperadament.

—I negar-los-hi als separatistes —va afegir Mace—. Per ventura Dooku li va esmentar a vostè alguna cosa com això, Vos?

Vos va pensar per un minut.

—Alguna cosa va dir alguna vegada sobre una base de subministraments, però em va semblar que estava en un planeta. Tal vegada Toola.

—Estem molt segurs que és aquí —aclarí Windu.

—Estic segur que hi ha més d'una base com aquesta —va concedir Vos.

—Mestre Kenobi, Mestre Vos, vostès dos dirigiran aquesta missió —va continuar Windu—. Portin altres dos Jedi amb vostès i tots els clons que considerin necessaris per transportar els subministraments. Sembla que qualsevol defensa que vagin a trobar serà escassa. Crec que Dooku confiava molt en el fet de ser un lloc tan remot per mantenir-ho en secret, però cal anar preparat per a una batalla, en el cas que aquesta base oculta tingui alguns combatents també ocults.

—Entesos —va dir Kenobi—. Amb el permís del Consell, m'agradaria portar a Skywalker i Akar-Deshu amb nosaltres.

—Per descomptat —va acceptar Windu. Es dirigia tant a Kenobi com a Vos, però Obi-Wan va notar que la seva mirada es detenia en l'altre Jedi—. Senyors, aquests subministraments potencialment podrien ajudar a salvar milers de vides. No és una missió glamurosa, però és vital. Que la força estigui amb vostès.

***

—Puc veure per què Dooku va pensar que ningú podria detectar que això és una base —va assenyalar Anakin—. Es veu com una gran roca.

—Això és més o menys el que és un asteroide, sí —va explicar Desh.

Ell, Anakin, Kenobi i Vos estaven tots en els seus propis caça interceptor ETA-2 classe Actis, dirigint-se cap a l'asteroide. Certs materials en la composició de l'asteroide feien impossible que els sensors detectessin si hi havia alguna cosa o algú en el seu interior, per la qual cosa es feia necessària una inspecció visual.

—Molt bé, tots preparats per al nostre primer reconeixement? —va preguntar Kenobi.

—Fem-ho! —va exclamar Vos, clarament feliç de ser, com li havia dit a Kenobi, «arrencat de la seva gàbia».

—Més que llest —va dir Desh.

En aquest moment, mitja dotzena de caces estel·lars droides van sortir de l'interior de l'asteroide.

—Ep, mira això —va dir Anakin—. Crec que hem trobat el lloc correcte.

—Ens superen en nombre, dos a un —va informar Desh—. Això serà fàcil. —Fins i tot mentre parlava, Anakin s'havia llançat sobre un dels caces i va donar en el blanc. La nau danyada va caure en espiral fora de control i després va explotar. Kenobi zigzaguejà i va ballar quan dos caces enfilaven cap a la cua de la seva nau.

—Allà vaig —va dir Vos, que anava darrere d'aquests dos. Kenobi va ascendir i es va llançar cap enrere fent un ris i disparant mentre anava cap per avall. Li va donar de ple al seu blanc i Vos es va fer càrrec del segon.

—Tres a baix, en queden tres! —va dir Anakin—. Vegin això.

—Anakin... —li va advertir Kenobi i després va afegir en veu baixa—: Per a què em molesto?

Anakin va volar sobre dues de les naus i els hi va disparar a ambdues, i després va fer una maniobra per anar per sota de la tercera. Li va disparar també. Com anoobes que haguessin descobert un jakrab, els tres caces van sortir en la seva persecució. Kenobi, Vos i Desh tancaven la marxa i van ignorar als últims tres.

—Això no va ser suficient diversió —es va lamentar Anakin.

—Alegrem-nos que fossin només sis i no una dotzena o més —va dir Vos.

—Mestre Vos, em deceps —li reprengué Anakin—. Ets tan avorrit com el Mestre Kenobi.

—Bé, bé, no cal exagerar —va intervenir Kenobi, permetent-se un petit somriure—. Crec que estem fora de perill. Ara formin en una fila i anem a volar sobre l'asteroide, lentament i amb cura.

D'alguna manera, per a la seva sorpresa, li van obeir, i després, a l'ombra d'una concavitat, Kenobi va veure l'entrada. Era prou gran com per permetre el pas d'un transport mitjà, i els interceptors unipersonals no van tenir problemes per travessar-la. El túnel era llarg i amb corbes, però s'ampliava en una corba on els Jedi van maniobrar per entrar a una enorme caverna. Abruptament, la càmera va quedar inundada de llum. Kenobi es va adonar que probablement havien passat a través d'un camp mediambiental, i la gruta, per tant, estaria en condicions adequades per a la vida humanoide. La llum va il·luminar caixa rere caixa de diversos subministraments i va reflectir les corbes resplendents dels recanvis metàl·lics per a naus. Anakin va xiular.

—Molt bé, el Mestre Windu tenia bona informació. Vas perdre aquest round, Mestre Vos.

—Estic encantat d'haver-me equivocat —va respondre Vos—. Mira tot això!

—Haurem de requisar més transports, però crec que aquest és un problema que estem agraïts de tenir —va sentenciar Kenobi.

Van fer descendir les seves naus sobre una vasta plataforma d'aterratge que podia acomodar fàcilment als tres transports que havien portat i tenia espai per diversos més. Els quatre Jedi van saltar de les seves naus i es van detenir un moment simplement per observar-ho tot.

—Això ajudarà a molta gent —va dir Vos.

—A més —va agregar Desh—, farà que Dooku carrisquegi les dents quan es corri la veu que ara tenim el control d'això.

—N'hi ha prou de donar-nos palmelladetes en l'esquena a nosaltres mateixos —es va imposar Kenobi—. Posem-nos a treballar.

 Següent